-
1905
-
1921
-
Casa Saladrigas
Casa construïda entre 1926 i 1931, un cop derruïda la original, per l’arquitecte Isidre Puig Boada (1891-1987) per encàrrec de l’empresari Manuel Saladrigas Freixa (1872-1949). L’arquitecte Isidre Puig Boada fou deixeble d’Antoni Gaudí i director de l’obra de la Sagrada Família de Barcelona a la seva mort. L’empresari Manuel Saladrigas era un industrial que tenia una fàbrica tèxtil al Poble Nou de Barcelona i estiuejava a Blanes. En aquella zona hi vivien i donaven classe varis mestres, d’aquí que el passeig s’anomeni actualment “de la Mestrança”. Durant la Guerra Civil, a més de classes particulars, s’hi van celebrar misses clandestines organitzades pel mossèn Agustí de Blanes. La casa va ser conservada per la filla de Manuel Saladrigas, Teresa, i va resistir a l’embat constructiu dels seixanta fins que fou protegida per l’Ajuntament als vuitanta i adquirida pel mateix Ajuntament a finals dels anys noranta. El 13 d’abril de 2003 es va inaugurar la restaurada Casa Saladrigas com a Sala d’exposicions municipal en un acte multitudinari. Casa construïda entre 1926 i 1931, un cop derruïda la original, per l’arquitecte Isidre Puig Boada (1891-1987) per encàrrec de l’empresari Manuel Saladrigas Freixa (1872-1949). L’arquitecte Isidre Puig Boada fou deixeble d’Antoni Gaudí i director de l’obra de la Sagrada Família de Barcelona a la seva mort. L’empresari Manuel Saladrigas era un industrial que tenia una fàbrica tèxtil al Poble Nou de Barcelona i estiuejava a Blanes. En aquella zona hi vivien i donaven classe varis mestres, d’aquí que el passeig s’anomeni actualment “de la Mestrança”. Durant la Guerra Civil, a més de classes particulars, s’hi van celebrar misses clandestines organitzades pel mossèn Agustí de Blanes. La casa va ser conservada per la filla de Manuel Saladrigas, Teresa, i va resistir a l’embat constructiu dels seixanta fins que fou protegida per l’Ajuntament als vuitanta i adquirida pel mateix Ajuntament a finals dels anys noranta. El 13 d’abril de 2003 es va inaugurar la restaurada Casa Saladrigas com a Sala d’exposicions municipal en un acte multitudinari.1926 - 1931
-
Col·legi Santa Maria - Manyanet
Estudi BSSV, Miquel Batalla i Peralta, Àngel Serrano i Freixas, Esteve Vicens i Buj
1972
-
Blanes County Library
Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix
El disseny de l’edifici es fa ressò de la seva condició suburbana, en tant que element capaç de crear un nou focus d’activitat, lluny del centre i a la vora del mar. L’organisme dóna l’esquena a la ciutat per mitjà d’un volum gairebé cec, de tres façanes que formen un angle agut, per on té lloc l’entrada. La planta baixa allibera un recorregut continu des de l’entrada fins a la façana oposada, que s’obre al mar a través d’un mur vidrat que abasta tota l’alçària de l’edifici, i que queda protegit per una gran marquesina orientada a la Mediterrània. La planta baixa es presenta com un espai diàfan en continuïtat amb la plaça que es crea a la part posterior, i gràcies a un pati enjardinat que garanteix la transparència entre la part anterior i la posterior. En aquesta planta hi ha l’Oficina de Turisme i d’altres petites dependències, mentre que la planta superior es destina pròpiament a biblioteca.1997 - 2002
-
Blanes 2 Primary Healthcare Centre
aq4 arquitectura, Ibon Bilbao España, Jordi Campos Garcia, Caterina Figuerola Tomàs, Carlos Gelpí Almirall
Un lloc inhòspit. Residu verd entre dos creixements de la ciutat. Un fort salt topogràfic dóna un fons boscós al solar i genera sobre ell una vista aèria completa. La coberta esdevé façana de l'equipament: No hi ha edificacions en l'entorn immediat. En aquest context l’edifici proposa un coronament clar i horitzontal creant una línia de contrast a les directrius naturals de l’entorn. El programa és complex: Cal acollir tres serveis diferenciats de gestió independent. Tres accessos per un únic edifici. Cap d'ells pot ser el principal. L'edifici s'esglaona sobre el terreny. Resol cada servei en una única planta i, aprofitant el recorregut ascendent de la vorera, dóna accés natural a cadascun d’ells. Alhora, en previsió de futur, es vetlla per possibilitar l'explotació unitària del conjunt disposant el nucli de comunicació vertical al centre de gravetat de l'edifici. Un edifici contenidor. Un volum compacte travessat per tres patis que estructuren, ventilen i il·luminen les zones internes dels centres. Es dota l'edifici d'un sistema d'àmbits diàfans que, qualificats per la llum de patis i façanes, acull les circulacions i espais d'espera. Sobre aquesta estructura es disposa el programa funcional.2006 - 2008