Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Obras (18)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (20)

  1. Reforma del Arsenal de la Ciutadella para la Residencia Real

    Pere Falqués i Urpí

  2. Casa Bonaventura Ferrer

    Pere Falqués i Urpí

    Casa Bonaventura Ferrer

    L'edifici conegut com a Casa Bonaventura Ferrer és un edifici modernista situat al número 113 del passeig de Gràcia (als Jardinets), projectat per l'arquitecte Pere Falqués i Urpí i construït entre 1905- 1906. Aquest edifici, en origen residencial, ocupa una parcel·la inscrita entre el passeig de Gràcia (núm.113) i la Riera de Sant Miquel (núm. 6), on existeix un cos molt més petit, de només planta i pis i de característiques formals i cronològiques ben diferents. La casa principal enfront del passeig de Gràcia té cinc nivells d'alçat (planta baixa, planta noble, tres pisos i coberta amb terrat pla transitables) i un soterrani. La façana principal destaca pels seus elements decoratius i escultòrics. Compositivament es distingeixen tres eixos verticals, essent el central el més rellevant tant pel tipus d'elements estructurals que incorpora com per la riquesa escultòrica i decorativa d'aquests. En aquest sentit, destaca la decoració escultòrica de la porta d'accés a la finca -localitzada en un dels eixos laterals- i molt especialment la finestra central de la planta baixa i la tribuna del primer pis. La finestra localitzada a la planta baixa, es desenvolupa a l'alçada d'un nivell entremig, que molt probablement pren com a model les finestres dels estudis dels grans casals urbans de Barcelona dels segles XVI i XVII, de sobre conegudes per Falqués. L'ampit de la finestra, profusament decorat, presenta forma de capitell jònic amb grans volutes i fulls d'acant, al centre del qual, s'inscriu una petita obertura que es correspon amb la ventilació del nivell de soterrani. Una potent estructura amb mènsules sobreposades i esculpides en voladís configuren la llinda de la finestra, al mateix temps que serveix com a base del balcó de la planta noble. Aquesta tribuna és un dels elements més característics de la façana, amb un gran finestral que, prenent com a referència les finestres coronelles medievals amb un mainell central, reinterpreta el model a una major escala i una gran columna central. Aquesta columna incorpora al seu fust i capitell amb elements de ferro, material utilitzat també a les baranes dels balcons i les fusteries de les finestres. Aquesta galeria sobresurt considerablement respecte del plom de la façana, fet que permet desenvolupar un balcó en voladís en el segon pis. A partir de segon pis, els balcons en voladís desapareixen i deixen pas a balcons ampitats. La façana posterior d'aquest cos d'edifici principal té unes singulars galeries amb una estructura semicircular de fusta, ferro i vidre emplomat realment remarcable. Com ja s'ha dit, a la línia de façana del carrer de la Riera de Sant Miquel, la finca té un cos de planta baixa i pis, cobert amb un terrat pla transitable. L'accés principal al passeig de Gràcia es realitza a partir d'una gran portalada -que encara conserva la porta de fusta original- a través de la qual s'accedeix a un primer vestíbul de reduïdes dimensions amb uns graons que condueixen a un altre més ampli, on es localitza l'escala d'accés als pisos superiors. Destaca la barana de ferro de l'escala que incorpora una llum igualment de ferro i vidre. La resta de llums de paret localitzades al vestíbul recullen la mateixa idea. L'escala localitzada en aquest vestíbul dona accés als pisos superiors (a partir de la planta principal) actualment habilitats com apartaments de lloguer de luxe. La planta baixa és probablement un dels àmbits més rellevants de l'edifici des del punt de vista decoratiu. L'espai conegut actualment com a "Saló del Passeig de Gràcia" es troba cobert per un sostre de fusta policromada i traceries vegetals, mentre que l'espai que es desenvolupa a continuació es cobreix amb un sostre de guix motllurat, policromat i puntualment daurat. Però sense cap mena de dubte, l'espai més característic de l'edifici és el gran àmbit central localitzat al centre de la planta baixa, que recuperant la funció dels antics patis descoberts medievals i barrocs, funciona com distribuïdor dels espais de la planta baixa i dona accés al pis noble. Aquest espai, cobert amb una estructura de claraboia amb vitralls emplomats policroms, comunica la planta baixa amb el primer pis a través d'una escala noble de fusta que queda inclosa dins d'una gran estructura, també de fusta de gran qualitat tècnica i decorativa, on els motius vegetals envolten l'espai, especialment a la barana de l'escala i de la galeria del primer pis. Aquesta galeria que circumda tot el primer pis o planta noble, on es localitzen dos grans salons, "el Saló del mirador" i "el Saló dels Vitralls" tots dos coberts per sostres de guix policromats i daurats d'estil modernista i decó. Destaca la fusteria i les llums de paret conservades i presents a nombrosos espais de la finca. També en la planta baixa es localitza un àmbit conegut com "El Conservatori" un espai de planta semicircular cobert amb una estructura de ferro i vitralls que crea una estança tipus hivernacle molt ampla i lluminosa. A aquest espai s'hi accedeix a través d'una sala que es caracteritza pel magnífic treball de fusta tant a les portes com als sostres de fusta tallada i policromada amb motius vegetals que segueixen altres models presents a l'edifici. La resta de pisos superiors avui dia es presenten adaptats com apartaments de luxe per llogar. La planta soterrani, actualment buida i adaptada als nous usos de l'edifici (esdeveniments socials i culturals), destaca pels pilars de maó que suporten les voltes de maó de pla, tot creant un espai molt diàfan que contrasta amb els usos originals: les antigues cuines, carboneres i habitacions del servei.
  3. Reforma y Ampliación del Arsenal de la Ciutadella para el Museo de Bellas Artes

    Pere Falqués i Urpí

Bibliografía

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.