Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Como ir

En Imágenes

Ver todas las imágenes
  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  • Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

Memoria

Una nova vida per a un edifici oblidat. Un projecte de reutilització i reciclatge que revisa el model habitacional turístic costaner proposant una reconnexió temporal amb la història del lloc. El projecte tracta d'atorgar una nova vida a l'immoble a través de la seva rehabilitació i transformació. La reutilització de la seva arquitectura abans que l'enderroc, la primera decisió del projecte, presentava limitacions espacials evidents en haver de conservar l'estructura murària existent i l'escassa alçada lliure entre forjats, però permetia conservar l'edificabilitat, ajustar el pressupost i aconseguir un gran estalvi energètic, disminuint la petjada de carboni, els recursos emprats i els residus generats en un 60% respecte a un hipotètic enderroc i nova construcció amb les mateixes característiques. 
El projecte es planteja com una gran casa. Pretén fugir del model turístic massiu per cercar la identitat en els primers estiuejants i les seves residències-hotel de començaments del segle XX a nivell conceptual i material, proposant un diàleg temporal i un model de vida alternatiu al turisme de masses: un model lent, proper i local, desestacionalitzat, adaptat al clima mediterrani i arrelat a la tradició arquitectònica original del lloc, nascuda del turisme balneari. Alhora, com a alternativa al model habitacional genèric i global orientat a les vacances d'estiu i generalitzat a partir dels anys 60, els nous apartaments volen ser cases, espais domèstics càlids, acollidors i arrelats a la cultura local que es puguin ocupar durant tot l'any. En aquest sentit, estratègicament, s'ha tingut en compte que tant el conjunt de l'edifici com els apartaments puguin complir les condicions normatives d'habitabilitat, de manera que el conjunt podria convertir-se fàcilment en un edifici d'habitatges permanents en qualsevol moment. La metamorfosi de l'edifici és el resultat d'una suma d'intervencions acumulades sobre la preexistència, i es divideix en quatre estratègies bàsiques: 

Consolidar i reorganitzar. La primera acció del projecte té com a objectiu replantejar el funcionament de l'edifici i aconseguir una estructura primària estable i segura. S'ha conservat i reforçat l'estructura murària existent, parets, façana i forjats, i s'han reorganitzat completament les plantes afegint-hi una segona escala, que se suma a una ja existent, i dos ascensors, conformant un nucli central envoltable que organitza el flux de circulacions i permet situar les unitats habitacionals al perímetre de la façana. 

Ordenar i relacionar. Per millorar l'habitabilitat del conjunt, es proposa millorar la relació de l'edifici amb l'exterior. S'han eliminat les golfes existents, un espai inhabitable per les seves escasses dimensions en alçada, aconseguint una nova terrassa a la planta coberta. Alhora, s'han replantejat i ordenat les façanes laterals obrint noves finestres, les imprescindibles que la normativa permetia, per aconseguir la il·luminació i ventilació de tots els habitatges i, al mateix temps, assolir una imatge urbana més unitària, mantenint les finestres existents, més ordenades, a les façanes frontals, requisit obligatori per la normativa municipal. Finalment, s'ha obert a l'exterior el cos existent en planta baixa que s'ha transformat en la recepció i el restaurant, una galeria connectada amb el jardí que concentra els accessos, amb la generació d'un nou porxo d'entrada, i permet unes generoses terrasses als apartaments de la planta primera. 

Aïllar i contextualitzar. En tercer lloc, es planteja la millora energètica de l'immoble i la recerca d'una identitat. S'ha aïllat tot el volum existent per l'exterior amb una nova pell tèrmica (sistema SATE) que compleix, alhora, una funció tècnica i una funció conceptual. Aquesta nova envoltant permet aconseguir una òptima eficiència energètica de l'edifici i, alhora, mitjançant l'ús de la ceràmica, cercar una nova identitat connectant històricament l'edifici amb les cases modernistes i noucentistes de començaments del segle XX. 

