Alfonso de Luna Colldefors - Arquitectura Catalana .Cat

Memoria

Alfonso de Luna (Barcelona, 1960) és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1990) i s’incorpora al despatx professional de Manel Brullet l’any 1991. És professor de projectes a l’Escola d’Arquitectura de la Salle, de la Universitat Ramon Llull de Barcelona des de l’any 1999.

Obras (17)

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología (23)

Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

El projecte ordena dos conjunts escolars, una escola i un institut, dins la totalitat d’una illa de cases de forma trapezoïdal, de 5.000 metres quadrats, situada al nou eixample de Vilassar de Mar, traçat sobre una antiga zona agrícola. Si bé l’escola i l’institut queden inclosos dins una mateixa parcel·la, es tracta de dos organismes amb un funcionament totalment independent, que es relacionen per la simple juxtaposició de les zones de contacte posteriors. Tots dos edificis s’organitzen per mitjà de pavellons connectats entre ells a través de les circulacions exteriors, que poden estar cobertes o no. La varietat dels espais exteriors (claustres, patis, placetes, jardins, porxos, cobertes vegetals) defineixen el caràcter de cadascuna de les edificacions. El projecte s’estructura a partir de la disposició d’aquests espais exteriors, travats amb l’edificació a través de les cobertes alternades.
Polideportivo Premià de Dalt

Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

Situat en un magnífic paisatge sobre les primeres estribacions muntanyoses del maresme, la seva forma i dimensió es relacionen amb els suaus perfils de la geografia de l’entorn. El poliesportiu es concep com a un volum definit i compacte, col•locat a la pendent i amb una part pròpia encastada en aquesta. Situat a l’extrem de ponent de la parcel•la, presideix el conjunt d’equipaments i ofereix una imatge clara de l’accés obert des del carrer. La resolució de la coberta, de xapa galvanitzada, obeeix una directriu curvilínia que dóna unitat al seu perfil i el relaciona amb la suavitat dels turons que rodegen Premià. Aquesta directriu es repeteix de manera invertida a l’interior, de manera que s’obté un gran finestral orientat al nord que il•lumina la pista de joc. A la banda nord, el terreny s’enllaça amb un pla inclinat pavimentat sobre el que hi apareixen tres grans lluernes que il•luminen els vestidors de la planta inferior. La cota d’accés del públic des del carrer es manté travessant transversalment l’edifici fins arribar a les graderies que es converteixen en un gran mirador en volada amb vistes al mar i al paisatge. La intensa llum del sud es controla juxtaposant un cos baix que conté les grades i el pas principal d’espectadors. Els arbres existents (garrofers, ametllers i oliveres) que es conserven i s’incorporen a la urbanització projectada. Es reserva un espai connectat amb els vestidors i l’entrada des de l’exterior on s’hi ubicarà un gimnàs. A l’exterior, el formigó de l’estructura vista, les testeres de totxo i el vidre de les finestres construeixen les façanes.
Premio FAD

Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara
Escuela Pública Turó del Cargol

Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

El solar donde se ubica la escuela está situado detrás del santuario de San José de la Montaña, en el barrio de La Salut. Se trata de un terreno muy accidentado, ya que es una porción de montaña con un desnivel total de 25 metros. En este sentido, la escuela presenta dos accesos: uno por la parte superior, a través de un mirador, y el otro en la parte inferior, junto al aparcamiento del Hospital de la Esperanza que ocupa toda la parte baja del conjunto. En este contexto de relieve abrupto, la búsqueda de planes horizontales para posibilitar la aparición de patios de juego es una constante de todo el proyecto. Éste lo componen tres edificios: el bloque de aparcamiento-plataforma, encima de éste un edificio de una planta donde encontramos los equipamientos de la escuela (gimnasio, comedor y cocina) con el patio deportivo al mismo nivel, y finalmente un tercer edificio, colgado de la montaña, en el que se ubican los espacios específicamente escolares. Todos ellos suman ocho plantas de altura. La situación de las aulas en la parte más elevada del terreno permite gozar de unas buenas vistas de la ciudad y posibilita un impacto solar óptimo evitando la sombra que proyecta el gran edificio del convento. La relación de los edificios con la piedra de la montaña, la recuperación de la vegetación existente, el control de la luz solar, las circulaciones verticales y las vistas cercanas y lejanas son las principales cuestiones que estructuraron la realización del proyecto.
Piscina Cubierta Granollers

Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors
Servei de Tecnologia Química de la Universitat Rovira i Virgili

Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors
Edificio de Viviendas Gaudí

Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

Conjuntament amb l’encàrrec de rehabilitar la Nau Gaudí, l’Ajuntament de Mataró li demana a BrulletDeLuna una proposta per realitzar una ordenació general del entorns de la Nau. Dins d’aquesta ordenació s’hi inclou el disseny de les façanes del nou conjunt de vivendes que tanca la plaça on s’insereix la Nau Gaudí. Així doncs, es tracta de procurar una façana adient per acompanyar l’obra de Gaudí. El punt de partida del projecte és la recerca d’uns materials amb una tectònica potent capaç de coexistir amb la presència de la Nau. S’aposta per una combinació de fabrica de totxo i fusta, encaixada dins d’una retícula de perfils d’acer. La textura resultant combina la materialitat de les antigues fàbriques de principi de segle, l’ordre estructural propi de la racionalitat tècnica i la domesticitat necessària per un edifici de vivenda. És important també la proposat d’un façana profunda amb una galería-balcó que genera un espai intermedi, interessant tant des de el punt de vista climàtic com per els jocs espaial que crea.
Premio FAD

Finalista. Categoría: Arquitectura

Escuela Técnica Superior de Ingeniería Química de la URV
Escuela Técnica Superior de Ingeniería Química de la URV

Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

El programa funcional d’una facultat universitària s’adequa perfectament a la conformació del paisatge general del campus i al ponderat equilibri entre l’esfera privada i la pública, representada aquesta darrera per la gran plaça central. El nou edifici determina en bona mesura la nova façana del campus a la ciutat. Aquesta nova zona universitària s’organitza per mitjà d’uns grans paquets edificats, responsables de la imatge dels carrers i dels passejos per a vianants del campus. A l’interior d’aquests grans contenidors es creen diferents àmbits interiors de caràcter col·lectiu, com ara places i patis de dimensions diverses. Aquests espais interiors són els generadors de l’estructura organitzativa del programa. Les noves edificacions reprodueixen les bases tipològiques de les construccions preexistents al campus, es recolzen en els carrers perimetrals i deixen lliure la plaça central, que serà completada per la nova biblioteca.
Escuela Superior de Agricultura de Barcelona de la UPC

Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors, Albert de Pineda i Álvarez
Hospital General de Santa Caterina

Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors, Albert de Pineda i Álvarez, Albert Vitaller i Santiró

El nou hospital forma part del complex del Parc Hospitalari Martí i Julià, originat per la presència del vell sanatori psiquiàtric projectat per Francesc Folguera i Emili Blanch als anys trenta. L’hospital de Santa Caterina se situa a la banda sud del Parc, i la part interior és ocupada per una gran trama de pavellons d’una sola planta, de manera que la vegetació pot penetrar dins els patis generats per aquests pavellons. Tota la implantació de l’hospital és baixa i extensa, i consta d’una malla bireticular de dues direccions superposada a una estructura lineal de creixement en direcció est-oest. Les circulacions segueixen dues traces paral·leles en aquesta direcció, una per al personal i l’altra per als usuaris externs. Cada unitat funcional queda situada dins aquesta estructura bàsica. D’aquesta manera s’obté una estructura hospitalària que permet el creixement i les modificacions, una organització oberta que és una de les premisses principals del disseny.
Nave Gaudí (Reforma para Acoger la Colección Bassat)

Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

El encargo propone una reflexión sobre la construcción de unas nuevas viviendas, la restauración de la chimenea, la nave y el edículo de Gaudí. En la nave de blanqueo, remodelada y restaurada, se le quiere dar nuevos usos polivalentes, lo cual comporta que el edificio restaurado debe tener unas buenas prestaciones tanto desde el punto de vista ambiental como desde el normativo y de equipamientos. La propuesta pasa por construir un gran sótano en las 4 primeras crujías de la nave, donde se ubican la maquinaria del aire acondicionado, los nuevos servicios sanitarios, la maquinaria del nuevo ascensor entre la planta baja y el sótano, una escalera y un almacén. Se rehacen los arcos amputados por el lado de la calle Cooperativa y, por lo tanto, se invade la actual calzada para recuperar la implantación original de la nave. Se construye un muro paralelo a la calle para recuperar el espacio amputado de la nave y el pequeño edículo. Debido a la imposibilidad de recuperar la fachada oeste original, la propuesta plantea una nueva fachada que nada tiene que ver con la anterior. Es una fachada de vidrio translúcido y ópalo, con cámara de aire y un tratamiento especial que nos permitirá aumentar la iluminación natural de la nave original, adecuándola a los nuevos usos. Las fachadas sur y este se construyen según las fachadas que conocemos de la nave a partir de una foto tomada por Joan Bergós (figura 16). Para aislarla acústica y térmicamente, sin modificar su aspecto original, se ha decidido hacer un doblamiento del tejado y del tabique de la fachada este. En el tejado se coloca un entramado de madera con la teja plana vista por debajo, sobre la que se ubica un aislamiento proyectado con otra teja plana encima. La visión del interior y del exterior del tejado será el original, pero estará constructivamente doblada. Si se calcula la estructura de los arcos parabólicos de la nave, se ve que el arco resiste las cargas de la nave construida de forma muy precaria. La solución al aumento de las cargas pasará por reforzar, mediante placas de acero inoxidable, la conexión de los tres tablones que componen el arco de madera (figura 18). Para no modificar la imagen del arco, hemos optado por empotrar las placas a ambos lados del tablón central. Se ha pensado en el cristal como elemento diferenciador entre los elementos de la nave original y los elementos nuevos. Estos materiales contemporáneos (vidrio translúcido y ópalo transparente) se diferencian de los materiales de finales del siglo XIX y al mismo tiempo reflejan y multiplican las partes de obra proyectadas por Gaudí.
Escuela Elisabeth

Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

El programa escolar inclou tot el cicle educatiu, de la bressola a l’institut, passant pel parvulari i l’escola primària. El plantejament general del projecte es basa en la voluntat d’establir una estreta relació entre tots els grups pedagògics de l’escola, adequant espais personalitzats per a cada un d’ells, però a la vegada facilitant els intercanvis. La idea d’ordenació del conjunt ve de la voluntat d’estructurar l’escola com una “petita ciutat”, amb el seu centre, els seus carrers, els seus equipaments i les seves zones verdes. A “l’àgora”, el centre de l’escola, hi ha l’accés principal, la biblioteca, el gimnàs, la sala d’actes, els menjadors, l’administració i la direcció. Des d’aquesta plaça porxada accedim cap a l’esquerra a la zona de primària, pàrvuls i bressola i cap a la dreta a la zona de secundària. Hi ha una voluntat clara que l’escola toqui a terra i que les aules convencionals tinguin la seva prolongació natural en les aules jardí. A través de diferents pavellons i espais exteriors, que estan íntimament relacionats, es va estructurant tota l’escola. Gairebé tot el programa del centre es desenvolupa en planta baixa, exceptuant la zona de secundària que consta d’un pavelló amb tres nivells. Amb l’obra avançada s’ha ampliat el programa constructiu amb la necessitat de cobrir una pista poliesportiva exterior de 40 x 20 metres. Des del punt de vista del plantejament general d’implantació, el projecte ha apostat per ser generós estenent molt la planta baixa, i per contra s’ha optat per materials i tècniques de construcció senzilles i econòmiques per reduir costos.
Centro Deportivo Torre-Roja

Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

Dins del projecte d’un gran complex esportiu al parc de la Torre Roja, compost per dues piscines cobertes i una pista poliesportiva, s’han realitzat com a primera etapa dos camps de futbol i els seus equipaments i vestidors els quals queden delimitats per un torrent i per l’avinguda central d’accés al parc. El projecte parteix d’una lectura atenta del solar. L’edifici de serveis i vestidors es col•loca en un esglaó topogràfic amb l’objectiu de minimitzar-ne el volum. El projecte ve determinat per la dualitat entre la potent presència de la muntanya a la cara nord i l’atenció que cal prestar a l’activitat esportiva situada al sud. Aquesta dualitat es resol en una coberta de secció asimètrica que obre l’edifici cap a les vistes de la muntanya i projecte les visuals vers el camp de futbol mitjançant una compressió de la secció que acaba en un ampli porxo. Gaudint de l’espacialitat de la secció mencionada es situen en planta baixa: el control d’accés, el bar, i despatxos administratius. Utilitzant una rampa lateral o bé unes escales interiors s’accedeix a la planta -1, on trobem els vestuaris que aconsegueixen una agradable calidesa caracteritzada per l’abundància de llum natural i la utilització generosa de la fusta. La combinació de zenc i deployeé conformen la imatge exterior de l’edifici
Oficinas Can Xammar

Brullet - De Luna Arquitectes, Ioia Brullet Coll, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

