Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

Barcelona, 30/12/1849 - 27/12/1923. Títol d'arquitecte: 1873. El juny de 1870 obtingué la llicenciatura en Ciències Exactes per la Universitat de Barcelona , i el 1873 acabà la carrera d’arquitecte a la Reial Acadèmia de San Fernando a Madrid amb la qualificació d’excel·lent. Més endavant va ocupar una càtedra a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. Cal destacar les seves facetes com a arquitecte, polític i historiador. De jove va ser membre de la Jove Catalunya i del Centre Català i, l’any 1887, va ingressar a la Lliga de Catalunya de la qual fou president el 1888. Posteriorment, ingressà al Centre Nacional Català (1899) i més tard, a la Lliga Regionalista (1901). Com a periodista col·laborà a diverses publicacions com “La Renaixença”, “Lo Catalanista”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya”. Més endavant va fundar “El Poble Català”. El 1901 fou un dels diputats triomfadors de la candidatura anomenada “dels quatre presidents”, i resultà reelegit el 1903, però el 1904 , desencantat, abandonà la política per dedicar-se a la investigació arqueològica i a la història. Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona 1888, va tenir l’oportunitat de construir les primeres obres que el farien popular com ara el Gran Hotel Internacional (alçat per la dita exposició), o el restaurant del Parc de la Ciutadella (anomenat Castell dels Tres Dragons i actual Museu de Zoologia). També construí d'altres edificis monumentals, en un estil molt personal i innovador, fets de maó, ferro forjat i decorats amb ceràmica envernissada policroma, amb abundor de temes florals. El conjunt de la seva obra arquitectònica fa de Domènech i Montaner una de les màximes figures del modernisme mundial. Les seves construccions més emblemàtiques són l’Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana.

Source: Arxiu Històric del COAC

Works (33)

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology (40)

  1. Reforma de la Confiteria del Liceu

    Lluís Domènech i Montaner

    Reforma de la Confiteria del Liceu

    Des del 1852 està documentada l’existència de la Gran Confiteria del Liceu, als baixos del teatre, on avui hi ha el Cercle del Liceu. Als anys 70 la propietat passà a Albert Martorell que encarregà a Domènech i Montaner la reforma per col·locar un aparador amb decoració al gust de l’època i un tendal Aquesta és la primera obra documentada que hi ha de Domènech a Barcelona, sense el seu soci Josep Vilaseca. Es conserven esbossos a l’arxiu de Domènech i Montaner i l’expedient de sol·licitud d’obres a l’ajuntament, però no s’ha pogut constatar si es va arribar a realitzar en la seva totalitat. La decoració era una escenografia de fusta afegida sobre el parament existent. Probablement també tenia decoracions de vitrall i de ceràmica. L'ornamentació estava resolta amb motius florals i amb formes geomètriques d’inspiració mudèjar. El 1883 la confiteria va tancar.
  2. Montaner i Simón Publishers

    Lluís Domènech i Montaner

    Montaner i Simón Publishers

    The building applies the procedures of industrial architecture to a project with a high degree of fragmentation. The outbuildings of the workshops are located on a semi-underground floor that reaches the bottom of the site. The entrance is highlighted by an octagonal dome that provides overhead light and connects it visually to the office loft. The second section is for the file, set in a U-shape around a central skylight. The complex is made up of a structure of cast iron pillars and beams arranged in well-differentiated sectors, and a brick factory façade with six large, glazed openings. The design of the façade adopts the filigree motifs typical of Islamic architecture, one of the main references of the time. The arrangement of the openings generates numerous visuals in a vertical direction and creates light and space effects that anticipate the interests of modern architecture.
  3. Ateneu Canetenc

    Lluís Domènech i Montaner

    Ateneu Canetenc

    El 1883 es funda la societat Ateneo de Canet de Mar, entitat social d’arrel catalanista. Encarreguen a Domènech i Montaner el projecte per la seva seu, a la cantonada més cèntrica del poble, entre la Riera i el carrer Ample. Domènech va aprofitar part de les construccions que ocupaven el solar adquirit, i va aixecar un edifici de planta baixa i pis, unint-lo amb el teatre principal del costat. Tenia un saló de sessions, sala de lectura i biblioteca, sala de juntes, saló de billar i sala de “tresillo”. Un balcó corregut arriba fins a la cantonada, on una torre que arrenca des del primer pis el fa girar fins a la façana del carrer ample, que és on hi havia l’accés, donant continuïtat a les dues façanes. La façana a la riera té una clara composició simètrica amb un cos central rematat amb un frontó i una gran rosassa. El balcó corregut pren una doble volada en aquest punt, recolzat sobre mènsules metàl·liques d’inspiració violletiana. Les façanes estan acabades amb estucats decoratius, realitzats per la prestigiós firma de Barcelona Saumell i Vilaró. Els motius decoratius són al·legories mitològiques, en gran part extretes de l’Atlàntida de Verdaguer. També hi ha una rica decoració de forja i planxa de ferro retallada dels serrallers Pujadas de Canet. L’any 1923 I'edifici va acollir I'Ateneu Obrer i durant el franquisme, I'obra sindical d'Educación i Descanso. El 1985 I'edifici va ser adquirit per I'Ajuntament de Canet. L’interior va ser completament modificat al llarg dels anys, i només es conserven les façanes. Des del 1999 és la biblioteca Gual Pujades de Canet de Mar.
  4. Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Restauracions per a l'Exposició Universal de 1888

