Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Alfonso de Luna Colldefors

Memoria

Alfonso de Luna (Barcelona, 1960) és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1990) i s’incorpora al despatx professional de Manel Brullet l’any 1991. És professor de projectes a l’Escola d’Arquitectura de la Salle, de la Universitat Ramon Llull de Barcelona des de l’any 1999.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Polideportivo Premià de Dalt

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Polideportivo Premià de Dalt

    Situat en un magnífic paisatge sobre les primeres estribacions muntanyoses del maresme, la seva forma i dimensió es relacionen amb els suaus perfils de la geografia de l’entorn. El poliesportiu es concep com a un volum definit i compacte, col•locat a la pendent i amb una part pròpia encastada en aquesta. Situat a l’extrem de ponent de la parcel•la, presideix el conjunt d’equipaments i ofereix una imatge clara de l’accés obert des del carrer. La resolució de la coberta, de xapa galvanitzada, obeeix una directriu curvilínia que dóna unitat al seu perfil i el relaciona amb la suavitat dels turons que rodegen Premià. Aquesta directriu es repeteix de manera invertida a l’interior, de manera que s’obté un gran finestral orientat al nord que il•lumina la pista de joc. A la banda nord, el terreny s’enllaça amb un pla inclinat pavimentat sobre el que hi apareixen tres grans lluernes que il•luminen els vestidors de la planta inferior. La cota d’accés del públic des del carrer es manté travessant transversalment l’edifici fins arribar a les graderies que es converteixen en un gran mirador en volada amb vistes al mar i al paisatge. La intensa llum del sud es controla juxtaposant un cos baix que conté les grades i el pas principal d’espectadors. Els arbres existents (garrofers, ametllers i oliveres) que es conserven i s’incorporen a la urbanització projectada. Es reserva un espai connectat amb els vestidors i l’entrada des de l’exterior on s’hi ubicarà un gimnàs. A l’exterior, el formigó de l’estructura vista, les testeres de totxo i el vidre de les finestres construeixen les façanes.
  2. Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

    El projecte ordena dos conjunts escolars, una escola i un institut, dins la totalitat d’una illa de cases de forma trapezoïdal, de 5.000 metres quadrats, situada al nou eixample de Vilassar de Mar, traçat sobre una antiga zona agrícola. Si bé l’escola i l’institut queden inclosos dins una mateixa parcel·la, es tracta de dos organismes amb un funcionament totalment independent, que es relacionen per la simple juxtaposició de les zones de contacte posteriors. Tots dos edificis s’organitzen per mitjà de pavellons connectats entre ells a través de les circulacions exteriors, que poden estar cobertes o no. La varietat dels espais exteriors (claustres, patis, placetes, jardins, porxos, cobertes vegetals) defineixen el caràcter de cadascuna de les edificacions. El projecte s’estructura a partir de la disposició d’aquests espais exteriors, travats amb l’edificació a través de les cobertes alternades.
  3. Escuela Pública Turó del Cargol

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Escuela Pública Turó del Cargol

    El solar on s’ubica l’escola està situat darrera del santuari de Sant Josep de la Muntanya, al barri de La Salut. Es tracta d’un terreny molt accidentat ja que és una porció de muntanya amb un desnivell total de 25 metres. En aquest sentit, l’escola presenta dos accessos: un per la part superior, a través d’un mirador, i l’altre a la part inferior, al costat de l’aparcament de l’Hospital de l’Esperança que ocupa tota la part baixa del conjunt. En aquest context de relleu abrupte la recerca de plans horitzontals per a possibilitar l’aparició de patis de joc és una constant de tot el projecte. Aquest el composen tres edificis: el bloc d’aparcament-plataforma, a sobre d’aquest un edifici d’una planta on trobem els equipaments de l’escola (gimnàs, menjador i cuina) amb el pati esportiu al mateix nivell, i finalment un tercer edifici, penjat de la muntanya, en el qual es situen els espais específicament escolars. Tots ells sumen vuit plantes d’alçada. La situació de les aules a la part més elevada del terreny permet gaudir d’unes bones vistes de la ciutat i possibilita un impacte solar òptim evitant l’ombra que projecta el gran edifici del convent. La relació dels edificis amb la pedra de la muntanya, la recuperació de la vegetació existent, el control de la llum solar, les circulacions verticals i les vistes pròximes i llunyanes son les qüestions principals que van estructurar la realització del projecte.
  4. Piscina Cubierta Granollers

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Piscina Cubierta Granollers

  5. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

  6. Hospital General de Santa Caterina

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors, Albert de Pineda i Álvarez, Albert Vitaller i Santiró

