Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Authors

How to get there

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Parc del Laberint d'Horta

    Domenico Bagutti, Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, Jaume Valls

    Ubicat al districte d'Horta Guinardó, la Torre i el Laberint d'Horta es troben al bell mig del Parc del Laberint, parcel·la de 9'1 hectàrees delimitada pel carrer dels Germans Desvalls, el Passeig dels Castanyers, el Camí de Valldaura i el Turó del Castell del Fortí. L'accés principal al parc es produeix des del Passeig dels Castanyers, enfront del Velòdrom d'Horta. Situats en un antic punt de vigilància, el conjunt consisteix en una fastuosa torre envoltada d'uns jardins al centre dels quals s'hi troba un laberint de topiària. La Torre dels marquesos d'Alfarràs és un gran edifici en forma de nau que es desenvolupa al voltant d'una primigènia construcció defensiva de planta circular feta de còdols i morter. De planta irregular i amb diferents cossos adossats, l'estructura en alçat de la torre comprèn planta baixa, entresòl, planta noble i golfes sota un conjunt de teulades de vessants. Adossats al cos central, dos cossos secundaris de desenvolupament semicircular formats en alçat per una planta i un pis abracen el pati d'accés a l'edifici, de forma circular i delimitat per una alta tanca d'obra. Les façanes de l'edifici confereixen al conjunt un interessant joc de perspectives a través dels inusuals volums arquitectònics que el caracteritzen. Aquestes façanes estructuren les seves obertures en eixos verticals de ritme regular: arcs de ferradura apuntada a la planta baixa, arcs trevolats a l'entresòl, finestres geminades polilobulades a la planta noble i òculs tetralobulars a les golfes. Els murs de façana són fets d'obra de maó revestits amb esgrafiats que configuren una filigrana d'elements d'inspiració àrab. Les baranes dels balcons i finestres són fetes de ferro forjat. La porta principal, consistent en un gran arc de ferradura apuntada, està emmarcada per quatre semicolumnes d'ordre corinti arabitzant l'entaulament de les quals suporta la llosana del balcó central, coronat per un arc de mocàrabs i l'escut de la família Desvalls. Corona l'edifici una cornisa motllurada que serveix de basament d'una barbacana de merlets que emmarca tot l'edifici. En termes generals, aquesta casa dins els corrents exòtics del s. XIX, veu de la moda orientalista de l'època. Els interiors, molt degradats en l'actualitat, conserven els forjats originals, amb bigueta de fusta i revoltó. El Parc, que passa per ser el més antic que conserva al Principat, va ser concebut originalment en estil neoclàssic. Els jardins són estructurats en un terreny en pendent, sobre cinc grans terrasses esglaonades abocades al barri d'Horta i en perspectives rasants. El disseny d'aquests jardins pretenia emular els més anomenats jardins italians de l'època: monumentals escalinates i rampes, jocs d'aigua disseminats arreu i una gran riquesa vegetal, escultòrica i d'ornamentació arquitectònica. En cadascun dels elements que conformen el parc i la seva decoració hi traspua un rerefons il·lustrat molt vinculat a la mitologia i el món clàssic. En la primera terrassa, veïna a la torre, s'hi localitza el jardí domèstic, un bosquet d'arbusts i flors construït per Elies Rogent l'any 1880 i al que s'accedeix des de la mateixa torre i des del jardí dels boixos. Aquest últim consisteix en un jardí simètric de boixos tallats en formes geomètriques coronat per una doble escalinata i al que s'accedeix per una reixa flanquejada per uns muntants de pedra sobremuntats de dos lleons de marbre. Aquests lleons donen nom a la placeta dels lleons, que articula de manera radial els camins que menen vers la següent terrassa. La segona terrassa s'hi troba un safareig i un bosquet conegut