Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Casa Tarrús

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter

    Casa Tarrús

  2. Reforma y Restauración de la Casa Teixidor para la Sede del COAATC

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Reforma y Restauración de la Casa Teixidor para la Sede del COAATC

  3. Escuela La Farigola del Clot

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Escuela La Farigola del Clot

    L’escola està situada en una zona delimitada per l’avinguda Meridiana i l’autopista de Mataró, en un extrem de l’antic barri del Clot, entre el mercat i La Farinera, construïts a finals del segle XIX. Amb la implantació de l’escola dins les restes d’aquesta estructura urbana es vol potenciar la creació d’un eix de vianants entre les dues grans vies de circulació que relacioni els seus dos edificis més representatius. La construcció es planteja entorn d’un passatge cobert que travessa tota l’escola i que uneix l’accés des del carrer Hernaz Cortés fins els patis de joc. L’organització de l’escola respon a un esquema tipològic clar, volgudament senzill i el seu món formal recull suggeriments de l’arquitectura industrial anterior al modernisme, dins d’un procés d’essencialització dels elements més arcaics de la construcció: El mur i l’arquitrau emfatitzats per la carreuada del bloc de formigó i per les jàsseres de cantell directament recolzades sobre murs i pilastres.
  4. Centre Cultural de la Mercè

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Centre Cultural de la Mercè

  5. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Escuela La Farigola del Clot

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

  6. Restaurante Cristina

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Restaurante Cristina

  7. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Restaurante Cristina

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

  8. Habitatges Protegits Parc Central

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Habitatges Protegits Parc Central

  9. Viviendas Llevant-Sud

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Viviendas Llevant-Sud

    Aquest conjunt d’habitatges, construït en diverses fases, ocupa el front de dues illes de cases de l’Eixample i s’estructura com una gran peça, allargada i paral·lela a l’autopista de Mataró, formada per dos elements: un cap i un cos. La voluntat de configurar una arquitectura a l’escala de l’entorn i d’un clar caràcter urbà s’expressa com una seqüència seriada i gairebé ininterrompuda de l’element essencial de la composició: la tribuna que organitza els espais interiors al voltant de la sala d’estar i es manifesta a l’exterior amb una corba suau que recorda els miradors de l’arquitectura burgesa noucentista però portats a una altra escala que transforma el seu significat. La monumentalitat del conjunt es vol comptabilitzar amb el tractament domèstic de la unitat bàsica: l’habitatge. El conjunt adopta una tipologia del bloc lineal doble, amb patis coberts amb lluernes. Aquest espai interior es manifesta en les testeres, on el doble bloc s’ha resolt com una façana unitària. Les façanes s’estructuren en tres nivells que corresponen al sòcol, fust i arquitrau de les proporcions clàssiques, però traduïts a un llenguatge industrial d’obra vista que adopta diverses combinacions i jocs cromàtics i que d’alguna manera, encara surt de l’arquitectura fabril del modernisme o de l’arquitectura urbana americana del segle XIX. La distribució dels habitatges s’organitza a partir de la zona d’estar lligada a la tribuna, que està directament connectada a la cuina i al dormitori principal, amb la qual cosa es crea una circulació complementària que gira al voltant de la sala d’estar i la converteix en l’espai central de l’habitatge.
  10. Restauración de la Muralla de Girona

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Restauración de la Muralla de Girona

