Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Els enderrocs es repeteixen al barri vell d’Olot. Davant diferents motius, les mateixes conseqüències: solars abandonats, pèrdua d’urbanitat, desfiguració del carrer, destrucció del paisatge ordinari. La meitat de can Sau, tangent al santuari del Tura, estava afectada per alineació de vial. El solar restant, presidit per una mitgera i quatre contraforts escalonats, queda buit. Davant la sol·licitud d’un projecte de paviment, i un contracte en curs per a un envà pluvial de planxa metàl·lica, es replanteja l’encàrrec. És urgent destinar els recursos en el pla vertical per dotar d’urbanitat l’espai, apart de garantir l’estanqueïtat de la mitgera. A la ciutat compacta, les façanes assumeixen la responsabilitat de donar forma i caràcter al carrer. Amb maó calat es construeix una escenografia d’urgència que completa el que insinuen els contraforts, deixant veure al fons les empremtes de l’activitat domèstica marcades a la mitgera. Una construcció de tres voltes i quatre nínxols s’ofereix a l’espai públic com una façana porosa, acompanyada d’una mínima graderia. És una estructura inacabada i apropiable. L’artista visual Quim Domene intervé als nínxols, amb elements al·legòrics al ric passat comercial i artesanal del barri. La intervenció reconeix que la ciutat és fruit d’una transformació continuada sobre el seus propis estrats i posa en relleu el conglomerat de capes anteriors, sumant-hi una més. Aquesta escenografia relata una història irreal, simbòlica. Dona un nou rumb a aquest solar i per extensió a la part més degradada del centre. L’església del Tura, confinada entre carrers estrets, guanya ara un espai públic lateral, on presideix la porta tapiada de l’antic temple romànic.

Autor: unparelld'arquitectes

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Escenografia d'Urgència

    unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau

    Escenografia d'Urgència

    Els enderrocs es repeteixen al barri vell d’Olot. Davant diferents motius, les mateixes conseqüències: solars abandonats, pèrdua d’urbanitat, desfiguració del carrer, destrucció del paisatge ordinari. La meitat de can Sau, tangent al santuari del Tura, estava afectada per alineació de vial. El solar restant, presidit per una mitgera i quatre contraforts escalonats, queda buit. Davant la sol·licitud d’un projecte de paviment, i un contracte en curs per a un envà pluvial de planxa metàl·lica, es replanteja l’encàrrec. És urgent destinar els recursos en el pla vertical per dotar d’urbanitat l’espai, apart de garantir l’estanqueïtat de la mitgera. A la ciutat compacta, les façanes assumeixen la responsabilitat de donar forma i caràcter al carrer. Amb maó calat es construeix una escenografia d’urgència que completa el que insinuen els contraforts, deixant veure al fons les empremtes de l’activitat domèstica marcades a la mitgera. Una construcció de tres voltes i quatre nínxols s’ofereix a l’espai públic com una façana porosa, acompanyada d’una mínima graderia. És una estructura inacabada i apropiable. L’artista visual Quim Domene intervé als nínxols, amb elements al·legòrics al ric passat comercial i artesanal del barri. La intervenció reconeix que la ciutat és fruit d’una transformació continuada sobre el seus propis estrats i posa en relleu el conglomerat de capes anteriors, sumant-hi una més. Aquesta escenografia relata una història irreal, simbòlica. Dona un nou rumb a aquest solar i per extensió a la part més degradada del centre. L’església del Tura, confinada entre carrers estrets, guanya ara un espai públic lateral, on presideix la porta tapiada de l’antic temple romànic.
  2. Premio FAD

    Galardonado / Premiado (opinión). Categoría: Ciudad y Paisaje

    Premio FAD

    Escenografia d'Urgència

    unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau