In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque


About us

Project by:

Created by:


2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:



Fundació Mies van der Rohe


Fundación DOCOMOMO Ibérico


Arxiu Mas


Basílica de la Sagrada Família


Museu del Disseny de Barcelona


EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.


Arquitecte. Titulat el 1905. Arquitecte municipal de Barcelona , arquitecte en cap de la Comissió de Cultura, i treballador en la secció d’Art Modern dels Museus de Barcelona. Especialitzat en arquitectura escolar, realitzà obres com la reforma del Col·legi Valldemia (1911) a Mataró, i entre 1917 i 1923 a Barcelona el grup escolar Baixeras, El Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull o el Milà i Fontanals entre d’altres.

Source: Arxiu Històric del COAC

Works (21)

On the Map


Cronology (22)

  1. Ramon Llull School Complex

    Josep Goday i Casals

    Ramon Llull School Complex

    In 1918 Barcelona City Council acquired the land for the construction of the Ramon Llull school group, designed by the architect Josep Goday Casal in 1919. Construction began three years later, as part of the initiative of the Commission of Culture to create new schools for quality public education. The complex is located in the right area of Barcelona’s Eixample district, on a block framed by Sardenya, Consell de Cent, Marina Street and Diagonal Avenue. The construction occupies the entire block - with a trapezoidal plan - even though the building is developed on a third of the plot, while the rest of the surface is used as a garden. The Ramon Llull school group is made up of two large buildings (one for each gender) with five levels of height (basement, ground floor, two floors and attic) completely symmetrical, between which a rectangular body of one floor develops - which, like a vestibule, unites them. The existence of the two buildings is due to the educational conception of the moment, to create a mixed school but where the students were separated depending on their gender. Currently, these educational criteria have changed in such a way that the girls' pavilion houses the classrooms for the early childhood education and the boys' pavilion for the primary education, both with mixed classrooms. The architectural project - very similar to that of other schools designed by Goday - is characterised by the type of noble buildings, very bright and open to the four winds, which sought to create an almost idyllic school that surpassed the school models that were there had at that time. No noble materials were used for its construction but stone and brick, but they were made to look like it thanks to the coverings of the walls and the decoration. So, the exterior façades of the buildings stand out for having elaborate sgraffitos, which praise the importance of education through figures and scenes related to children and education. Both buildings have the same formal and decorative organisation in terms of floor plan and façade. They have four façades with three well-differentiated elevation levels thanks to cantilevered cornices and where the central section of the long sides is enhanced - both on the side of Diagonal Avenue and the garden - through a differentiated treatment of the openings and the crowning. All the windows on the first floor (ground floor and first floor) follow the same compositional model: rectangular, with a sill, topped by cornice-like elements and framed by sgraffitos. Above this body - and separated by a large cornice - the fourth level is developed where rectangular windows with smooth lintels are combined with others with half-point lintels and where one should highlight the central section of the long side, where there is a window of three openings projected from a large semicircular arch. It is precisely this element, which contributes to enhancing the central body of the buildings together with the last floor, where there is a body of obvious Baroque influence with three oculi openings and which is finished with a triangular pediment on the roof. The central section that joins the two buildings has a single floor, although it is passable on the roof - with a flat roof - in order to communicate the two pavilions on the first floor. This building is presented as a porticoed element - open towards the side of the garden, with which it communicates through stairs - with columns on which semicircular arches impose and covered with cross vaults. On the other hand, the front facing Diagonal Avenue is closed with a wall where three access doors to the school from this street are located; in this sense, the special decorative and structural treatment of the central opening must be highlighted. It is flanked by two pairs of columns that support the entablature, on the vertical axis of these there are two sculptural groups that represent baskets, accompanied by spikes and an anchor respectively and accompanied by a central relief, set up an allegory of education. Each of the pavilions is accessed from the lobby via stairs, as these are slightly elevated with respect to the level at which the lobby is located. The two pavilions have the same organisation, a first hall with stairs and closed with wooden and glass doors that separate it from the area of the ground floor, which leads directly to it. This space is organised from a corridor or hall, to which the various classrooms and administrative offices open and also the staircase that communicates with the basement levels - where the dining room is located - and the rest of the floors. The staircase is very wide to facilitate the movement of students and has natural light, thanks to windows that open onto the façade of Avinguda Diagonal, where the stairwell is developed. One of the most outstanding spaces is the level below the deck, where the theater is located -in the girls' pavilion-, as well as the library -in the boys' pavilion-. These two facilities are located on the last level, as it allows for a very wide and open space thanks to the type of roof that Goday projects. It is a system of multiple