Obrir i naturalitzar. Finalment, s'han replantejat els espais exteriors i la relació de l'edifici amb la ciutat. La terrassa pavimentada exterior existent s'ha substituït per un jardí mediterrani de baix manteniment i demanda d'aigua, eliminant l'efecte illa de calor, permetent el drenatge natural de l'aigua de pluja i generant espais d'ombra. El nou jardí s'ha obert visualment i físicament a l'espai públic aconseguint l'accessibilitat a l'edifici amb una nova rampa, transformant un exterior dur i aspre en un petit oasi. 
A nivell de programa, l'edifici compta amb espais col·lectius i espais tècnics i de servei a la planta baixa, i 6 tipologies d'apartaments, dues d'elles a la planta baixa, i quatre a cada planta tipus. La concepció dels apartaments, inserits en l'estructura murària existent, és una concatenació de cèl·lules bàsiques que poden independitzar-se o connectar-se entre elles, potenciant la bona insolació, les dobles orientacions i la ventilació creuada. Així, totes les unitats habitacionals compten amb un espai per cuinar i menjar, un espai per descansar i un espai per a la higiene personal.  A més de l'estalvi energètic aconseguit amb el reciclatge de l'edifici, des del punt de vista de la materialitat, s'ha tingut en compte el mapa de recursos del lloc i la contenció en la utilització de materials, utilitzant pràcticament un únic material, la ceràmica, i un sol format, la rajola tradicional de 14x28cm. Una única peça de procedència local en dues versions d'acabat que resol totes les situacions del projecte: la rajola en acabat natural, procedent de Calaf, i la rajola esmaltada en color verd ampolla, procedent de Girona, que s'utilitzen per contextualitzar la façana amb la història del lloc, seguint la tradició constructiva modernista i noucentista de les cases d'estiueig a Salou. Una única peça que assumeix, alhora, funcions tècniques, estètiques i simbòliques i que caracteritza el projecte de manera holística resolent les façanes i els revestiments i paviments interiors i exteriors. 

