Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Jordi Henrich i Monràs

Memoria

Arquitecte per l’ETSAB 1982 (qualificació excel·lent) i Master in Architecture and Building Design per la Columbia University de Nova York 1985, especialització en edificis d’ús públic. Participant a l’ILAUD (International Laboratory of Architecture and Urban Design) d’Urbino (1981), curs sobre arquitectura i espai públic urbà. Arquitecte del Servei de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona (1987-2004) i arquitecte del Servei de l’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2004-2007). Actualment treballa com a professional lliberal en projectes d’espais públics i edificis públics.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Paseo del Moll de la Barceloneta

    Rafael de Cáceres Zurita, Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

    Paseo del Moll de la Barceloneta

    El passeig del Moll de la Barceloneta al costat del Moll de la Fusta, materialitza la idea de corona perimetral que envolta el Port Vell com un element urbà a escala de la ciutat. El projecte s'ordena com un gran espai lineal mantenint la seva vocació de passeig lligat a la Barceloneta i el Port, i reforça el concepte d'espai buit en l'escala portuària. Així, la vorera del costat de la Barceloneta s'amplia fins a 15 m. recuperant la configuració històrica del passeig, millorant la relació entre espai vianants i establiments comercials. Sota la calçada es troba un aparcament subterrani. La secció del passeig entre la calçada i l'aigua, reflecteix el canvi d'escala, una vorera d'onze metres es relaciona amb el costat de la Barceloneta mitjançant grups d'arbrat que trenquen les alineacions del carrer generant noves visuals cap als grans espais del passeig , que s'obren cap al port, pautats per grups de palmeres. Als extrems se situen dues grans places lleugerament inclinades com a elements de transició respecte als edificis.
  2. Paseo Marítimo de la Barceloneta

    Jaume Artigues i Vidal, Ana María Castañeda, Jordi Henrich i Monràs, Miguel Roig, Olga Tarrasó Climent

    Paseo Marítimo de la Barceloneta

  3. Parc de la Barceloneta

    Jordi Henrich i Monràs

    Parc de la Barceloneta

  4. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Espacios Exteriores

    Premio FAD

    Paseo del Moll de la Barceloneta

    Rafael de Cáceres Zurita, Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

  5. Ordenación de la Ronda del Mig

    Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

    Ordenación de la Ronda del Mig

  6. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Espacios Exteriores

    Premio FAD

    Paseo Marítimo de la Barceloneta

    Jaume Artigues i Vidal, Ana María Castañeda, Jordi Henrich i Monràs, Miguel Roig, Olga Tarrasó Climent

  7. Paseo del Moll de Barcelona

    Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

    Paseo del Moll de Barcelona

    El moll de Barcelona és el límit sud-oest entre l'àrea del Port Vell (port transformat en espai urbà) i el port industrial. El moll, de 630 per 170 metres, l'utilitzen a hores d'ara línies de creuers i les regulars amb les illes Balears. Les dimensions i el disseny del passeig estan en relació amb la geometria de l'edifici del World Trade Center, situat en un extrem del moll, i amb l'aparcament subterrani. El WTCB és un gran volum de quatre edificis amb un embolcall troncocònic invertit. Un sòcol format perles dues terminals de passatgers emmarca la torre del telefèric de Montjuïc, una de les fites paisatgístiques del port. Una plataforma relaciona els nous edificis amb la ciutat. El passeig central reservat als vianants esta emmarcat per les calçades per on circulen els vehicles que van al WTCB i a les rampes deis aparcaments. A l'extrem urbà del moll, una rotonda el·líptica connecta amb el circuit per a vianants i viari de la ciutat. A fi de filtrar la presència del gran edifici respecte al moll, el passeig tracta de relacionar-se amb el context paisatgístic portuari. El paviment de granit es disposa en faixes transversals, tot relacionant el passeig central i les voreres laterals, i s'estructura mitjançant una trama d'escossells i parterres que configuren diversos àmbits: un de central, de recorregut lineal, i dos de laterals, d'un caràcter més estàtic. La vegetació i l'enllumenat es tracen en dues trames que articulen la plataforma. Hi ha una trama principal d'arbrat mitja-gran, gleditsias triacanthos planta des cada 8 i11 m, amb palmeres datileres aquí i allà. Als extrems del passeig les altes casuarines es barregen amb les palmeres segons un ritme sincopat. Finalment, hi ha una disposició regular d'arbres petits, parkinsonia aculeata, que introdueixen zones d'ombra i colors canviants al llarg de l'any. Els elements d'il·luminació (columnes d'acer inoxidable amb braços en angle que projecten llum en diverses direccions) se situen arreu de la plataforma i creen un sostre transparent sobre el passeig tot matisant la presencia del gran edifici.
  8. Rambla de Gavà

