Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Arquitecte llicenciat amb Matrícula d’honor (10MH) per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB-UPC (2011), incloent una estada a la Fakulteta za arhitekturo de la Univerza v Ljubljani per completar els seus estudis durant el curs 2008-2009. L’any 2017 finalitza el Màster de Recerca i Doctorat en Urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB-UPC (TFM 10MH). Actualment desenvolupa el doctorat al Departament d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC, 2018-).

Ha estat professor assistent d’urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB-UPC (2011) i actualment és professor associat de projectes i urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili ETSA-URV (des de 2017).
L’any 2013, conjuntament amb Ferran Tiñena i Maria Rius, funda l’estudi NUA arquitectures a Tarragona. L’obra de NUA ha estat distingida amb el Premi Alejandro de la Sota 2015, seleccionada als Premis FAD 2018, finalista en la XIV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme, reconeguda amb una menció d’honor al VI Programa Arquia Próxima de la Fundació Arquia i nominada al Premi Europeu d’Arquitectura Contemporània - premis Mies van der Rohe 2019, entre d’altres. També ha estat exhibida en diferents exposicions, i ha estat publicada en diversos mitjans nacionals i in¬ternacionals com en la Monografia “España 2019” de AV. Durant els anys 2014, 2016 i 2018, l’estudi ha estat seleccionat com un dels estudis joves emergents d’Espanya en el marc del programa Arquia/próxima, i l’any 2016 va ser un dels 7 estudis seleccionats per representar a Catalunya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia. L’estudi ha estat convidat a donar conferències en diverses institucions i escoles d’arquitectura com el Congrés Internacional Archmarathon de Milà (2016) o l’Escola d’Arquitectura de la Texas A&M University, EEUU (2014), entre d’altres. També ha estat convidat a formar part del jurat en diverses sessions crítiques en diverses escoles com l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) o l’Escola d’Arquitectura de la Salle (URL) entre d’altres.

Obres (5)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (10)

  1. Casa per en Pau i la Rocío

    Arnau Tiñena Ramos

    Casa per en Pau i la Rocío

    L'estructura social de les famílies d'aquest país ha canviat en pocs anys. El Pau i la Rocío són una parella de joves molt decidits que, tot just complerts els 30 anys, decideixen construir-se la seva pròpia casa. Amb la difícil situació econòmica en què vivim actualment sembla sorprenent, però aquest nou perfil d'emprenedors és molt diferent al del model hipotecari que va fer esclatar la bombolla immobiliària. Aquesta és una casa dimensionada i continguda, sense excessos i en continu creixement… l'escassetat de recursos provoca la permanent inconclusió de l'obra, que s'anirà completant amb el temps… aquest caràcter d'indeterminació exigeix un projecte de codi obert, receptiu al canvi. Amb els mínims recursos econòmics i energètics possibles, es proposa una estructura orgànica de creixement controlat mitjançant franges de programa que sigui capaç de créixer i adaptar-se als canvis en l’estructura familiar dels habitants. El fet d'haver treballat al camp explica el seu fort vincle amb la terra, el paisatge agrícola del Baix Camp, i la seva determinació per voler viure en aquest territori. Des de l'inici són part activa del procés. Botarell té una íntima relació amb els camps de cultiu adjacents. Situat als peus de la serralada de Prades, la morfologia urbana d'aquesta població presenta uns límits molt difusos amb el camp, tradicionalment dedicat al cultiu de la vinya, les ametlles, les avellanes i les oliveres. Aquesta casa es construeix en una parcel·la plana que havia format part d'un camp d'oliveres, amb veïns a banda i banda i situada en el límit entre un eixample modern i el camp obert, de manera que s'entén visualment com una continuïtat del paisatge agrícola. L'estratègia d'organització de l'habitatge sorgeix de la reactivació de l'estructura geomètrica latent dels camps de cultiu, pensats com a eficients sistemes de bandes paral·leles. El projecte es pensa com un dispositiu que neix d'un ordre paisatgístic que ha organitzat el territori des de la seva primera culturització. El paisatge com a eina de projecte. La disposició del programa en bandes funcionals transformables que ocupen la màxima dimensió transversal permesa per la normativa persegueix una solució el més econòmica, lògica i eficient possible. La casa s'organitza en gradients d'intimitat, es mostra introvertida pel costat del carrer i pels laterals, i s'obre completament al sud. S'utilitzen materials i tècniques locals per minimitzar transports i s'aprofiten al màxim les energies naturals. Aquesta casa està projectada per a un paisatge, una cultura, i unes persones concretes i, alhora, és un sistema obert, elàstic, senzill i flexible, que hauria de ser capaç de créixer i envellir al costat de les necessitats dels seus habitants, completant-se a poc a poc, pensada per afrontar les turbulències econòmico-socials dels propers anys.
  2. Mostres d'Arquitectura (Tarragona) / Biennal Alejandro de la Sota