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

    NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos

    Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

    Una nova vida per a un edifici oblidat. Un projecte de reutilització i reciclatge que revisa el model habitacional turístic costaner proposant una reconnexió temporal amb la història del lloc. El projecte tracta d'atorgar una nova vida a l'immoble a través de la seva rehabilitació i transformació. La reutilització de la seva arquitectura abans que l'enderroc, la primera decisió del projecte, presentava limitacions espacials evidents en haver de conservar l'estructura murària existent i l'escassa alçada lliure entre forjats, però permetia conservar l'edificabilitat, ajustar el pressupost i aconseguir un gran estalvi energètic, disminuint la petjada de carboni, els recursos emprats i els residus generats en un 60% respecte a un hipotètic enderroc i nova construcció amb les mateixes característiques.  El projecte es planteja com una gran casa. Pretén fugir del model turístic massiu per cercar la identitat en els primers estiuejants i les seves residències-hotel de començaments del segle XX a nivell conceptual i material, proposant un diàleg temporal i un model de vida alternatiu al turisme de masses: un model lent, proper i local, desestacionalitzat, adaptat al clima mediterrani i arrelat a la tradició arquitectònica original del lloc, nascuda del turisme balneari. Alhora, com a alternativa al model habitacional genèric i global orientat a les vacances d'estiu i generalitzat a partir dels anys 60, els nous apartaments volen ser cases, espais domèstics càlids, acollidors i arrelats a la cultura local que es puguin ocupar durant tot l'any. En aquest sentit, estratègicament, s'ha tingut en compte que tant el conjunt de l'edifici com els apartaments puguin complir les condicions normatives d'habitabilitat, de manera que el conjunt podria convertir-se fàcilment en un edifici d'habitatges permanents en qualsevol moment. La metamorfosi de l'edifici és el resultat d'una suma d'intervencions acumulades sobre la preexistència, i es divideix en quatre estratègies bàsiques:  Consolidar i reorganitzar. La primera acció del projecte té com a objectiu replantejar el funcionament de l'edifici i aconseguir una estructura primària estable i segura. S'ha conservat i reforçat l'estructura murària existent, parets, façana i forjats, i s'han reorganitzat completament les plantes afegint-hi una segona escala, que se suma a una ja existent, i dos ascensors, conformant un nucli central envoltable que organitza el flux de circulacions i permet situar les unitats habitacionals al perímetre de la façana.  Ordenar i relacionar. Per millorar l'habitabilitat del conjunt, es proposa millorar la relació de l'edifici amb l'exterior. S'han eliminat les golfes existents, un espai inhabitable per les seves escasses dimensions en alçada, aconseguint una nova terrassa a la planta coberta. Alhora, s'han replantejat i ordenat les façanes laterals obrint noves finestres, les imprescindibles que la normativa permetia, per aconseguir la il·luminació i ventilació de tots els habitatges i, al mateix temps, assolir una imatge urbana més unitària, mantenint les finestres existents, més ordenades, a les façanes frontals, requisit obligatori per la normativa municipal. Finalment, s'ha obert a l'exterior el cos existent en planta baixa que s'ha transformat en la recepció i el restaurant, una galeria connectada amb el jardí que concentra els accessos, amb la generació d'un nou porxo d'entrada, i permet unes generoses terrasses als apartaments de la planta primera.  Aïllar i contextualitzar. En tercer lloc, es planteja la millora energètica de l'immoble i la recerca d'una identitat. S'ha aïllat tot el volum existent per l'exterior amb una nova pell tèrmica (sistema SATE) que compleix, alhora, una funció tècnica i una funció conceptual. Aquesta nova envoltant permet aconseguir una òptima eficiència energètica de l'edifici i, alhora, mitjançant l'ús de la ceràmica, cercar una nova identitat connectant històricament l'edifici amb les cases modernistes i noucentistes de començaments del segle XX.  Obrir i naturalitzar. Finalment, s'han replantejat els espais exteriors i la relació de l'edifici amb la ciutat. La terrassa pavimentada exterior existent s'ha substituït per un jardí mediterrani de baix manteniment i demanda d'aigua, eliminant l'efecte illa de calor, permetent el drenatge natural de l'aigua de pluja i generant espais d'ombra. El nou jardí s'ha obert visualment i físicament a l'espai públic aconseguint l'accessibilitat a l'edifici amb una nova rampa, transformant un exterior dur i aspre en un petit oasi.  A nivell de programa, l'edifici compta amb espais col·lectius i espais tècnics i de servei a la planta baixa, i 6 tipologies d'apartaments, dues d'elles a la planta baixa, i quatre a cada planta tipus. La concepció dels apartaments, inserits en l'estructura murària existent, és una concatenació de cèl·lules bàsiques que poden independitzar-se o connectar-se entre elles, potenciant la bona insolació, les dobles orientacions i la ventilació creuada. Així, totes les unitats habitacionals compten amb un espai per cuinar i menjar, un espai per descansar i un espai per a la higiene personal.  A més de l'estalvi energètic aconseguit amb el reciclatge de l'edifici, des del punt de vista de la materialitat, s'ha tingut en compte el mapa de recursos del lloc i la contenció en la utilització de materials, utilitzant pràcticament un únic material, la ceràmica, i un sol format, la rajola tradicional de 14x28cm. Una única peça de procedència local en dues versions d'acabat que resol totes les situacions del projecte: la rajola en acabat natural, procedent de Calaf, i la rajola esmaltada en color verd ampolla, procedent de Girona, que s'utilitzen per contextualitzar la façana amb la història del lloc, seguint la tradició constructiva modernista i noucentista de les cases d'estiueig a Salou. Una única peça que assumeix, alhora, funcions tècniques, estètiques i simbòliques i que caracteritza el projecte de manera holística resolent les façanes i els revestiments i paviments interiors i exteriors. 
  2. Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)

    Galardonado / Premiado. Categoría: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma

    Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)

    Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

    NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos

  3. Premi AJAC (Associació de Joves Arquitectes de Catalunya)

    Galardonado / Premiado (ex aequo). Categoría: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma
    Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

    NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!