En el Cementiri Municipal de Lloret de Mar hi ha uns dels conjunts d'escultura funerària modernista més importants del país. Hi convergeixen totes les tendències artístiques, conferint així un bell mostrari d'estils de principis del segle XX: formes orgàniques, influències gaudinianes, sarcòfags clàssics, tombes eclèctiques. A Lloret es confonen els desigs dels artistes amb els objectius dels clients: passar a la posteritat. Hi ha tanta densitat artística concentrada que esdevé un vertader museu a l'aire lliure. Aquest cementiri que en el transcurs dels anys ha estat objecte de successives ampliacions, continua tenint en l'avinguda Principal i en la de Sant Josep (lateral esquerra), el conjunt de sepultures més interessants, la majoria de les quals estan realitzades amb pedra de Montjuïc (Barcelona) o de Girona, i amb marbre, en alguns casos de Carrara (Itàlia). Només s'han de pujar uns quants esglaons per accedir a l'avinguda Principal i a banda i banda d'un curt traçat s'aixequen ostentosament les sepultures ricament esculpides dels rics lloretencs: indianos que havien arribat de fer fortuna, metges, notaris i rendistes. Els seus autors, tal com consta en unes discretes cartel·les informatives adossades als monuments, són arquitectes i artistes molt importants. Hi ha obres projectades pels arquitectes Bonavenutura Conill i Montobbio (1876-1946), que esdevé l'autor més prolífic al cementiri de Lloret de Mar, Vicenç Artigues i Albertí (1876-1963), Josep Puig i Cadafalch (1862-1957) i Antoni Gallissà (1861-1903); i esculpides, entres d'altres, per Ismael Smith i Marí, autor d'una de les obres més destacades del conjunt de Lloret de Mar, com és l'hipogeu de la família Camps i Nonell. Altres conjunts rellevants són els tres projectats per Bonaventura Conill: la de Durall i Surís, la Durall i Carreras i la d'Esqueu i Vilallonga. La primera es va projectar l'any 1903 i incorpora el tema de l'àngel i la creu com a elements funeraris, en aquest cas de grans dimensions i entrellaçats amb una ondulada harmonia. La segona, vas ser projectada el 1904, i s'hi recupera altra vegada el tema de l'àngel, però aquesta vegada des d'una perspectiva molt diferent; l'àngel de grans dimensions, que amb la seva única presència omple tot l'espai, mig agenollat, resant sobre la tomba i amb les ales plegades a l'esquena, darrere una túnica que mostra uns plecs marcats i suaus a l'hora. D'aquest àngel cal remarcar la utilització de dos materials que donen dues tonalitats contrarestades que no deixen indiferent ningú: el blanc marbri en el rostre i l'escot, i el negre de la pedra de Montjuïc a la resta de la figura. La tercera també va ser projectada en els primers anys del segle XX i recorda profundament l'arquitectura modernista; en aquest cas la gran protagonista és una important creu que s'alça i descansa sobre un cercle on hi ha la sepultura, vigilada en un dels seus flancs per un drac ferotge. Al marge dels altres tres i per desmarcar-nos de la temàtica iconogràfica angelical, cal destacar el magnífic Panteó Casanovas i Terrats projectat per l'arquitecte Antoni Gallissà i Soqué entre 1901-1903. I és que ens trobem davant d'un magnífic exemplar que es desmarca completament dels altres, pel que fa a la seva tipologia, amb aquest sarcòfag fabulosament esculpit amb diverses figures d'alt relleu i coronat amb una traceria d'inspiració gòtica i medieval, que descansa directament sobre el sarcòfag a través de quatre columnetes de fust acanalat, en la qual es dona cabuda i es combina tant l'ornamentació d'inspiració vegetal i floral com les gàrgoles en forma d'àguiles amb les ales plegades. Al final de l'avinguda Principal trobem la capella del Cementiri la qual està sent objecte, en l'actualitat, d'unes obres importants de restauració i transformació, com així ho acrediten el gran entramat de bastides que trobem desplegats al seu voltant. Es tracta d'una capella de planta rectangular d'una sola nau, ubicada sobre una petita terrassa o plataforma, a la qual s'hi accedeix per mitjà de tres esglaons. La capella està supeditada a una configuració eclèctica que acomoda esquemes d'un barroc popular sota la dominant de la senzillesa. Presenta a la porta d'entrada un acabament a la manera de gablet. La façana està àmpliament ornamentada com així ho acrediten tant el portal d'accés d'arc de mig punt, com el coronament triangular del portal i el coronament semicircular de l'edifici - frontó corbat o de volta rodona-. Tots tres elements estan àmpliament ornamentats amb unes profuses motllures, molt clares i nítides, que s'han materialitzat a la pràctica en format tant de pilastres llises, coronades per capitells molt austers i discrets que es prolonguen fins al coronament de l'edifici, com per àmplies cornises, les quals són sustentades per aquestes pilastres que arrenquen des del basament. El cementiri civil de Lloret de Mar és de dimensions més reduïdes i es troba a un nivell inferior. En aquest lloc reposen estrangers de religió protestant que s'havien establert a Lloret de Mar, i també maçons i lliurepensadors. Hi resten algunes làpides preciosistes on hi ha esculpits en relleu símbols maçònics o símbols més originals com un vaixell i un peix, o làpides molt més modernes amb inscripcions molt evocadores i emotives.

Jardí noucentista situat en un paratge de gran bellesa, a la vora del mar, sobre la platja de Sa Boadella. Enmig d'un esgraonament aterrassat, la diversitat d'espècies de plantes del jardí s'alternen amb petits estanyols i conjunts escultòrics diversos. El protagonisme, però, més que la diversitat vegetal, és la disposició arquitectònica i l'obra de jardineria escultòrica. Pel que fa a les edificacions privades, hi ha la casa original i una de més nova prop de l'entrada principal dels jardins. La casa més antiga és de planta rectangular i destaca per les arcades de mig punt de la planta baixa, una gran terrassa i una torreta de planta quadrada, de tres plantes i coberta a quatre vessants. A la façana sud de la torre hi ha un panell de rajola pintada dedicada a Santa Clotilde i datat de 1930. En total, el jardí fa una extensió de més de 26 mil metres quadrats (2,6 ha) i està situat en una esplanada a uns 50 metres sobre el mar.