Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Durant els anys 30, Barcelona estava fent un procés d'internacionalització de la cultura catalana i el Passeig de Gràcia s'estava convertint en el passeig més elegant i prestigiós del moment. Rogeli Roca, que era un joier que estava molt interessat en el disseny contemporani i en els moviments d'avantguarda, va decidir traslladar la joieria familiar que estava situada a la Rambla, davant del Liceu, i portar-la a la cantonada de Passeig de Gràcia amb la Gran Via. Era amic de Sert i li va encarregar el projecte.
Aquest és un bon exemple de com intervenir amb valentia en un edifici existent, tot i que la normativa actual no permetria plantejar aquesta actuació a causa de la protecció de l'Eixample. La proposta de Sert és radical i conseqüent amb les possibilitats que ofereix l'estructura metàl·lica de l'edifici, que estava amagada sota les façanes neoclàssiques de l'Eixample. La nova façana s'allibera completament de les restriccions dels murs de càrrega i es posa com un tancament lleuger. Una pell translúcida, executada amb materials polits i reflectors, que contrasta radicalment amb la textura mat i l'opacitat de l'arrebossat.
Aquesta façana va causar molta polèmica a la societat del moment.
Establiment situat a l'edifici afrontat al passeig de Gràcia 18 amb cantonada a la Gran Via 611. Al llarg de tota la longitud i alçada de la façana del local hi ha una estructura que estintola el mur de l'edifici, de perfils laminats d'acer i un nou tancament adossat per l'exterior amb els següents elements: una petita marquesina, un marc perimetral aplacat de granet, una franja superior de pavès negre, una franja inferior aplacada de granit rosa amb finestres-aparador i una porta lateral de l'esquerra. En total hi ha quatre obertures: dues al passeig, una a l'aresta del xamfrà i una al xamfrà amb la Gran Via. L'objectiu de l'ús d'un element compositiu com és el pavès belga de vidre va ser aconseguir un espai interior molt lluminós. La façana és obra de Josep Lluís Sert i és l'únic establiment comercial construït segons paràmetres racionalistes.
Pel que fa a l'interior, aquest encara conserva la configuració de l'espai i del projecte de decoració del 1933. El paviment de linòleum, les catifes, l'aplacat de fusta de la paret del xamfrà, les vitrines dels aparadors de façana i de les parets laterals, el mostrador de la crugia interior de fusta tenyida i de vidre fumat o les cadires de fusta lacada i tapisseria són alguns dels elements que es conserven.
La raresa de la joieria Roca rau en dos aspectes. Per un costat, es tracta de l'únic interior comercial que es conserven del Moviment Modern de la primera època a Catalunya. Per un altre costat, aquesta obra mostra l'inici de la transformació de l'Eixample central per als seus usos comercials. Amb aquesta obra, Sert va ser el primer a realitzar un estintolament complet en el mur d'una façana portant per oferir al carrer una estètica que s'adeqüés als estàndards comercials moderns. La joieria Roca fou pionera en l'ús comercial de les plantes baixes en les noves construccions i en les modificacions dels edificis existents.
L'establiment es va inaugurar el 1933. El 1964 Marcelo Leonori en va reformar la decoració interior.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Joieria Roca
Durant els anys 30, Barcelona estava fent un procés d'internacionalització de la cultura catalana i el Passeig de Gràcia s'estava convertint en el passeig més elegant i prestigiós del moment. Rogeli Roca, que era un joier que estava molt interessat en el disseny contemporani i en els moviments d'avantguarda, va decidir traslladar la joieria familiar que estava situada a la Rambla, davant del Liceu, i portar-la a la cantonada de Passeig de Gràcia amb la Gran Via. Era amic de Sert i li va encarregar el projecte. Aquest és un bon exemple de com intervenir amb valentia en un edifici existent, tot i que la normativa actual no permetria plantejar aquesta actuació a causa de la protecció de l'Eixample. La proposta de Sert és radical i conseqüent amb les possibilitats que ofereix l'estructura metàl·lica de l'edifici, que estava amagada sota les façanes neoclàssiques de l'Eixample. La nova façana s'allibera completament de les restriccions dels murs de càrrega i es posa com un tancament lleuger. Una pell translúcida, executada amb materials polits i reflectors, que contrasta radicalment amb la textura mat i l'opacitat de l'arrebossat. Aquesta façana va causar molta polèmica a la societat del moment.
