Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Fundat el 1978, per Luis Alonso i Sergio Balaguer, Arquitectes tots dos, en l'actualitat Alonso, Balaguer i Arquitectes Associats, té la seu central a Barcelona, ​​i oficines a Santiago de Xile, New York, Bogotà.
Més de 60 persones component un equip interdisciplinari d'Arquitectura, planejament urbanístic, disseny d'interiors, disseny industrial, i disseny gràfic.

Una decidida aposta per la internacionalització marca la seva condició, amb mes 700 projectes i realitzacions, dispersos geogràficament en 12 Països (Espanya, Xile, Colòmbia, USA, Perú, Brasil, Kazakhstan, Ucraïna, Polònia, Marroc, Algèria, Qatar...). Un treball compost d'edificis de gran alçada multiusos, centres esportius, hotels, auditoris, centres d'esdeveniments, cellers vinícoles, oficines, campus empresarials, escoles, masterplanes urbanístics, etc.

Entre les seves més representatives realitzacions, destaquen el Centre Lúdic i comercial de l'antiga plaça de toros de Les Arenes a Barcelona, ​​el gratacels de major altura de Colòmbia, la torre Bacatá, la torre Hesperia Tower a Barcelona, ​​el Campus Empresarial d'Iberdrola a Madrid , els cellers vinícoles de Protos a Ribera del Duero, el conjunt residencial i hoteler de la Illa del Cel a Diagonal Mar de Barcelona, ​​o la Vila Olímpica d'àrbitres i premsa a Rio de Janeiro 2016, de la qual van resultar vencedors del Concurs internacional per al planejament urbanístic i la construcció.

A Xile van iniciar la seva trajectòria amb el Club Balthus Vitacura, en Monsenyor Escribá de Balaguer, i recentment han finalitzat l'edifici d'oficines Alonso, en Alonso de Córdova, o el club esportiu Youtopia a Los Trapenses. En desenvolupament; residències d'adult major en fase d'execució, diversos edificis residencials i d'usos mixtos, com la Torre de Príncep de Gal·les amb Vespucio, que iniciarà en breu la seva construcció. Diversos masterplanes d'ordenacions urbanístiques es troben actualment en fase de desenvolupament.

14 publicacions monogràfiques de l'oficina, recullen l'extensa obra realitzada. Més de 30 concessions administratives avalen la seva trajectòria.

Obres (5)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (5)

  1. Habitatges Pagans

    Alonso i Balaguer Arquitectes Associats, Lluís Alonso Calleja, Sergi Balaguer Barbadillo, Carles Bosch i Genover, Joan Lluís Frigola i Torras

    Habitatges Pagans

    Cinquanta-sis habitatges d’uns 150 m2, organitzats per set escales i ubicats als terrenys d’una antiga fàbrica; l’emplaçament i la dimensió susciten una reflexió sobre els ritmes, la corporeïtat i la seqüència en un eixample. Una actitud que entén anodina la preeminència horitzontal i que busca una organització clara i regular de l’habitatge, sense celoberts i amb una configuració de la façana capaç de tractar la inversió de l’orientació i del programa en cada cara. Alguns elements del classicisme i de la construcció europea del s. xix ajuden a definir aquesta voluntat urbana, amb força èxit quant a ritme general, coronaments, vestíbuls i habitatges i amb un cert esquematisme en les tribunes i en la solució de cantonada.
  2. Bloc d'Habitatges Josep Pla

    Alonso i Balaguer Arquitectes Associats, Lluís Alonso Calleja, Sergi Balaguer Barbadillo

    Bloc d'Habitatges Josep Pla

    Programa d’oficina i apartaments aixecat sobre una estructura preexistent, hereva del Pla Mercadal (1962, rev. 1974). L’acció municipal revisà intensitats a partir del 1980 i negocià situacions de facto. Aquí, tot desconstruint allò existent, es busca una certa asèpsia compositiva, una llei en què horitzontalitat, repetició i textura siguin prou llenguatge. L’àtic es tracta a manera de capsa de vidre, en un intent dubtós de mescla amb el cel que és, alhora, un èxit d’abstracció i neutralitat. Vist el patètic final de la fallida operació Pirineus (davant per davant), algun projecte ha maldat, finalment, per qualificar la plaça.
  3. Torre Hesperia