    Lluís Domènech i Montaner

    El 1887 l’ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per reformar la Casa de la Ciutat com a residència de la família reial durant l’Exposició Universal de 1888. Domènech i Montaner la va dur a terme. L’edifici de la Casa de la Ciutat, d’origen medieval, havia arribat a principis del segle XIX en un estat de conservació deplorable. Diverses obres de restauració i ampliació dutes a terme cap al 1820 l’havien millorat una mica. Però calia allotjar-hi la família reial. Primer el concurs va ser declarat desert, i l’alcalde Rius i Taulet va encarregar el projecte a Antoni Gaudí. Aquest va arribar a presentar uns plànols, però la Comissió de Governació va encarregar d’urgència a Domènech i Montaner el projecte i el seu va tirar endavant. No es va realitzar la totalitat de la seva proposta, i en molts casos es va simplificar per agilitzar la construcció, de poc més de dos mesos. Les aportacions de Domènech van ser de tipus constructiu i distributiu, i la restauració i reinterpretació de la decoració interior. Es va construir una nova escala monumental que dignifiqués l’accés al primer pis i la redistribució de l’espai comprès entre el pati i el Saló de Cent. Es van reubicar el despatx de l’alcalde i altres dependències municipals per destinar-los a la família reial. Domènech va recuperar també l’antiga galeria gòtica d’accés al saló enderrocant tots els envans que tapiaven les arcades i recuperant la geometria dels contraforts que havien estat molt modificats i havien provocat lesions estructurals greus. Es van recuperar les policromies medievals de l’enteixinat, es van destapiar finestrals i col·locar vitralls nous, es van realitzar treballs d’ebenisteria, tapissat, pavimentació i es van crear lluernaris per tenir il·luminació natural i làmpades elèctriques. Un cop acabada la visita reial, Domènech va demanar d'acabar les feines decoratives i reforç estructural pendents, però no es van arribar a executar. Les modificacions que es van anar fent al llarg dels anys en aquests espais van fer desaparèixer gran part de l’obra de Domènech.
  5. Gran Hotel Internacional

    Lluís Domènech i Montaner

    Gran Hotel Internacional

    Per tal de disposar de suficients places hoteleres durant l’Exposició Universal de 1888, l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per construir un gran hotel, de caràcter efímer, que es va adjudicar al promotor Ricard Valentí, amb un projecte de Domènech i Montaner. L’Hotel Internacional no presentava grans innovacions estètiques, però va despertar molta admiració per la velocitat d’execució: 53 dies per acabar l’estructura i un total de 83 per tenir l’edifici enllestit. Domènech va idear una construcció seriada per tal de poder complir els terminis establerts. L’edifici presentava una planta rectangular, de 150 m per 35m, amb un eix de simetria central i cossos sortints als dos extrems i a la part central. Tenia cinc plantes als cossos allargats i sis al cos central i a les torres. Disposava d’ascensor, portes d’accés per vianants i per cotxes, cafè, restaurant, camiseria i guanteria, estanc, telègraf, pati d’honor i grans lluernaris que il·luminaven els passadissos. Podia donar servei a 2000 hostes, amb 600 habitacions i 30 apartaments per famílies. Per tal de poder construir sobre un terreny tan inestable com el terraplè que s’havia format amb l’enderroc de la muralla de Mar, on la fonamentació convencional hauria sigut molt costosa i lenta d’executar, es va fer servir un enginyós sistema. Consistia en una graella de bigues metàl·liques (que en realitat eren rails de tren llogats que es podien recuperar un cop enderrocat l’edifici després de l’exposició) sobre les que recolzaven voltes de maó de pla invertides, creant una llosa contínua de fonamentació. Totes els murs eren de fàbrica de maó, amb un dimensionat dels espais ajustats al format de la peça per minimitzar els talls de la ceràmica. Per tal d’accelerar la construcció es treballava les 24 hores del dia, fent torns dels operaris i dividits en especialitzacions. En el torn de nit es va fer servir il·luminació elèctrica, fet que despertava l’admiració a l’època. Una estructura laboral moderna on Bonaventura Pollés i Vivó i el recent titulat Josep Forteza i Ubach actuaven d’arquitectes ajudants. L’obra comptà amb estucats decoratius a partir de dibuixos d’Alexandre de Riquer, Joan Llimona i Dionís Baixeras, motllures ornamentals, empaperat dels interiors… La pintura va anar a càrrec de l’empresa Bassegoda, i la decoració Saumell i Vilaró. El conjunt decoratiu volia assolir la difícil síntesi d’una arquitectura nacional i moderna, tal i com Domènech havia determinat en el seu article “En busca d’un arqutiectura nacional”. Hi ha clares referències medievals, però també conserva alguns deixos acadèmics i, a la vegada, un aire art nouveau. Un cop acabada l’exposició, malgrat les peticions del promotor per conservar-lo, l’edifici fou enderrocat.
  6. Coffee-Restaurant of the 1888 International Exhibition

    Lluís Domènech i Montaner

    Coffee-Restaurant of the 1888 International Exhibition

    The building highlights new architectural values as part of the first Universal Exhibition. It consists of a large dining room and a cafe on the ground floor, a rectangular box with folded façades, so that the exterior image of the building is modeled independently of the interior requirements. The four corners are highlighted by four towers with different crowns. The structure responds to a rigorous application of the brick and iron factory, protagonists of the new architecture. The relationship between the ornamentation and the structure is also clearly resolved: the battlements of the outer wall surround the building accompanied by glazed ceramic shields with airtight inscriptions. This is the first building-manifesto of modernism, which shows some guidelines that later other architects will apply to more complex programs.
  7. Casa Roura

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Roura

    Jacint Capmany i la seva esposa Francesca Roura, cunyats de Lluís Domènech, van encarregar a l’arquitecte una casa-torre d’estiueig l’any 1889, que es va construir finalment el 1891. L’edifici té planta rectangular i coberta a dues aigües, amb façanes de maó vist i una torre circular de cantonada coronada amb una cúpula cònica recoberta d’escates ceràmiques. Aquesta torre que fa girar la façana, reforçada per un balcó-terrassa continu, ja l’havia fet servir a l’Ateneu de Canet i serà una solució habitual en d’altres projectes de Domènech. Té planta baixa i pis, però la part central hi ha un gran saló menjador a doble altura cobert amb una impressionant encavallada de fusta a mode de construcció naval invertida. La resta de l’estructura horitzontal de l’edifici, els altres forjats i els balcons, estan resolts amb estructura metàl·lica. Un extens programa d’arts aplicades decora tot l’interior i l’exterior de la casa: ceràmica vidriada, paviments de mosaic, ebenisteria, forja, escultura en pedra, etc… La ceràmica és obra de Josep Ros i Pau Pujol. Les cites ornamentals al món medieval són contínues, i per exemple les façanes anterior i posterior estan resoltes amb un capcer esglaonat de reminiscències medievals centre europees. Actualment és un restaurant.
  8. Montaner Palace