opposing slopes on top of a structure of wooden trusses that allow, on the one hand, to cover such a large space - the entire floor of the building - without central support elements that they remain diaphanous and, on the other hand, facilitate the drainage of rainwater. The beams are decorated with simple geometric motifs in shades of green and white. One of the most recurring elements in this type of building designed by Goday are the water fountains, of which there is one on each floor of the pavilions. The fountains are decorated with ceramic sconces and pictorial motifs, which complete the decorative program of the interiors. This decorative program is based on green and white pictorial facings and small pictorial representations on the door lintels, generally figurative of animal origin and with a certain childlike aesthetic. The ceilings are -generally- of corrugated iron with iron beams, with the exception of the already mentioned spaces under the roof and the basement floor, specifically in the area of the porticoed hall that joins the pavilions. This space configured as a corridor has a lower height than other spaces and is covered with a cross vault. Much of the original furniture, inspired by Castilian models from the 16th and 17th centuries, is still preserved in the building. Among others, three "director's cabinets" of carved beech wood stand out, the typology of which is inspired by the Aragonese and Castilian cabinets of the 16th and especially 18th centuries. A large carved beech table with turned legs, as well as several auxiliary tables of the same type. A meeting table, currently in the teachers' room, made of wood, with turned legs and joined with a central wooden shaft. Various carved, turned wooden chairs and a seat of crisscrossed palm cord that takes the formal solutions of popular furniture as a reference. Another of the most characteristic pieces of furniture is that which corresponds to the typology of "classroom libraries", designed by Goday and which is configured as a container for books and magazines that was placed in a corner of the classroom. It takes the 17th-century Castilian escritoires as a model with a special support and two carved doors on the outside and a legend on the inside that says: "Bien empezado, casi acabado" (left door) and "Bien habla quien bien calla" (right door) and in another, "Cada cosa para su cosa" (left door) and "Cada uno habla como sabe" (right door). These legends were most likely repainted at the end of the Civil War, although the original legend is in Catalan. Finally, hanging wardrobes for children, of which there are two models, one with drawers at the bottom and one without. On the ground floor, there is a wooden bench made by Francisco Frau Hermanos with a carved shield on the back. Much of the rotating slates are also preserved. The Ramon Llull school complex was designed by the architect Josep Goday i Casals in 1918, under the direction of Manuel Ainaud, director of the Education Project Advisory Board. In 1916, the Culture Commission was created, where the will to create new schools where education was "popular and of quality" was defined. For this reason, since 1917, monumental buildings were erected in various places in the city to bring education closer to the population, without any distinction of origin or social situation. These "School Groups" were designed by the architect Josep Goday i Casals, who created a model in a certain standardised size but adapted in each case to the characteristics of the plot and its location. This typology of schools follows some Swiss, German, Italian and American school models from the beginning of the 20th century, which Goday knew, and which certainly influenced the projection of his school model. However, the new pedagogical proposals that caused a transition from the "school based on books" to the "active school" where learning included manual work, drawing, gymnastics, gardening, botany and theatre among others, develop the need for a new architectural model. This new model of school architecture is characterised by its monumentality, justified in part as an exaltation of civility and education. The project includes two pavilions, one for boys and one for girls generally connected by a porticoed element and which has, among other facilities, gardens, a theatre and a library. The classrooms always open onto wide halls or corridors that allow the circulation of students and very wide stairwells illuminated with natural light, the latter element of great importance in all buildings. The detail in the finishes also stands out, with pictorial mural decoration, especially on the door lintels and roof beams. In addition to the Ramon Llull Group, Goday designed, among other centres, the Milà i Fontanals, in Dels Àngels Street, the Lluís Vives in Canalejas Street, the Grup Escolar Mossèn Jacint Verdaguer in Lleida Street, the Pere Vila in Passeig Lluís Companys and the Baixeres School Group in Via Laietana. The name given to each centre has to do with the new impetus given to education in this period - and more specifically with the city's public school - thanks in large part to private donations, among which is Ramon Llull. In the case of the building we are dealing with now, Goday designed two symmetrical buildings, decorated with beautiful sgraffitos, which although it was designed in 1918, its construction did not begin until three years later, in 1921. The Ramon Llull school group - which could accommodate more than a thousand children - was inaugurated on March 29, 1931, shortly before the proclamation of the Republic. Much of the decoration is by Francesc Canyellas, who designed the exterior sgraffitos and the terracotta works that crown the cornices and fill the tympanums of the doors. He also designed the pictography and interior signage of the spaces as well as the water sources located on each of the levels of the pavilions. Some of the furniture, specifically the tables and side tables, were made by the house Francisco Frau Hermanos, from Palma de Mallorca.
  2. Escola Elemental del Treball

