Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Antoni de Moragas i Gallissà

  • Antoni de Moragas i Gallissà

Memoria

Arquitecte. Titulat el 1941. Membre fundador del “Grup R” (moviment arquitectònic fundat el 1951 catalitzador de la recuperació de la modernitat en l'arquitectura). Degà del COAC dues vegades, de 1964-1966 i 1972-1974, fundador i president d’ADI-FAD. Va ser reconegut amb la Medalla FAD (1966) i la Creu de Sant Jordi (1985). Projectes seus són: la coneguda com a Casa dels Braus (1962), el cinema Fémina (1951), o l’Hotel Park

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Hotel Park

    Antoni de Moragas i Gallissà

    Hotel Park

    El projecte respon a un programa per a un petit hotel situat davant de l’estació de França. La solució atorga tractaments diferents a la part de l’edifici que dóna als carrers estrets i a la part orientada a l’avinguda. El resultat és l’addició de dos cossos totalment diferents. El cos que dóna a l’avinguda és més ample, el tancament és vidrat i els pilars i les jàsseres queden a la vista. El cos del darrere és una estructura murària que allotja habitacions individuals. L’escala concentra tot el dinamisme vertical per mitjà d’una barana contínua que puja en espiral fins a la darrera planta.
  2. Edificio de Viviendas Gomis

    Antoni de Moragas i Gallissà, Francesc de Riba i Salas

    Edificio de Viviendas Gomis

  3. Cine y Bar Liceo

    Antoni de Moragas i Gallissà

    Cine y Bar Liceo

    Construït al final de la dècada dels 50, en el mateix emplaçament on es trobava l'antic cinema Liceo (1914-1956). L'edifici es projectà en una parcel·la força irregular, conseqüència de l'evolució urbana del lloc. És per aquest motiu, que l'arquitecte optà per una disposició basada en col·locar la sala de projeccions a tota l'alçada embolcallada per un volum en forma d' "L", on s'hi allotjaven la resta d'elements del programa, com ara un bar, sales de reunions, oficines, una zona de serveis, diferents magatzems i les comunicacions verticals. Aquesta disposició resolia tots els requeriments d'una manera òptima i elegant. Des d'encaixar una magnífica sala de projeccions, de més de 1500 butaques repartides entre platea i pis; passant per permetre i compatibilitzar els diferents accessos i circulacions dins de l'edifici, evitant el conflicte entre el bar, centre social i el cinema; fins aconseguir generar un perfecte coixí acústic entre la sala de projeccions i el sorollós carrer de Sants. Com no podia ser d'altra manera, en resultà un edifici complex amb una planta orgànica fruit de les diverses interrelacions del programa. On en destacava una barra de 32m de longitud, que es podia segregar amb diversos plafons mòbils a fi de poder servir al bar i al cinema a la vegada. Malauradament, i ja des de fa uns anys, del projecte original poca cosa en queda; més enllà de la façana de composició abstracta pròpia del llenguatge modern, i de la barra escapçada i modificada. La sala de projeccions es conserva, tot i que en desús i força maltractada, sense butaques i amb modificacions substancials. Actualment, l'edifici l'ocupen una escola de ball, un gimnàs i una botiga d'electrodomèstics.
  4. Edifici d'Habitatges Sant Antoni Maria Claret

    Antoni de Moragas i Gallissà, Francesc de Riba i Salas

    Edifici d'Habitatges Sant Antoni Maria Claret

  5. Parroquia de Sant Jaume

    Antoni de Moragas i Gallissà

    Parroquia de Sant Jaume

    El 7 d’agost del 1957, Antoni de Moragas redacta un projecte de reforma d’un magatzem que era a mig acabar, per a l’església de Sant Jaume, a Badalona. L’estructura existent, un magatzem de planta rectangular amb una coberta que encara no estava enllestida, respon a un projecte del 1947, a la memòria del qual hi apareix la descripció següent: “En un solar que confronta amb el carrer del Marquès de Mont-roig, de Badalona, es projecta construir una planta baixa destinada a magatzem. La construcció es farà amb murs de fàbrica de maó amb morter de calç i la coberta amb armadures i corretges de fusta, damunt les quals recolzaran i es fixaran unes planxes ondulades de fibrociment. El paviment es construirà amb formigó [...].” El capellà de la parròquia de Sant Jaume, per raons econòmiques, proposa a Moragas la reutilització del magatzem existent per a edificar-hi una església, en un barri obrer de Badalona. El projecte, doncs, marcat per un pressupost molt ajustat, respecta i assumeix com a valor el caràcter industrial de l’edifici i del barri. El programa funcional s’adapta a la planta existent. Així, la sala s’il·lumina mitjançant les obertures existents a la façana lateral, a les quals Moragas adapta uns tancaments de fusta basculants —que sobresurten de la cara interior de la paret mitjançant uns marcs especials—, protegits per unes gelosies exteriors compostes per peces ceràmiques quadrades. El cor, accessible mitjançant una escala de fusta, de la qual no es va arribar a construir la barana de tub metàl·lic present al projecte, és una estructura composta per bigues i biguetes de fusta, amb un forjat, que alhora és paviment, de taulons de fusta. El baptisteri, delimitat per una gelosia de peces ceràmiques hexagonals, té el mateix paviment de pedra present a la zona de l’altar, mentre que el paviment de la sala és de rajoles, el mateix material utilitzat per a revestir les parets de l’església i també per al sòcol, el banc i el respatller del banc que hi ha a la façana principal. La paret de l’altar i el sagrari es revesteixen amb llistons de fusta verticals, que també s’utilitzen per als mòduls fixos de la fusteria de la façana principal i de l’accés a la sala. A més de la barana metàl·lica amb passamà de fusta, la transició entre la sala i l’altar es resol mitjançant canvis de paviment (ceràmic i de pedra), accentuats per esglaons (de maó massís, col·locat de cantó, i de granit massís). El baldaquí es compon de dues bigues de fusta en volada, encastades a la paret del sagrari i sostingudes damunt l’armadura a l’altre extrem, mitjançant tirants metàl·lics, i d’unes biguetes que suporten unes plaques de tàblex microperforades, iguals que les de la coberta de la nau. La intervenció més consistent és a la façana principal. Antoni de Moragas respecta la simetria de la façana existent, tot col·locant el campanar a eix amb l’accés, mentre que la resta d’elements que introdueix a la façana tendeixen a una composició asimètrica (tot i que la fusteria del cor finalment no s’executà segons el projecte). Els pocs elements utilitzats —tancaments fixos de plom, coberta d’uralita i el campanar de formigó armat que sosté la creu, feta amb l’armadura de dos cèrcols creuats— segueixen la lògica d’estètica “industrial” del projecte. L’església ha experimentat algunes modificacions: els vidres de color groc i la finestra del baptisteri han estat substituïts per vitralls; el terra ceràmic, per gres; l’escala, la barana de l’altar i la gelosia del baptisteri han desaparegut, i a la creu se n’hi ha sobreposat una altra d’acer inoxidable. Tot i que una senzilla intervenció de restauració seria suficient per a retornar-la al seu estat original, a hores d’ara està afectada per un expedient d’enderrocament i per un projecte que pretén edificar un bloc d’habitatges a la façana que dóna al carrer, i que faria retrocedir l’església, l’accés de la qual se situaria a la façana lateral.
  6. Casa dels Braus

    Antoni de Moragas i Gallissà, Francesc de Riba i Salas

    Casa dels Braus

  7. Edifici d'Habitatges Comte Borrell

    Antoni de Moragas i Gallissà, Francesc de Riba i Salas

    Edifici d'Habitatges Comte Borrell

  8. Edificio de Viviendas en la Calle Padilla

    Antoni de Moragas i Gallissà, Francesc de Riba i Salas

  9. Cases Bessones

    Antoni de Moragas i Gallissà

    Cases Bessones

  10. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Cine y Bar Liceo

    Antoni de Moragas i Gallissà

  11. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Planta de Secretaría del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

    Antoni de Moragas i Gallissà

  12. Habitatges Ronda de Sant Pau

    Antoni de Moragas i Gallissà, Francesc de Riba i Salas

    Habitatges Ronda de Sant Pau

  13. Viviendas Via Augusta - Brusi - Sant Elies

    Antoni de Moragas i Gallissà, Francesc de Riba i Salas

    Viviendas Via Augusta - Brusi - Sant Elies

    Moragas resol un programa d’habitatges en un solar de grans dimensions que dóna façana a tres carrers de caràcters molt diversos, i diferencia tres blocs separats per un espai semiprivat. Els tres blocs tenen una gran compacitat i respiren per un sistema de patis de dimensions mínimes. Això permet la distribució dels habitatges d’acord amb un model general que admet nombroses variants. L’èmfasi posat en la qualitat dels vestíbuls, el recurs a l’ornamentació acolorida i la vivor dels materials a la vista mostren una voluntat d’interpretar l’habitatge col·lectiu tot respectant l’escala humana en tots els àmbits de la vida urbana.

Bibliografía

Sociedades