Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Joan Pascual Argenté

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. 342 Dwellings Montigalà

    Joan Pascual - Ramon Ausió Arquitectes, Ramon Ausió Mateu, Joan Pascual Argenté

    342 Dwellings Montigalà

    Les traces més característiques d’aquest projecte sorgeixen de la revisió crítica del Planejament vigent, que fixava per aquest solar una edificació en mansana tancada amb profunditats edificables superiors als vint-i-cinc metres, que va ser substituïda per un sistema de bandes decalades que permeten una integració més satisfactòria del conjunt al lloc, una sistematització més racional de l’espai lliure i unes millors condicions d’assolellament i privacitat de l’espai residencial. La redacció d’un Estudi de Detall va permetre la redefinició d’alineacions i rasants: 1. Tres cintes de dos braços, de quatre i sis plantes d’altura, es van adaptant, corbant i relacionant-se entre elles, modelant els espais lliures compresos entre els edificis. El moviment en planta i secció d’aquestes cintes permet aconseguir patis interiors de gran superfície, fet que repercuteix directament en la qualitat dels àmbits residencials dels habitatges. 2. La macla de dues peces de diferents altures, permet enriquir la combinació dels volums edificats, sense augmentar el sostre edificat admès. 3. En relació al carrer que defineix el límit est, es manté el pla de façana a l’alineació del vial, amb una altura de planta baixa i tres pisos. A la Travessia de Montigalà, també es conserva l’alineació al carrer amb un sèrie de tres cossos combinats amb dos buits, tots d’idèntiques dimensions. 4. Els habitatges disposen d’orientacions est i oest.
  2. FAD Award

    Finalist. Category: Architecture

    FAD Award

    342 Dwellings Montigalà

    Joan Pascual - Ramon Ausió Arquitectes, Ramon Ausió Mateu, Joan Pascual Argenté

  3. Conjunt d'Habitatges Urbis a Can Gibert

    Carles Bosch i Genover, Alberto de Salas, Carlos Ferrater i Lambarri, Joan Lluís Frigola i Torras, Joan Pascual Argenté, Josep Francesc Vaquero Moreno

    Conjunt d'Habitatges Urbis a Can Gibert

    Tretze espais de comerç i 268 habitatges de dues façanes, organitzats en un nucli per cada dues unitats (22 escales). En terrenys d’una antiga indústria de paviments, adjacent a un elemental barri d’habitatge barat (Can Gibert del Pla) dels setanta i veïna també d’un treballat pla parcial d’eixample (Carles Frigola, 1990), aquesta operació adopta una disposició a escala de l’avinguda principal (passeig d’Olot), amb un potent gest corb del volum, tot atenent amb prou delicadesa la trama urbana menor dels carrers locals. El recinte es defineix com una cinta graonada, capaç de donar una alçada matisada a cadascun dels espais públics que la volten així com d’incloure un espai comunitari que no tanca continuïtats viàries. En són trets principals l’èmfasi en els vèrtexs, la discontinuïtat expeditiva de les cantonades i una estratificació exfoliativa de les alçades, amb recursos formals escassos i precisos.
  4. Nova Electra School

    Ramon Ausió Mateu, Joan Pascual Argenté

    Nova Electra School

    En aquesta obra coincideixen dos dels àmbits de l’arquitectura i la construcció que sembla han de ser preferents en els propers anys: la rehabilitació del patrimoni existent i la utilització d’elements que facin un pont amb la indústria de la construcció, tant dels elements estructurals com dels tancaments perimetrals. En aquest cas, amb la complexitat afegida de la inserció del programa docent d’un CEIP al contenidor format per una de les naus de la indústria AEG que està inclosa al catàleg d’edificis patrimonials de Terrassa. La construcció del conjunt fabril AEG a Terrassa, es va realitzar en un terreny cedit pel municipi, a l’inici dels anys 40. L’any 1970, la fàbrica AEG té el seu punt més àlgid amb 1900 treballadors. Es considera 1981, com l’inici de la davallada de la seva producció fins al seu definitiu tancament a mitjans de l’any 2005. Es compon de volums prismàtics de gran alçada rematat per una coberta en forma de dent de serra. Una petita motllura de pedra separa aquest prisma de les claraboies. L’estructura està formada per tres grans pòrtics de formigó armat d’un sol vano. Aquesta estructura tant potent permet alliberar un gran espai interior diàfan i ben il·luminat. L’espai interior es pauta a través dels accessos verticals sobre l’espai central. Es tracta d’una successió d’escales obertes que, situades l’una a continuació de l’altre, tensen l’ espai central. Es un espai que es mou en un esquema de serra ascendent que relliga dos dobles espais successius situats entre planta baixa i planta primera (nau B5) i planta primera i planta segona (nau B3), oberts entre sí i que permet un volum que quedaria sense ús per les dificultats d’il·luminació i de ventilació. Aquest àmbit es converteix en la peça central de tota la rehabilitació, aconseguint un espai de característiques que només poden trobar-se en intervencions d’aquests tipus.

Bibliography

Societies