    Alonso i Balaguer Arquitectes Associats, Rogers Stirk Harbour + Partners, Lluís Alonso Calleja, Sergi Balaguer Barbadillo, Richard Rogers

    Torre Hesperia

    L’edifici és situat en un extrem del polígon de Bellvitge, a tocar de la Gran Via de les Corts Catalanes. La posició que ocupa afavoreix el seu paper de motor de la renovació urbanística de la zona i, en estar situat perpendicularment a l’autopista, evita ser un obstacle visual per als habitatges de Bellvitge i crea una nova façana urbana al passeig que ell mateix genera. Aquest fet implica la supressió d’una cicatriu històrica, en desaparèixer la condició de l’autopista com a frontera física del territori. El programa es distribueix entre l’edifici en alçària, que allotja l’hotel, i un sòcol de gran longitud que acull el Centre de Congressos i el Club Esportiu. La unió entre aquests dos cossos té lloc per mitjà d’un atri vidrat que abasta sis plantes. La torre separa clarament tots els elements estructurals i de comunicacions dels espais funcionals, per mantenir diàfans els espais dedicats a les habitacions.
  4. Centre Comercial Arenas de Barcelona

    Alonso i Balaguer Arquitectes Associats, Rogers Stirk Harbour + Partners, Lluís Alonso Calleja, Sergi Balaguer Barbadillo, Richard Rogers

    Centre Comercial Arenas de Barcelona

    Barcelona sempre s'ha caracteritzat per tenir una especial sensibilitat i respecte pel seu passat, però alhora per la seva contundent aposta de futur i avantguarda. Las Arenas n'és un clar exemple, i posa de manifest la confluència dels dos conceptes: respecte arquitectònic historicista i aposta tecnològica. L'antiga plaça de toros, en desús des del 1989, després de més d'un segle havia esdevingut un símbol. No tant pel seu valor arquitectònic com per haver quedat enregistrada a la retina dels ciutadans. Per això el projecte arquitectònic s'orienta cap al seu manteniment, com una segona pell exterior de la nova edificació. Tanmateix, aquesta preservació comportava una gran complexitat tècnica: en primer lloc, pel seu deteriorament físic evident; i, en segon lloc, pel seu estrany nivell, a 4m d'alçada sobre els carrers perimetrals. L'esforç tècnic tenia com a objectiu presentar la forma cilíndrica, contundent i atípica. La solució per aconseguir crear una nova façana sota la façana existent va consistir a crear una gran via perimetral de formigó armat vist a la qual es transmet el pes superior. També de manera temporal, tota la façana es recolzava sobre una corona metàl·lica circular. Un cop restaurada, passaria a ser una mena de doble pell exempta de contacte directe amb la nova edificació. Una passarel·la metàl·lica circular compliria una triple funció: atirantament, passadís d'evacuació contra incendis i serveis, instal·lacions i proveïment de mercaderies. L'edifici compta amb un enorme buit central com a vestíbul de recepció a totes les activitats del complex, comercials, lúdiques i d'oci, des d'on observar la vida i l'efervescència de moviment del conjunt. La coberta de l'edifici va ser un altre dels grans reptes de resolució tècnica i estructural, ja que es va independitzar de la resta de l'edificació per remarcar-ne el sentit de flotabilitat. Allà es disposa una de les cúpules més grans d'Europa, amb multitud d'usos i possibilitats, així com un passeig perimetral des del qual gaudir de la magnífica vista de Barcelona, a 27 m d'alçada i amb més de 300 m lineals de recorregut. Un espai voltat especial en el context d'una ciutat que sempre n’ha mancat d'aquests i que remarca la singularitat del projecte; sempre en línia amb la identitat de Barcelona. I un projecte desenvolupat en col·laboració amb Richard Rogers, aportant i complementant punts de vista per anar més enllà dels objectius marcats inicialment.

Bibliografia (22)

Rutes i Apunts (3)

Autors

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!