Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
  • Portal de Mar

    autoria desconeguda

    1837

  • Castellot del Serrat del Maurici

    autoria desconeguda

    Enfront del castell de Balsareny i situades al Serrat del Maurici. Es tracta d'una construcció militar d'època carlina (1838) de planta pràcticament quadrada, amb tres torres de secció circular als vèrtexs, excepte pel cantó de llevant on no n'hi ha. Les pedres, de dimensions considerables, subratllen la funció militar que tenia la construcció. Només hi ha unes petites obertures pel cantó de migdia. Queden rastres d'algunes petites obertures en forma d'espitllera. Hi ha restes del que devia haver estat un vall. Les ruïnes del fortí es troben dalt d'un serrat conegut amb el topònim de "Serrat del Maurici", topònim que dóna nom també a aquesta fortificació. Segons notícies recollides, el fortí va ser construït l'any 1838 per una força de Sapadors i una brigada de muls. Els treballs duraren forà temps i finalment s'hi instal·là una companyia del batalló del Júcar. A finals del segle XIX ja estava en runes. Aquest fort i el de la Torreta, situat sota el castell de Balsareny, controlava el camí ral de Berga. La seva construcció es degué a les guerres carlines i un dels capitans que hi van prendre possessió fou el comte d'Espanya.

    1838

  • Torre de Meer

    autoria desconeguda

    Fortí cilíndric, edificat el 1838. Tipus de construcció clàssica de les guerres carlines. Reducte o fort de planta circular, que va reduint el diàmetre a mesura que puja. Porta a mig aire de la construcció, alguna espitllera i obra basta, en general, a desgrat que doni idea de robustesa. Durant la guerra anomenada "dels Set Anys", el castell de Cardona va romandre en poder dels cristins, com que els carlins, capitanejats per Tristany,sovint hi practicaven incursions d'hostilitats, amb el desig de fer-se amos també de les famoses salines, el baró de Meer féu bastir, el 1837-1838 aquest fort que avui rep el seu nom, per tan de rebutjar els atacs contraris o almenys estar-ne a l'aguait.
  • Torre d'en Brunet

    autoria desconeguda

    Situada al sud-est del nucli de Sant Salvador de Guardiola, prop de la Casa nova del Brunet. La torre d'En Brunet era una torre de telegrafia òptica militar. L'edificació presenta la tipologia clàssica d'aquest tipus de construccions. Era de planta quadrada i tenia un cos rectangular defensiu d'avantguarda adossat a la cara nord, a més a més l'encerclava un fossat. En alçat es componia d'una planta baixa lleugerament atalussada amb quatre espitlleres a cada cara, un pis superior amb espitlleres i finestres, i finalment un terrat (parcialment enrunat). La porta d'accés s'obria a l'alçada del primer pis de la cara sud, probablement s'hi accedia mitjançant una escala de fusta que es guardava a l'interior. Els murs són de maçoneria de pedra rústica arrebossada i la divisòria dels pisos està marcada per un perfil sobreeixit. La torre del Brunet formava part de la línia de telegrafia òptica militar Barcelona-Manresa-Solsona. Aquesta línia compartia les set primeres torres telegràfiques amb la línia de Barcelona-Lleida. Així doncs, la línia començava a la torre del Castell de Montjuïc i continuava fins a la torre de Can Maçana o la Guardia, a la vil·la del Bruc. Després girava cap a nord en direcció a la torre del Brunet. La torre del Brunet, a 420 m. d'alçada, tenia visual directa amb la torre anterior de Can Maçana del Bruc situada a 7,4 km. de distància en direcció sud. La torre posterior era la de Puigterrà de Manresa, a 6,8 km. en direcció nord (desapareguda). La torre posterior conservada a aquesta darrera és la de Sant Martí de Torroella a Sant Joan de Vilatorrada. La torre d'En Brunet formava part de la línia de telegrafia òptica militar Barcelona-Manresa-Solsona. La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des de un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles. Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran. A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona. Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.

