Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

  • Can Framis Museum

Memory

L’antic barri del Poble Nou, el motor productiu de la ciutat de Barcelona, estava majoritàriament construït per recintes industrials sense cap interès arquitectònic. Les poques excepcions que el catàleg de patrimoni va decidir conservar poden crear una imatge equivocada del que va ser aquest lloc. La realitat és que la majoria de construccions eren molt precàries, sense cap altre interès que el merament productiu i construïdes mitjançant un procés continu d’adicions de cossos amb tècniques de construcció molt heterogènies. Can Framis pot ser una mostra d’aquest tipus de construccions i no vol maquillar la textura de la seva pell vella i deteriorada que actua com a contrast amb l’alta tecnologia exhibida al seu voltant. La intervenció contemporània consisteix en cauteritzar la ferida consolidant els testers i construir un nou edifici que connecta les dues naus existents i que havia de coincidir ell mateix amb el traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera els tres edificis configuren un pati que es converteix en vestíbul del futur museu i espai per activitats polivalents. Totes aquestes intervencions es materialitzen en un formigó bast que es fon amb els paviments. Una capa de pintura gris protegeix els murs existents i en transparenta els seus detalls (totxo, pedra, arcs, cicatrius d’antigues finestres, etc...), formant un collage contemporani de textures, forats i tapiats que és un reflex dels diferents estrats i intervencions que ha patit l’edifici al llarg del temps. Al interior es pren l’ascensor des de l’entrada i la visita s’inicia a la cota més alta, per aconseguir un passeig continu, de baixada i sense interrupcions del recorregut expositiu. L’alta densitat requerida d’exposició deixa per a les escales les úniques puntuacions formals d’aquest recorregut. El jardí remarca la cota insòlita on s’emplaça el museu, un metre i mig per sota del nivell de la trama Cerdà, producte de la seva implantació anterior i s’eleva en els seus límits per amagar el trànsit rodat. La heura que entapissarà tot el paviment i els àlbers oferiran una imatge melancòlica i decadent que potenciarà el contrast amb la olor de nou del voltant

Author: BAAS Arquitectura

Authors

On the Map