com a Jardí de les Flors. L'element principal de la tercera terrassa és el laberint, fet amb una línia de més de 750 m de xiprers retallats que dibuixen un complex entramat de camins destinat a l'oci i el joc. Decoren el laberint relleus i escultures vinculats a l'amor i el mite d'Ariadna i Teseu. Just al costat del laberint, un frondós bosquet conté la gruta del Minotaure. Una gran escalinata doble que conté una petita gruta amb escultures referents al mite d'Eco i Narcís sobre un gran estany circular mena fins a la quarta terrassa. Aquesta terrassa, ornamentada amb diverses fonts i galeries de busts, destaca per la presència dels dos templets circulars dedicats a Ariadna i Dànae. En aquesta terrassa arrenca una gran escala interrompuda per dos ponts plans que salven el desnivell del canal romàntic, una llarga feixa d'aigua que conté, en el seu extrem, l'illa de l'amor. Quan es reprèn l'escala s'accedeix a la cinquena terrassa, la perspectiva de la qual ve centrada pel Pavelló de les Nou Nimfes, una construcció jònica de planta quadrangular que reflecteix la seva façana sobre un ampli safareig quadrangular. Coronant el parc i cloent aquesta perspectiva s'hi troba la font de la Nimfa Egèria. Al fons de la vall s'hi troba el jardí Romàntic, articulat per un seguit de parterres d'heura enmig del bosc. Aquest jardí és animat per un seguit d'elements arquitectònics vinculats a l'oci com són el fals cementiri i la cova de l'ermità, la cabana del pagès, la cascada sobre pedres, l'embarcador del canal i el jardí a la japonesa. Els orígens del conjunt es remunten al s. XI, quan es construí la Torre Sobirana, una construcció defensiva de planta circular feta de pedra. Sembla, però, que a partir del s. XII al voltant d'aquesta torre es construiren un seguit d'annexes habitables dels que es conserva ben poca cosa. La llunyania dels seus orígens fan que no hi hagi notícies documentals sobre els propietaris de la torre fins molt a finals del s. XIV, quan pertanyia a Pere Marquès, notari de Barcelona. A partir de llavors la torre i les seves dependències passaren per moltes mans, de manera que se suposa que l'edifici aniria essent transformat de manera paulatina. La major transformació de la finca es viuria, però, a finals del s. XVIII, a mans de Josep Antoni Desvalls, marquès de Llupià i d'Alfarràs. En aquest període, entre 1791 i 1794, el mestre d'obres Jaume Valls i l'enginyer i escultor genovès Domenico Bagutti s'encarregaren del disseny del jardí, que fou ornat per escultures del mateix Bagutti. A mitjan s. XIX l'antiga torre de guaita fou completament envolcallada per un gran edifici de pretensions palauenques seguint el gust i la moda de l'època. Efectivament, la torre seria ampliada amb dependències d'estil arabitzant, donant lloc a l'actual configuració exterior de l'edifici. L'any 1853 l'arquitecte Elies Rogent remodelà part dels jardins i construí el canal que creua la finca per la part nord. L'any 1967 la família Desvalls permutà la seva finca a canvi d'uns terrenys a l'Avinguda Diagonal. Després d'un llarg procés de millora del jardí, l'any 1971 aquest obria les portes com a jardí públic. A partir de 1986 l'Escola Taller de Rehabilitació del Patrimoni de Barcelona s'instal·là en el cos lateral de l'edifici amb la finalitat de restaurar-lo. L'any 1994 s'aprofitaren els fons europeus per a una nova restauració del conjunt. En l'actualitat, l'edifici acull, tot i el seu estat de ruïna parcial, una escola de natura del Parcs i Jardins de Barcelona.
  2. Ampliació i Reforma del Parc del Laberint d'Horta

    Elies Rogent Amat

  3. Remodelació del Parc del Laberint d'Horta

    Joaquim Maria Casamor d'Espona

    Remodelació del Parc del Laberint d'Horta

  4. Restauració del Parc del Laberint d'Horta

    Patrizia Falcone

    Restauració del Parc del Laberint d'Horta