Coincidint amb l'eixample de la ciutat, es projecta aquest parc urbà al lloc on hi havien les drassanes, anomenat Camp dels Titets. En el seu disseny hi trobem, clarament diferenciats, dos tractaments paisatgístics: avingudes de plàtans que ofereixen inacabables perspectives deixen lloc a petits i laberíntics passeigs, dibuixats amb vegetació, a la zona mes propera al riu. És precisament aquí on trobem un tractament modernista en els materials i en el traçat de l'enjardinament (escalinata i llac). L'eterna manca d'equipaments de la ciutat han fet d'aquest generós oasis punt de trobada dels esdeveniments ciutadans: desfilades, concerts, fires, competicions esportives, pàrquing...

Magnificent garden area with banana trees and palm trees, and forest areas with pine and oak trees. Within the extensive property of Can Garí in Cros d'Argentona, a large garden was designed that completed the work of remodeling the estate that Josep Puig i Cadafalch carried out between 1898 and 1900. Nicolau M. Rubió i Tudurí was the first to intervene in the design through the combination of natural spaces with the distribution of tree areas, mainly pines, which responded to leaving a free nature next to other modeled ones. The garden was designed to walk through by means of paths, stepped terraces made of exposed brick, pergolas (some recall the work he was carrying out in the Montjuïc Park, in Barcelona), pointing out points of view that open up to broad perspectives. The presence of vegetation is combined with sculptures that give the gardens a more human dimension. Wooded spaces have been recreated, others with the presence of cacti and a large pond in the middle of which is the glass temple of Baccarat with the figure of Hermes in bronze, or the dots of wrought iron lanterns all resume the stately character of the place. This garden with the presence of sculptures and areas with citrus trees, so characteristic of the Mediterranean and Italian villas, enters fully into the Noucentisme style. The gardening work was continued by Lluís Bonet and Garí, with whom they shared the same ideology linked to the Noucentisme period.

Jardí construït al volt d'una font, el riu Llobregat i una fàbrica, i promogut per l'amo d'aquesta, l'industrial Joan Artigas Alart . El jardí té com a base fonamental els dos penya-segats a banda a banda del riu que van quedar units per dos ponts: un en forma d'arc coix i porta a un pavelló i l'altre amb coberta de pèrgola feta amb formigó recobert amb pedra. El disseny recorda en alguns aspectes al Park Güell, tot i que en menor escala, que en aquells moments s'estava construint al barri de Gràcia de Barcelona. De la mateixa manera, el Jardí d'Artigas presenta línies orgàniques perfectament integrades a l'entorn natural; fins i tot va crear una gruta artificial. El jardí està pensat per passejar, de manera que té un recorregut establert on destaquen determinats llocs: la Glorieta, la Cova (lloc original de la Font de la Magnèsia) on s'utilitzen arcs catenaris, la Cascada (font d'aigua feta amb pedres a l'estil del trencadís gaudinià) i el berenador, al costat del pont dels Arcs. Es va començar a construir per la gruta que hi ha al costat de la font de la Magnèsia, que dóna nom al jardí i té forma allargada, seguint el congost de vora el riu. Al costat, el pont d'arc coix té uns graons que porten a la glorieta que té una coberta cònica recoberta de pedruscall. Al llarg del recorregut hi ha representats una sèrie d'animals: un lleó i un bou en dues fonts i un àguila al començament de l'escala; aquests animals, juntament amb un àngel que actualment no existeix, possiblement podrien fer referència als quatre evangelistes. Durant tot el recorregut hi ha nombroses baranes i parterres, fonts, ponts, cascades, places, miradors, bancs, escultures (com les figures d'un home i una dona portant un cistell al cap),... Principalment, l'obra es feta de pedra i morter, poc o molt armat. Per fer el jardí es va aprofitar la vegetació natural de la zona (avets, pi roig, faig, boixedes,...) i es van incorporar altres arbres com la pollancre. Els jardins Artigas, coneguts també amb el nom de Parc de la Magnèsia, per la font que hi brolla, es troben al costat del que va ser la fàbrica tèxtil propietat de Joan Artigas Alart, qui també va promoure la construcció del jardí. Tot i que no existeix cap document que ho corrobori, alguns estudiosos com Joan Bassegoda Nonell, atribueixen a Gaudí el disseny del jardí. Sembla que l'any 1905 Gaudí va visitar la fàbrica de ciment portland "Asland" que s'estava construint al Clot del Moro (Castellar de n'Hug) convidat per Eusebi Güell Bacigalupi (1846-1918), un dels promotors de l'empresa,. L'arquitecte es va allotjar durant dos dies a la casa de Joan Artigas, el qual li va demanar idees per enjardinar la zona de la font. Es creu que Gaudí va fer uns croquis i que, més endavant, va enviar un paleta del Park Güell per col·laborar amb els paletes locals en la construcció del jardí. Tant el croquis com els planells del projecte van desaparèixer amb l'incendi de la fàbrica dels Artigas, l'any 1939. Als anys 50, la família Artigas es va traslladar a Barcelona i el jardí va quedar abandonat. Una persona que de molt jove havia treballat com a peó amb aquesta colla de paletes va comunicar aquestes dades a l'historiador local Angel Francàs, que van ser publicades per "El Correo Catalán" en dos artícles els dies 14 d'agost i el 22 de desembre de 1971. Anys més tard la Càtedra Gaudí, l'Escola Superior d'Arquitectura i la Universitat Politècnica de Catalunya, van començar investigacions sobre la paternitat de l'obra. Joan Bassegoda, director de la Càtedra en aquell moment, va atribuir l'autoria del projecte inicial dels jardins a Gaudí en un artícle a La Vanguardia de l'any 1989. L'any 1992 es va procedir a restaurar l'obra i actualment els jardins estan oberts al públic. Són propietat municipal i s'hi pot accedir mitjançant una estació de Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat.