    Josep Goday i Casals

  3. Grup Escolar La Farigola

    Josep Goday i Casals

    Grup Escolar La Farigola

    El Grup Escolar La Farigola es troba ubicat a l'illa del districte de Gràcia delimitada pels carrers Sant Camil, Sant Eudald, Balears i Farigola. Es tracta d'un edifici escolar separat del carrer pel pati escolar. L'entrada és pel carrer Sant Camil mitjançant d'un porxo que dóna accés tant a l'edifici com al pati de l'escola. L'edifici consta de soterrani, planta baixa, primer pis i golfes. S'organitza com un conjunt de volums units i superposats, essent dos d'ells porxades obertes, i ocupa una superfície de 870,73 m², dels quals 329,65 corresponien a l'edifici, i 514, 08, a zona d'esbarjo; atès que l'escola estava pensada per a nenes i pàrvuls, l'espai de jocs prenia molta presència. A banda i banda del volum gairebé cúbic de la construcció, situà galeries porxades que donaven lloc a dues terrasses. La façana té una composició asimètrica d'obertures en eixos verticals. Les obertures al sud són de proporció quadrada i de grans dimensions, pròpies dels aularis escolars. Les obertures en les altres orientacions són més reduïdes i de proporcions verticals. Les façanes dels porxos oberts estan formades per arcades de mig punt suportades per pilars amb capitells classicistes. Per damunt de les arcades es presenten les baranes sòlides dels terrats. La teulada de l'edifici és plana formant també terrats. El perímetre del coronament es soluciona amb un ampit d'obra amb balustres i motllurat clàssic. La cornisa és de perfil clàssic amb dentell. Rematen l'ampit uns gerros que emfatitzen les cantonades. Artísticament cal ressaltar els esgrafiats que ocupen totes les façanes amb motius geomètrics que es subordinen a la composició de la façana creant una unitat formal amb les obertures i els arcs. Els elements visuals més destacats són els gerros ceràmics amb elements florals de proporció molt estilitzada. L'edifici es considera noucentista per l'estil de les decoracions i l'equilibri que aconsegueix entre ornament i composició de façanes amb pocs materials: destaquen els amplis i alts finestrals de les aules i tot el parament és revestit en estuc de dos colors; hi ha esgrafiats amb motius geomètrics, dissenyats per l'artista Francesc Canyellas. El conjunt pren certa influència de vil·la italiana i del barroc, en sintonia amb l'estètica del Noucentisme. El Grup Escolar es va edificar en uns terrenys propietat de l'Ajuntament de Barcelona, en els quals ja hi havia anteriorment una escola en estat precari que es va haver de clausurar. L'edificació del renovat centre es va desenvolupar en el marc de la planificació de l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura per resoldre el problema escolar que tenia la ciutat. Així doncs, el 1913 es va enderrocar l'antic edifici i cap al 1917, l'arquitecte Josep Goday va començar a projectar una nova escola per a nenes i parvulari. El nom inicial era "Escola Graduada de Nenes de Vallcarca" i posteriorment es va anomenar Grup Escolar la Farigola de Vallcarca, ja que a prop es trobava la riera la Farigola. El 1935 Goday va tancar una de les porxades per augmentar la capacitat de les aules.
  4. Baixeras School Complex

