Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Mamen Domingo i Domingo

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Villa Sílvia

    Domingo Ferré, Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart

    Villa Sílvia

    La casa és situada a l’extrem nord d’una parcel·la, protegida de la tramuntana per mitjà d’un mur continu de formigó. D’aquest mur parteix la concepció de la casa a mesura que avança cap al sud, privatitzant els espais i les vistes i generant patis que organitzen la distribució interior. Tot el programa queda concentrat en un volum allargat, de 6 x 22 metres, en direcció est-oest. Les lloses horitzontals queden perforades en alguns punts i generen espais verticals, de vegades molt estrets. Els plans verticals també es poden perforar lliurement, la qual cosa ofereix una gran disponibilitat en les dimensions i la posició de les obertures.
  2. Villa Maite

    Domingo Ferré, Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart

    Villa Maite

    L’habitatge se situa en una urbanització de primeres residències, i ha estat pensat per a dos estadants. La casa ocupa una sola planta, si bé clarament elevada respecte del terreny. Una rampa de doble tram connecta la planta principal, una planta intermèdia i la coberta, que fa alhora de solàrium i mirador sobre les vistes llunyanes al mar de Salou i a la silueta de la ciutat de Reus. La casa rep la llum solar a través d’una claraboia d’1 x 5 metres, que fa d’eixida cap a la coberta. Les obertures de la planta baixa es fan ressò d’alguns elements significatius de l’entorn immediat: una tanca publicitària, un bosc veí o una construcció desagradable. Així, l’habitatge es tanca al carrer i al vent de mestral, i busca la seva extensió espacial i visual en sentit vertical, proposant la vida a la casa com un flux ascendent, un sentit que també s’aplica als elements tècnics i als conductes de condicionament.
  3. Tanatorio Municipal de Vila-Seca

    Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart

    Tanatorio Municipal de Vila-Seca

    El lloc on s’emplaça el tanatori es troba fortament determinat per les construccions industrials i la presència del cementiri. El tanatori és format per una zona enjardinada de 2.200 metres quadrats i un edifici de 600 metres quadrats construïts. La façana del solar cap a la via pública és una tanca verda de 125 metres lineals que contrasta amb el paisatge de les fàbriques. A la zona de llevant s’ha projectat un jardí travessat per un recorregut sinuós i irregular que no es pot trepitjar, símbol del camí que encara mereixeríem recórrer. Es tracta d’una plantació de petites mates i matolls que acompanyen el passeig d’entrada, amb un pendent ascendent. Aquest passeig culmina en un gran portal de formigó format per dues eles invertides, que suggereixen les ales d’un àngel en posició d’acollida. El projecte combina el simbolisme i la realitat de les vivències espacials per esdevenir una representació molt espiritualitzada de la mort.
  4. Remodelación del Estadio Municipal de Reus

    Domingo Ferré, Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart

    El febrer del 2002, l’Ajuntament de Reus planteja el futur de la ciutat esportiva. Es van engegar una sèrie d’intervencions de millora d’urbanització i instal·lacions a la vegada que es remodelava la tribuna oest de l’estadi. La nova façana la conformà un mur de vidre que es deforma per adaptar-se a les diferents amplades dels espais; la presència de la serra de Musara a l’horitzó donà les traces per les línies de la façana, que havia de convertir l’edifici en un equipament singular. La imatge d’aquest núvol esquinçat i allargassat de reflexos canviants capta l’atenció d’aquell que accedeix a la ciutat per aquest punt, aportant el dinamisme necessari propi de les activitats esportives.
  5. Pasarela para Peatones y Edificio de Capitanía en el Fórum

    Domingo Ferré, Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart

    Pasarela para Peatones y Edificio de Capitanía en el Fórum

    Entenem el recinte del Fòrum com aquell fragment de ciutat on l’urbanisme ni va voler ni va aconseguir esborrar totes les traces antigues, i on el nou planejament quasi no va arribar a encaixar les peces i, en canvi, les va saber relligar com volums magmàtics per representar impulsos de la modernitat. Les històries quotidianes són les que emplenen les places i els carrers de les ciutats. Només manca un moment de calma, apartats de les grans vies plenes de soroll, per poder sentir-les. Just això ens agradava que succeís en aquest espai de la passarel·la, sense cotxes, d’igual forma que succeeix als passatges de les ciutats, propers a les grans avingudes. Aquest fet, a més, fixava el projecte a Barcelona com l’últim espai possible de l’avinguda Diagonal.
  6. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Espacios Exteriores

    Premio FAD

    Pasarela para Peatones y Edificio de Capitanía en el Fórum

    Domingo Ferré, Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart

  7. Plaza de Blas Infante

    Domingo Ferré, Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart

    Plaza de Blas Infante

    Han passat ja 70 anys des que Màrius Torres escrivia sobre la Lleida d’acabada la guerra on veia els somnis enterrats i tots els discursos, les paraules, potser de pau, havien fracassat. La poesia “La ciutat llunyana ” va ser escrita al finalitzar la guerra civil, l’any 1939. Aquells moments de serena però esperançadora tristesa en que fou escrita serviren de punt de partida al projecte. Màrius Torres parlava, aleshores, que no queda altre consol que creure i esperar a la nova arquitectura que amb braços més lliures hauria de reeixir de nou des de la terra. Es pensa la plaça pública com una recopilació d’intencions, treballant uns elements poètics amb la Lleida de fons que representen la ciutat, avui més complexa, plural i lliure que mai. Sobre la base d’un pàrquind existent es crea una topografia artificial, formalitzada per la intersecció de dues piràmides, que es fon amb el passeig del riu Segre i es connecta amb les voreres dels carrers perimetrals, donant continuïtat als recorreguts dels vianants. Les grans lluminàries es resolen amb formes escultòriques que acaben de definir el nou paisatge urbà.
  8. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Ciudad y Paisaje

    Premio FAD

    Plaza de Blas Infante

    Domingo Ferré, Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart

Bibliografía

Sociedades