Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

How to get there

In Pictures

Memory

Durante los años 30, Barcelona estaba llevando a cabo un proceso de internacionalización de la cultura catalana y el Passeig de Gràcia se estaba convirtiendo en el paseo más elegante y prestigioso del momento. Rogeli Roca, que era un joyero que estaba muy interesado en el diseño contemporáneo y en los movimientos de vanguardia, decidió trasladar la joyería familiar que estaba situada en Las Ramblas, delante del Liceo, y llevarla a la esquina de Passeig de Gràcia con la Gran Via. Era amigo de Sert y le encargó el proyecto. Éste es un buen ejemplo de cómo intervenir con valentía en un edificio existente, aunque la normativa actual no permitiría plantear una actuación de este tipo a causa de la protección del Eixample. La propuesta de Sert es radical y consecuente con las posibilidades que ofrece la estructura metálica del edificio, que permanecía oculta bajo las fachadas neoclásicas del Eixample. La nueva fachada se libera completamente de las restricciones de los muros de carga y se plantea como un cerramiento ligero. Una piel traslúcida, ejecutada con materiales pulidos y reflectantes, que contrasta radicalmente con la textura mate y la opacidad del revoco. Esta fachada causó mucha polémica en la sociedad del momento.

Author: Xavier Llobet i Ribeiro

Source: DOCOMOMO Ibérico

Establiment situat a l'edifici afrontat al passeig de Gràcia 18 amb cantonada a la Gran Via 611. Al llarg de tota la longitud i alçada de la façana del local hi ha una estructura que estintola el mur de l'edifici, de perfils laminats d'acer i un nou tancament adossat per l'exterior amb els següents elements: una petita marquesina, un marc perimetral aplacat de granet, una franja superior de pavès negre, una franja inferior aplacada de granit rosa amb finestres-aparador i una porta lateral de l'esquerra. En total hi ha quatre obertures: dues al passeig, una a l'aresta del xamfrà i una al xamfrà amb la Gran Via. L'objectiu de l'ús d'un element compositiu com és el pavès belga de vidre va ser aconseguir un espai interior molt lluminós. La façana és obra de Josep Lluís Sert i és l'únic establiment comercial construït segons paràmetres racionalistes. Pel que fa a l'interior, aquest encara conserva la configuració de l'espai i del projecte de decoració del 1933. El paviment de linòleum, les catifes, l'aplacat de fusta de la paret del xamfrà, les vitrines dels aparadors de façana i de les parets laterals, el mostrador de la crugia interior de fusta tenyida i de vidre fumat o les cadires de fusta lacada i tapisseria són alguns dels elements que es conserven. La raresa de la joieria Roca rau en dos aspectes. Per un costat, es tracta de l'únic interior comercial que es conserven del Moviment Modern de la primera època a Catalunya. Per un altre costat, aquesta obra mostra l'inici de la transformació de l'Eixample central per als seus usos comercials. Amb aquesta obra, Sert va ser el primer a realitzar un estintolament complet en el mur d'una façana portant per oferir al carrer una estètica que s'adeqüés als estàndards comercials moderns. La joieria Roca fou pionera en l'ús comercial de les plantes baixes en les noves construccions i en les modificacions dels edificis existents. L'establiment es va inaugurar el 1933. El 1964 Marcelo Leonori en va reformar la decoració interior.

Source: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Authors

How to get there

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Bar Torino

    Ricard Capmany

    Bar Torino

  2. Roca Jeweller's

    GATCPAC, Josep Lluís Sert

    Roca Jeweller's

    Durante los años 30, Barcelona estaba llevando a cabo un proceso de internacionalización de la cultura catalana y el Passeig de Gràcia se estaba convirtiendo en el paseo más elegante y prestigioso del momento. Rogeli Roca, que era un joyero que estaba muy interesado en el diseño contemporáneo y en los movimientos de vanguardia, decidió trasladar la joyería familiar que estaba situada en Las Ramblas, delante del Liceo, y llevarla a la esquina de Passeig de Gràcia con la Gran Via. Era amigo de Sert y le encargó el proyecto. Éste es un buen ejemplo de cómo intervenir con valentía en un edificio existente, aunque la normativa actual no permitiría plantear una actuación de este tipo a causa de la protección del Eixample. La propuesta de Sert es radical y consecuente con las posibilidades que ofrece la estructura metálica del edificio, que permanecía oculta bajo las fachadas neoclásicas del Eixample. La nueva fachada se libera completamente de las restricciones de los muros de carga y se plantea como un cerramiento ligero. Una piel traslúcida, ejecutada con materiales pulidos y reflectantes, que contrasta radicalmente con la textura mate y la opacidad del revoco. Esta fachada causó mucha polémica en la sociedad del momento.