Casal situat a uns 12 metres de l'antic mas de Rocabruna, amb el qual s'hi uneix mitjançant un corredor alçat fet en pedra. El casal, de planta més o menys quadrada, és construït en pedra, combinant la calcaria grisenca amb l'arenisca vermellosa. La construcció, que simula un castell, és de tres plantes i té la coberta a quatre vents, amb cúpula central. La façana principal queda tancada mitjançant dues torres, la de llevant una mica més alta que la de ponent (que imita el romànic). El centre de la façana presenta dues grans balconades sospeses per columnes ornamentades amb capitells on s'hi troben esculpits animals rapinyaires i decoracions florals. A totes les cares de l'edifici s'hi veuen elements neoromànics, neogòtics, modernistes, i altres elements característics de l'arquitectura eclèctica. L'interior, avui buit, és centrat per una gran escala de pedra picada, que acaba imitant un claustre. La llum hi ve donada per una cúpula ornamentada amb vitralls.

Un fabricant de llanes de Sabadell, Joan Gorina, compra la mercaderia d'un vaixell alemany, retinguda al port de Barcelona, a molt bon preu. Va revendre les mercaderies a França i Itàlia, fent fortuna. Gorina tenia el caprici de construir-se un castell, i amb els diners obtinguts comprà el mas Rocabruna i les masoveries del Guell, La vila i L'alou, encarregant a un arquitecte la construcció d'un castell al costat de l'antic mas de Rocabruna. En tres anys (1918-1920) fou enllestida la construcció. L'antiga casa es destinà al majordom i criats, i a la nova construcció s'hi preparen les dependencies necessàries per la residencia, a més d'un museu, sala d'armes, capella, sala de música, billar... entre altres. Anys després la família Gorina va comprar el mas Rocafort i altres masos propers.

Des de l'any 1980 és propietat de Saad Bin Abdul Al Saul, príncep de l'Aràbia, des d'aleshores és pràcticament impossible d'accedir a la propietat.

Capella d'estil neogòtic que es troba integrada en el casal modernista que es va aixecar al costat de la masia de Rocabruna entre 1918 i 1920. Té l'entrada per la part interior del casal, mentre que l'absis, de forma poligonal, sobresurt de la façana sud-est. La capella, dedicada a Sant Jordi, adopta interiorment les formes del gòtic. La nau és coberta amb volta de canó, i l'absis amb voltes apuntades separades per nerviacions que conflueixen en una clau de volta sobre l'altar. Originàriament els finestrals tenien vitralls dibuixats per l'artista noucentista de Sabadell Antoni Vila Arrufat, però avui ja no es conserven.

El 1919 va comprar la masia de Rocabruna Joan Gorina i Sans, un fabricant de llanes de Sabadell que havia fet fortuna durant la primera Guerra Mundial. Pel que es veu, li va ser molt profitosa una operació de compra de la mercaderia d'un vaixell alemany que havia quedat retinguda al port de Barcelona i que va revendre a França i Itàlia. Amb els diners aconseguits, Gorina va poder fer realitat el seu caprici de construir-se un castell. Va comprar Rocabruna, amb les seves masoveries, i va fer construir el nou casal al costat de l'antic mas en un estil modernista i eclèctic. Fou enllestit en tres anys (1918-1920). L'antiga masia es destinà al majordom i criats, i a la nova construcció s'hi van habilitar les dependències d'una residència de luxe que comptava amb un museu, sala d'armes, capella, sala de música o billar entre altres. L'arquitecte fou Eduard Balcells Buigas, que va néixer a Barcelona el 1877 i era cunyat de Joan Gorina. Fou arquitecte municipal de Cerdanyola, i les seves obres s'emmarquen des d'un modernisme ressagat fins al noucentisme. La capella de Rocabruna, dedicada a Sant Jordi, estava decorada amb vitralls que van ser dibuixats per l'artista noucentista originari de Sabadell Antoni Vila Arrufat.