Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Lluís Domènech i Montaner

Memory

Barcelona, 30/12/1849 - 27/12/1923. Títol d'arquitecte: 1873. El juny de 1870 obtingué la llicenciatura en Ciències Exactes per la Universitat de Barcelona , i el 1873 acabà la carrera d’arquitecte a la Reial Acadèmia de San Fernando a Madrid amb la qualificació d’excel·lent. Més endavant va ocupar una càtedra a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. Cal destacar les seves facetes com a arquitecte, polític i historiador. De jove va ser membre de la Jove Catalunya i del Centre Català i, l’any 1887, va ingressar a la Lliga de Catalunya de la qual fou president el 1888. Posteriorment, ingressà al Centre Nacional Català (1899) i més tard, a la Lliga Regionalista (1901). Com a periodista col·laborà a diverses publicacions com “La Renaixença”, “Lo Catalanista”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya”. Més endavant va fundar “El Poble Català”. El 1901 fou un dels diputats triomfadors de la candidatura anomenada “dels quatre presidents”, i resultà reelegit el 1903, però el 1904 , desencantat, abandonà la política per dedicar-se a la investigació arqueològica i a la història. Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona 1888, va tenir l’oportunitat de construir les primeres obres que el farien popular com ara el Gran Hotel Internacional (alçat per la dita exposició), o el restaurant del Parc de la Ciutadella (anomenat Castell dels Tres Dragons i actual Museu de Zoologia). També construí d'altres edificis monumentals, en un estil molt personal i innovador, fets de maó, ferro forjat i decorats amb ceràmica envernissada policroma, amb abundor de temes florals. El conjunt de la seva obra arquitectònica fa de Domènech i Montaner una de les màximes figures del modernisme mundial. Les seves construccions més emblemàtiques són l’Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana.

Source: Arxiu Històric del COAC

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Montaner i Simón Publishers

    Lluís Domènech i Montaner

    Montaner i Simón Publishers

    L’edifici aplica els procediments de l’arquitectura industrial a un programa amb un elevat grau de fragmentació. Les dependències dels tallers se situen en una planta semisoterrada que arriba fins al fons del solar. L’entrada queda enfasitzada per un cimbori octogonal que proporciona llum zenital i la connecta visualment amb l’altell de les oficines. El segon tram es destina a l’arxiu, configurat en una U al voltant d’una claraboia central. El conjunt constitueix una estructura de pilars i bigues de fosa disposats en sectors ben diferenciats, i una façana de fàbrica de maó amb sis grans obertures vidrades. El dibuix de la façana adopta els motius filigranats propis de l’arquitectura islàmica, un dels referents principals de l’època. La disposició de les obertures genera nombroses visuals en sentit vertical i crea uns efectes de llum i d’espai que anticipen els interessos propis de l’arquitectura moderna.
  2. Coffee-Restaurant of the 1888 International Exhibition

    Lluís Domènech i Montaner

    Coffee-Restaurant of the 1888 International Exhibition

    L’edifici posa de manifest uns nous valors arquitectònics en el marc de la primera Exposició Universal. Es tracta d’una gran sala destinada a menjador i un cafè a la planta baixa, una capsa rectangular amb les façanes doblades, de manera que la imatge exterior de l’edifici es modela amb independència dels requeriments interiors. Les quatre cantonades s’emfasitzen mitjançant quatre torres amb els coronaments diferents. L’estructura respon a una aplicació rigorosa de la fàbrica de maó i el ferro, protagonistes de la nova arquitectura. També es resol amb claredat la relació entre l’ornamentació i l’estructura: els merlets del mur exterior fan la volta a l’edifici acompanyats d’uns escuts de ceràmica vitrificada amb inscripcions hermètiques. Es tracta del primer edifici-manifest del modernisme, que mostra algunes pautes que més tard d’altres arquitectes aplicaran a programes més complexos.
  3. Biblioteca Pere Gual i Pujadas

