Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Franc Fernández

Memòria

En Franc Fernández es va graduar en arquitectura per la ETSAB, UPC al 1980. La seva activitat professional es va iniciar abans de rebre el seu títol d’arquitecte, col·laborant en la companyia familiar de dues generacions de constructors. El despatx Franc Fernandez Arquitectura és un estudi dedicat al desenvolupament de projectes d’arquitectura, urbanisme i disseny d’interiors, format per un sòlid equip d’arquitectes i dissenyadors que es complementa amb una extensa xarxa de consultors altament especialitzats. Orgullós dels seus col·laboradors després d’una trentena d’anys, les activitats regulars de l’oficina es centren majoritàriament en projectes per a l’Administració Pública tant d’edificació com de planejament. És l’autor de les piscines Bernat Picornell per als Jocs Olímpics del ‘92. Ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals i ha participat com a professor convidat en diverses universitats. El seu treball ha estat considerat en nombroses publicacions i ha estat exhibit recentment a la Ciutat de l’Arquitectura i del Patrimoni de París (2009), l’ArchitekturZentrum de Viena (2009), el Deutsches Architekturmuseum de Frankfurt (2007) i la Biennal d’Arquitectura de Venècia (2012), Exposició Col·lectiva “Barcelona Urban Experience, 25 years of Urban Remodeling of the Metropolitan Area of Barcelona” a Shanghai Urban Space Season (2015). Obra seleccionada: Plaça d’En Clos, Ripollet. Exposició Col·lectiva amb material docent per al projecte “ROMA 20-25, Nuovi cicli di vita della Metropoli” al Museo Nazionale delle Arti del XXI secolo, MAXXI a Roma (2015). Des del 1983 ha compaginat la seva activitat professional amb l’activitat docent com a professor del Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya i amb nombroses conferències a nivell local e internacional. El curs de projectes i urbanisme que dirigeix es centra en la planificació urbanística de projectes en àmbits de transformació i d’oportunitats. La major part dels seus treballs s’han centrar a la ciutat de Barcelona, i en nombrosos casos, altres ciutats europees han demanat la seva col·laboració en propostes de desenvolupament de futur.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

    Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

    L’edifici se situa en un solar romanent d’una illa de cases, darrere de les façanes posteriors d’uns edificis d’habitatges d’alçària mitjana. El plantejament del projecte es basa en la creació d’una volumetria que doni una resposta adequada a aquestes difícils condicions. Tot el programa de la nova seu del COAATC queda recolzat en un gran basament elevat respecte del carrer, que afavoreix la col·locació de l’aparcament a sota. La planta baixa allotja l’entrada i la sala d’actes, i fa mitgera amb el fons del solar en dos costats, deixant un petit pati de ventilació entre ells. Les dues plantes superiors queden encavallades sobre l’entrada, de manera que poden ser exemptes i respirar als quatre vents. La dislocació entre el volum de la planta baixa i el cos superior dóna lloc al porxo d’entrada, enfrontat a l’escalinata que puja al gran sòcol.
  2. Col·legi Públic La Palmera

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

  3. Piscines Bernat Picornell

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

    Piscines Bernat Picornell

    De les antigues piscines Bernat Picornell, no ha quedat pràcticament res, les edificacions existents s’han retallat, recrescut o allargat segons convingués. Els vasos de les piscines són nous, més grans i millor dotats tècnicament. La piscina d’entrenament es cobreix, els vestidors es canvien de lloc i es multipliquen. Tan sols les velles graderies d’espectadors es conserven. Són el testimoni que darrera una hipotètica restauració lo que en realitat s’ha fet ha sigut un nou edifici per a la pràctica de la natació Les actuals instal·lacions s’amaguen darrera una tanca d’obra vista que envolta el solar, ames d’una densa arbrada. Tots dos elements fan de camuflatge que alleuja la seva presència, com també l’escassa formalització. Tot està disposat de tal manera que els fragments que es deixen entreveure darrera les parets no permeten la seva identificació com recinte d’aigua. L’entorn exterior quasi bé no es modifica i el mateix passa amb la implantació general. De l’antiga tímidesa restaran subtils petjades, però al mateix temps aflorarà la nova i potent estructura de la coberta, i les noves façanes que abans no hi eren. Tot es fa amb l’intent de permet a l’edifici afegir-se al conjunt de construccions que formen l’anella Olímpica.
  4. Pavelló Municipal Nova Icària

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

    Pavelló Municipal Nova Icària

    En un solar en cantonada de l’Eixample, el programa requeria la inclusió d’una pista poliesportiva, un equipament cultural i un gimnàs, de manera que tots tres usos poguessin funcionar al mateix temps i amb independència. L’edifici s’ajusta a la traça del bisell i hi recolza la pista poliesportiva, formant una capsa central que permet controlar la volumetria del conjunt a través de la coberta esglaonada i els cossos més petits dels laterals. L’edifici assoleix l’alçària màxima a la cantonada, decreix cap a l’interior de l’illa i resol els laterals amb tanques baixes que protegeixen els romanents enjardinats i el cos posterior de la biblioteca. Es tracta d’una interpretació de la cantonada de l’Eixample que compensa l’absència d’obertures amb una delicada articulació dels volums. El gimnàs penja de la coberta, la qual cosa garanteix la il·luminació natural i allibera espai a la planta per a la resta del programa.
  5. Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA)

    RGA Arquitectes, Franc Fernández, Josep Maria Gutiérrez Noguera, Pere Riera Pañellas

Bibliografia