Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Olga Tarrasó Climent

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Paseo del Moll de la Barceloneta

    Rafael de Cáceres Zurita, Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

    Paseo del Moll de la Barceloneta

    El passeig del Moll de la Barceloneta al costat del Moll de la Fusta, materialitza la idea de corona perimetral que envolta el Port Vell com un element urbà a escala de la ciutat. El projecte s'ordena com un gran espai lineal mantenint la seva vocació de passeig lligat a la Barceloneta i el Port, i reforça el concepte d'espai buit en l'escala portuària. Així, la vorera del costat de la Barceloneta s'amplia fins a 15 m. recuperant la configuració històrica del passeig, millorant la relació entre espai vianants i establiments comercials. Sota la calçada es troba un aparcament subterrani. La secció del passeig entre la calçada i l'aigua, reflecteix el canvi d'escala, una vorera d'onze metres es relaciona amb el costat de la Barceloneta mitjançant grups d'arbrat que trenquen les alineacions del carrer generant noves visuals cap als grans espais del passeig , que s'obren cap al port, pautats per grups de palmeres. Als extrems se situen dues grans places lleugerament inclinades com a elements de transició respecte als edificis.
  2. Paseo Marítimo de la Barceloneta

    Jaume Artigues i Vidal, Ana María Castañeda, Jordi Henrich i Monràs, Miguel Roig, Olga Tarrasó Climent

    Paseo Marítimo de la Barceloneta

  3. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Espacios Exteriores

    Premio FAD

    Paseo del Moll de la Barceloneta

    Rafael de Cáceres Zurita, Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

  4. Ordenación de la Ronda del Mig

    Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

    Ordenación de la Ronda del Mig

  5. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Espacios Exteriores

    Premio FAD

    Paseo Marítimo de la Barceloneta

    Jaume Artigues i Vidal, Ana María Castañeda, Jordi Henrich i Monràs, Miguel Roig, Olga Tarrasó Climent

  6. Paseo del Moll de Barcelona

    Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

    Paseo del Moll de Barcelona

    El moll de Barcelona és el límit sud-oest entre l'àrea del Port Vell (port transformat en espai urbà) i el port industrial. El moll, de 630 per 170 metres, l'utilitzen a hores d'ara línies de creuers i les regulars amb les illes Balears. Les dimensions i el disseny del passeig estan en relació amb la geometria de l'edifici del World Trade Center, situat en un extrem del moll, i amb l'aparcament subterrani. El WTCB és un gran volum de quatre edificis amb un embolcall troncocònic invertit. Un sòcol format perles dues terminals de passatgers emmarca la torre del telefèric de Montjuïc, una de les fites paisatgístiques del port. Una plataforma relaciona els nous edificis amb la ciutat. El passeig central reservat als vianants esta emmarcat per les calçades per on circulen els vehicles que van al WTCB i a les rampes deis aparcaments. A l'extrem urbà del moll, una rotonda el·líptica connecta amb el circuit per a vianants i viari de la ciutat. A fi de filtrar la presència del gran edifici respecte al moll, el passeig tracta de relacionar-se amb el context paisatgístic portuari. El paviment de granit es disposa en faixes transversals, tot relacionant el passeig central i les voreres laterals, i s'estructura mitjançant una trama d'escossells i parterres que configuren diversos àmbits: un de central, de recorregut lineal, i dos de laterals, d'un caràcter més estàtic. La vegetació i l'enllumenat es tracen en dues trames que articulen la plataforma. Hi ha una trama principal d'arbrat mitja-gran, gleditsias triacanthos planta des cada 8 i11 m, amb palmeres datileres aquí i allà. Als extrems del passeig les altes casuarines es barregen amb les palmeres segons un ritme sincopat. Finalment, hi ha una disposició regular d'arbres petits, parkinsonia aculeata, que introdueixen zones d'ombra i colors canviants al llarg de l'any. Els elements d'il·luminació (columnes d'acer inoxidable amb braços en angle que projecten llum en diverses direccions) se situen arreu de la plataforma i creen un sostre transparent sobre el passeig tot matisant la presencia del gran edifici.
  7. Paseo Marítimo de Badalona

    Espinàs i Tarrasó, GRECCAT Enginyeria i Medi Ambient, Julià Espinàs Casas, Olga Tarrasó Climent

    Paseo Marítimo de Badalona

    El nou passeig marítim està dissenyat a escala del front urbà construït sobre el passat industrial de la ciutat, establint un diàleg amb el recuperat paisatge natural. Un acurat treball topogràfic tanca la perspectiva de la platja contra la nova marina, crea les places de relació entre els dos costats del traçat ferroviari en l’antic pont d’Eduard Maristany i la seqüència d’accés de la ciutat al mar a Martí i Pujol.La integració dels accessos al Pont del Petroli en el traçat del passeig reforça recorregut en la seva part central. L’elecció de materials i l’escala que confereix al conjunt el sistema d’enllumenat, ajuden a la comprensió del paisatge des d’una òptica d’àmbit metropolità.Els passeigs paral·lels de fusta i formigó resolen les dificultats de la propietat dels terrenys(límits de la ZMT) relligats per la distribució de la vegetació de palmeres de 5 especies diferents que, relligades per una plantació de tamarius al llarg de tot el traçat, doten el passeig de caràcter propi.
  8. Premio Década

    Galardonado / Premiado

    Premio Década

    Ordenación de la Ronda del Mig

    Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

  9. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Paseo Marítimo de Badalona

    Espinàs i Tarrasó, GRECCAT Enginyeria i Medi Ambient, Julià Espinàs Casas, Olga Tarrasó Climent

Bibliografía

Sociedades