Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Alonso i Balaguer Arquitectes Associats

Memoria

Fundat el 1978, per Luis Alonso i Sergio Balaguer, Arquitectes tots dos, en l'actualitat Alonso, Balaguer i Arquitectes Associats, té la seu central a Barcelona, ​​i oficines a Santiago de Xile, New York, Bogotà. Més de 60 persones component un equip interdisciplinari d'Arquitectura, planejament urbanístic, disseny d'interiors, disseny industrial, i disseny gràfic. Una decidida aposta per la internacionalització marca la seva condició, amb mes 700 projectes i realitzacions, dispersos geogràficament en 12 Països (Espanya, Xile, Colòmbia, USA, Perú, Brasil, Kazakhstan, Ucraïna, Polònia, Marroc, Algèria, Qatar...). Un treball compost d'edificis de gran alçada multiusos, centres esportius, hotels, auditoris, centres d'esdeveniments, cellers vinícoles, oficines, campus empresarials, escoles, masterplanes urbanístics, etc. Entre les seves més representatives realitzacions, destaquen el Centre Lúdic i comercial de l'antiga plaça de toros de Les Arenes a Barcelona, ​​el gratacels de major altura de Colòmbia, la torre Bacatá, la torre Hesperia Tower a Barcelona, ​​el Campus Empresarial d'Iberdrola a Madrid , els cellers vinícoles de Protos a Ribera del Duero, el conjunt residencial i hoteler de la Illa del Cel a Diagonal Mar de Barcelona, ​​o la Vila Olímpica d'àrbitres i premsa a Rio de Janeiro 2016, de la qual van resultar vencedors del Concurs internacional per al planejament urbanístic i la construcció. A Xile van iniciar la seva trajectòria amb el Club Balthus Vitacura, en Monsenyor Escribá de Balaguer, i recentment han finalitzat l'edifici d'oficines Alonso, en Alonso de Córdova, o el club esportiu Youtopia a Los Trapenses. En desenvolupament; residències d'adult major en fase d'execució, diversos edificis residencials i d'usos mixtos, com la Torre de Príncep de Gal·les amb Vespucio, que iniciarà en breu la seva construcció. Diversos masterplanes d'ordenacions urbanístiques es troben actualment en fase de desenvolupament. 14 publicacions monogràfiques de l'oficina, recullen l'extensa obra realitzada. Més de 30 concessions administratives avalen la seva trajectòria.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Habitatges Pagans

    Alonso i Balaguer Arquitectes Associats, Lluís Alonso Calleja, Sergi Balaguer Barbadillo, Carles Bosch i Genover, Joan Lluís Frigola i Torras

    Habitatges Pagans

    Cinquanta-sis habitatges d’uns 150 m2, organitzats per set escales i ubicats als terrenys d’una antiga fàbrica; l’emplaçament i la dimensió susciten una reflexió sobre els ritmes, la corporeïtat i la seqüència en un eixample. Una actitud que entén anodina la preeminència horitzontal i que busca una organització clara i regular de l’habitatge, sense celoberts i amb una configuració de la façana capaç de tractar la inversió de l’orientació i del programa en cada cara. Alguns elements del classicisme i de la construcció europea del s. xix ajuden a definir aquesta voluntat urbana, amb força èxit quant a ritme general, coronaments, vestíbuls i habitatges i amb un cert esquematisme en les tribunes i en la solució de cantonada.
  2. Bloc d'Habitatges Josep Pla

    Alonso i Balaguer Arquitectes Associats, Lluís Alonso Calleja, Sergi Balaguer Barbadillo

    Bloc d'Habitatges Josep Pla

    Programa d’oficina i apartaments aixecat sobre una estructura preexistent, hereva del Pla Mercadal (1962, rev. 1974). L’acció municipal revisà intensitats a partir del 1980 i negocià situacions de facto. Aquí, tot desconstruint allò existent, es busca una certa asèpsia compositiva, una llei en què horitzontalitat, repetició i textura siguin prou llenguatge. L’àtic es tracta a manera de capsa de vidre, en un intent dubtós de mescla amb el cel que és, alhora, un èxit d’abstracció i neutralitat. Vist el patètic final de la fallida operació Pirineus (davant per davant), algun projecte ha maldat, finalment, per qualificar la plaça.
  3. Torre Hesperia

    Alonso i Balaguer Arquitectes Associats, Lluís Alonso Calleja, Sergi Balaguer Barbadillo, Richard Rogers

    Torre Hesperia

    L’edifici és situat en un extrem del polígon de Bellvitge, a tocar de la Gran Via de les Corts Catalanes. La posició que ocupa afavoreix el seu paper de motor de la renovació urbanística de la zona i, en estar situat perpendicularment a l’autopista, evita ser un obstacle visual per als habitatges de Bellvitge i crea una nova façana urbana al passeig que ell mateix genera. Aquest fet implica la supressió d’una cicatriu històrica, en desaparèixer la condició de l’autopista com a frontera física del territori. El programa es distribueix entre l’edifici en alçària, que allotja l’hotel, i un sòcol de gran longitud que acull el Centre de Congressos i el Club Esportiu. La unió entre aquests dos cossos té lloc per mitjà d’un atri vidrat que abasta sis plantes. La torre separa clarament tots els elements estructurals i de comunicacions dels espais funcionals, per mantenir diàfans els espais dedicats a les habitacions.

Bibliografía

Autores