Seguint l’ordenació urbanística existent, es tractava de construir un edifici de planta baixa i dos pisos, en un solar molt proper a les restes de la muralla del segle XVI de la vila de Mataró. El projecte s’ha configurat a partir de resposta a les complexitats del solar caracteritzat per la presència de la muralla, una topografia violenta i la posició de l’edifici com a tancament lateral de la plaça de Can Xammar. La nostra proposta volumètrica es va plantejar fonamentalment sobre dues premises. La primera era la de fer possible la màxima visió de les restes de muralla des de la plaça de Can Xammar. Amb aquest objectiu, es procura no edificar en planta baixa tota la superfície del solar, i alhora es proposen dos grans volades -en la part de mar i muntanya- que faciliten les vistes sobre la muralla. La segona premisa era la de seguir l’estructura parcel·laria del casc antic de Mataró convertint el solar donat de planta irregular en una parcel·la rectangular. La petita dimensió de la parcel·la convertida en una peça aïllada dins de l’estructura urbana, la necessitat de que el volum proposat estructurés la plaça de Can Xammar, el disseny d’una estructura portant capaç de soportar les dues grans volades i la voluntat de que l’edifici agafés una imatge abstracta per separar-se conceptualment de la imatge figurativa de la muralla, van portar a la definició formal i constructiva del nou edifici.
Centro Cultural de El Prat de Llobregat

Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

El centre cultural d’El Prat de Llobregat està situat a la plaça Catalunya i conté una biblioteca, l’arxiu històric del municipi, i una sala d’actes. La volumetria exterior del complex cultural, recoberta d’una elegant pell de zenc, es configura com un cos rotund només fragmentat per la irrupció de la sala d'actes i un buidat central que serveix com a pati d'entrada. L’interior de l’edifici contrasta amb l’agressivitat de l’aspecte exterior; les successions espacials, els treball en secció, la utilització de materials càlids o la serenitat que aporta la llum zenital, generen una interessant experiència atmosfèrica especialment espectacular en el triple espai que conforma l’accés a la biblioteca.
Premio FAD

Finalista. Categoría: Arquitectura

Escuela Elisabeth
Rehabilitación del Palacio Savassona

Brullet - De Luna Arquitectes, Mateu Barba Teixidor, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors, Eduard Montané Balagué

La rehabilitación del Palau Savassona, sede del Ateneu Barcelonès, es un proyecto de largo recorrido, que ha cubierto algunas de sus etapas más importantes: la rehabilitación de la Biblioteca Jujol, la biblioteca Canuda, el archivo, la escalera, la recuperación de las fachadas… son pequeños proyectos por separado, con una voluntad común de recuperación de este edificio del siglo XVIII, donde conviven los espacios originales (techos del pintor tardobarroco, Francesc Pla, el Vigatà) con las reformas modernistas de los arquitectos Font-Gumà y Josep Maria Jujol. El edificio, a pesar de su pasado esplendoroso y de estar vinculado a una institución cultural importante de la sociedad civil, no escapó de los efectos del franquismo como lo demuestra la remonta de tres plantas que sufrió a finales de los años 60. El proyecto de rehabilitación es este lento ir poniendo orden en ese conjunto, poniendo en valor materiales y oficios de las intervenciones pasadas con una actualización contemporánea de su funcionamiento.
Biblioteca Sant Ildefons

Brullet - De Luna Arquitectes, Mateu Barba Teixidor, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

En un entorn d'edificis d'habitatges en alçada dels anys 60, el nou equipament s'ubica ocupant intersticis entre una escola i un nou edifici d’habitatges socials. La nova biblioteca és així un edifici en planta baixa i soterrani i amb poca façana. Amb aquest solar acotat proposem amplis espais interiors il·luminats zenitalment i una coberta enjardinada farcida d'una vuitantena de lluernaris cilíndrics de gran format, que són la il·luminació natural de l'edifici i un dels protagonistes formals de l'equipament. L’espai central de l’edifici de la biblioteca és sala general de lectura. Un espai lluminós, diàfan i ple d’activitat. Una gran sala caracteritzada per la seva il·luminació natural i per la relació visual que estableix entre els nivells superior i inferior de l’edifici. Exteriorment, un porxo i una façana envidrada, permet llegir els dos programes de l'edifici, una sala d'actes i la biblioteca. Un doble equipament i un punt de referència de la vida del barri.
Hospital de Cerdanya

Brullet - De Luna Arquitectes, PINEARQ, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors, Albert de Pineda i Álvarez
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

Seleccionado. Categoría: Intervencions de Rehabilitació, tant de Promoció Pública com Privada

Rehabilitación del Palacio Savassona
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

Seleccionado. Categoría: Edificis d’Ús No Residencial de Promoció Pública

Centro Cultural de El Prat de Llobregat
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

Seleccionado. Categoría: Edificis amb Ús No Residencial. Inclou Edificis de Nova Planta de Promoció Pública

Biblioteca Sant Ildefons