Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Arnau Tiñena Ramos

Memòria

Arquitecte llicenciat amb Matrícula d’honor (10MH) per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB-UPC (2011), incloent una estada a la Fakulteta za arhitekturo de la Univerza v Ljubljani per completar els seus estudis durant el curs 2008-2009. L’any 2017 finalitza el Màster de Recerca i Doctorat en Urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB-UPC (TFM 10MH). Actualment desenvolupa el doctorat al Departament d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC, 2018-). Ha estat professor assistent d’urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB-UPC (2011) i actualment és professor associat de projectes i urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili ETSA-URV (des de 2017). L’any 2013, conjuntament amb Ferran Tiñena i Maria Rius, funda l’estudi NUA arquitectures a Tarragona. L’obra de NUA ha estat distingida amb el Premi Alejandro de la Sota 2015, seleccionada als Premis FAD 2018, finalista en la XIV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme, reconeguda amb una menció d’honor al VI Programa Arquia Próxima de la Fundació Arquia i nominada al Premi Europeu d’Arquitectura Contemporània - premis Mies van der Rohe 2019, entre d’altres. També ha estat exhibida en diferents exposicions, i ha estat publicada en diversos mitjans nacionals i in¬ternacionals com en la Monografia “España 2019” de AV. Durant els anys 2014, 2016 i 2018, l’estudi ha estat seleccionat com un dels estudis joves emergents d’Espanya en el marc del programa Arquia/próxima, i l’any 2016 va ser un dels 7 estudis seleccionats per representar a Catalunya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia. L’estudi ha estat convidat a donar conferències en diverses institucions i escoles d’arquitectura com el Congrés Internacional Archmarathon de Milà (2016) o l’Escola d’Arquitectura de la Texas A&M University, EEUU (2014), entre d’altres. També ha estat convidat a formar part del jurat en diverses sessions crítiques en diverses escoles com l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) o l’Escola d’Arquitectura de la Salle (URL) entre d’altres.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa per en Pau i la Rocío

    Arnau Tiñena Ramos

    Casa per en Pau i la Rocío

    L'estructura social de les famílies d'aquest país ha canviat en pocs anys. El Pau i la Rocío són una parella de joves molt decidits que, tot just complerts els 30 anys, decideixen construir-se la seva pròpia casa. Amb la difícil situació econòmica en què vivim actualment sembla sorprenent, però aquest nou perfil d'emprenedors és molt diferent al del model hipotecari que va fer esclatar la bombolla immobiliària. Aquesta és una casa dimensionada i continguda, sense excessos i en continu creixement… l'escassetat de recursos provoca la permanent inconclusió de l'obra, que s'anirà completant amb el temps… aquest caràcter d'indeterminació exigeix un projecte de codi obert, receptiu al canvi. Amb els mínims recursos econòmics i energètics possibles, es proposa una estructura orgànica de creixement controlat mitjançant franges de programa que sigui capaç de créixer i adaptar-se als canvis en l’estructura familiar dels habitants. El fet d'haver treballat al camp explica el seu fort vincle amb la terra, el paisatge agrícola del Baix Camp, i la seva determinació per voler viure en aquest territori. Des de l'inici són part activa del procés. Botarell té una íntima relació amb els camps de cultiu adjacents. Situat als peus de la serralada de Prades, la morfologia urbana d'aquesta població presenta uns límits molt difusos amb el camp, tradicionalment dedicat al cultiu de la vinya, les ametlles, les avellanes i les oliveres. Aquesta casa es construeix en una parcel·la plana que havia format part d'un camp d'oliveres, amb veïns a banda i banda i situada en el límit entre un eixample modern i el camp obert, de manera que s'entén visualment com una continuïtat del paisatge agrícola. L'estratègia d'organització de l'habitatge sorgeix de la reactivació de l'estructura geomètrica latent dels camps de cultiu, pensats com a eficients sistemes de bandes paral·leles. El projecte es pensa com un dispositiu que neix d'un ordre paisatgístic que ha organitzat el territori des de la seva primera culturització. El paisatge com a eina de projecte. La disposició del programa en bandes funcionals transformables que ocupen la màxima dimensió transversal permesa per la normativa persegueix una solució el més econòmica, lògica i eficient possible. La casa s'organitza en gradients d'intimitat, es mostra introvertida pel costat del carrer i pels laterals, i s'obre completament al sud. S'utilitzen materials i tècniques locals per minimitzar transports i s'aprofiten al màxim les energies naturals. Aquesta casa està projectada per a un paisatge, una cultura, i unes persones concretes i, alhora, és un sistema obert, elàstic, senzill i flexible, que hauria de ser capaç de créixer i envellir al costat de les necessitats dels seus habitants, completant-se a poc a poc, pensada per afrontar les turbulències econòmico-socials dels propers anys.
  2. SDA Campclar

    NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos

    SDA Campclar

  3. Restauració de l'Església de la Santíssima Trinitat

    NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos

    Restauració de l'Església de la Santíssima Trinitat

  4. Tallers Gongar

    NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos

    Tallers Gongar

Societats