    Lluís Domènech i Montaner

  4. Masia Rocosa

    Lluís Domènech i Montaner

  5. Montaner Palace

    Josep Domènech i Estapà, Lluís Domènech i Montaner, Antoni Maria Gallissà Soqué

    Montaner Palace

  6. Casa Roura

    Lluís Domènech i Montaner

  7. Casa Eduard Agustí Saladrigas

    Lluís Domènech i Montaner

  8. Thomas House

    Lluís Domènech i Montaner

    Thomas House

    La Casa Thomas es una obra de l’arquitecte modernista Lluís Doménech i Montaner construïda entre 1895 i 1898. Originalment era un edifici de tres plantes. En les dues primeres hi havia instal·lat un taller de gravats i a la planta superior la vivenda del seu propietari. La façana de les plantes dedicades a taller té la forma d’un gran arc rebaixat amb un vitrall contínuu protegida per una reixa d’estilitzacions florals. La façana original de la vivenda tenia una columnata jònica. Al terrat hi havia dos cossos molt imagintius, l’un vidriat i coronat amb una cresteria de ferro i l’altre amb un pinacle que sostenia un gran rètol de ferro forjat.
  9. Pere Mata Secondary School

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Pere Mata Secondary School

    L’Institut Pere Mata és el fruit d’una iniciativa per adequar l’assistència als malalts mentals als nous procediments terapèutics que estaven sorgint a l’època. Domènech i Montaner entrà en contacte amb la Sociedad Manicomio de Reus a través del seu primer president, Pau Font de Rubinat, coreligionari de la Unió Catalanista. Domènech esbossa a l’Institut els criteris d’arquitectura hospitalària que pocs anys més tard desenvoluparia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona. Proposa un sistema de pavellons repartits per un gran jardí, de manera que cada pavelló pot acollir diferents malalts segons el tipus de malaltia, la classe social o el sexe. Tots els pavellons són d’obra vista amb sòcols de pedra poligonal, i totes les cobertes són de doble vessant, de teula àrab. Els emmarcaments de portes i finestres són de pedra calcària, més o menys treballada. De vegades s’aplica la ceràmica blanca i blava per decorar les façanes. En total són onze pavellons organitzats al voltant d’un pavelló central, tractat més profusament, que acull els serveis generals. Domènech desenvolupà el projecte sobre la base d’un coneixement a fons de les pràctiques terapèutiques i de les necessitats dels malalts.
  10. Castell de Santa Florentina

    Lluís Domènech i Montaner

  11. Navàs House

    Lluís Domènech i Montaner

    Navàs House

    La casa respon a l’encàrrec de Joaquim Navàs, un important comerciant de teixits que també fou soci fundador de la societat promotora de l’Institut Pere Mata. Navàs volia un edifici ben representatiu per instal·lar-hi el seu negoci i l’habitatge propi. La casa es troba enfrontada a una plaça i fa cantonada amb un carreró estret, la qual cosa porta Domènech a jugar amb la solució de la cantonada. La planta baixa estableix una continuïtat amb les porxades de la plaça, però no continuen al carreró. El pilar de la cantonada genera una composició ascendent que culmina amb l’esvelta torre de la coberta, destruïda durant els bombardejos de l’any 1938.
  12. Rull House

    Lluís Domènech i Montaner

    Rull House

    És el primer encàrrec que rep Domènech i Montaner a Reus, des que es fa càrrec de les obres de l’Institut Pere Mata. La casa és una capsa profusament articulada en tres façanes: la que dóna al carrer és virtualment simètrica, a excepció del pilar de la cantonada i del balcó de la planta noble; la façana posterior genera una simetria regular a partir d’elements diferents, i el balcó ha esdevingut una barana de ferro lleugera, sobre mènsules que enllacen amb les obertures de la planta baixa. L’ús dels elements arquitectònics en l’articulació dels volums constitueix un clar precedent dels procediments compositius de l’arquitectura moderna.
  13. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    Lluís Domènech i Montaner

    Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    El projecte és el resultat de la fusió de l’Hospital de Sant Pau i el vell conjunt gòtic de l’Hospital de la Santa Creu, amb la qual cosa es creava un dels elements de més repercussió urbanística sobre la ciutat. L’hospital ocupa nou illes de cases de l’Eixample Cerdà, en un extrem de l’avinguda Gaudí, amb la Sagrada Família a l’altre extrem. Domènech i Montaner aposta per la mateixa organització en pavellons assajada a l’Institut Pere Mata, si bé creant una estructura concentrada soterrada que evita la dispersió funcional dels pavellons, molt criticada per alguns experts de l’època en instal·lacions hospitalàries. Es tracta d’un conjunt de 46 pavellons situats a l’entorn d’un eix que travessa la gran illa de cases diagonalment. Domènech opera així una lectura oberta i innovadora de l’illa de cases tipus del pla Cerdà. L’estructura dels pavellons està modulada en elements que suporten unes voltes de maó, tot afavorint l’adaptació del sistema murari amb la funcionalitat de cada pavelló. L’eix format per l’avinguda Gaudí representa un conjunt monumental únic, als extrems del qual s’erigeixen dues concepcions gairebé antitètiques del sentit de la nova arquitectura i la seva funcionalitat en les necessitats socials de l’època.
  14. Lamadrid House