    Josep Goday i Casals

    Baixeras School Complex

    The Baixeras School Complex is located on the block of the Ciutat Vella district bounded by the streets Salvador Aulet, Sots Tinent Navarro, Via Laietana and Plaça Emili Vilanova. It has an exterior façade facing Via Laietana, Salvador Aulet and Sots Tinent Navarro Streets. The main access is via Salvador Aulet Street. This building for school use is located at the end of a block with a plot delimited by an acute angle. The project places the main staircase at this angle to regularise the rest of the floors and make better use of them for classrooms. It consists of a basement, ground floor and four floors. The ground floor is split to absorb the unevenness between the two opposite streets, two levels of windows appear on this floor. The composition of the façades presents two conceptions: more regularity in the two upper floors than in the lower ones. Thus, in the upper part, equidistant rhythms of half-point arch and rectangular windows without decorations are traced, while the lower floors respect the vertical correspondence of openings but are composed by window areas: groups of six windows grouped in contrast with groups of two, with classicist aesthetics. On the ground floor, the facing of the façade is a continuous coating that represents ashlars arranged regularly. On the rest of the landings, the same covering draws a grid that generates rectangles occupied by large sgraffitos where angels and vegetal and floral elements appear. The building is finished by a large classicist cornice with noucentista-style modillions. The roof is flat, and the rooftop is used as a play area. The perimeter of the crowning is solved with pedestals of classic molding combined with metal grid. These pedestals had served as a base for some very colourful terracotta vases that have now been removed. Artistically, the sensitivity demonstrated in the decoration of the façades should be highlighted, especially in the sgraffitos. Its ornamentation includes formal elements of traditional Catalan architecture from the 18th and 19th centuries, such as the aforementioned terracottas and sgraffitos. A sculpture in honour of Àngel Baixeras, benefactor of the school, made in stone by Francesc Canyelles i Balaguerí should be noted. The name of the school comes from the architect and financier, Àngel Baixeras, who donated money for the construction of the school. It is also a coincidence that he was the one who drew up the Project to open the Via Laietana, connecting the Eixample with the port as Cerdà conceived it. In honour of this generosity, the Mancomunitat of Catalonia added a sculptural group at the corner of Via Laietana with Salvador Aulet at the height of the first floor. The terracottas and sgraffitos were made by Francesc Canyelles i Balaguerí, also author of the interior pictorial part. This construction is a clear example of noucentista architecture, with classical and Mediterranean inspirations. Buildings for schools became of great historical importance due to the great attention that the Commonwealth authorities gave to education. It was the first School Group promoted by the Mancomunitat of Catalonia to alleviate the deficit in schooling and illiteracy. The school has a recreation area on the roof; classrooms with direct light; library, etc., responding to the pedagogical renewal. Its political and strategic importance is also evident in the breadth and urban presence of the buildings, located in very prominent places in the city, and by the resources used in the architecture.
  5. Casal Català dels Hostalets de Pierola