The Can Boixeres complex, which is now a municipal park, was originally the garden of a manor house, which is still preserved within the park. Inside the park there is a great variation of elements such as trees, flower plantations, sculptures, fountains... Two sculptures worth noting are "The Family", by Héctor Cesena, and "The Girl with the Pigeon", a nude by Rafael Solanic. "The Family" is a sculpture in white marble, about two metres high including the pedestal, which represents a man holding a woman by the shoulder who is carrying a child in her arms. The figures are life-size. The style is realistic but schematic, hinting at the lines of the composition and the figures but avoiding detail, except for the faces. "The Girl with the Dove" is a sculpture in white marble, about 80 cm high plus a 20 cm pedestal, representing a life-size nude girl in a crouching position holding a dove in her hands. The style is clearly Noucentista, reflecting the influences of Arístides Mallol and, above all, Esteve Monegal, the sculptor’s main teacher. The concrete base is a later addition. There is a modernist pavilion with a circular floor plan, covered with a dome supported by six columns. The drum-shaped dome is decorated with glazed ceramic mosaic. The columns are made of concrete, have small capitals and are decorated with white mosaic on the upper part and dark mosaic on the lower part. A wrought-iron gate encloses the pavilion. There are steps leading up to the building. Inside the park, apart from the manor house, there is also the land. It is a building with a ground floor, a first floor and an attic, with a gable roof and the ridge perpendicular to the main façade. The entrance doorway is paved, with an elliptical arch, and the rest of the openings are rectangular, with rounded lintels, while the jambs alternate stuccoed and smooth voussoirs. The façade has a corrugated roof that hides the roof. On both sides there are two single-storey additions, which on the first floor form a balcony enclosed by a balustrade. A wall over which the railway passes surrounds the garden. The facing is made of stone for the load-bearing structures (the lower parts of the gates, the pilasters that divide the sections, the triangular buttresses...) and of brick for the semicircular arches of the gates. On the road to Esplugues there is a large stone and iron gateway in the Classicist style, with Corinthian pilasters and the date 1911 can be read at the top of the gate. Can Buxeres is the former Can Alemany, owned by the Counts of Alemany, which already existed in 1770. Between 1877 and 1906, the building, owned by Lluís Buixeres, was converted into a mansion. In the following years, the garden surrounding the house, which is now a municipal park, was created. The garden was developed in 1906-1911 and underwent radical transformations when it was declared a public park on the 8th of November 1972.

S'accedeix al puig de les tres creus per un camí tortuós que coincideix en part amb el Via Crucis que surt del santuari de Rocaprevera. El cim del turó és totalment aplanat i s'ha construït una terrassa de lloses de pedra. El perfil té una barana de pilons de pedra que sustenten un passamà de ferro. A la banda est hi ha les tres creus sobre una base d'obra. La creu central és la més gran que les altres. És una representació del Calvari, amb Jesús al centre i els dos lladres a cada banda. Les creus són de ferro i tenen una base de pedra picada amb una columna i un capitell poligonal. Les creus són gregues amb un cercle que uneix les aspes. En el paviment hi ha representada la rosa dels vents i marca la situació dels pobles i cims propers. Sembla que ja abans del 1686 hi havia tres creus de fusta en aquest mateix indret. Aquí s'hi celebrava el trobament de la Santa Creu el 3 de maig. Es feia un via crucis que sortia de l'església de Sant Feliu fins a arribar aquest cim. Després van passar a fer una processó amb cants de lletanies. El 1736 es va fer una reparació de les creus, que al ser de fusta es malmetien amb facilitat. A principis del segle XX la creu principal era de fusta i les altres eren de ferro i sobre una columna d'obra. L'any 1913 se celebraren les festes constantinianes i es col·locaren les noves creus que es van pagar amb una subscripció popular.

The park is the result of the purchase by Barcelona City Council of the urbanisation of a luxury neighborhood designed by Gaudí and promoted by Eusebi Güell that never came to be. What can currently be visited are the landscaping of sixty undeveloped plots at the foot of Mount Pelada, with magnificent views of Barcelona, and the common parts of the project: the paths, access, market, central square. Gaudí urbanises the mountain with streets that follow the minimum sloping lines and four bridges built with material from the clearing of the plots. The retaining porch walls inside which can be circulated, covered with local stone, are exceptional. Both the bridges and the porch are crowned by unique columns crowned in turn by planters where agaves are planted. The heart of the urbanisation had to be an elevated square that instead of a perimeter railing has a corrugated bench designed and built with prefabricated concrete by his collaborator Josep Maria Jujol, finished with some breakwaters that are worth discovering in detail. Below the square is a hypostyle room that was to house the market, with twisted columns to work with as little effort as possible. The columns are empty and below them is a water tank that should cover the entire park. Some are removed in order to make room for larger stops and are replaced by medallions, also designed by Jujol. The ensemble is accessed by an imperial staircase that has, on the axis of symmetry, a spectacular dragon made of trencadís that has become one of Barcelona’s landmarks. The fence that guards the park at the entrance, finished with two asymmetrical pavilions, is equally remarkable. One of the pavilions currently houses the Gaudí Museum.

Entrance gate to the courtyard of a house consisting of two columns decorated with broken mosaics and an iron gate and bars. It was built at the beginning of the 20th century by the local builder Francesc Morera.