    1844

  • 1895

  • Santa Florentina Castle

    Lluís Domènech i Montaner

    Santa Florentina Castle

    Ramon Montaner, Lluís Domènech's uncle and co-owner of the Montaner i Simón publishing house, bought the Casa Forta in Canet in 1881, thus returning the property to his family. He commissioned his nephew to restore and extend the building in order to monumentalise it and turn it into a representation of his lineage. With this intention, the publisher had acquired several historical buildings to extract their architectural elements of value and transfer them to his castle, such as the medieval monastery of Tallat. The original building was an old domus, the Casa Forta de Canet de Mar, which before the intervention had the appearance of a compact fortified country house. Domènech's project consisted of building new rooms around a courtyard that recreated a castle, reusing stone elements from other medieval buildings. From the monastery of Tallat, Ramon Montaner bought a large part of the cloister and several window and door frames, which were drawn, numbered piece by piece, dismantled and transferred to Sant Florentina, where they were reassembled in their new location. The new courtyard had a monumental exterior staircase in the style of Gothic palaces, and the towers were topped with battlements, barbicans and machicolations. The complex has many stone sculptures, decorated corbels, sculpted gargoyles, medievalist stained glass windows, polychrome wooden coffered ceilings and antique furniture, in which original Gothic pieces were mixed with modern fragments to achieve a medieval fantasy. Antoni Samarra i Tugues, Carles Flotats i Galtés and Dídac Massana collaborated on the stone sculptures and Josep Pujol on the stained glass windows. In 1905 work began on the crypt, in the basement of one of the old towers of the fortress, for the late wife of Ramon Montaner, Florentina Malató. In 1908, with the renovation of the castle almost finished, King Alfonso XIII was there, the same year that he granted Ramon Montaner the title of Count of the Canet Valley. The Montaner family ruled the castle until the marriage of their daughter Julia passed to the Capmany family. It is currently owned by investors and although it is still used as a private home, it is a museum and can be visited.

    1900 - 1908

  • 1927 - 1932

  • 1937

  • Zona de barracons de l'Exèrcit Republicà

    autoria desconeguda

    Es tracta d'un conjunt d'habitatges bastits en dues terrasses diferents de la cara nord del turó on s'albergaven els soldats del campament. El conjunt queda delimitat per dos accessos per vehicles, als que s'accedia des del camí que comunicava les diferents terrasses construïdes i ocupades al turó. A l'entrada del campament, aïllat de la resta, hi havia un barracó situat al costat de l'accés occidental i posteriorment se'n van bastir d'altres de millor qualitat constructiva. Actualment trobem vestigis de la fonamentació de les barraques i de les estructures de sanejament, amagades entre la vegetació. A la primera terrassa hi ha restes de vuit barracons. Hi ha restes d'escales que servien per accedir d'una terrassa a una altra. Hi ha restes de latrines. A la segona terrassa caldria fer una intervenció arqueològica per saber el número de barracons que hi havia. Durant la guerra civil de 1936-39 s'instal·là a Pujalt la base d'instrucció militar del 18è cos d'exercit republicà.

    1936 - 1939

  • 1960

  • Govern Militar de Lleida

    Juan Uriarte del Río

    El Gobierno Militar ocupa toda una manzana del ensanche de Lérida, donde antiguamente se encontraba el Camp de Mart. Éste era un terreno fuera de las murallas donde el ejército había tenido su campo de maniobras hasta mediados de siglo XX. Actualmente, el edificio constituye un hito visual en el que confluyen tres avenidas radiales de la ciudad. La ordenación del solar se realiza a través de la disposición de tres volúmenes en forma de H: uno de oficinas, otro de acuartelamiento de tropas y otro de residencia de oficiales, dejando un espacio ajardinado delante y otro detrás. Los tres volúmenes tienen diferente altura y longitud. El volumen central es el más bajo y se levanta una planta del suelo para crear un porche entre los dos patios ajardinados. El bloque que corresponde a la residencia de oficiales tiene la estructura de hormigón armado y las fachadas de ladrillo visto, lo que favorece que las ventanas sean más pequeñas y sugieran mayor privacidad en el uso de las dependencias. Los otros dos bloques tienen la estructura metálica y son más transparentes. Tienen las fachadas laterales de muro cortina y los testeros son ciegos, aplacados de piedra.

