Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Casa Valls Sanfeliu

    Rafael de Cáceres Zurita

    Casa Valls Sanfeliu

  2. Casa Ferrándiz

    Rafael de Cáceres Zurita

    Casa Ferrándiz

    Es tracta d’una casa d’estiueig per a un client que viu fora de Catalunya. La casa es configura en dos pavellons situats en parallel i separats per un pati, que fa alhora de distribuïdor i d’espai obert de la casa. Un dels pavellons allotja les activitats de dia i l’altre, els dormitoris. La casa recull alguns elements tradicionals de la construcció mediterrània, com ara pati i la terrassa, si bé també es recolza en un eix central d’articulació, marcat pel pati i pel desguàs de l’estany. Els procediments constructius emprats pertanyen a la tradició del país i estan molt condicionats per la inexperiència del contractista.
  3. Remodelación de la Rambla de Catalunya

    Rafael de Cáceres Zurita, Jaume Graells, Màrius Quintana i Creus

    Remodelación de la Rambla de Catalunya

  4. Paseo del Moll de la Barceloneta

    Rafael de Cáceres Zurita, Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

    Paseo del Moll de la Barceloneta

    El passeig del Moll de la Barceloneta al costat del Moll de la Fusta, materialitza la idea de corona perimetral que envolta el Port Vell com un element urbà a escala de la ciutat. El projecte s'ordena com un gran espai lineal mantenint la seva vocació de passeig lligat a la Barceloneta i el Port, i reforça el concepte d'espai buit en l'escala portuària. Així, la vorera del costat de la Barceloneta s'amplia fins a 15 m. recuperant la configuració històrica del passeig, millorant la relació entre espai vianants i establiments comercials. Sota la calçada es troba un aparcament subterrani. La secció del passeig entre la calçada i l'aigua, reflecteix el canvi d'escala, una vorera d'onze metres es relaciona amb el costat de la Barceloneta mitjançant grups d'arbrat que trenquen les alineacions del carrer generant noves visuals cap als grans espais del passeig , que s'obren cap al port, pautats per grups de palmeres. Als extrems se situen dues grans places lleugerament inclinades com a elements de transició respecte als edificis.
  5. Premio FAD

    Galardonado / Premiado (ex aequo). Categoría: Arquitectura - Espacios Públicos

    Premio FAD

    Remodelación de la Rambla de Catalunya

    Rafael de Cáceres Zurita, Jaume Graells, Màrius Quintana i Creus

  6. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Espacios Exteriores

    Premio FAD

    Paseo del Moll de la Barceloneta

    Rafael de Cáceres Zurita, Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

  7. Sede de la SGAE

    Rafael de Cáceres Zurita, Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola

    Sede de la SGAE

    La seu de la SGAE a Barcelona s'estableix sobre dos edificis diferenciats al Passeig de Colom i al carrer de la Mercè. El primer correspon a una casa senyorial de finals del sXVI. La planta s'organitza al voltant d'un pati, al qual s'arriba mitjançant un vestíbul cobert amb voltes de quatre punts d'arcs escarsers molt rebaixats. Inicialment l'entrada es realitza pel carrer de la Mercè. Les transformacions urbanes dels segles XVIII i XIX, que es realitzaren a la façana marítima de Barcelona, obligaren al nostre edifici a obrir-se al nou espai, i canviar de sentit l'accés principal. La tipologia edificatòria de l'edifici senyorial, correspon a les característiques de l'època: entrada de carruatges i dependències auxiliars a la planta baixa; planta principal de més alçada i plantes superiors dedicades a estances secundàries. El segon edifici, sense cap lligam funcional amb l'anterior, estava dedicat a infrahabitatges sense cap qualitat. El projecte, a més de les tasques de rehabilitació, ha mantingut el caràcter tancat de l'edifici, obrint diferents punts de llum al seu interior per facilitar la seva habitabilitat. Les operacions principals han estat: 1.Cobrir amb un lluerna el pati principal, per aconseguir la igualtat entre les seves dues entrades. 2.Mantenir el paper de l'escala principal com accés a la planta noble, i obrir sobre aquesta una claraboia que permeti la relació visual entre les dependències de les plantes. 3.Recuperar la coberta com a mirador sobre el port de Barcelona. La premissa fonamental de la intervenció, ha estat fer compatible el caràcter opac i tancat de l'edifici, amb les necessitats funcionals i ambientals que requereix un programa d'oficines. Principalment les d'il·luminació natural i interrelació interna. El projecte reforça la contraposició entre la foscor que imaginem darrera de les dures façanes i la claror i correspondència espacial que ens anem trobant quan es endinsem en l'edifici. El disseny no ha imposat cap unitat de llenguatge, ans cada part de l'edifici ha imposat les seves condicions. Això explica l'absència de dissenys globalitzadors i el gust per la diversitat en el tractament arquitectònic.
  8. Residencia Universitaria Pere Felip Monlau

    Terradas Arquitectes, Rafael de Cáceres Zurita, Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola

    Residencia Universitaria Pere Felip Monlau

  9. Premi Ciutat de Barcelona

    Menció Especial. Categoría: Arquitectura y Urbanismo

    Premi Ciutat de Barcelona

    Sede de la SGAE

    Rafael de Cáceres Zurita, Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola

  10. Estaciones Marítimas Internacionales del Puerto Autónomo

    Rafael de Cáceres Zurita

    Estaciones Marítimas Internacionales del Puerto Autónomo

    El projecte de les dues estacions marítimes completa l'obra del World Trade Center de Barcelona, projectada pels arquitectes Pei, Coob, Freed & Partners. Aquesta obra, no prevista inicialment, va suposar un exercici arquitectònic molt complex, ja que va intentar fer compatible l'arquitectura de les estacions marítimes lligades al llenguatge dels vaixells i de les instal·lacions portuàries amb un edifici ja construït amb una concepció morfològica molt llunyana d'aquests supòsits formals. El mecanisme utilitzat per assolir aquesta relació, va consistir en el perllongament d'alguns elements de la construcció de l'edifici existent: Els murs de formigó arquitectònic que donen continuïtat a la base dels dos edificis i la utilització del llenguatge de les fusteries d'alumini. Pagat aquest peatge formal, l'arquitectura de les estacions marítimes s'allibera del compromís amb allò construït i s'expressa amb la llibertat d'una concepció propera a l'arquitectura industrial. El rigor geomètric, la seriació i l'expressió lleugera de l'estructura de ferro es converteixen en els protagonistes del projecte, en contraposició amb la pesantor de l'edifici existent. Les estacions marítimes finalitzen amb el buit i les ombres del gran porxo d'entrada i la pèrgola superior que cobreix les terrasses que miren a la ciutat.
  11. Rehabilitación de la Antigua Fábrica de Gas para Museo de la Estampación

    Rafael de Cáceres Zurita

    Rehabilitación de la Antigua Fábrica de Gas para Museo de la Estampación

    El projecte aborda la rehabilitació de l'antiga fàbrica del Gas, per situar el programa municipal de promoció econòmica i el Museu Municipal d'Estampació Tèxtil. El fet de preservar l'estructura de pavellons de l'antiga fàbrica va obligar a un cert fraccionament del programa. Les naus de l'entrada es van destinar a cobrir els objectius formatius lligats a la promoció social, i les altres dues naus al museu. El problema arquitectònic per aconseguir la unitat del museu, es va resoldre a través de la secció transversal. Aquesta va permetre establir un doble nexe entre les naus originals. Un, a nivell inferior, que recull la funció estricta de museu i l'altre, a nivell de la plaça, que facilita la relació visual entre ambdues naus. Els dobles espais que recorren longitudinalment les naus alberguen els accessos, a més d'oferir la il·luminació natural i la ventilació creuada del museu. La construcció del nivell inferior és de formigó vist en parets, sostres i escales, diferenciant-se de l'arquitectura de maó vist i tècniques tradicionals properes al llenguatge de l'antiga fàbrica. Amb la secció longitudinal i mitjançant un jardí- pati , el museu subterrani recupera la relació amb l'exterior i es comunica amb la plaça superior.
  12. Restauración del Mercado del Born (Etapa 3: Born CC)

    Rafael de Cáceres Zurita, Enric Sòria i Badia

    Restauración del Mercado del Born (Etapa 3: Born CC)

    El debate abierto sobre el destino del Born y los trabajos realizados sobre la compatibilidad entre las ruinas y la Biblioteca Provincial, concluyeron con la decisión municipal de proponer un Centro Cultural que incorporara el yacimiento como parte activa del nuevo equipamiento. Decidida esta finalidad, se construyó el edificio anexo al Born en la calle Comercial nº 5, imprescindible para ubicar los elementos técnicos de las instalaciones (climatización, alimentación eléctrica, estación transformadora, etc.). Paralelamente a la construcción del edificio anexo se procedió a la construcción de una plataforma en el interior del Antiguo Mercado, para proteger el yacimiento y para recuperar el plan de trabajo sobre el que proceder a la restauración y construcción del centro cultural. A grandes rasgos, las principales tareas de restauración se centraron en la construcción de la nueva cubierta y su consolidación estructural, la restauración de los elementos de fundición (pilares, canales, elementos estructurales y ornamentales, conjunto de la linterna central, de las escaleras y pasarelas exteriores, de la escalera interior de acceso a la cubierta, etc.), el cerramiento de fachadas (elementos de fundición, vidrio, lucernarios, paredes de ladrillo, etc.), y el sistema de evacuación de aguas. El proyecto incluyó las operaciones estructurales orientadas a la reutilización del Mercado como Centro Cultural, en concreto la estructura de los forjados que conforman el nivel superior al del yacimiento y que se relaciona directamente con el espacio exterior del centro Cultural y la red de evacuación de aguas pluviales del conjunto. En julio de 2010, el arquitecto Rafael de Cáceres renuncia a la obra por los motivos que se recogen en el documento, Carta al Born, que figura en el blog: http://rafaelcaceresarquitecte.blogspot.com.es/
  13. EU Mies Award

    Nominado
    Restauración del Mercado del Born (Etapa 3: Born CC)

    Rafael de Cáceres Zurita, Enric Sòria i Badia

Bibliografía

Sociedades