Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
Esbós secció Celler Rocafort de Queralt.
- Autor:
- Cèsar Martinell i Brunet
- Tipo:
- Plano
- Técnica:
- Llapis
- Soporte:
- Paper vegetal
- Fondo / Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
- Derechos:
- © Arxiu Històric del COAC
close
Esbós secció dipòsit d'aigua del Celler Rocafort de Queralt.
- Autor:
- Cèsar Martinell i Brunet
- Tipo:
- Plano
- Técnica:
- Llapis
- Soporte:
- Paper vegetal
- Fondo / Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
- Derechos:
- © Arxiu Històric del COAC
close
Esbós rètol de façana del Celler Rocafort de Queralt.
- Autor:
- Cèsar Martinell i Brunet
- Tipo:
- Plano
- Técnica:
- Llapis
- Soporte:
- Paper vegetal
- Fondo / Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
- Derechos:
- © Arxiu Històric del COAC
Memoria
L'edifici consta de tres naus rectangulars paral·leles amb cobertes de teula a dues vessants sobre encavallades de fusta. L'interior es resol amb arcs parabòlics alleugerits de maó de pla, amb els carcanyols calats amb pilarets. Les tines eren de ciment armat i es va fer servir la volta a la catalana per a múltiples aplicacions.
La façana principal destaca per la seva monumentalitat, aconseguida mitjançant un joc de textures i certs detalls decoratius. La seva composició està ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s'integren les finestres baixes de ventilació i les portes d'accés (emmarcades amb carreus de pedra i arc de mig punt, tret de la de llevant, en què l'arc és rebaixat); un segon nivell de parament llis on es troben les finestres superiors, fetes amb maó col·locats a plec de llibre (formades per un seguit de finestres verticals englobades sota un gran arc trevolat), i on destaca el fris ceràmic amb el nom del sindicat , i un tercer nivell de coronament de l'edifici. La façana de ponent segueix la mateixa pauta compositiva. A la façana de llevant (de 1947), el primer nivell no existeix.
És especialment notable el dipòsit d'aigua, molt simple, construït el 1947 (que en va substituir un d'anterior), sostingut per tres paraboloides hiperbòlics de maó suportats per tres pilars de secció triangular que, a mesura que van adquirint alçada, es transformen en un hexàgon.
Ja en aquest primer celler, Martinell va utilitzar els arcs equilibrats amb els carcanyols calats que es van convertir en habituals en les seves obres agràries.
El Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt és situat al sud del poble del mateix nom, a peu de la carretera.
L'any 1915, a Rocafort es va fundar la Societat Agrícola Recreativa. Poc després la Societat va adquirir uns terrenys amb la finalitat de construir-hi un celler. La entitat, però, va haver de crear una secció de Vinicultura, amb la incorporació dels propietaris, i constituir-se en Sindicat.
Va ser construït per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet a partir de 1918, per encàrrec, en origen, de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Rocafort de Queralt. Va ser el primer celler fet per Martinell (en un llenguatge de transició del Modernisme al Noucentisme) i l'únic que va disposar d'ajut econòmic de la Mancomunitat de Catalunya, concretament, de la Caixa de Crèdit Comunal.
El projecte es definí en dues fases: en la primera es plantejà la construcció de dues naus de tines, una nau transversal, d'elaboració i el moll de descàrrega, així com un dipòsit d'aigua; en la segona el projecte es completà amb una nau paral·lela a les de tines ja existents, s'amplià la d'elaboració i el moll de descàrrega. Aquestes dues fases, però, es materialitzaren en tres etapes constructives: el 1918, es construí una nau d'estibatge, una d'elaboració, el moll de descàrrega i un dipòsit d'aigua; el 1931, es completà la primera fase del projecte amb la construcció de la segona nau; finalment, el 1947, es dugué a terme la segona fase del projecte i se substituí el dipòsit d'aigua per un de nou.
Tractant-se de la primera obra agrarioindustrial de Cèsar Martinell, el celler li serví alhora d'assaig tecnicoconstructiu i de plataforma professional.
El projecte d'aquest celler aporta quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es converteixen en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres baixes per a la ventilació de les naus (per facilitar la sortida de l'àcid carbònic), els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.
Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny s'anirà repetint en tots els altres cellers.
Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interrumput per la Guerra Civil.
Al celler de Rocafort, Martinell ja defineix els trets arquitectònics que aniran apareixent en gran part dels edificis agraris que projectarà entre 1919 i 1924: naus de tipus basilical, la majoria amb arcs equilibrats, i façanes monumentals.
Autores
Sobre el Mapa
Constelación
Archivo
-
Plano
Esbós secció Celler Rocafort de Queralt.
© Arxiu Històric del COAC
-
Plano
Esbós secció dipòsit d'aigua del Celler Rocafort de Queralt.
© Arxiu Històric del COAC
-
Plano
Esbós rètol de façana del Celler Rocafort de Queralt.
© Arxiu Històric del COAC