Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Edificio de Viviendas Progrés 127-129

  • Edificio de Viviendas Progrés 127-129

  • Edificio de Viviendas Progrés 127-129

  • Edificio de Viviendas Progrés 127-129

  • Edificio de Viviendas Progrés 127-129

  • Edificio de Viviendas Progrés 127-129

  • Edificio de Viviendas Progrés 127-129

  • Edificio de Viviendas Progrés 127-129

  • Edificio de Viviendas Progrés 127-129

  • Edificio de Viviendas Progrés 127-129

  • Edificio de Viviendas Progrés 127-129

  • Edificio de Viviendas Progrés 127-129

  • Edificio de Viviendas Progrés 127-129

  • Edificio de Viviendas Progrés 127-129

  • Edificio de Viviendas Progrés 127-129

Memoria

Un edifici d’habitatge plurifamiliar entre mitgeres a l’antic barri de pescadors de Badalona. Local en planta baixa i quatre habitatges, una per planta. Es tracta d’un encàrrec especial ja que és un cas d’autopromoció per a una família. Això implica que les zones comunes de l’edifici siguin molt més amables i predisposades en compartir, allunyant-se de la neutralitat i la predisposició antibandàlica que sol caracteritzar a aquest tipus d’espai en els edificis d’habitatge convencionals. L’escala en espiral és més un lloc d’estar, ben il·luminat i de circulació entre les diferents habitatges. L’accés als habitatges es realitza directament des de l’ascensor que desembarca a la sala d’estar.

Fuente: Mostres d'arquitectura

Un volum que sorgeix de les necessitats urbanístiques que deriven de l’aparició d’una nova rambla, del canvi de secció del vial. Els habitatges es retiren i creixen en alçada, configurant d’aquesta manera una nova tipologia de via urbana. Ara és aquest espai temporal a cavall entre el que era i el que vol ser, és una via híbrida, canviant i sorprenent. El programa s’organitza amb un local-espai comú en planta baixa i quatre habitatges per planta. Com a conseqüència de les mides dels habitatges, les zones comuns de l’edifici es defineixen predisposades a compartir. allunyant-se de la neutralitat i la predisposició antibandàlica que sol caracteritzar a aquest tipus d’espais. L’accés als habitatges es realitza directament des de l’ascensor que desembarca a la sala d’estar. L’escala en espiral és també un lloc d’estar, ben il•luminat i de circulació i joc. La tipologia és compacta i passant. La sala d’estar dóna a les dues façanes i deixa en els seus laterals tancaments flexibles que delimiten les habitacions i a continuació, els banys, amb revestiment ceràmic en parets i sòl. La cuina s’obre a la façana i a la sala. La coberta es defineix en relació amb la ciutat i el mar, com espai social i de lleure comunitari. Les dues façanes tenen una concepció molt contrastada. La del pati, molt senzilla a sud-est, amb vistes al mar, és sòbria i de concepció mediterrània. La façana del carrer és més alegre, té relació amb la ciutat i amb la tradició modernista de la zona.

Autor: Lagula Arquitectes

Autores

Sobre el Mapa