    Hospital General de Santa Caterina

    El nou hospital forma part del complex del Parc Hospitalari Martí i Julià, originat per la presència del vell sanatori psiquiàtric projectat per Francesc Folguera i Emili Blanch als anys trenta. L’hospital de Santa Caterina se situa a la banda sud del Parc, i la part interior és ocupada per una gran trama de pavellons d’una sola planta, de manera que la vegetació pot penetrar dins els patis generats per aquests pavellons. Tota la implantació de l’hospital és baixa i extensa, i consta d’una malla bireticular de dues direccions superposada a una estructura lineal de creixement en direcció est-oest. Les circulacions segueixen dues traces paral·leles en aquesta direcció, una per al personal i l’altra per als usuaris externs. Cada unitat funcional queda situada dins aquesta estructura bàsica. D’aquesta manera s’obté una estructura hospitalària que permet el creixement i les modificacions, una organització oberta que és una de les premisses principals del disseny.
  7. Escuela Técnica Superior de Ingeniería Química de la URV

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Escuela Técnica Superior de Ingeniería Química de la URV

    El programa funcional d’una facultat universitària s’adequa perfectament a la conformació del paisatge general del campus i al ponderat equilibri entre l’esfera privada i la pública, representada aquesta darrera per la gran plaça central. El nou edifici determina en bona mesura la nova façana del campus a la ciutat. Aquesta nova zona universitària s’organitza per mitjà d’uns grans paquets edificats, responsables de la imatge dels carrers i dels passejos per a vianants del campus. A l’interior d’aquests grans contenidors es creen diferents àmbits interiors de caràcter col·lectiu, com ara places i patis de dimensions diverses. Aquests espais interiors són els generadors de l’estructura organitzativa del programa. Les noves edificacions reprodueixen les bases tipològiques de les construccions preexistents al campus, es recolzen en els carrers perimetrals i deixen lliure la plaça central, que serà completada per la nova biblioteca.
  8. Edificio de Viviendas Gaudí

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Edificio de Viviendas Gaudí

    Conjuntament amb l’encàrrec de rehabilitar la Nau Gaudí, l’Ajuntament de Mataró li demana a BrulletDeLuna una proposta per realitzar una ordenació general del entorns de la Nau. Dins d’aquesta ordenació s’hi inclou el disseny de les façanes del nou conjunt de vivendes que tanca la plaça on s’insereix la Nau Gaudí. Així doncs, es tracta de procurar una façana adient per acompanyar l’obra de Gaudí. El punt de partida del projecte és la recerca d’uns materials amb una tectònica potent capaç de coexistir amb la presència de la Nau. S’aposta per una combinació de fabrica de totxo i fusta, encaixada dins d’una retícula de perfils d’acer. La textura resultant combina la materialitat de les antigues fàbriques de principi de segle, l’ordre estructural propi de la racionalitat tècnica i la domesticitat necessària per un edifici de vivenda. És important també la proposat d’un façana profunda amb una galería-balcó que genera un espai intermedi, interessant tant des de el punt de vista climàtic com per els jocs espaial que crea.
  9. Escuela Superior de Agricultura de Barcelona de la UPC

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors, Albert de Pineda i Álvarez

    Escuela Superior de Agricultura de Barcelona de la UPC

  10. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Escuela Técnica Superior de Ingeniería Química de la URV

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

  11. Nave Gaudí (Reforma para Acoger la Colección Bassat)

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Nave Gaudí (Reforma para Acoger la Colección Bassat)