    Josep Goday i Casals

    Conjunt format per diverses edificacions d'una sola planta :cafè -saló, teatre, dependències i terrassa. Destaca el cos principal per la seva gran alçada; aquest cos té façana al carrer, amb un gran finestral tripartit, i al jardí, on s'obren grans finestrals d'arc de mig punt peraltat. La planta és rectangular, amb coberta a dues vessants que genera la forma de frontó. A la façana principal hi ha esgrafiats que representen angelots músics i, per sobre de l'òcul central, l'escut amb les quatre barres encerclat per llorers i garlandes. Els angles de l'edifici es coronen amb gerres de terracota. En canvi, la façana de l'edifici del teatre és més austera. El frontó queda més accentuat, i, a banda i banda, pilastres acanalades delimiten l'ample de façana. La presència de l'esgrafiat es troba en la zona central del frontó on figura l'any de la seva construcció. Aquí també es coronen els angles amb gerres de terracota. Destaca el gran sòcol de pedra que forma també la tanca del jardí i enllaça amb el de la casa nº 28. El projecte original no es va portar del tot a terme. El Casal Català va néixer per iniciativa de la Unió Regionalista Hostalenca, creada el 1918, que a través de Joan Vallès, Joan Subirats, Casimir Orriols i Enric Cucurella finançaren la seva construcció, que va ser encarregada a l'arquitecte Josep Goday l'any 1924. Al 1926 en el mes de juliol s'inaugura el casal. Els esgrafiats van ser executats per Ferdinandus Serra el 1933. Al 1960 es realitzem obre d'agençament i es canvia el nom pel de "Centre Cultural Recreatiu Casal Català". No va ser fins a l'any 1988 que aquesta entitat recuperà el seu nom original, que havia estat esborrat durant els anys de la repressió franquista.
  6. Pere Vila School Complex

