Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Antoni Rovira i Trias

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Cementiri de Manresa

    Antoni Rovira i Trias

  2. Loggia del Palau Moja

    Antoni Rovira i Trias

  3. Casa de la Caritat de Manresa

    Antoni Rovira i Trias

  4. Portal del Cementiri Vell

    Antoni Rovira i Trias

  5. Panteó Família Sagarra

    Antoni Rovira i Trias

  6. Torre del Rellotge de Gràcia

    Antoni Rovira i Trias

  7. Urbanización del Parque de la Ciutadella

    Josep Fontserè i Mestre, Elies Rogent Amat, Antoni Rovira i Trias

    Urbanización del Parque de la Ciutadella

    El parc de la Ciutadella s’estén sobre les restes de l’antic fort que es va bastir al segle xviii per controlar militarment Barcelona, juntament amb el Castell de Montjuïc, i poder sotmetre la ciutat a un foc encreuat si es tornava a revoltar. Alliberat l’espai al voltant de la ciutat i començat el pla Cerdà, els militars imposen, per a l’enderroc del fort, la condició que els terrenys s'han de convertir en un parc. Aquest se sotmet a concurs, que guanya Josep Fontserè gràcies a la seva capacitat d’entregar els terrenys contra les restes del barri de la Ribera, enderrocat precisament per construir-hi el fort, i contra la ciutat que creix organitzada per Cerdà. Contra el barri de la Ribera Fontserè disposa una urbanització organitzada pel passeig del Born i per l’actual passeig Picasso, ambdós paral·lels, culminats pel mercat del Born. Contra l’Eixample, Fontserè disposa el que es convertirà en el passeig de Sant Joan. El projecte pateix dos contratemps importants: el primer, quan es força Fontserè a conservar part dels edificis de la Ciutadella (com el que actualment allotja el Parlament de Catalunya) i a disposar un dipòsit d’aigua que acaba convertit en la cascada monumental que el mateix Fontserè projecta amb la col·laboració d’un Antoni Gaudí encara estudiant. El segon és l’Exposició de 1898, que n’endarrereix la urbanització. Aquesta es porta a terme episòdicament al llarg de les dècades següents, mai completada al vessant sud on l’alcalde Porcioles acabarà bastint el Zoo que impedeix la connexió amb el Poblenou. Actualment es conserven tots els jardins, d’inspiració romàntica, pautats pels edificis existents i els que es van construir al principi del segle xx, que produeixen un dels passejos més agradables de la ciutat. La cascada monumental, on Gaudí va tenir un paper decisiu, continua oberta al públic i visitable. El parc es manté guardat per una tanca perimetral i el Zoològic continua esperant el trasllat. Quan es faci, el parc assolirà, per fi, el seu perímetre original.
  8. Mercado de Sant Antoni

    Josep Maria Cornet i Mas, Antoni Rovira i Trias

    El mercat de Sant Antoni s’implanta fora de la porta de la muralla que portava el seu nom, sobre un mercat espontani existent extramurs i adjacent al que era la carretera de Madrid (actual avinguda Mistral). Rovira i Trias, perdedor del concurs per a l’Eixample de Barcelona, pren el pols a la proposta guanyadora d’Ildefons Cerdà disposant, al bell mig de l'illa sencera que ocupa el mercat, una cúpula a manera de plaça coberta, dissenyada en col·laboració amb Josep M. Cornet i Mas, de dimensions anàlogues a les d’una cruïlla de l’eixample. Quatre pavellons simètrics queden enfrontats als xamfrans, atès que disposar-los girats noranta graus respecte a la directriu dels carrers (és a dir, en diagonal) permet que assoleixin la llargària màxima inscriptible en una illa quadrada. El perímetre de l'illa queda tancat i els espais compresos entre la tanca i les façanes del mercat es tracten com a patis de descàrrega de mercaderies. Recolzada en aquesta tanca perimetral s’estableix una marquesina perimetral on té lloc un conegudíssim mercat exterior en el qual es pot trobar de tot els diumenges al matí i que constitueix un espectacle digne de veure’s i un lloc on poder prendre el pols a la ciutat. La reforma disposa dues plantes subterrànies sota el mercat restaurat arqueològicament, amb les parades reformades. Les excavacions per a l’obra han deixat al descobert restes del baluard de la muralla, que s’han incorporat al projecte. Aquest enderroca la tanca perimetral preservant-ne la marquesina per tal d’obrir els antics patis de mercaderies i convertir-los en places públiques. Una d’aquestes es deprimeix tota una planta per permetre la visita a les restes del baluard i es converteix en accés d’un nou sòcol comercial. La reforma deixarà veure la totalitat del mercat vell perfectament restaurat i en valorarà les façanes laterals, en un principi tancades, arquitectura de servei dignificada amb el pas dels anys. La nova arquitectura reforçarà el caràcter cívic i, alhora, potenciarà la memòria històrica del lloc.
  9. Casa de les Aigües

    Antoni Rovira i Trias

  10. Museo Martorell de Geología

    Antoni Rovira i Trias

    Museo Martorell de Geología

  11. Mercado de la Barceloneta

    Antoni Rovira i Trias

    La reforma del mercat està motivada pel seu caràcter obsolet des d’un punt de vista programàtic. El nou mercat incorpora una escola d’hostaleria, un espai per a oficines i alguns restaurants, a més de dues plantes d’aparcament i l’ordenació de dues places noves a les dues façanes principals. La reforma opta per col·locar les noves peces del programa penjades de la coberta, formant una sèrie de seccions variables i utilitzant els mateixos perfils de la vella estructura. Així, la vida de l’antic mercat pot continuar amb independència de les noves incorporacions. També es modifiquen els accessos des de totes dues places, per tal d’afavorir les activitats lúdiques que s’hi desenvolupen. El resultat de la intervenció són uns cossos afegits a la perifèria de la vella estructura, que permeten generar una nova imatge i reflecteixen el seu caràcter afegit a un espai i unes activitats que continuen existint com abans.
  12. Exposición Internacional de 1888

    Elies Rogent Amat, Antoni Rovira i Trias

    Exposición Internacional de 1888

  13. Mercado de la Concepció

    Antoni Rovira i Trias

  14. Mercat d'Hostafrancs

    Antoni Rovira i Trias

  15. Panteó Família Sagarra de Canyet

    Antoni Rovira i Trias

Bibliografía