    L’encàrrec proposa una reflexió sobre la construcció d’uns nous habitatges, la restauració de la xemeneia, la nau i l’edicle de Gaudí. A la nau de blanqueig, remodelada i restaurada, se li vol donar uns nous usos polivalents, això comporta que l’edifici restaurat ha de tenir unes bones prestacions tant des del punt de vista ambiental, com des del normatiu i d’equipaments. La proposta passa per construir un gran soterrani en les 4 primeres cirurgies de la nau, on s’hi ubiquen la maquinaria de l’aire condicionat, els nous serveis sanitaris, la maquinaria del nou ascensor entre la planta baixa i el soterrani, una escala i un magatzem. Es refan els arcs amputats pel costat del carrer Cooperativa i per tant s’envaeix l’actual calçada per a recuperar la implantació original de la nau. Es construeix un mur paral•lel al carrer per a recuperar l’espai amputat de la nau i el petit edicle. A causa de la impossibilitat de recuperar la façana oest original, la proposta planteja una nova façana que no té res a veure amb l’anterior. És una façana de vidre translúcid i òpal, amb càmera d’aire i un tractament especial que ens permetrà augmentar la il•luminació natural de la nau original, adequant-la als nous usos. Les façanes sud i est es construeixen segons les façanes que coneixem de la nau a partir d’una foto feta per Joan Bergós (figura 16). Per aïllar-la acústicament i tèrmica, sense modificar-ne l’aspecte original, s’ha decidit fer un doblament de la teulada i de l’envà de la façana est. En la teulada es col•loca un entramat de fusta amb la teula plana vista per sota, a sobre de la qual s’hi ubica un aïllament projectat amb una altra teula plana a sobre. La visió de l’interior i de l’exterior de la teulada serà l’original però estarà constructivament doblada. Si es calcula l’estructura dels arcs parabòlics de la nau, es veu que l’arc resisteix les càrregues de la nau construïda d’una forma molt precària. La solució a l’augment de les càrregues passarà per reforçar, mitjançant plaques d’acer inoxidable, la connexió dels tres taulons que composen l’arc de fusta (figura 18). Per a no modificar la imatge de l’arc, hem optat per encastar les plaques a banda i banda del tauló central. S’ha pensat en el vidre com element diferenciador entre els elements de la nau original i els nous elements. Aquests materials contemporanis (vidre translúcid i òpal transparent) es diferencien dels materials de finals del segle XIX i a la vegada reflecteixen i multipliquen les parts d’obra projectades per Gaudí.
  12. Escuela Elisabeth

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Escuela Elisabeth

    El programa escolar inclou tot el cicle educatiu, de la bressola a l’institut, passant pel parvulari i l’escola primària. El plantejament general del projecte es basa en la voluntat d’establir una estreta relació entre tots els grups pedagògics de l’escola, adequant espais personalitzats per a cada un d’ells, però a la vegada facilitant els intercanvis. La idea d’ordenació del conjunt ve de la voluntat d’estructurar l’escola com una “petita ciutat”, amb el seu centre, els seus carrers, els seus equipaments i les seves zones verdes. A “l’àgora”, el centre de l’escola, hi ha l’accés principal, la biblioteca, el gimnàs, la sala d’actes, els menjadors, l’administració i la direcció. Des d’aquesta plaça porxada accedim cap a l’esquerra a la zona de primària, pàrvuls i bressola i cap a la dreta a la zona de secundària. Hi ha una voluntat clara que l’escola toqui a terra i que les aules convencionals tinguin la seva prolongació natural en les aules jardí. A través de diferents pavellons i espais exteriors, que estan íntimament relacionats, es va estructurant tota l’escola. Gairebé tot el programa del centre es desenvolupa en planta baixa, exceptuant la zona de secundària que consta d’un pavelló amb tres nivells. Amb l’obra avançada s’ha ampliat el programa constructiu amb la necessitat de cobrir una pista poliesportiva exterior de 40 x 20 metres. Des del punt de vista del plantejament general d’implantació, el projecte ha apostat per ser generós estenent molt la planta baixa, i per contra s’ha optat per materials i tècniques de construcció senzilles i econòmiques per reduir costos.
  13. Centro Deportivo Torre-Roja

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Centro Deportivo Torre-Roja

    Dins del projecte d’un gran complex esportiu al parc de la Torre Roja, compost per dues piscines cobertes i una pista poliesportiva, s’han realitzat com a primera etapa dos camps de futbol i els seus equipaments i vestidors els quals queden delimitats per un torrent i per l’avinguda central d’accés al parc. El projecte parteix d’una lectura atenta del solar. L’edifici de serveis i vestidors es col•loca en un esglaó topogràfic amb l’objectiu de minimitzar-ne el volum. El projecte ve determinat per la dualitat entre la potent presència de la muntanya a la cara nord i l’atenció que cal prestar a l’activitat esportiva situada al sud. Aquesta dualitat es resol en una coberta de secció asimètrica que obre l’edifici cap a les vistes de la muntanya i projecte les visuals vers el camp de futbol mitjançant una compressió de la secció que acaba en un ampli porxo. Gaudint de l’espacialitat de la secció mencionada es situen en planta baixa: el control d’accés, el bar, i despatxos administratius. Utilitzant una rampa lateral o bé unes escales interiors s’accedeix a la planta -1, on trobem els vestuaris que aconsegueixen una agradable calidesa caracteritzada per l’abundància de llum natural i la utilització generosa de la fusta. La combinació de zenc i deployeé conformen la imatge exterior de l’edifici
  14. Oficinas Can Xammar

    Brullet - De Luna Arquitectes, Ioia Brullet Coll, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Oficinas Can Xammar