    L’objectiu del projecte és la recuperació de la muralla medieval i la seva reutilització com a passeig públic, l’interès bàsic del qual són les vistes excepcionals sobre el Barri Vell i el pla de Girona, que el converteixen en un itinerari turístic. El projecte i les obres s’han fet en dues fases: La primera, del 1983 al 1985, correspon al tram que va des del Jardí de la Infància fins a la torre del General Peralta, i la segona, del 1988 al 1998, correspon al tram que va des d’aquesta torre fins al portal de Sant Cristòfol. Aquests dos trams quedaven interromputs, a la zona del convent de Sant Domènec, per un esvoranc que es va haver de resoldre mitjançant un pont. En general, el criteri de l’actuació ha estat superposar les diverses intervencions que calia fer, tant les de consolidació o recrescut de les restes existents com les de nova planta, a la fàbrica de la muralla, d’una manera força directa i despreocupada: assumint-la tal i com l’hem trobat i evitant restauracions “arqueològiques”, les quals, en l’intent de recuperar l’estat original, desvirtuen el caràcter històric de la construcció. El punt de partida de la nostra intervenció no és, per tant, retornar les restes existents de la muralla a un hipotètic estat original, sinó consolidar-la i adaptar-la al nou ús previst, partint del seu estat actual, del que ens ha arribat: resultat d’intervencions i èpoques molt diverses. Per això volem que la nostra actuació, que respecta el caràcter i els valors formals, històrics i arqueològics de la muralla, s’entengui com una nova intervenció amb una identitat pròpia, de moment l’última, que s’afegeix a les anteriors.
  11. Escoles de Vilablareix

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Escoles de Vilablareix

  12. Facultad de Letras UdG

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Facultad de Letras UdG

    Rehabilitació i remodelació de l’antic convent de Sant Domènec, construït els segles XIII i XIV reformat i ampliat el segle XVIII i adaptat com a caserna el segle XIX. Amb la intervenció duta a terme es pretenia clarificar l’estructura física de l’edificació existent, i per tant havia de ser una intervenció valenta i radical, però alhora respectuosa amb el caràcter de l’edifici i fidel al seu esperit originari d’austeritat, simplificat i racionalitat, propi dels convents de les ordes mendicants. També es volia relligar d’una manera lògica natural la construcció existent amb la nova d’acord amb una proposta global: calia repensar tot el conjunt de Sant Domènec a partir de les seves virtuts més genuïnes. Aquesta voluntat d’integrar “el vell i el nou” ens va portar a acceptar, en la concepció del projecte, les limitacions d’uns sistemes constructius i d’uns materials tradicionals cosa que ens permetia superposar l’obra nova a l’existent sobre la base d’una certa homogeneïtat constructiva i de materials de les fàbriques antigues i modernes. I també perquè això ens permetria fer-ho sense necessitat d’aïllar els elements preexistents o d’integrar-nos-hi d’una manera mimètica. Volíem que les noves estructures construïdes amb rajol ceràmic fossin homogènies amb les estructures de pedra preexistents, però que mantinguessin una identitat molt precisa de la contemporaneïtat de la intervenció. La construcció es va dur a terme en fases successives a partir de la proposta i els criteris inicials. L’edifici de despatxos, fet del 1992 al 1995, de nova planta, va ser construït sobre les restes de l’antiga sagristia i segueix la seva traça. I la Biblioteca del Campus del Barri Vell, construïda del 1992 al 1997, es va fer remodelant la planta baixa de l’antic convent.
  13. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Edificios de nueva planta de uso privado

    Premio FAD

    Viviendas Llevant-Sud

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

  14. Alberg de Joventut de Girona

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Alberg de Joventut de Girona

  15. Viviendas Villa Olímpica

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Viviendas Villa Olímpica

    Els dos edificis defineixen un mateix front urbà a l’avinguda Nova Icària de Barcelona. La façana ressegueix les alineacions dels carrers i es projecta com una suma d’unitats formalment iguals i unides entre si pels cossos de les escales, subratllant d’aquesta manera el ritme vertical de la composició. A banda i banda del carrer d’Àvila –i per reforçar la idea de front unitari -els edificis s’acosten al màxim deixant uns porxos en planta baixa que permeten el pas cap a l’interior de la illa. En aquest interior les façanes estan definides per unes grans galeries que filtren i relacionen els habitatges amb els jardins. Ateses les particulars condicions urbanes de la confluència entre l’avinguda Icària i l’avinguda del Bogatell, l’edifici rep en aquest punt un tractament singular. L’adaptabilitat de la planta a les diverses necessitats dels usuaris ve donada per la disposició ordenada i regular de pilars i les obertures; la utilització del cartró guix en les divisions interiors; i l’existència d’una circulació alternativa a través de la galeria exterior. El fet que els serveis i les cuines estiguin concentrats i que els dormitoris es trobin alineats dóna una clara flexibilitat als usos de l’habitatge.
  16. Edifici de Despatxos de la Facultat de Lletres UdG