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Jordi Henrich i Monràs

    Rambla de Gavà

    La rambla de Gavà. entre la calle de Gaudí y la carretera C-245. tiene unas dimens1ones de 575 m de longitud y 20 de ancho. con algunos tramos más amplios como las plazas de Jaume Perich y de Josep Tarradellas. La actuación ha consistido en la conversión completa de la rambla en zona de peatones para potenciar sus cualidades urbanas, tanto de uso como paisajísticas. Solamente las calles que la atraviesan mantienen el tráfico de vehículos y se ha regulado el acceso a los aparcamientos situados en la rambla con pilones de acero inoxidable. El pavimento se ha unificado con un solo material. pórfido de origen asiático de color granate, que se relaciona con la memoria histórica de la piedra de Gava. El pavimento es de tamarío mediano, de 20 cm de ancho. para hacerlo muy resistente a la compresión y la flexión. En el paseo central el grosor del pavimento es de 6 cm y en sus espacios laterales es de 8. Se ha trabajado con una sección topográfica inherente a su carácter de rambla. aunque eliminando lodos los desniveles. para hacerla completamente accesible. Con este tratamiento unitario del plano de apoyo y sin obstáculos, la rambla adqu1ere nuevas dimensiones mucho más amplias y se pone de relieve el contexto urbano edificado, así como los jardines de la torre Lluc. La disposición del pavimento en hiladas paralelas al eje del paseo central potencia la dimensión longitudinal. Se ha mantenido el arbolado característico de la rambla. los plátanos. renovando aquellos ejemplares en mal estado. El mobiliario y el alumbrado. de carácter sobrio y funcional, potencian las cualidades espac1ales del paseo. Las columnas de alumbrado son de aluminio anodizado. Los bancos son del tipo Nu con y sin respaldo. Para las terrazas. se ha diseñado un nuevo mobiliario unificado. con sombrillas de color crudo y sillas y mesas de aluminio, que contribuirá de forma importante a la calidad urbana y al orden de la nueva rambla. En las calles transversales, sin desniveles con la rambla, se canaliza el tráfico mediante postes cilíndricos de acero inoxidable. La actuación también ha contemplado la construcción de una nueva red de alcantarillado, de fibra óptica, y se han enterrado y reconstruido todos los servicios. En la parte superior de la rambla, se ha renovado totalmente la plaza de Batista y Roca y la calle d'Antoni Gaudí. en la que se ha construido un aparcamiento subterráneo que ha permitido liberar la rambla de su zona azul. La plaza, totalmente integrada con la rambla en cuanto a materiales, es un gran plano de pórfido que permite todo tipo de actividades cívicas; la transición con los perímetros, situados en distintas rasantes, se produce mediante taludes verdes y distintas escaleras. Aparece también un muro en el límite con la riera de Sant Llorenç. Tanto los escalones como el muro están acabados en pórfido y destaca el corte de Cizalla del lado visto de la piedra del muro.
  9. Parque MR

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Jordi Henrich i Monràs

    Parque MR

    El parc de Maria Regordosa és al barri dels Quatre Cantons, al sector de la vila de Ripollet situat a la riba dreta del riu Ripoll. És un parc que ja existia prèviament i que presentava algunes deficiències: excés de vegetació, falta de vorera perimetral al carrer de Tarragona, mala comunicació entre el pare, el seu entorn urbà i el Centre d'Assistència Primària (CAP), i paviments, enllumenat i mobiliari inadequats. El parc es troba a la rasant dels edificis que li fan façana al costal nord, que és una rasant inferior a la deis carrers perimetrals situats als costats sud, oest i est. La transició entre l'espai central del parc i els carrers perimetrals era a través de talussos amb un pendent bastant fort. El parc, en relació al seu voltant, estava realment enclotat. La intervenció ha buscat obrir el parc com a espai cap al context que l'envolta creant així una nova percepció d 'aquest espai. S'ha disminuït el desnivell entre el parc i el carrer de Tarragona fent -hi un acurat treball de topografia. S'ha apujat la rasant de la base del talús per tal que formi un pla amb un pendent de 1' 1 ,5% transversal al paviment de sauló; d'aquesta manera s'han suavitzat els talussos perimetrals i el pare ha deixat d 'estar enclotat. Amb l'obra s'han millorat els espais perimetrals per a vianants mitjançant noves i amplies voreres amb arbrat, tant al carrer de Tarragona i la carretera de Terrassa com al carrer de la Verge de Montserrat. S'han millorat els diferents accessos al parc, situats a les cantonades, la majoria deis quals ara són adaptats amb rampes, així com la comunicació entre la ciutat i el CAP a través del pare, mitjançant un sistema d'escala i de rampa integrades als nous talussos amb gespa, i un pas de vianants adaptat i amb semàfors. S' ha mantingut també el pas inferior existent sota el carrer de Tarragona, que uneix aquest parc amb el que esta situat al costat del CAP. S'ha solucionat l'excés de vegetació eliminant la que estava en mal estat. S'ha fet una nova i variada plantació d'arbres per tal d'aconseguir una floració del pare en diferents èpoques de l'any. Pollancres, til·lers i mimoses als talussos, xic randes i tipuanes al sauló, i plàtans d'alineació a les voreres perimetrals. S' han plantat els talussos amb gespa i berbena (Verbena repens) de diferents colors (vermell, blau, rosa, lila), i també s'han incorporal unes taques circulars de berbena a l'espai central de sauló per qualificar aquest espai i enriquir la varietat de vegetació amb flor del nou parc. S'ha renovat la il·luminació del parc i deis vials. S'ha substituït el vell mobiliari urbà per un de més qualitat i s'han col·locat nous jocs infantils en un recinte circular envoltat per una tanca de fusta. També s'ha construït una nova xarxa de clavegueram per al parc.
  10. Premio Década

    Galardonado / Premiado

    Premio Década

    Ordenación de la Ronda del Mig

    Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

  11. Arranjament de la Plaça Ramon Berenguer el Gran

    Carles Casamor i Maldonado, Jordi Henrich i Monràs

    Arranjament de la Plaça Ramon Berenguer el Gran

Bibliografía