    Seguint l’ordenació urbanística existent, es tractava de construir un edifici de planta baixa i dos pisos, en un solar molt proper a les restes de la muralla del segle XVI de la vila de Mataró. El projecte s’ha configurat a partir de resposta a les complexitats del solar caracteritzat per la presència de la muralla, una topografia violenta i la posició de l’edifici com a tancament lateral de la plaça de Can Xammar. La nostra proposta volumètrica es va plantejar fonamentalment sobre dues premises. La primera era la de fer possible la màxima visió de les restes de muralla des de la plaça de Can Xammar. Amb aquest objectiu, es procura no edificar en planta baixa tota la superfície del solar, i alhora es proposen dos grans volades -en la part de mar i muntanya- que faciliten les vistes sobre la muralla. La segona premisa era la de seguir l’estructura parcel·laria del casc antic de Mataró convertint el solar donat de planta irregular en una parcel·la rectangular. La petita dimensió de la parcel·la convertida en una peça aïllada dins de l’estructura urbana, la necessitat de que el volum proposat estructurés la plaça de Can Xammar, el disseny d’una estructura portant capaç de soportar les dues grans volades i la voluntat de que l’edifici agafés una imatge abstracta per separar-se conceptualment de la imatge figurativa de la muralla, van portar a la definició formal i constructiva del nou edifici.
  15. Centro Cultural de El Prat de Llobregat

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Centro Cultural de El Prat de Llobregat

    El centre cultural d’El Prat de Llobregat està situat a la plaça Catalunya i conté una biblioteca, l’arxiu històric del municipi, i una sala d’actes. La volumetria exterior del complex cultural, recoberta d’una elegant pell de zenc, es configura com un cos rotund només fragmentat per la irrupció de la sala d'actes i un buidat central que serveix com a pati d'entrada. L’interior de l’edifici contrasta amb l’agressivitat de l’aspecte exterior; les successions espacials, els treball en secció, la utilització de materials càlids o la serenitat que aporta la llum zenital, generen una interessant experiència atmosfèrica especialment espectacular en el triple espai que conforma l’accés a la biblioteca.
  16. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Escuela Elisabeth

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

  17. Rehabilitación del Palacio Savassona

    Brullet - De Luna Arquitectes, Mateu Barba Teixidor, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors, Eduard Montané Balagué

    Rehabilitación del Palacio Savassona

    La rehabilitació del Palau Savassona, seu de l’Ateneu Barcelonès, és un projecte de llarg recorregut, que ha cobert algunes de les seves etapes més importants: la rehabilitació de la Biblioteca Jujol, la biblioteca Canuda, l’arxiu, l’escala, la recuperació de les façanes, són petits projectes per separat, amb un voluntat comuna de recuperació d’aquest edifici del S. XVIII, on hi conviuen els espais originals (sostres del pintor tardobarroc, Francesc Pla, el Vigatà) amb les reformes modernistes dels arquitectes Font-Gumà i Josep Maria Jujol. L’edifici a desgrat del seu passat esplendorós i d’estar vinculat a una institució cultural important de la societat civil no va escapar dels efectes del franquisme com ho demostra la remunta de tres plantes que va patir a finals dels anys 60. El projecte de rehabilitació és aquest lent anar posant ordre en aquest conjunt, posant en valor materials i oficis de les intervencions passades, amb una actualització contemporània del seu funcionament.
  18. Biblioteca Sant Ildefons

    Brullet - De Luna Arquitectes, Mateu Barba Teixidor, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Biblioteca Sant Ildefons

    En un entorn d'edificis d'habitatges en alçada dels anys 60, el nou equipament s'ubica ocupant intersticis entre una escola i un nou edifici d’habitatges socials. La nova biblioteca és així un edifici en planta baixa i soterrani i amb poca façana. Amb aquest solar acotat proposem amplis espais interiors il·luminats zenitalment i una coberta enjardinada farcida d'una vuitantena de lluernaris cilíndrics de gran format, que són la il·luminació natural de l'edifici i un dels protagonistes formals de l'equipament. L’espai central de l’edifici de la biblioteca és sala general de lectura. Un espai lluminós, diàfan i ple d’activitat. Una gran sala caracteritzada per la seva il·luminació natural i per la relació visual que estableix entre els nivells superior i inferior de l’edifici. Exteriorment, un porxo i una façana envidrada, permet llegir els dos programes de l'edifici, una sala d'actes i la biblioteca. Un doble equipament i un punt de referència de la vida del barri.
  19. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado
    Rehabilitación del Palacio Savassona

    Brullet - De Luna Arquitectes, Mateu Barba Teixidor, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors, Eduard Montané Balagué

  20. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado
    Centro Cultural de El Prat de Llobregat

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

  21. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado
    Biblioteca Sant Ildefons

    Brullet - De Luna Arquitectes, Mateu Barba Teixidor, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

Bibliografía

Sociedades