Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

  • Escuela Vaixell Burriac e Instituto Vilatzara

Memoria

El projecte ordena dos conjunts escolars, una escola i un institut, dins la totalitat d’una illa de cases de forma trapezoïdal, de 5.000 metres quadrats, situada al nou eixample de Vilassar de Mar, traçat sobre una antiga zona agrícola. Si bé l’escola i l’institut queden inclosos dins una mateixa parcel·la, es tracta de dos organismes amb un funcionament totalment independent, que es relacionen per la simple juxtaposició de les zones de contacte posteriors. Tots dos edificis s’organitzen per mitjà de pavellons connectats entre ells a través de les circulacions exteriors, que poden estar cobertes o no. La varietat dels espais exteriors (claustres, patis, placetes, jardins, porxos, cobertes vegetals) defineixen el caràcter de cadascuna de les edificacions. El projecte s’estructura a partir de la disposició d’aquests espais exteriors, travats amb l’edificació a través de les cobertes alternades.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El projecte ordena dos conjunts, l'escola i l'institut, dins la totalitat d'una àrea trapezoïdal de 15.000 m2 al nou eixample de Vilassar, traçat sobre una gran zona agrícola. L'escola i l'institut són dos organismes de funcionament completament independent i queden soldats espatlla contra espatlla. L'estructura constructiva d’ambdós centres es recolza en l'organització de pavellons connectats per circulacions exteriors, cobertes o no, ja que el bon clima del maresme propicia aquesta obertura a l’exterior. Així doncs, aquesta lògica de relació amb l’exterior defineix el caràcter de les edificacions a partir de la importància, varietat i vida dels espais externs (claustres, patis, placetes, jardins, porxades i cobertes vegetals). Tot el projecte gira entorn de la definició de diferents espais exteriors conformats per l'edificació, els murs i l'arbrat. A l'escola, l'espai d'accés al claustre central, els porxos a la planta baixa, els petits patis de les aules, el camp d'esports i l'accés al pati del parvulari. A l'institut: l'espai-rampa d'entrada, el pati d'accés, els patis de les aules, els porxos de la planta baixa, el pati enfonsat dels alumnes, l'àgora del gimnàs, la sala d'actes i el camp d'esports. A l'escola s'ha buscat que tots els espais en planta baixa i pis es relacionin directament amb el terreny, mentre que a l'institut la planta pis en queda segregada. S'ha procurat que la il•luminació dels espais sempre fos doble: il•luminació de sud i de nord per a possibilitar un control real de la llum dins dels espais, relacionat amb l'ús i el control solar. El tractament dels espais a l'institut ha estat, amb intenció, més dur que a l'escola, no només per qüestions de manteniment, sinó també pel caràcter més massiu d'aquests centres.

Autor: Brullet - De Luna Arquitectes

Autores

Sobre el Mapa