Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Joan Pascual Argenté

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. 342 Viviendas Montigalà

    Joan Pascual - Ramon Ausió Arquitectes, Ramon Ausió Mateu, Joan Pascual Argenté

    342 Viviendas Montigalà

    Les traces més característiques d’aquest projecte sorgeixen de la revisió crítica del Planejament vigent, que fixava per aquest solar una edificació en mansana tancada amb profunditats edificables superiors als vint-i-cinc metres, que va ser substituïda per un sistema de bandes decalades que permeten una integració més satisfactòria del conjunt al lloc, una sistematització més racional de l’espai lliure i unes millors condicions d’assolellament i privacitat de l’espai residencial. La redacció d’un Estudi de Detall va permetre la redefinició d’alineacions i rasants: 1. Tres cintes de dos braços, de quatre i sis plantes d’altura, es van adaptant, corbant i relacionant-se entre elles, modelant els espais lliures compresos entre els edificis. El moviment en planta i secció d’aquestes cintes permet aconseguir patis interiors de gran superfície, fet que repercuteix directament en la qualitat dels àmbits residencials dels habitatges. 2. La macla de dues peces de diferents altures, permet enriquir la combinació dels volums edificats, sense augmentar el sostre edificat admès. 3. En relació al carrer que defineix el límit est, es manté el pla de façana a l’alineació del vial, amb una altura de planta baixa i tres pisos. A la Travessia de Montigalà, també es conserva l’alineació al carrer amb un sèrie de tres cossos combinats amb dos buits, tots d’idèntiques dimensions. 4. Els habitatges disposen d’orientacions est i oest.
  2. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    342 Viviendas Montigalà

    Joan Pascual - Ramon Ausió Arquitectes, Ramon Ausió Mateu, Joan Pascual Argenté

  3. Conjunt d'Habitatges Urbis a Can Gibert

    Carles Bosch i Genover, Alberto de Salas, Carlos Ferrater i Lambarri, Joan Lluís Frigola i Torras, Joan Pascual Argenté, Josep Francesc Vaquero Moreno

    Conjunt d'Habitatges Urbis a Can Gibert

    Tretze espais de comerç i 268 habitatges de dues façanes, organitzats en un nucli per cada dues unitats (22 escales). En terrenys d’una antiga indústria de paviments, adjacent a un elemental barri d’habitatge barat (Can Gibert del Pla) dels setanta i veïna també d’un treballat pla parcial d’eixample (Carles Frigola, 1990), aquesta operació adopta una disposició a escala de l’avinguda principal (passeig d’Olot), amb un potent gest corb del volum, tot atenent amb prou delicadesa la trama urbana menor dels carrers locals. El recinte es defineix com una cinta graonada, capaç de donar una alçada matisada a cadascun dels espais públics que la volten així com d’incloure un espai comunitari que no tanca continuïtats viàries. En són trets principals l’èmfasi en els vèrtexs, la discontinuïtat expeditiva de les cantonades i una estratificació exfoliativa de les alçades, amb recursos formals escassos i precisos.
  4. Escuela Nova Electra

    Ramon Ausió Mateu, Joan Pascual Argenté

    Escuela Nova Electra

    En aquesta obra coincideixen dos dels àmbits de l’arquitectura i la construcció que sembla han de ser preferents en els propers anys: la rehabilitació del patrimoni existent i la utilització d’elements que facin un pont amb la indústria de la construcció, tant dels elements estructurals com dels tancaments perimetrals. En aquest cas, amb la complexitat afegida de la inserció del programa docent d’un CEIP al contenidor format per una de les naus de la indústria AEG que està inclosa al catàleg d’edificis patrimonials de Terrassa. La construcció del conjunt fabril AEG a Terrassa, es va realitzar en un terreny cedit pel municipi, a l’inici dels anys 40. L’any 1970, la fàbrica AEG té el seu punt més àlgid amb 1900 treballadors. Es considera 1981, com l’inici de la davallada de la seva producció fins al seu definitiu tancament a mitjans de l’any 2005. Es compon de volums prismàtics de gran alçada rematat per una coberta en forma de dent de serra. Una petita motllura de pedra separa aquest prisma de les claraboies. L’estructura està formada per tres grans pòrtics de formigó armat d’un sol vano. Aquesta estructura tant potent permet alliberar un gran espai interior diàfan i ben il·luminat. L’espai interior es pauta a través dels accessos verticals sobre l’espai central. Es tracta d’una successió d’escales obertes que, situades l’una a continuació de l’altre, tensen l’ espai central. Es un espai que es mou en un esquema de serra ascendent que relliga dos dobles espais successius situats entre planta baixa i planta primera (nau B5) i planta primera i planta segona (nau B3), oberts entre sí i que permet un volum que quedaria sense ús per les dificultats d’il·luminació i de ventilació. Aquest àmbit es converteix en la peça central de tota la rehabilitació, aconseguint un espai de característiques que només poden trobar-se en intervencions d’aquests tipus.

Bibliografía

Sociedades