    Josep Goday i Casals

    Pere Vila School Complex

    El conjunt d'edificis que formen l'antic Col·legi Pere Vila ocupen una part de l'illa de cases delimitada pels carrers del Passeig de Lluís Companys, avinguda de Vilanova, Roger de Flor i Almogàvers. Arquitectònicament s'organitza en tres edificis que constitueixen una planta en forma d'"U"; amb un cos central, més baix, que s'uneix a sengles volums laterals a través d'unes galeries porxades i marca l'eix de simetria. L'edifici més septentrional està destinat a un col·legi de primària (CEIP Pere Vila) en origen pavelló dels nens, mentre que el més meridional, destinat actualment a l'institut de secundària IES Pau Claris, acollia les nenes. L'edifici central es correspon amb la biblioteca, sala d'actes i altres espais comunitaris. Els tres edificis, emmarquen un gran espai central, en origen enjardinat, afrontat al passeig de Lluís Companys i envoltat per una tanca perimetral, on es disposa l'únic accés des de l'exterior. A l'entrada es troba l'escultura realitzada per Josep Dunyach en honor de Pere Vila. L'espai a tocar del passeig està ocupat avui dia per dues pistes poliesportives -construïdes en el decurs de la dècada de 1960- i un pas des de l'exterior fins el volum central. Els dos edificis destinats en origen a aules dels nens (zona septentrional) i de les nenes (meridional) tenen les mateixes característiques volumètriques, amb un alçat organitzat en planta, semisoterrani i quatre nivells, amb coberta de teules formant vessants compostes. Els dos són simètrics, amb un xamfrà a les cruïlles del carrer de Roger de Flor i una organització formal decorativa i distribució de les obertures de façanes idèntiques. Destaca la incorporació d'elements de terracota amb motius florals com medallons, faixes decoratives, els quatre gerros situats damunt el ràfec de la teulada i a cada costat del frontó i molt especialment, el tractament del portal d'accés als edificis. El portal principal s'articula amb dues pilastres com a brancals i una llinda amb motllures com si es tractés d'un arquitrau clàssic. Damunt l'arquitrau, al timpà, es disposa una decoració, a base de terracota representant un medalló amb la següent inscripció (molt malmesa): "GRUPO ESCOLAR PERE VILA CODINA" decorat amb branques de llorer. Als extrems de l'arquitrau es disposen dos gerros de terracota, decorats amb flors i fruïts. El revestiment del conjunt és força complex ja que s'adopten diverses solucions i textures que emfatitzen l'horitzontalitat de les façanes. Cadascun dels edificis presenta una divisió tripartida a l'estil clàssic: alts i amplis finestrals i un ritme vertical trencat pel frontó central que descansa en les volutes i recorda l'estil barroc. Al nivell de la planta semisoterrani es disposa un arrebossat senzill amb un acabat buixardat. En els paraments de la planta baixa, s'aplica un revestiment fet d'arrebossat que imita una disposició de carreus en aparell isòdom, amb juntes llises i imitant carreus buixardats. Als nivells corresponents a les plantes primera i segona, el revestiment és unitari fins la cornisa descrita anteriorment, la qual cosa emfatitza l'horitzontalitat de la façana. Tot el revestiment s'enriqueix amb esgrafiats, terracotes i estucs que proporcionen una gran riquesa d'efectes visuals. Són obra de Francesc Canyellas, col·laborador habitual en molts projectes de l'arquitecte i veritable artista noucentista. Defensava la creació d'una “escola bella” i considerava que l'educació estètica contribuïa a fomentar els valors cívics. La coberta, composta a quatre aiguavessos, permet organitzar el nivell sota coberta amb una alçada considerable. El resultat és la creació d'un ampli espai polivalent en l'interior. Un dels conceptes clau d'aquest conjunt d'escoles era la seva monumentalització que alhora també permetia seguir els corrents higienistes i dotar als edificis de nombrosos espais. Els pavellons consten de cinc nivells i la comunicació entre plantes es realitza mitjançant quatre caixes d'escala, la més oriental substituïda avui dia per un ascensor. Cada nivell s'organitza al voltant d'un distribuïdor central hipòstil que dóna accés a les aules i serveis que l'envolten en tot el seu perímetre. Aquest espais, avui dia molt reformats, encara permeten observar el testimoni dels nombrosos elements estructurals decorats com bigues i mènsules, així com les fonts amb aplics ceràmics localitzats a cadascun dels pisos. El sistema de forjats utilitza majoritàriament la bigueta de ferro i els revoltons d'obra llevat del darrer nivell on s'utilitza el sistema d'armadures de fusta pel sosteniment de la coberta. Encara es conserven algunes elements de mobiliari original com pupitres, pissarra i algú armari. Respecte la biblioteca i el teatre, el recinte que els acull se situa al centre del conjunt i unit als pavellons de nens i de nenes mitjançant uns porxos. Presenta dos nivells, la planta baixa està ocupada per la biblioteca i la planta pis pel teatre que disposa d'un amfiteatre. Cal destacar la porta d'accés a la biblioteca i la decoració pictòrica mural que la corona -realitzades per Canyelles. Aquesta decoració manté la iconografia original malgrat el repintat sofert l'any 1966. Un altre dels elements originals conservats és la barana de fusta amb els ressalts arrodonits per evitar el lliscament dels infants. El desnivell de l'amfiteatre és esgraonat, on es disposen bancs de fusta tot conformant la típica grada. En el mur perimetral més oriental s'organitza l'estructura de l'escenari (de fusta i amb accessos laterals) amb un emmarcament superior a base de dues parelles de pilastres acanalades damunt les quals descansa un arquitrau i un frontó. En el timpà del frontó hi ha representada, en relleu, una carassa teatral coronada amb fulles de llorer. La bicromia dels paraments permet crear uns plafons rectangulars verticals que contenen unes pintures representant diversos personatges de la comèdia i l'espectacle teatral. Els porxos van ser construïts per unir l'edifici de la biblioteca amb el de nens i nenes localitzats a sengles costats. Idèntics en quant a estructura i elements decoratius, estan construïts sobre un basament de pedra. Cinc columnes toscanes suporten un arquitrau simple motllurat, damunt el qual es disposa la barana de la coberta plana transitable, la qual se sosté per un sistema de voltes de mocador. A cada eix de les columnes se situen uns gerros de terracota. El grup escolar Pere Vila s'emmarca dins del conjunt de construccions escolars municipals que s'iniciaren durant el període de la Mancomunitat, però que esdevingueren també útils pels afanys de renovació cultural, i concretament educativa, de la II República. La seva construcció va ser possible gràcies a la donació econòmica de Pere Vila i Codina (Les Olugues, Lleida, 1860- Rosario de Santa Fe, Argentina, 1916) i portada a terme sota la direcció de l'arquitecte Josep Goday i Casals, arquitecte en cap de la Comissió de Cultura. El projecte de l'edifici va ser realitzat entre 1918 i 1919, i aprovat el 1920, tot i que les obres no es van iniciar fins a principis del 1922 perquè el solar on s'havia de construir estava ocupat per uns tallers i magatzems de les Comissions d'Eixample i Foment. Les obres de l'edifici s'aturaren, com en moltes altres escoles, l'any 1923, amb la Dictadura de Primo de Rivera i no es pogueren reprendre fins ben entrat l'any 1930. Es va inaugurar el 29 de març de 1931. Al 1966, es van realitzar diverses obres de millora als edificis a càrrec de Pedro Puigdevall Bosch, que van modificar elements del mobiliari interior i altres aspectes més decoratius, com les pintures murals. Només un any desprès, al 1967 es va inaugurar l'escola bressol i el poliesportiu exterior que substitueix els jardins principals. Al 1970 es van realitzar obres de millora i manteniment que afectaren a paviments, forjats i instal·lacions elèctriques a càrrec de tres empreses: Elèctrica Catalana, Francisco Closa Alegret i Arturo Lòpez. A l'any 1995 es va produir la divisió administrativa dels dos edificis i configuració de dos centres educatius diferents: L'edifici dels nens, es quedà en mans de l'Ajuntament de Barcelona i va ser destinat a educació infantil primària (CEIP Pere Vila), mentre que l'edifici de les nenes, s'adequà per a educació secundaria i batxillerat, sota titularitat de la Generalitat de Catalunya (IES Pau Claris). Les obres en l'edifici de nens s'executaren en dues fases, una primera el maig de 1996 i una segona fase el juny de 1997 a càrrec de J. A. Martínez Lapeña i Elias Torres Tur. Aquestes van implicar la modificació de la planta baixa i soterrani amb la creació de nous accessos, així com sobre els pòrtics d'accés als passadissos i escales de cada un dels pisos de l'edifici i suposaren la instal·lació d'un ascensor, mutilant part de les escales. Altres obres de millora generals van suposar el tncament de les escales d'accés als pisos superiors i el repintat de les parets. Pel que fa a l'edifici de nenes, l'IES Pau Claris, el novembre del 2000 es dugueren a terme obres similars, en aquest cas sota la direcció única de l'arquitecte J.A. Martínez Lapeña. Es canvià l'accés a la planta baixa i al soterrani, unificant desnivells (solució diferent a la de l'altra finca), i en canvi s'aplicà la mateixa solució que a l'edifici veí pel que fa als tancaments dels vestíbuls de cada un dels pisos, es feren obres de manteniment a totes les obertures, i es va dur a terme la rehabilitació de les façanes. També es va col·locar un ascensor a l'escala més oriental i es va limitar l'accés al passadís central així com el repintat general. L'any 2006-2007 es van fer obres de millora per tal d'instal·lar un nou menjador i una cuina al soterrani de l'edifici de les nenes i més recentment s'han restaurat les façanes i les cobertes per part de l'arquitecte Marc Cuixart i Goday, nét de Josep Goday. L'edifici central encara es troba en procés de rehabilitació (2012).

Archive (7)

  • Perspectiva exterior del Grup Escolar Milà i Fontanals


    Perspectiva exterior del Grup Escolar Milà i Fontanals

    Fons Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme / Arxiu Històric del COAC

  • Detall del l'escut, de la Casa Reial espanyola, al coronament de façana.


    Detall del l'escut, de la Casa Reial espanyola, al coronament de façana.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la façana frontal del Grup Escolar Ramon Llull.


    Perspectiva de la façana frontal del Grup Escolar Ramon Llull.

  • Perspectiva de l'exterior de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.


    Perspectiva de l'exterior de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    © Fons Adolf Florensa i Ferrer / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la biblioteca de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.


    Perspectiva de l'interior de la biblioteca de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    © Fons Adolf Florensa i Ferrer / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'entrada de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.


    Perspectiva de l'entrada de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    © Fons Adolf Florensa i Ferrer / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del saló d'actes de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.


    Perspectiva de l'interior del saló d'actes de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    © Fons Adolf Florensa i Ferrer / Arxiu Històric del COAC

Bibliography (37)