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Edifici de Despatxos de la Facultat de Lletres UdG

  17. Facultad de Traducción e Interpretación de la UAB

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Facultad de Traducción e Interpretación de la UAB

    L’edifici es fa ressò de les escasses referències que ofereix un indret ben poc configurat del campus d’Humanitats: una plaça a la banda nord, un fort pendent a la banda sud, i el pas de la via fèrria, que dóna accés a tot el campus. El programa queda clarament separat en dos cossos que es configuren d’acord amb aquestes referències: el cos dels despatxos acaba en proa en direcció al barranc i la via del tren, mentre que el cos de les aules adopta una secció escalonada que també li confereix un caràcter orientat. Així, el conjunt sembla que arrenqui de la plaça i que quedi penjat sobre el barranc. La façana nord unifica tots dos cossos per mitjà d’una gelosia de malla desplegada que dóna resposta al caràcter consolidat de la plaça. Entre els dos cossos, un pati enjardinat acull l’accés i organitza les circulacions que unifiquen tot el conjunt. El programa es desenvolupa amb independència de les consideracions morfològiques.
  18. Instituto Gerbert d'Aurillac

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter

    Instituto Gerbert d'Aurillac

    L’institut ocupa una parcel·la situada al límit del terreny urbanitzable, darrere d’un vial de circumval·lació i al peu d’un turó destinat a parc urbà. L’edifici fa façana al vial d’una manera decidida, ajustant la fàbrica a la corba del vial amb la intenció de completar el caràcter urbà de l’altra banda del carrer. Aquest braç, molt llarg i estret, es compon de tres cossos diferenciats segons els usos, i connectats per la planta primera d’extrem a extrem. El cos de les aules forma un segon braç ajustat a la topografia del terreny, que separa l’àmbit de l’entrada del pati de jocs i les pistes esportives. S’accedeix a tot el recinte per un porxo a tres alçàries situat en un extrem. La implantació sobre el terreny aconsegueix que, des dels espais interiors de l’escola, es gaudeixi de les vistes sobre el turó, de manera que l’edifici construeix el límit entre el sòl urbà i el parc previst a la part posterior.
  19. Reforma i Ampliació de l'Escola Joan Bruguera

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter

    Reforma i Ampliació de l'Escola Joan Bruguera

  20. Auditori Palau de Congressos de Girona

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Manel Bosch i Aragó

    Auditori Palau de Congressos de Girona

  21. Ampliació de la Biblioteca de la Facultat de Lletres UdG

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter

    Ampliació de la Biblioteca de la Facultat de Lletres UdG

  22. Centre d'Empreses GiroEmprèn de la UdG

    Antoni Blázquez i Boya, Jordi Bosch Genover, Lluís Guanter i Feixas, Joan Tarrús Galter

  23. Fundació Rafael Masó

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter

Archivo

  • Perspectiva de l'exterior de l'Institut Gerbert d'Aurillac.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de l'Institut Gerbert d'Aurillac.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Institut Gerbert d'Aurillac.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de l'Institut Gerbert d'Aurillac.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de Institut Gerbert d'Aurillac.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de Institut Gerbert d'Aurillac.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Dibujo

    Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Dibujo

    Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del conjunt de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Dibujo

    Esbós del conjunt de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Dibujo

    Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografía