Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

How to get there

In Pictures

Memory

L’edifici és el resultat d’una actuació urbanística global sobre el barri del Canyeret, en el marc del Pla del Centre Històric de Lleida. L’estudi detectava la desconnexió entre el barri antic —amb el seu eix principal, el carrer Major— i la Seu Vella, a causa de l’abandonament i la despoblació del vessant de la muntanya ocupat antigament per aquest barri. El projecte es proposa revitalitzar la zona d’aquest vessant i restablir la connexió entre la ciutat vella i la Seu. Els estudis geotècnics varen recomanar l’establiment d’un mur de contenció tot al llarg del vessant, on s’hi podia recolzar una nova edificació amb façana a dos carrers amb cotes diferents. D’aquí neix un edifici longitudinal, adossat a la pantalla, que l’oculta i presenta una nova façana. El factor de connexió té lloc per mitjà d’una torre de comunicacions que permet accedir a tres nivells: el nivell de la base, proper al carrer Major; el carrer situat al coronament de la pantalla, i, finalment, l’antiga porta de la muralla de la Seu. La forma corba de la pantalla permet diferenciarla de les traces de la muralla de la Seu Vella i, a més, és la més adient per adaptar-se a la topografia natural del vessant.

Author: Maurici Pla

Source: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Centre Històric:

En l'estudi del Pla del Centre Històric de Lleida es posà de manifest que un dels problemes més crítics consistia en que l'eix cívic - comercial del centre, el Carrer Major, estava constrenyit entre el riu Segre i el turó de la Seu Antiga, i que la vessant, amb pendents pròximes al 100%, ha estat despoblada degut als successius conflictes bèl·lics que es remunten a la guerra de Successió de 1714. Aquest espai constituïa un "buit urbà" (l'antic barri del Canyeret) amb marcats problemes sociològics derivats de la seva marginalitat i els greus episodis de aportacions de llots sobre el Carrer Major en èpoques de pluges.

La voluntat de proporcionar una més gran activitat, esponjament a l'eix comercial i els estudis sobre característiques geotècniques de les vessants, conduïren a la idea de tallar el talús en vertical, contenint-lo amb una pantalla ancorada al terreny, el traçat del qual en planta és sensiblement paral·lel a l'eix comercial. La construcció d'aquest mur va permetre disposar d'una superfície plana, urbanísticament útil, que possibilità la creació d'un gran solar, limitat per dos carrers a diferents cotes.

Com a conseqüència de l'execució del mur del Canyeret es va dissenyar la zona verda delimitada en el Pla Especial, situada entre el Palau de Justícia i el Col·legi Cervantes.

L'extrem de ponent de l'operació Canyeret es fon en el teixit del barri antic a través d'una escola situada en un solar de fort pendent que s'articula a tres nivells amb els carrers existents.

Per últim, l’Incasol va proposar un programa de substitució d’habitatges i de millora de l’espai públic. Es va realitzar un estudi de l’entramat d’aquest sector central del Centre Històric amb carrers de poca amplada prenent com a punts de referència visual el Campanar de la Catedral Nova i el propi edifici del Roser, actual seu del museu Morera.

Palau de Justícia:

L'edifici del Palau de Justícia s'adapta a la planta del mur del Canyeret amb una profunditat edificable de 11 mts., assenyalats en el Pla. Tipològicament es creen tres zones, la dels Jutjats penals, civils i especials, cadascuna amb la seva escala i porta d'accés especialitzada.

El públic circula per les escales, replans i un passadis interior, paral.lel al mur, que condueix a les sales de vistes, compartides pels dos jutjats adjacents. Aquesta llarga seqüència té un tractament de disseny més públic, mentre les oficines i zones de treball interior estan situades en façana i reben la il·luminació natural de les finestres verticals que van oferint un panorama divers segons el seu gir en planta. El tractament d'aquestes oficines és neutre i l'apantallament, en profunditat, de les finestres les protegeix de la forta insolació d'estiu.

La morfologia i composició de façana de l'edifici tendeix a instaurar dialècticament dues escales: La gran "escala", derivada de la relació amb la Torre i murs del Canyeret, i que es produeix amb els volums de les escales, grans ròtules que composen una primera lectura de l'edifici. La petita "escala" produïda per la presència de finestres i portes que donen l'aspecte quotidià al conjunt.

Aquesta composició ve rematada amb la planta tècnica, manifestada amb el calat de les ventilacions de les màquines autònomes d'aire condicionat de cada jutjat. Aquesta planta calada ve rematada per un pla radical i únic, del que només sobresurten els lluernaris de les escales. Amb aquest potent ràfec es subratlla el paper de base de l'edifici respecte el monument de la Seu.

En l'extrem occidental l'edifici s'acabarà amb l'element singular de l'Audiència, mentre en l'extrem oriental la construcció va reduint paulativament la seva alçada (zona aparcament), per adaptar-se a les construccions veïnes, i va transparentant els elements estructurals fins que apareix, de nou, el mur anclat del Canyeret.

Nova Audiència:

L'aplaçada finalització de l'edifici dels Jutjats, acabat l'any 1987, amb la zona destinada a l'Audiència, ha permès la reconsideració dels projectes inicials d'aquesta, si bé sempre s'han prioritzat els aspectes de continuïtat i la preocupació per la qualitat urbana de la plataforma que s'origina davant de la torre dels ascensors del Canyeret.

Ara bé, les especials condicions topogràfiques de la via del Canyeret permeten accedir a aquesta plataforma des del punt d'arribada de les escales mecàniques de la Plaça de St. Joan, mestre la cota, tres metres més baixa de la vaguada, crea un accés de servei a una zona de nova creació, relacionada amb l'Institut Forense de Medicina legal i l'entrada de detinguts. Aquest doble accés superposat permet solucionar delicats aspectes funcionals entre la circulació del públic i la restrictiva.

Per altra banda, la necessitat de relacionar els nivells de forjats de l'Audiència amb els dels Jutjats produeix un desnivell de la planta baixa d'aquella respecte la cota de plaça, la qual cosa permet el còmode accés a les sales de vistes i la il'luminació zenital d'aquestes.

La suau rampa que separa els dos nivells esmentats empalma amb la vorera perimetral que recorre la façana dels Jutjats que en el seu primer tram inclou un eixamplament o terrassa pel bar.

Es produeix l'unificació de circulacions entre l'Audiència i els Jutjats, amb entrada única des d'aquesta i un tram d'escales mecàniques per arribar a la cota de la planta baixa d'aquells.

Volumètricament l'Audiència recull l'àmplia curvatura ja iniciada en l'edifici veí i busca una còmoda entrega amb el mur i la torre, mitjançant una estreta embocadura que serveix de pati de ventilació de les instal'lacions.

El tractament en marbre blanc de Macael s'exten a façana i coberta, trencada aquesta pel lluernari situat sobre l'escala central de l'Audiència.

Author: B01 Arquitectes

Authors

How to get there

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.