    Josep Domènech Estapà, Lluís Domènech i Montaner, Antoni Maria Gallissà Soqué

    Montaner Palace

    El Palau Montaner, de l’editor Ramon Montaner, es va començar a construir l’any 1889 sota la direcció i projecte de Josep Domènech i Estapà. Però per desavinences amb el propietari, aquest el va acabar encarregant al seu nebot Lluís Domènech i Montaner. Domènech i Montaner no va alterar l’estructura arquitectònica de vil·la palatina de Domènech Estapà, construïda ja en planta baixa i pis, però sí decidí canviar la decoració prevista tant a les façanes com a l’interior. Tal i com es pot observar a les fotografies i els plànols del llegat Domènech, una de les intervencions en l’exterior va consistir en introduir un potent ràfec a coberta i un fris ceràmic a la part superior ricament decorat. El fris decoratiu tenia elements ornamentals de pedra i elements ornamentals de ceràmica vidriada i de reflexos metàl·lics amb motius florals, heràldics i referències a la impremta. Pel que fa a l’interior, va dissenyar un majestuós vestíbul amb una escala imperial cobert amb una espectacular claraboia de vitrall que inunda l’espai de llum natural. Tot palau està decorat amb mosaics, escultures, vitrall, entapissats i cortinatges i ebenisteria realitzades en col·laboració amb Eusebi Arnau, Antoni Rigalt i Gaspar Homar entre d’altres. També va comptar amb l’ajuda del seu col·laborador i amic Gallissà. Actualment és la seu de la Delegació del Govern a Catalunya.
  9. Casa Eduard Agustí Saladrigas

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Eduard Agustí Saladrigas

    La família Agustí Monjonell va encarregar a Domènech el 1893 una casa d’estiueig a Badalona. Eduard Agustí era enginyer civil i cap de la Sociedad Material para Ferrocarriles y Construcciones, l’empresa de metal·lúrgia amb qui Domènech col·laborava habitualment. La construcció devia quedar petita a la familia, perquè el 1898 van comprar el solar del costat i van tornar a encàrregar a Domènech l’ampliació de la casa. L’edifici va començar amb una planta rectangular de 14 metres de profunditat per 8 de façana, que amb l’ampliació va passar a tenir-ne 14, de planta baixa i soterrani. Una torre remata la cantonada, donant continuïtat a les dues façanes principals Domènech planteja un edifici d’una sola planta de maó vist rematat amb una franja estucada acabada amb merlets i una barana de forja amb motius vegetals. En l’ampliació, Domènech va mantenir el traçat i la decoració emprada en l’edifici l’any 1893 i va rematar la cantonada de la nova construcció amb un balconet circular d’obra vista. A l’interior, també va mantenir l’estructura ja feta i va annexionar una espectacular claraboia, a manera de pati de llums, que unia les dues zones. En la dècada dels cinquanta (1950) hostatjà l'Institut Albéniz de Badalona (escola de secundària) i als estius s'hi feien cursos per entretenir els més menuts. A la dècada dels noranta hostatjà una botiga de motocicletes. Actualment hi ha una cafeteria / restaurant.
  10. Farmàcia Duran i España

    Lluís Domènech i Montaner

    El 1897 l’apotecari Joan Duran i España, militant catalanista, encarrega a Domènech la reforma interior de la seva farmàcia a Barcelona. Domènech va projectar un conjunt de prestatgeries de cedre que envoltaven l’establiment, decorades amb elements mitològics, florals i zoomòrfics. El fris superior estava policromat amb representacions de flors medicinals, i les làmpades de la botiga tenien representacions de serps. El taulell de fusta del despatx marcava l’accés al laboratori a través d’una obertura emmarcada per una gelosia neoàrab. El terra era un damer de marbre blanc i negre. Actualment manté el seu ús com a farmàcia.
  11. Thomas House

    Lluís Domènech i Montaner

    Thomas House

    Thomas House is a work of the modernist architect Lluís Doménech i Montaner built between 1895 and 1898. It was originally a three-storey building. In the first two floors, an engraving workshop had been installed, and on the upper floor, the house of its owner. The façade of the plants dedicated to the workshop has the form of a large, lowered arch with a continuous stained-glass window protected by a grid of floral stylisations. The original façade of the house had an Ionic colonnade. On the roof there were two very imaginative bodies, one glazed and crowned with an iron crest and the other with a pinnacle supporting a large wrought iron sign.
  12. Ampliació de la Casa Eduard Agustí Saladrigas

    Lluís Domènech i Montaner

  13. Casa Francesc Farreras

    Lluís Domènech i Montaner, Antoni Millàs i Figuerola

    El 1899 es construeix un edifici d’habitatges de renda per encàrrec de Francisco Farreras al carrer Mallorca, davant de la casa Thomas. Tot i que Domènech va signar els plànols, per alguna raó que es desconeix, l’obra s’atribueix a Antoni Millàs. Actualment manté l’ús d’habitatges.
  14. Decoració de la Casa de l'Ardiaca per al Col·legi d'Advocats

    Lluís Domènech i Montaner

    El 1896 Domènech fa algunes reformes a la Casa de l’Ardiaca, com a seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Adapta l’escala d’accés a la porta renaixentista i reforma algunes estances dissenyant-ne els mobles. El 1902 hi torna a intervenir. La intervenció més coneguda és la bústia de marbre de l’entrada, obra d’Alfons Juyol per encàrrec del mateix Domènech, amb diverses al·legories: fulles d’heura/burocràcia, orenetes al vol/rapidesa que hauria de tenir la justícia, tortuga/lentitud real que té la justícia i l’escut del Col·legi d’advocats La Casa de l’Ardiaca és un edifici del segle XII construït sobre les muralles romanes, que en època gòtic va ser un palau i va incorporar elements renaixentistes. El 1870 una gran reforma projectada per l’arquitecte Josep Garriga l’annexiona amb la casa del Degà i construeix el pati actual. Sobre aquest edifici reformat per Garriga, Domènech intervé a nivell decoratiu a la sala d’actes i d’altres estances. També va intervenir col·locant les lluminàries de forja del pati (avui desaparegudes). La intervenció que està documentada a nivell de llicència d’obres, amb la seva signatura, és l’adaptació de l’accés a través d’uns graons de la porta d’entrada. El 1922 va ser remodelat per Josep Goday per ubicar-hi el Museu d’Història de Barcelona, i el 1990 altra vegada per l’equip de B01 i allotja actualment l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Es conserven molts pocs elements de l’obra de reforma de Domènech.
  15. Lamadrid House