    Lluís Domènech i Montaner

    Lamadrid House

  15. Decoració del Col·legi d'Advocats

    Lluís Domènech i Montaner

  16. Lleó Morera House

    Lluís Domènech i Montaner

    Lleó Morera House

    El projecte original de Domènech i Montaner contemplava la reforma d’una façana, però va acabar essent un edifici de nova planta. Es tracta del tipus de casa modernista destinat a allotjar els propietaris a la planta noble i deixar dos o tres pisos de lloguer. Domènech posa tot l’èmfasi a trencar la repetitivitat dels ordres verticals per mitjà del treball de la pedra, que en la seva varietat és determinant per definir l’aspecte enormement profús de la casa. L’arquitecte subratlla la cantonada i dóna un caràcter equilibrat a les façanes laterals, que no tenen la mateixa amplària. Si bé atorga un tractament àulic a la planta noble, el tractament dels dos pisos superiors —amb els grans finestrals circulars i el balcó desdoblat— denota una voluntat de dignificar tota la façana. La casa Lleó Morera exemplifica l’ideal modernista de la casa de renda que es mostra a la ciutat amb una imatge carregada de singularitat.
  17. Fonda Espanya

    Lluís Domènech i Montaner

  18. Palau de la Música Catalana

    Lluís Domènech i Montaner

    Palau de la Música Catalana

    El projecte del Palau de la Música està vinculat a l’obertura de la Via Laietana, en la qual va estar fortament implicat el mateix Domènech i Montaner, i a la fundació de l’Orfeó Català, l’any 1891, per part del compositor Lluís Millet. El Palau se situa a la cantonada de dos carrers estrets, i l’èmfasi de tot el projecte consisteix a fer penetrar l’escassa llum natural a tots els racons de l’interior per mitjà de nombroses mampares policromes que recreen una atmosfera onírica. El gran auditori se situa al primer pis, i s’hi accedeix a través d’una escalinata transversal que divideix tot l’edifici en dues parts i afavoreix l’ús de la planta baixa per a funcions administratives. Domènech decideix tractar amb la mateixa profusió les façanes dels dos carrers, malgrat la seva jerarquia desigual, en una demostració de la seva perícia a l’hora de treballar en emplaçaments desfavorables. La fàbrica d’obra vista, la pedra treballada amb al·legories musicals, les mampares de vidres de colors, tot plegat fa que l’edifici resplendeixi d’una manera especial sota la llum diürna, que penetra fins al gran auditori. L’atenció als aspectes funcionals del programa revelen un Domènech modern que entén l’ornamentació com la culminació necessària d’una obra arquitectònica.
  19. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Award-Winner / Winner
    Lleó Morera House

    Lluís Domènech i Montaner

  20. Fuster House

    Lluís Domènech i Montaner

    Fuster House

  21. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Award-Winner / Winner
    Palau de la Música Catalana

    Lluís Domènech i Montaner

  22. Fàbrica Jover Serra i Cia

    Lluís Domènech i Montaner

  23. Gasull House

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Gasull House

    Domènech i Montaner construeix la casa Gasull uns deu anys més tard que la casa Rull, quan la sensibilitat més radical del modernisme havia deixat pas al gust més auster i refinat de la nova moda noucentista. Domènech havia de combinar un edifici d’habitatges de 882 metres quadrats, amb pisos de 8 metres d’alçària, amb els 1.000 metres quadrats destinats al magatzem d’oli i fruits secs que connecta el carrer de Sant Elies amb el carrer de Sardà i Cailà. La casa Gasull manté algunes reminiscències del modernisme més arrauxat en els esgrafiats i mosaics emprats en la decoració, si bé les línies generals són classicitzants, sense temes florals, vitralls ni decoració pètria.
  24. Casa Solà

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Solà

  25. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Award-Winner / Winner
    Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    Lluís Domènech i Montaner

  26. Modificacions del Pla Baixeras

    Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Ferran Romeu i Ribot

  27. Panteó Família Domènech i Montaner

    Lluís Domènech i Montaner

  28. Domènech House

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura, Francesc Guàrdia i Vial

    Domènech House

Archive

  • Esbós del grup escultòric del l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Drawing

    Esbós del grup escultòric del l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del grup escultòric del l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Drawing

    Esbós del grup escultòric del l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

Bibliography