    Menció. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat
    Casa per en Pau i la Rocío

  3. Centre per al Servei de Distribució d'Aliments a Campclar

    NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos

    Centre per al Servei de Distribució d'Aliments a Campclar

    Situat al barri de Campclar, el nou centre de distribució d'aliments per a Cáritasva ser dissenyat expressament per a ser construït en només tres mesos i escassos recursos econòmics. Els acabats els van realitzar 120 voluntaris en un sol matí. El centre s'organitza en tres espais, una part de magatzem, una franja de servei, i un espai de distribució. L'edifici es va concebre amb una doble lògica industrial-artesanal. El sistema estructural i els tancaments laterals es van realitzar mitjançant elements prefabricats metàl·lics per escurçar els temps d'execució, i les façanes frontals es van realitzar amb una pell ceràmica contextualitzada amb al barri. La naturalesa compacte i hermètica del centre respon a requeriments climàtics i de seguretat, però quan es du a terme el servei, la caixa s'obre als usuaris permetent la il·luminació natural de l'interior.
  4. Restauració de l'Església de la Santíssima Trinitat

    NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos

    Restauració de l'Església de la Santíssima Trinitat

    L'església barroca de la Santíssima Trinitat va ser reconstruïda sobre l'edifici original en finalitzar la guerra del francès (s.XIX) a la Plaça del Rei, un espai que apareix com a resultat de la transformació medieval de la plaça del Concilium Provinciae, que ocupava la terrassa mitjana de l'acròpolis romana de Tarragona. Per la restauració de les façanes es proposa una intervenció que respecta l'estructura morfològica original del monument, considerant la seva austeritat com un valor fruit de les seves circumstàncies al llarg del temps. La intervenció juga amb la materialitat descobrint les diferents capes constructives i els elements originals més singulars de les façanes i retorna la lectura simbòlica a l'edifici redescobrint elements i obertures que portaven anys amagats. En una segona fase es proposa incorporar en la façana del carrer Santa Anna el ritme de les pilastres del Temenos del Fòrum Provincial per fer més comprensible l'estructura de la plaça de la Tàrraco romana.
  5. Mostres d'Arquitectura (Tarragona) / Biennal Alejandro de la Sota

    Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic
    Centre per al Servei de Distribució d'Aliments a Campclar

  6. Mostres d'Arquitectura (Tarragona) / Biennal Alejandro de la Sota

    Guardonat / Premiat. Categoria: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma
    Restauració de l'Església de la Santíssima Trinitat

  7. Cafè Roquet

    NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos

    Cafè Roquet

    En un local abandonat ocupat antigament per una gestoria, es planteja una actuació per transformar-lo en un espai gastronòmic que acollirà, a més dels serveis de restauració, usos culturals que poden contribuir a l'activació del barri. L'espai es situa entre mitgeres i presenta dues façanes: una a la part posterior, ocupada parcialment per una nau industrial, i una altra que s'obre al carrer. La primera acció del projecte consisteix en buscar la màxima transparència transversal perquè la llum natural pugui arribar a tots els racons del nou cafè. Mentre a la façana posterior es conceben unes obertures altes per il·luminar i ventilar les zones de servei, la façana urbana es planteja permeable i s'obre completament a l'espai públic desdibuixant els seus límits. La segona estratègia de la intervenció consisteix en descobrir els tres pòrtics que configuren l'estructura existent de formigó i que divideix un únic espai diàfan en tres àmbits domèstics concatenats: el jardí, el menjador i la cuina. Jardí. L'espai d'entrada és un àmbit intermedi entre el carrer i el cafè. El sostre tèxtil de voltes invertides ens transporta a un espai festiu que forma part d'un jardí. El disseny del mobiliari i la incorporació de vegetació donen lloc a una zona distesa entre l'interior i l'exterior. Menjador. L'espai central està protagonitzat per una taula central, un espai on reunir-se i compartir que permet acollir una gran diversitat d'activitats. Un banc amb diferents taules recorre una de les mitgeres donant l'opció de gaudir d'una zona més íntima. L'altra mitgera conté un moble-taulell de servei i emmagatzematge. Cuina. La tercera crugia conté la cuina, que s'obre a l'espai central, els banys i les instal·lacions. Per acollir els espais tècnics, el pòrtic estructural es completa amb blocs de formigó i superfícies de vidre translúcid per transportar la màxima llum possible a l'espai central. Un únic espai sense atributs. Un ámbit polivalent on tot és posible.
  8. EU Mies Award

    Nominat
    Tallers Gon-gar

  9. Mostres d'Arquitectura (Tarragona) / Biennal Alejandro de la Sota

    Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Intervencions Parcials. Inclou Intervencions Interiors i Exteriors, Efímeres o Permanents
    Cafè Roquet

Societats

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!