    Lluís Domènech i Montaner

    Lamadrid House

    El 1902 Domènech rep l’encàrrec de l’empresari Vicenç Bofill i Cases per la construcció d’un edifici d’habitatges al carrer Girona, però abans d’acabar l’obra ja la va vendre a Eduard Santos de Lamadrid i Ribalta, empresari cubà, de qui pren el nom. L’edifici consta de planta baixa i cinc plantes pis. L’interior presenta una distribució simètrica de dos habitatges per planta amb dos celoberts centrals per il·luminar totes les estances. La façana està molt ornamentada, amb un estucat amb franges esgrafiades amb motius vegetals, i amb peces ceràmiques de reflex metàl·lic quadrades incrustades. Els balcons estan emmarcats per unes pilastres de pedra que suporten mènsules, i les llosanes de balcó de pedra estan decorades amb pedra esculpida amb motius vegetals. La planta principal present balcons semicircular amb barana de pedra calada de motius florals. Les baranes dels balcons són de fosa, els emmarcaments, les llosanes de balcó i les seves mènsules són de pedra. Actualment manté l’ús d’habitatges.
  16. Reforma Interior de la Fonda Espanya

    Lluís Domènech i Montaner

    Reforma Interior de la Fonda Espanya

    El 1900 Miquel Salvadó, propietari de la Fonda Espanya, va encarregar a Domènech la reforma del seu establiment situat al Raval de Barcelona. Salvadó pretenia ampliar i modernitzar l’establiment, en ús des de 1859, per posar-lo al nivell dels nous restaurants que s’estaven creant al tombant de segle. L’obra va consistir en reformar els menjadors i vestíbul de la fonda, que es va inaugurar el mateix 1900, reformar l’escala i col·locar ascensor, adequar la sala d’espera, el menjador dels hostes, la sala de música i la sala de descans i lectura que es van acabar el 1903. Tot i que en principi només es tractava de canviar la decoració interior, Domènech va acabar fent una reforma integral de la planta baixa reordenant els espais i eliminant murs, fent-hi arribar la llum natural. Els murs que separaven les diverses estances van ser substituïts per grans jàsseres metàl·liques suportades per pilastres amb capitells decorats i es va construir una gran claraboia de vidre. Tots els interiors van ser profusament ornamentats, amb una gran creativitat decorativa, que s’adaptava a cada espai. Especialment remarcables són les sirenes esgrafiades de Ramon Casas al menjador dels hostes. L’any 1903 totes les obres es van donar per acabades i un any després va ser guardonat com el millor establiment comercial del concurs que convocava l’Ajuntament de Barcelona. Al llarg dels anys ha anat canviant de propietaris, i tot i que ha sofert algunes modificacions, es manté gran part de l’obra de Domènech mantenint sempre l’ús original.
  17. Reforma de la Masia de Can Rocosa

    Lluís Domènech i Montaner

    Domènech passava els estius amb la seva família a can Rocosa de Canet de Mar. Per poder ampliar l’espai havien comprat les dues cases del costat que feien xamfrà de la riera de Gavarra amb la Buscarons i va unificar els seus patis en un de sol. L’antiga masia es feia servir com a estudi d’arquitectura i refugi personal. Va mantenir els elements barrocs de la construcció, com els esgrafiats de la façana , els festejadors, l’espiell de l’escala i les llindes de pedra, però a la vegada hi va incorporar nombrosos elements decoratius de les seves obres, a vegades models de guix de les escultures o proves de ceràmica. La gran sala del primer pis encara conserva la seva taula de dibuix i els prestatges de la biblioteca. Actualment forma part del conjunt de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner Canet de Mar.
  18. Lleó Morera House

    Lluís Domènech i Montaner

    Lleó Morera House

    Domènech i Montaner’s original project included the refurbishment of a façade, but it ended up being a new building. This is the type of modernist house intended to house the owners on the main floor and leave two or three flats for rent. Domènech puts all his emphasis on breaking the repetitiveness of the vertical orders through the work of the stone, which in its variety is decisive in defining the enormously profuse aspect of the house. The architect emphasises the corner and gives a balanced character to the side façades, which are not the same width. Although it gives an aulic treatment to the main floor, the treatment of the two upper floors - with the large circular windows and the split balcony - denotes a desire to dignify the entire façade. The Lleó Morera House exemplifies the modernist ideal of the house at the time destined for rent that is shown in the city with a unique image.
  19. Reforma per a la Seu del Centre Excursionista de Catalunya

    Lluís Domènech i Montaner

    Reforma per a la Seu del Centre Excursionista de Catalunya

    El temple romà de Barcelona dedicat a August se situava a la part superior del Mont Taber, i part de les seves restes van quedar embegudes dins de construccions medievals. El 1903 Domènech va reformar l’edifici com a seu del Centre Excursionista de Catalunya. Tot i diversos estudis sobre el temple, molts elements es van perdre durant els enderrocs de les antigues cases a finals del segle XIX. L’any 1879 una columna sencera va ser salvada i es va exposar a la Plaça del Rei. Tres columnes més es trobaven a dins de l’edifici medieval que allotjava l’antic casal dels canonges catedralicis, embegudes entre diversos forjats. Aquest edifici va ser llogat el 1878 per l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, actual Centre Excursionista de Catalunya. L’any 1902 l’editor Ramon de Montaner, oncle de Lluís Domènech, va comprar tot l’edifici. La seva intenció inicial era emportar-se les columnes i integrar-les dins del Castell de Santa Florentina. Però finalment el van fer canviar d’opinió, i va encarregar al seu nebot la rehabilitació de l’edifici com a seu del Centre Excursionista de Catalunya. La intervenció va consistir principalment a remodelar l’interior de l’edifici per deixar les columnes romanes al descobert, totalment visibles en un celobert interior protegit amb una claraboia. Es va construir una escala nova d’accés a la planta principal i una galeria per comunicar els dos costats del pati, reinterpretant l’estil gòtic. L’obertura de grans finestrals i la substitució de baranes de pedra per lleugers elements metàl·lics es va fer amb l’objectiu de donar més visibilitat a les columnes des de l’interior de les estances. Domènech va deixar l’espai preparat per la quarta columna trobada, que estava exposada a la plaça del Rei, però la burocràcia no va permetre la seva recol·locació. Finalment el 1956, quan l’Ajuntament de Barcelona ja havia comprat l’immoble, s’hi va traslladar. Actualment segueix essent la seu del CEC.
  20. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Award-Winner / Winner
    Lleó Morera House

  21. Navàs House

    Lluís Domènech i Montaner

    Navàs House

    La casa respon a l’encàrrec de Joaquim Navàs, un important comerciant de teixits que també fou soci fundador de la societat promotora de l’Institut Pere Mata. Navàs volia un edifici ben representatiu per instal·lar-hi el seu negoci i l’habitatge propi. La casa es troba enfrontada a una plaça i fa cantonada amb un carreró estret, la qual cosa porta Domènech a jugar amb la solució de la cantonada. La planta baixa estableix una continuïtat amb les porxades de la plaça, però no continuen al carreró. El pilar de la cantonada genera una composició ascendent que culmina amb l’esvelta torre de la coberta, destruïda durant els bombardejos de l’any 1938.
  22. Casa Macià

    Lluís Domènech i Montaner

    Domènech realitza alguns projectes de reforma per els seus companys de política. Francesc Macià, enginyer militar i polític que arribà a ser president de la Generalitat, li encarregà el 1907 la reforma interior del seu habitatge a Lleida, el xalet Macià. Macià era cunyat de Pau Font de Rubinat, amb qui Domènech tenia vincles d’amistat i de política. Domènech va intervenir al vestíbul i escala i, sobretot, a la sala d’estar principal. Una gran llar de foc de pedra, esculpida per Eusebi Arnau (que actualment es troba exposada al Museu Nacional d’Art de Catalunya), estava entre dos finestrals amb vitrall. El 1924 es va convertir en la Clínica Monserrat, durant la guerra civil es va transformar en hospital provisional i posteriorment en escola. Als anys 70 l’edifici estava molt envellit, i els hereus de la família Macià van fer desmuntar i cedir al Museu Nacional d’Art de Catalunya la llar de foc i algunes finestres amb els seus vitralls. A principis dels anys 80 l’edifici es va enderrocar
  23. Castell de Santa Florentina

    Lluís Domènech i Montaner

    Castell de Santa Florentina

    Ramon Montaner, tiet de Lluís Domènech i copropietari de l’editorial Montaner i Simón, va comprar la Casa Forta de Canet el1881, retornant així a la seva família aquesta propietat. Va encarregar al seu nebot la restauració i ampliació de l’edifici per monumentalitzar-lo i convertir-lo en una representació de la seva nissaga. Amb aquesta intenció l’editor havia adquirit diversos edificis històrics per extreure’n els elements arquitectònics de valor i traslladar-los al seu castell, com el monestir medieval del Tallat. L’edifici original era una antiga domus, la casa Forta de Canet de Mar, que abans de la intervenció presentava un aspecte de masia fortificada compacta. El projecte de Domènech va consistir en construir noves estances al voltant d’un pati que recreaven un castell, reutilitzant elements de pedra d’altres edificacions medievals. Del monestir del Tallat, Ramon Montaner va comprar gran part del claustre i diversos emmarcaments de finestres i portes, que van ser dibuixats, nomenclats peça a peça, desmuntats i traslladats a Sant Florentina on es van tornar a muntar a la seva nova ubicació. El nou pati presentava una escala monumental exterior seguint la tipologia dels palaus gòtics i les torres erigides es remataven amb merlets, barbacanes i matacans. El conjunt presenta moltes escultures en pedra, mènsules decorades, gàrgoles esculpides, vitralls medievalistes, enteixinats de fusta policromats, mobiliari antic, on barrejant peces originals gòtiques amb fragments moderns s’aconseguia una fantasia medievalitzant. Es comptà amb la col·laboració d’Antoni Samarra i Tugues, Carles Flotats i Galtés i Dídac Massana per l’escultura en pedra i de Josep Pujol per als vitralls. El 1905 es van iniciar les obres de la cripta, al subsol d’una de les antigues torres de la casa forta, per la difunta esposa de Ramon Montaner, Florentina Malató. El 1908, amb la reforma del castell quasi acabada, hi va fer estada el rei Alfons XIII, el mateix any que li concedia a Ramon Montaner el títol de Comte de la Vall de Canet. La família Montaner va senyorejar el Castell fins que per matrimoni de la seva filla Júlia va passar a la família dels Capmany. Actualment és propietat d’uns inversors i tot i que manté l’ús d’habitatge privat, està museïtzat i es pot visitar.
  24. Palau de la Música Catalana

    Lluís Domènech i Montaner

    Palau de la Música Catalana

    The Palau de la Música project is linked to the opening of the Via Laietana, in which Domènech i Montaner himself was strongly involved, and to the founding of the Orfeó Català, in 1891, by the composer Lluís Millet. The Palace is located on the corner of two narrow streets, and the emphasis of the whole project is to penetrate the scant natural light into every corner of the interior through numerous polychrome partitions that recreate a dreamlike atmosphere. The large auditorium is located on the first floor and is accessed via a transverse staircase that divides the entire building into two parts and encourages the use of the ground floor for administrative functions. Domènech decides to treat the façades of the two streets with the same profusion, despite their unequal hierarchy, in a demonstration of his expertise in working in unfavorable locations. The exposed brickwork, the stone worked with musical allegories and the stained glass partitions make the building shine in a special way under the daylight, which penetrates to the large auditorium. Attention to the functional aspects of the program reveals a modern Domènech who understands ornamentation as the necessary culmination of an architectural work.
  25. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Award-Winner / Winner
    Palau de la Música Catalana

