Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Franc Fernández

Memoria

En Franc Fernández es va graduar en arquitectura per la ETSAB, UPC al 1980. La seva activitat professional es va iniciar abans de rebre el seu títol d’arquitecte, col·laborant en la companyia familiar de dues generacions de constructors. El despatx Franc Fernandez Arquitectura és un estudi dedicat al desenvolupament de projectes d’arquitectura, urbanisme i disseny d’interiors, format per un sòlid equip d’arquitectes i dissenyadors que es complementa amb una extensa xarxa de consultors altament especialitzats. Orgullós dels seus col·laboradors després d’una trentena d’anys, les activitats regulars de l’oficina es centren majoritàriament en projectes per a l’Administració Pública tant d’edificació com de planejament. És l’autor de les piscines Bernat Picornell per als Jocs Olímpics del ‘92. Ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals i ha participat com a professor convidat en diverses universitats. El seu treball ha estat considerat en nombroses publicacions i ha estat exhibit recentment a la Ciutat de l’Arquitectura i del Patrimoni de París (2009), l’ArchitekturZentrum de Viena (2009), el Deutsches Architekturmuseum de Frankfurt (2007) i la Biennal d’Arquitectura de Venècia (2012), Exposició Col·lectiva “Barcelona Urban Experience, 25 years of Urban Remodeling of the Metropolitan Area of Barcelona” a Shanghai Urban Space Season (2015). Obra seleccionada: Plaça d’En Clos, Ripollet. Exposició Col·lectiva amb material docent per al projecte “ROMA 20-25, Nuovi cicli di vita della Metropoli” al Museo Nazionale delle Arti del XXI secolo, MAXXI a Roma (2015). Des del 1983 ha compaginat la seva activitat professional amb l’activitat docent com a professor del Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya i amb nombroses conferències a nivell local e internacional. El curs de projectes i urbanisme que dirigeix es centra en la planificació urbanística de projectes en àmbits de transformació i d’oportunitats. La major part dels seus treballs s’han centrar a la ciutat de Barcelona, i en nombrosos casos, altres ciutats europees han demanat la seva col·laboració en propostes de desenvolupament de futur.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Lleida (COAATL)

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

    Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Lleida (COAATL)

    L’edifici se situa en un solar romanent d’una illa de cases, darrere de les façanes posteriors d’uns edificis d’habitatges d’alçària mitjana. El plantejament del projecte es basa en la creació d’una volumetria que doni una resposta adequada a aquestes difícils condicions. Tot el programa de la nova seu del COAATC queda recolzat en un gran basament elevat respecte del carrer, que afavoreix la col·locació de l’aparcament a sota. La planta baixa allotja l’entrada i la sala d’actes, i fa mitgera amb el fons del solar en dos costats, deixant un petit pati de ventilació entre ells. Les dues plantes superiors queden encavallades sobre l’entrada, de manera que poden ser exemptes i respirar als quatre vents. La dislocació entre el volum de la planta baixa i el cos superior dóna lloc al porxo d’entrada, enfrontat a l’escalinata que puja al gran sòcol.
  2. Colegio Público La Palmera

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

  3. Piscinas Bernat Picornell

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

    Piscinas Bernat Picornell

    De les antigues piscines Bernat Picornell, no ha quedat pràcticament res, les edificacions existents s’han retallat, recrescut o allargat segons convingués. Els vasos de les piscines són nous, més grans i millor dotats tècnicament. La piscina d’entrenament es cobreix, els vestidors es canvien de lloc i es multipliquen. Tan sols les velles graderies d’espectadors es conserven. Són el testimoni que darrera una hipotètica restauració lo que en realitat s’ha fet ha sigut un nou edifici per a la pràctica de la natació Les actuals instal·lacions s’amaguen darrera una tanca d’obra vista que envolta el solar, ames d’una densa arbrada. Tots dos elements fan de camuflatge que alleuja la seva presència, com també l’escassa formalització. Tot està disposat de tal manera que els fragments que es deixen entreveure darrera les parets no permeten la seva identificació com recinte d’aigua. L’entorn exterior quasi bé no es modifica i el mateix passa amb la implantació general. De l’antiga tímidesa restaran subtils petjades, però al mateix temps aflorarà la nova i potent estructura de la coberta, i les noves façanes que abans no hi eren. Tot es fa amb l’intent de permet a l’edifici afegir-se al conjunt de construccions que formen l’anella Olímpica.
  4. Pabellón Municipal Nova Icària

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

    Pabellón Municipal Nova Icària

    En un solar en cantonada de l’Eixample, el programa requeria la inclusió d’una pista poliesportiva, un equipament cultural i un gimnàs, de manera que tots tres usos poguessin funcionar al mateix temps i amb independència. L’edifici s’ajusta a la traça del bisell i hi recolza la pista poliesportiva, formant una capsa central que permet controlar la volumetria del conjunt a través de la coberta esglaonada i els cossos més petits dels laterals. L’edifici assoleix l’alçària màxima a la cantonada, decreix cap a l’interior de l’illa i resol els laterals amb tanques baixes que protegeixen els romanents enjardinats i el cos posterior de la biblioteca. Es tracta d’una interpretació de la cantonada de l’Eixample que compensa l’absència d’obertures amb una delicada articulació dels volums. El gimnàs penja de la coberta, la qual cosa garanteix la il·luminació natural i allibera espai a la planta per a la resta del programa.
  5. CMIMA (Centro Mediterráneo de Investigaciones Marinas y Ambientales)

    RGA Arquitectes, Franc Fernández, Josep Maria Gutiérrez Noguera, Pere Riera Pañellas

Bibliografía