    1962 - 1965

  • Comandància Naval de Tarragona

    autoria desconeguda

    1979 - 1980

  • Restauració Conjunt de Mur

    Ramon Maria Puig i Andreu, Pere Robert i Sampietro, Carles Sáez i Llorca

    Restauració Conjunt de Mur

    El conjunt del Castell i de la Canònica de Mur, està situat en una petita plataforma sobre la carena d'una de les estibacions nord del Montsec. El Castell (segle X) construït per Arnau Mir de Tost, fou un dels més importants de la frontera meridional del Comtat de Pallars. De no massa grans dimensions, però de singular arquitectura, de planta lleugerament oval, que circunscriu dins del seu perímetre, en l'extrem més ample i pla, una alta torre de guaita, i en l'extrem oposat, estret i arrodonit, s'hi alça la part d'habitacle, formant una construcció d'estranya forma que se sol descriure com a de proa d'un vaixell. Separat poc més de 100 metres, a l'altre extrem de la plataforma, s'hi troba les restes d'un antic cenobi agustinià, després canònica, amb l'església de Santa Maria (segle XI), un petit claustre (segle XII). L'església acollia importants pintures romàniques, sobretot en l'absis major, i que a principis del segle XX foren venudes i traslladades al Museum of Fine Arts, de Boston. La intervenció ha comportat més de vint anys de treballs, esgraonats en moltes i discontínues fases ... que encara no s'han acabat. Treballs que van des de la simple consolidació de restes, a intervencions estructurals complexes, des d'una restauració general, a unes remodelacions puntuals. Això, segons l'estat de conservació i de coneixement de la part del monument on s'intervenia.

    1980 - 2002

  • Restoration of the Town Walls of Vic

    Meritxell Inaraja i Genís

    Restoration of the Town Walls of Vic

    El projecte segueix les pautes fixades a l’Estudi Previ de Restauració de les Muralles de Vic (s.XIV) de 1998, que preveia la recuperació i reproducció de les torres desaparegudes i la recuperació dels trams soterrats i del pas sobre muralla com a espai públic. L’actuació és sobre un tram de mur de 50m entre les torres del Palau Episcopal i la Catedral, amb connexió visual i d’accés al claustre, limitant amb la Rambla del Bisbat i el riu Mèder. Inicialment era un mur arrebossat de 3,60m d’altura i 1,6m d’amplada, on a l’any 1971 s’hi practicà un forat per col·locar-hi la reixa del presbiteri de l’antiga Catedral, que permetia la visió des de l’exterior del claustre . Escassos estudis realitzats apuntaven que la muralla, en aquest tram, limitava directament amb el riu. El tram visible en l’actualitat correspondria a un mur de tancament remuntat sobre la muralla construït a finals del s.XVIII. Els sondejos arqueològics fets inicialment ho confirmen, al trobar en perfecte estat la muralla original assentada sobre la roca. Les possibilitats del moment no permeten l’eliminació de la Rambla com apuntava l’Estudi Previ i per aquesta raó es realitza un fossat de 1,6m d’amplada que permet la visió de l’altura original de les muralles. La barana de vidre li dóna la protecció necessària i no obstrueix la visió del mur. Per tal de mantenir la visió i l’accés restringit al claustre, es manté l'obertura substituïnt la reixa per una porta corredissa de ferro i vidre. L'accés obliga la construcció d’una passarel·la per salvar el buit del fossat, ubicada en el punt on les excavacions han deixat al descobert la resta de diferents portes sobreposades d’èpoques diverses. El mur es remata amb pedra calcàrea de forma i col·locació contemporània, marcant un tall oblicu al mur, fent més evident que es tracta d’un fragment i que permet distingir aquesta darrera fase d’intervenció, mantenint la unitat pètrea del conjunt.

    2000 - 2002

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!