  26. Fàbrica Jover Serra i Cia

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Fàbrica Jover Serra i Cia

    L'edifici projectat per Domènech i Montaner segueix la mateixa estructura que Josep Puig i Cadafalch va fer servir per la veïna fàbrica Carbonell. El projecte constava de dos naus allargades disposades simètricament amb un edifici entre mig que proporcionava l'energia motriu a tots dos edificis. Finalment però, només es va poder construir una nau de 75 metres de llargada per 15 d'amplada, amb un total de 1000 metres quadrats. Un espai diàfan amb una alçada superior als 7 metres. L'estructura és de bigues de ferro disposades perpendicularment a la llargada de la nau formant revoltons amb una coberta a doble vessant. La coberta es sustenta per pilars de fosa situats al centre de la nau. S'accedeix a la nau mitjançant quatre portes, una a cada façana. Es tracta d'una construcció molt sòbria. El lateral de la nau presenta una senzilla motllura decorativa que emmarca les finestres. Els extrems de la nau hi ha a banda i banda de la porta dos grans medallons circulars decorats amb la imatge d'una barca de vela llatina feta de mosaic. El coronament de l'edifici està resseguit per un fris dentat. A les puntes de la nau hi havia dues estances tancades. En una hi havia el magatzem i en l'altra les oficines. La fàbrica Jover, Serra i Cia de gèneres de punt es va fundar l'any 1894. Per aquesta empresa es van associar Isidre Jover Lavera i Francesc Xavier Serra Font i van començar el negoci en una casa del carrer Sant Benet. Cinc anys més tard, donat que les vendes anaven bé, van decidir construir una fàbrica als afores del poble. Van encomanar el projecte a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner que treballà conjuntament amb el seu fill Pere Domènech i Roura. L'obra va començar el maig de 1900 i al setembre es va inaugurar. Malgrat la rapidesa en què es van fer les obres, no es va ocupar la nova fàbrica fins el 1903. El 1909 es va ampliar la fàbrica. De tota manera, però, no es va construir la nau bessona que s'havia projectat inicialment. Es van bastir dos edificis independents, un magatzem i despatx i l'altre per acollir les maquinària. Es tracta de l'únic edifici de caràcter industrial dissenyat per Lluís Domènech i Montaner.
  27. Monument to Doctor Robert

    Lluís Domènech i Montaner, Josep Llimona i Bruguera

    Monument to Doctor Robert

    El gener de 1904 es va col·locar la primera pedra del monument però poc després Domènech abandonava la direcció de l’obra degut a les divergències polítiques amb alguns companys. L’escultor Josep Llimona va continuar l’obra en solitari el monument, s’inaugurà a finals de 1910.
  28. Fuster House

    Lluís Domènech i Montaner

    Fuster House

    El 1908 la família Fuster Fabra va encarregar a Lluís Domènech i Montaner la construcció d’un luxós edifici en que representés l’estatus social de la família en un punt estratègic del Passeig de Gràcia. Consol Fabra Puig ja havia comprat el 1905 els terrenys, un solar amb façana a tres carrers. Té un emplaçament urbanístic amb un gran impacte visual, com a final del Passeig de Gràcia en el seu punt de transició cap al carrer Gran de Gràcia. L' articulació entre les dues façanes es resol amb un cos cilíndric a mode de torre circular, que arrenca en voladís des de la primera planta. Aquest xamfrà estava rematat amb un gran pinacle ornamental de coronament que no es va arribar a construir. La pell de la façana es resol amb marbre blanc i pedra de Montjuïc. L’interior de l’edifici té una estructura resolta íntegrament en totes les plantes amb voltes de maó de pla. La llum natural arribava a tots els espais gràcies a dos grans patis interiors i al pati posterior que dóna a la quarta façana. S’han conservat molts pocs dels acabats originals dels espais interiors. A la planta baixa hi va funcionar durant molts anys el mític Cafè Vienès. L’edifici va mantenir el seu ús d’habitatge fins que el 1960 va ser adquirit per l’empresa Enher i el van convertir en oficines i l’antic Cafè Vienès de la planta baixa en sala d’exposicions. El 2000 l’empresa Hoteles Center va adquirir l’immoble i en va fer una gran rehabilitació per adequar-ho al seu ús actual, l’Hotel Casa Fuster.
  29. Rull House

    Lluís Domènech i Montaner

    Rull House

    És el primer encàrrec que rep Domènech i Montaner a Reus, des que es fa càrrec de les obres de l’Institut Pere Mata. La casa és una capsa profusament articulada en tres façanes: la que dóna al carrer és virtualment simètrica, a excepció del pilar de la cantonada i del balcó de la planta noble; la façana posterior genera una simetria regular a partir d’elements diferents, i el balcó ha esdevingut una barana de ferro lleugera, sobre mènsules que enllacen amb les obertures de la planta baixa. L’ús dels elements arquitectònics en l’articulació dels volums constitueix un clar precedent dels procediments compositius de l’arquitectura moderna.
  30. Decoració Interior de les Estances Principals de la Llotja de Mar

    Lluís Domènech i Montaner

    El 1911 es van inaugurar les obres de reforma de les estances principals de la Cambra de comerç a la Llotja de Mar de Barcelona, realitzades per Domènech i Montaner i el seu gendre Francesc Guàrdia Des del 1886 la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona estava allotjada en algunes estances a la Llotja de Mar. El 1909 l’entitat va començar a fer servir gran part dels espais de la planta noble i el primer pis, i van encarregar a Domènech l’arranjament i decoració interior dels espais més nobles. No hi ha documentada amb exactitud la seva intervenció, però actualment molts d’aquests espais s’han remodelat una altra vegada i s’ha perdut el projecte de Domènech.
  31. Gasull House

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Gasull House

    Domènech i Montaner construeix la casa Gasull uns deu anys més tard que la casa Rull, quan la sensibilitat més radical del modernisme havia deixat pas al gust més auster i refinat de la nova moda noucentista. Domènech havia de combinar un edifici d’habitatges de 882 metres quadrats, amb pisos de 8 metres d’alçària, amb els 1.000 metres quadrats destinats al magatzem d’oli i fruits secs que connecta el carrer de Sant Elies amb el carrer de Sardà i Cailà. La casa Gasull manté algunes reminiscències del modernisme més arrauxat en els esgrafiats i mosaics emprats en la decoració, si bé les línies generals són classicitzants, sense temes florals, vitralls ni decoració pètria.
  32. Panteó Família Font Montaner

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Panteó Família Font Montaner

    El 1912 el navilier Font Torres, oncle de Domènech, va encarregar un panteó familiar al cementiri de Canet. El panteó a quatre vents presenta un estil neo-medieval amb elements modernistes. La cúpula de la coberta està recoberta de trencadís ceràmic. L’interior també està molt decorat.
  33. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Award-Winner / Winner
    Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

