Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Arquitecte. Titulat el 1941. Membre fundador del “Grup R” (moviment arquitectònic fundat el 1951 catalitzador de la recuperació de la modernitat en l'arquitectura). Degà del COAC dues vegades, de 1964-1966 i 1972-1974, fundador i president d’ADI-FAD. Va ser reconegut amb la Medalla FAD (1966) i la Creu de Sant Jordi (1985). Projectes seus són: la coneguda com a Casa dels Braus (1962), el cinema Fémina (1951), o l’Hotel Park

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras (21)

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología (23)

  1. Nova Façana del Cinema Fémina

    Antoni de Moragas i Gallissà

    La regeneració de l’edifici situat al Passeig de Gràcia-Diputació on se situava el cine Femina, destruït per un incendi, ens ha permès reconstruir l’antiga façana projectada per l’arquitecte Antoni de Moragas. Per consideracions ambientals s’ha restaurat la façana del Passeig de Gràcia realitzant un projecte que ofereix unes tipologies variades que poden ser compatibles amb les diferents alçades de forjats de planta baixa més les sis plantes que composava l’antic edifici. Al davant es situen pisos en tota l’amplada de l’edifici construint un únic pati a 9m de la façana del Passeig de Gràcia. A la part posterior s’ubiquen 4 pisos a cada nivell en dúplex desenvolupats en vuit nivells equivalents a les sis altures del Passeig de Gràcia. Al carrer Diputació s’ubiquen petits apartaments simples o dúplex de planta lliure. Així, a l’interior de l’illa es generen unes façanes noves més contemporànies i expressives que engloben l’espai interior d’illa amb els grans locals de planta baixa il·luminats per lluernes zenitals. El vestíbul, l’escala i els espais comuns actuen com espais de transició entre allò vell i allò nou.
  2. Hotel Park

    Antoni de Moragas i Gallissà

    Hotel Park

    El proyecto responde a un programa para un pequeño hotel situado frente a la estación de Francia. La solución otorga tratamientos diferentes a la parte del edificio que da a las calles estrechas y en la parte orientada a la avenida. El resultado es la suma de dos cuerpos totalmente distintos. El cuerpo que da a la avenida es más ancho, el cierre es vidriado y los pilares y jácenas quedan a la vista. El cuerpo trasero es una estructura a modo de muro que alberga habitaciones individuales. La escalera concentra todo el dinamismo vertical por medio de una barandilla continua que sube en espiral hasta la última planta.
  3. Parroquia de Sant Jaume

    Antoni de Moragas i Gallissà

    Parroquia de Sant Jaume

    El 7 d’agost del 1957, Antoni de Moragas redacta un projecte de reforma d’un magatzem que era a mig acabar, per a l’església de Sant Jaume, a Badalona. L’estructura existent, un magatzem de planta rectangular amb una coberta que encara no estava enllestida, respon a un projecte del 1947, a la memòria del qual hi apareix la descripció següent: “En un solar que confronta amb el carrer del Marquès de Mont-roig, de Badalona, es projecta construir una planta baixa destinada a magatzem. La construcció es farà amb murs de fàbrica de maó amb morter de calç i la coberta amb armadures i corretges de fusta, damunt les quals recolzaran i es fixaran unes planxes ondulades de fibrociment. El paviment es construirà amb formigó [...].” El capellà de la parròquia de Sant Jaume, per raons econòmiques, proposa a Moragas la reutilització del magatzem existent per a edificar-hi una església, en un barri obrer de Badalona. El projecte, doncs, marcat per un pressupost molt ajustat, respecta i assumeix com a valor el caràcter industrial de l’edifici i del barri. El programa funcional s’adapta a la planta existent. Així, la sala s’il·lumina mitjançant les obertures existents a la façana lateral, a les quals Moragas adapta uns tancaments de fusta basculants —que sobresurten de la cara interior de la paret mitjançant uns marcs especials—, protegits per unes gelosies exteriors compostes per peces ceràmiques quadrades. El cor, accessible mitjançant una escala de fusta, de la qual no es va arribar a construir la barana de tub metàl·lic present al projecte, és una estructura composta per bigues i biguetes de fusta, amb un forjat, que alhora és paviment, de taulons de fusta. El baptisteri, delimitat per una gelosia de peces ceràmiques hexagonals, té el mateix paviment de pedra present a la zona de l’altar, mentre que el paviment de la sala és de rajoles, el mateix material utilitzat per a revestir les parets de l’església i també per al sòcol, el banc i el respatller del banc que hi ha a la façana principal. La paret de l’altar i el sagrari es revesteixen amb llistons de fusta verticals, que també s’utilitzen per als mòduls fixos de la fusteria de la façana principal i de l’accés a la sala. A més de la barana metàl·lica amb passamà de fusta, la transició entre la sala i l’altar es resol mitjançant canvis de paviment (ceràmic i de pedra), accentuats per esglaons (de maó massís, col·locat de cantó, i de granit massís). El baldaquí es compon de dues bigues de fusta en volada, encastades a la paret del sagrari i sostingudes damunt l’armadura a l’altre extrem, mitjançant tirants metàl·lics, i d’unes biguetes que suporten unes plaques de tàblex microperforades, iguals que les de la coberta de la nau. La intervenció més consistent és a la façana principal. Antoni de Moragas respecta la simetria de la façana existent, tot col·locant el campanar a eix amb l’accés, mentre que la resta d’elements que introdueix a la façana tendeixen a una composició asimètrica (tot i que la fusteria del cor finalment no s’executà segons el projecte). Els pocs elements utilitzats —tancaments fixos de plom, coberta d’uralita i el campanar de formigó armat que sosté la creu, feta amb l’armadura de dos cèrcols creuats— segueixen la lògica d’estètica “industrial” del projecte. L’església ha experimentat algunes modificacions: els vidres de color groc i la finestra del baptisteri han estat substituïts per vitralls; el terra ceràmic, per gres; l’escala, la barana de l’altar i la gelosia del baptisteri han desaparegut, i a la creu se n’hi ha sobreposat una altra d’acer inoxidable. Tot i que una senzilla intervenció de restauració seria suficient per a retornar-la al seu estat original, a hores d’ara està afectada per un expedient d’enderrocament i per un projecte que pretén edificar un bloc d’habitatges a la façana que dóna al carrer, i que faria retrocedir l’església, l’accés de la qual se situaria a la façana lateral.
  4. Cine y Bar Liceo

    Antoni de Moragas i Gallissà

    Cine y Bar Liceo

    Construido a finales de la década de los 50, en el mismo emplazamiento en el que se encontraba el antiguo cine Liceo (1914-1956). El edificio se proyectó en una parcela bastante irregular, consecuencia de la evolución urbana del sitio. Por este motivo, el arquitecto optó por una disposición basada en colocar la sala de proyecciones a toda la altura envuelta por un volumen en forma de "L", donde se alojaban el resto de los elementos del programa, tales como un bar, salas de reuniones, oficinas, una zona de servicios, distintos almacenes y las comunicaciones verticales. Esta disposición resolvía todos los requerimientos de una forma óptima y elegante. Desde encajar una magnífica sala de proyecciones, de más de 1500 butacas repartidas entre platea y piso; pasando por permitir y compatibilizar los diferentes accesos y circulaciones dentro del edificio, evitando el conflicto entre el bar, centro social y el cine; hasta conseguir generar una perfecta almohada acústica entre la sala de proyecciones y la ruidosa calle de Sants. Como no podía ser de otra forma, resultó un edificio complejo con una planta orgánica fruto de las diversas interrelaciones del programa. Donde destacaba una barra de 32m de longitud, que se podía segregar con varios paneles móviles a fin de poder servir en el bar y en el cine a la vez. Desgraciadamente, y ya desde hace unos años, del proyecto original poco queda; más allá de la fachada de composición abstracta propia del lenguaje moderno, y de la barra descabezada y modificada. La sala de proyecciones se conserva, aunque en desuso y bastante maltratada, sin sillones y con modificaciones sustanciales. Actualmente, el edificio lo ocupan una escuela de baile, un gimnasio y una tienda de electrodomésticos.
  5. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Cine y Bar Liceo

  6. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Planta de Secretaría del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

  7. Viviendas Via Augusta - Brusi - Sant Elies

    Antoni de Moragas i Gallissà, Francesc de Riba i Salas

    Viviendas Via Augusta - Brusi - Sant Elies

    Moragas resuelve un programa de viviendas en un solar de grandes dimensiones que da fachada a tres calles de caracteres muy diversos, diferenciando tres bloques separados por un espacio semiprivado. Los tres bloques tienen gran compacidad y respiran por un sistema de patios de dimensiones mínimas. Esto permite la distribución de las viviendas de acuerdo con un modelo general que admite numerosas variantes. El énfasis puesto en la calidad de los vestíbulos, el recurso a la ornamentación colorida y la viveza de los materiales a la vista muestran una voluntad de interpretar la vivienda colectiva respetando la escala humana en todos los ámbitos de la vida urbana.

Audiovisual

  • Recordant Antoni de Moragas i Gallissà

    1:07:54

    Recordant Antoni de Moragas i Gallissà

Bibliografía (58)

Sociedades