  34. Modificació del Pla Baixeras per l'Obertura de la Via Laietana

    Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Ferran Romeu i Ribot

    Domènech projecta la Gran Via Pere el Gran, desenvolupant un tram de la obertura de l’anomenada via B del Pla de Reforma interior de Barcelona de 1892 (Pla Baixeras) que esventrava el teixit històric de la ciutat. No es va arribar a realitzar mai. Hi ha un plànol del desenvolupament urbanístic d’aquesta via, datat de 1905, que refà la imatge d’aquesta zona des de la plaça nova fins a l’antic Hospital de la Santa Creu, enderrocant molts edificis històrics. A la manera dels bulevards de Paris i del Ring de Viena, projecta grans edificis de programes propis de la modernitat: una fàbrica, un gran mercat amb coberta de vidre, un teatre conservatori, un gran bazar, un gran hotel, un edifici per una societat científica, una cambra de diputats, etc Les propostes de Domènech havien arribat a dibuixar plantes i perspectives d’aquests edificis. Per una banda monumentalitzava aquest teixit històric, i per exemple posava en valor les torres de la muralla a la plaça nova. Però per l’altra banda, enderrocava nombrosos edificis històrics d’habitatges i només proposava conservar algun edifici religiós. L’Hospital de la Santa Creu quedava arrasat. Tot i que mai es va arribar a fer, el 1917 encara es parlava del projecte, com a la revista La esfera en un número extraordinària dedicat a Barcelona.
  35. Panteó Família Domènech i Roura

    Lluís Domènech i Montaner

    El 1910 Ricard de Capmany van encarregar un panteó familiar al seu oncle Domènech i Montaner al cementiri de Canet de Mar. Però el 1919 el va oferir a la família Domènech Roura per enterrar el seu fill Ricard.
  36. Casa Solà Morales

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Solà Morales

    Joaquim Solà Morales era un propietari rural, catalanista i descendent d’una família olotina formada pel matrimoni de la pubilla de can Solà de Batet de la Serra amb la família Morales. La família tenia la residència en un casal d’estil barroc al Firal d’Olot des del segle XVIII. El 1913 Joaquim Solà Morales encarrega a Lluís Domènech i Montaner la rehabilitació d’aquesta casa pairal, amb l’annexió d’una altra contínua. La reforma va consistir en la remodelació de tota la façana principal, la posterior i la reorganització de l’escala i nous accessos a la planta noble. Domènech i Montaner va conservar part de la composició de la façana barroca de l’edifici, mantenint les obertures originals als pisos superiors, però va fer construir una tribuna volada a la planta principal sobre mènsules radials, els enreixats, una llotja a la part superior de dotze columnes i la sotateulada amb la barbacana de ceràmica decorativa. També va reformar tota la planta baixa, perforant la façana amb una gran obertura central amb balcons i columnes de marbre amb cariàtides de pedra que donava llum a la planta semisoterrani i creant una porta nova a imitació de l’existent en posició simètrica. Les rajoles de la barbacana són disseny d’Antoni Gallissà, realitzades a la fàbrica Pujol i Bausis, i les cariàtides són d’Eusebi Arnau. L ’escala principal que comunica la planta pis amb la planta segona estava il·luminada per una gran claraboia zenital. A l’interior de l’edifici es mantenen interessants mostres de decoració dels segles XVIII i XIX. Actualment encara pertany a la mateixa família i manté l’ús d’habitatge. El 1913 Joaquim Solà Morales encarrega a Domènech la rehabilitació de la seva casa pairal del segle XVIII a Olot. La reforma va consistir en la remodelació de tota la façana principal, la posterior i la reorganització de l’escala i nous accessos a la planta noble.
  37. Pere Mata Secondary School

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Pere Mata Secondary School

    L’Institut Pere Mata és el fruit d’una iniciativa per adequar l’assistència als malalts mentals als nous procediments terapèutics que estaven sorgint a l’època. Domènech i Montaner entrà en contacte amb la Sociedad Manicomio de Reus a través del seu primer president, Pau Font de Rubinat, coreligionari de la Unió Catalanista. Domènech esbossa a l’Institut els criteris d’arquitectura hospitalària que pocs anys més tard desenvoluparia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona. Proposa un sistema de pavellons repartits per un gran jardí, de manera que cada pavelló pot acollir diferents malalts segons el tipus de malaltia, la classe social o el sexe. Tots els pavellons són d’obra vista amb sòcols de pedra poligonal, i totes les cobertes són de doble vessant, de teula àrab. Els emmarcaments de portes i finestres són de pedra calcària, més o menys treballada. De vegades s’aplica la ceràmica blanca i blava per decorar les façanes. En total són onze pavellons organitzats al voltant d’un pavelló central, tractat més profusament, que acull els serveis generals. Domènech desenvolupà el projecte sobre la base d’un coneixement a fons de les pràctiques terapèutiques i de les necessitats dels malalts.
  38. Domènech House

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura, Francesc Guàrdia i Vial

    Domènech House

    Domènech realitza alguns projectes de reforma per els seus companys de política. Francesc Macià, enginyer militar i polític que arribà a ser president de la Generalitat, li encarregà la reforma interior del seu habitatge a Lleida, el xalet Macià. És la darrera obra realitzada per Domènech a Canet de Mar. Com va passar a la majoria de les seves obres d’aquesta època, va comptar amb la col·laboració del seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia. La família Domènech tenia la seva segona residència a Canet de Mar, a l’antiga masia Rocosa. Aquest edifici no tenia suficient espai per allotjar la nombrosa família que va tenir l’arquitecte, així com el seu estudi. El 1877 van adquirir dues cases de cos al xamfrà de la Riera Gavarra amb la de Buscarons, que quedaven comunicades pels patis posteriors amb la masia. La Masia Rocosa passaria a ser el despatx i taller de l’arquitecte i la nova construcció la residència familiar. Es conserva un primer projecte no realitzat al Fons Cabruja de Canet de Mar. El 1918 es va demanar la llicència d’obres per la reforma i remunta de la casa Domènech del projecte que finalment es va executar. L’edifici original, en una cantonada en el punt de confluència entre les dues rieres, eren dues petites construccions del segle XVII. No s’enderroquen les construccions anteriors, sinó que es reaprofiten gran part dels murs. Domènech fa una remunta i redistribueix i ennobleix totes les obertures, afegint una llotja amb arcs d’obra vista a la part superior i monumentalitzant el xamfrà amb una tribuna ornamentada amb elements florals i zoomòrfics. A l’interior de la casa es van reformar totes les estances, garantint que totes les habitacions tenien finestres a l’exterior. Una escala amb contrapetges ceràmiques comunica la planta baixa amb la planta pis, amb arribada a un vestíbul a doble altura. Al terra d’aquest espai hi ha una claraboia trepitjable que fa arribar la llum des del lluernari superior fins a la planta baixa. Una escala de cargol comunica aquest espai amb la balconada perimetral de la segona planta. Diverses estances de l’edifici contenen les proves de guix d’algunes obres escultòriques dels seus edificis. El 1980 va ser reformat per allotjar una entitat bancària, i es va construir un ampliació al jardí. Després de la cessió del conjunt d’edificis a l’Ajuntament i d’una segona reforma del 2011, actualment és un equipament que allotja la Casa-museu Domènech i Montaner de Canet de Mar.
  39. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    Lluís Domènech i Montaner

    Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    The project is the result of the merger of the Hospital de Sant Pau and the old Gothic complex of the Hospital de la Santa Creu, which created one of the elements with the greatest urban impact on the city. The hospital occupies nine blocks of houses in the Eixample Cerdà, at one end of Gaudí Avenue, with the Sagrada Família at the other end. Domènech i Montaner opts for the same organisation in pavilions rehearsed at the Institut Pere Mata, although creating an underground concentrated structure that prevents the functional dispersion of the pavilions, much criticised by some experts of the time in hospital facilities. It is a set of 46 pavilions located around an axis that crosses the large block of houses diagonally. Domènech thus operates an open and innovative reading of the island of typical houses in the Cerdà plan. The structure of the pavilions is modulated in elements that support brick vaults, favouring the adaptation of the wall system with the functionality of each pavilion. The axis formed by Gaudí Avenue represents a unique monumental ensemble, at the ends of which stand two almost antithetical conceptions of the meaning of the new architecture and its functionality in the social needs of the time.
  40. Panteó a Jaume I

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    El 1906, la Comissió de Monuments de Tarragona va decidir encarregar a Domènech un mausoleu per dipositar-hi les despulles de Jaume I, que fins a la desamortització havien estat al Monestir de Poblet, i un altre per la resta dels membres de la casa reial d’Aragó, a la Catedral de Tarragona. El projecte converteix el sarcòfag en un vaixell amb baldaquí que navega sobre les aigües, realitzant el conjunt de nou metres d’altura amb pedra ricament ornamentada i decoracions ceràmiques amb nombroses referències històriques i heràldiques. El 1923, quan mor Domènech, l’obra no està acabada i se’n fa càrrec el seu fill, Pere Domènech. El 1952 Franco aprovar el trasllat de les despulles de Jaume I una altra vegada a Poblet, de manera que les peces ja construïdes del mausoleu, ara sense sentit es van mantenir emmagatzemades en un racó de la Catedral. Finalment el 1992 es van muntar el mausoleu en un dels patis interiors de l’Ajuntament de Tarragona, on es conserven actualment.

Archive (44)

  •  Ateneu Canetenc

    Drawing

    Ateneu Canetenc

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la decoració interior del Palau Montaner.

    Drawing

    Perspectiva de la decoració interior del Palau Montaner.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la decoració interior del Palau Montaner.

    Drawing

    Esbós de la decoració interior del Palau Montaner.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del frontó de la façana de l'Editorial Montaner i Simón.

    Drawing

    Alçat del frontó de la façana de l'Editorial Montaner i Simón.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del coronament del frontó de l'Editorial Montaner i Simón.

    Drawing

    Esbós del coronament del frontó de l'Editorial Montaner i Simón.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior del Palau Montaner.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior del Palau Montaner.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.

    Drawing

    Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.

    Drawing

    Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del frontó de la façana de l'Editorial Montaner i Simón.

    Drawing

    Esbós del frontó de la façana de l'Editorial Montaner i Simón.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.

    Drawing

    Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.

    Arxiu Històric del COAC

  • Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888

    Drawing

    Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888

    Arxiu Històric del COAC

  • Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888.

    Drawing

    Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888.

    Arxiu Històric del COAC

  • Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888.

    Drawing

    Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall de l'anagrama de l'Institut Pere Mata.

    Drawing

    Detall de l'anagrama de l'Institut Pere Mata.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall d'una escultura per a l'Institut Pere Mata.

    Drawing

    Detall d'una escultura per a l'Institut Pere Mata.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall d'un plafó ceràmic per a la decoració de façana de l'Institut Pere Mata.

    Drawing

    Detall d'un plafó ceràmic per a la decoració de façana de l'Institut Pere Mata.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del recinte de l'Institut Pere Mata.

    Drawing

    Perspectiva del recinte de l'Institut Pere Mata.

    Arxiu Històric del COAC

  • Panteó Família Font Montaner

    Esbós

    Panteó Família Font Montaner

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó Família Font Montaner

    Esbós

    Panteó Família Font Montaner

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó Família Font Montaner

    Esbós

    Panteó Família Font Montaner

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó Família Font Montaner

    Esbós

    Panteó Família Font Montaner

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó Família Font Montaner

    Esbós

    Panteó Família Font Montaner

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Drawing

    Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Arxiu Històric del COAC

  • Secció transversal del Pavelló de l'Administració de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Drawing

    Secció transversal del Pavelló de l'Administració de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Arxiu Històric del COAC

  • Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Drawing

    Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Arxiu Històric del COAC

  • Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Drawing

    Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Drawing

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Drawing

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Drawing

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Drawing

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Drawing

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Drawing

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Drawing

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Drawing

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Drawing

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Drawing

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Drawing

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall d'ornamentació de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Drawing

    Esbós detall d'ornamentació de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Drawing

    Perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Cianotipo de perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Graphic Material

    Cianotipo de perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Drawing

    Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Drawing

    Perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Drawing

    Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del mosaic i grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Drawing

    Esbós del mosaic i grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

Audiovisual

  • Ep. 3 Nets del Modernisme: Lluís Domènech Girbau

    8:48

    Ep. 3 Nets del Modernisme: Lluís Domènech Girbau

  • Lluís Domènech i Montaner a l'Escola d'Arquitectura

    1:11:02

    Lluís Domènech i Montaner a l'Escola d'Arquitectura

Bibliography (196)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.