Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Obras (15)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (15)
-
Casa Pere Sitges Bassa
Edifici civil. Construcció de planta baixa, pis, golfes i terrat amb una torre quadrada que queda a la part central de la façana. El seu interès recau en la reforma que es va fer a finals del segle XIX. Es caracteritza per la gran profusió d'elements escultòrics de tipus ornamental que coronen les obertures (curiosament cap d'elles d'igual forma ni mida): trencaaigües amb escuts, florons, garlandes, figures humanes; impostes i capitells amb elements florals i animals; gàrgoles animals als angles de la torre. S'accedeix a la planta principal a través d'una escala de dos trams amb les baranes esculpides. La façana està esgrafiada. Hi ha un jardí a la part anterior de la casa, tancat amb un reixat de ferro també treballat amb elements florals. És un dels edificis més característics del passeig de Vilassar. No hi ha la data de construcció, però a les fotografies es pot veure que l'any 1898 ja estava construïda. -
Casa del Director de la Fàbrica Asland
Eduard Ferrés i Puig, Lluís Homs i Moncusí
Edifici aïllat destinat a habitatge temporal dels successius directors de la fàbrica de ciment del clot del moro. És d'estil modernista d'arrel gaudiniana, sobretot visible en el tractament de la pedra, elements decoratius i disseny constructiu. La modulació de l'edifici és a partir d'un mòdul central rematat per uns elements decoratius a manera de merlets que sobresurten en tres cossos perpendiculars. A llevant l'entrada del xalet es fa a través de tres arcs parabòlics. El parament és de carreus de pedra combinant els colors blanc i verd de la ceràmica i la rajola de les teulades i també la fusta en alguns elements. Construcció del 1905 feta un cop acabada la fàbrica de ciment del Clot del moro, en aquell moment, la primera d'Espanya dedicada a l'obtenció de ciment Portland. EL Clot del Moro fou iniciativa d'E. Güell, primer comte de Güell, exponent clar de la iniciativa industrial de finals del s. XIX i principis del s. XX. El conjunt de la fàbrica és obre de l'arquitecte valencià Guastavino i el xalet, de l'arquitecte Eduard Ferrers Puig, sota la iniciativa d'E. Güell. La fàbrica fou tancada a mitjan dels setanta del s. XX. A finals de la mateixa dècada el xalet patí un incendi força devastador. -
Fábrica Asland
Guastavino Fireproof Construction Company, Eduard Ferrés i Puig, Rafael Guastavino Moreno, Isidoro Pedraza de la Pascua, Ewing Wallace
Va ser la primera factoria de la companyia Asland, fundada el 1901 per l’industrial i mecenes Eusebi Güell. Va començar a funcionar l’any 1903, i era la primera fàbrica del país que produïa ciment del tipus pòrtland. Es tracta d’una obra construïda en una disposició esglaonada o “en cascada”, al vessant dret del naixement del Llobregat. Aquesta disposició afavoria el procés de producció, per la seva proximitat als punts d’explotació de la primera matèria, i també permetia aprofitar l’energia hidràulica del riu. La fàbrica funcionava pel principi normal de la gravetat. A la part alta es recollia la marga i la calcària de les pedreres situades més amunt, i a la base s’obtenia el producte definitiu. Guastavino va utilitzar per a les construccions voltes a la catalana amb tirants, amb llums de 12 metres. Un petit ferrocarril de via estreta, amb vies de 60 centímetres d’amplada, connectava la fàbrica amb Berga i Manresa. La fàbrica va tancar l’any 1975. -
Vil·la Flora
Torre aïllada de planta baixa i dos pisos, amb una porteria independent a l'entrada, de 1920. Té un jardí molt gran que continua a l'altre costat de la riera, amb una gran porta d'entrada. Dins el jardí hi ha templets i fonts i altres elements arquitectònics. L'edifici té influències de diferents estils, ja que l'autor era un home que viatjava molt. Destaca la influència del Secessionisme vienès. -
Residència Sant Josep
Edifici que llinda amb l'antiga Creu Roja i l'antic convent de Carmelites, ara parròquia de Sant Josep. Forma part de l'espai de beneficència que a principis de segle XX s'ubicarà a la ciutat. L'edifici, propietat de l'Ajuntament, és d'estil noucentista, construït el 1912 amb elements de caràcter modernista. Cal destacar les finestretes superiors i la tribuna de l'entrada, que li donen una certa similitud amb l'edifici del costat, de Puig i Cadafalch (Creu roja). Malgrat tot, la concepció de l'estructura de la casa respon a una línia molt més racional, funcional i institucionalitzada. Segons el Catàleg de Patrimoni, on queda inclosa, queden protegides la façana i els volums, essent els interiors susceptibles de canvi. Esgrafiats De nova creació a les façanes, dissenyats i realitzats per l'artista Pares de Mataró a principis de 1988 amb motiu de les obres de reforma de l'interior i exterior de l'edifici. Els esgrafiats ocupen aproximadament 600 m de dibuix. Quan se li encarregà el projecte, en Parés va fer 4 avantprojectes, un modernisme moderat, un de florit, un noucentista i un de simple. L'arquitecte Martí Coll va triar el primer, el modernisme més florit. Els motius són bàsicament flors i ones del mar, que es poden apreciar a les sanefes que volten l'edifici. A la façana de ponent destaca l'escut de Catalunya i la vara de Sant Josep, ja que la beneficència encara depèn de la parròquia. Igual que l'edifici annex al convent, l'emplaçament de la beneficència municipal i l'asil de gent gran fou concedit a l'ajuntament l'any 1942. L'origen de l'asil és degut a una disposició del Capità General del Principat, l'any 1836, manant a totes les poblacions recollir tots els ancians i pobres i donar-los alberg. Les dependències municipals resultaren insuficients, ja que al mateix lloc hi havia una escola primària per a nenes pobres, i se'n construí l'actual beneficència municipal de Sant Josep, l'any 1912, amb entrada per la muralla de Sant Llorenç -
Cases Lladó
Conjunt de cases que formen un grup homogeni. Totes són unifamiliars, de planta baixa i una eixida o pati al davant i un altre al darrera. En totes destaca el coronament que, encara que oculta la coberta, és purament ornamental. Cap d'ells és igual: alguns presenten merlets, altres línies sinuoses i capricioses en formes d'onades, etc. tots ells estan esgrafiats amb garlandes i motius florals. Al damunt del les tres obertures de la façana hi ha diversos motius florals. Al damunt de les tres obertures de la façana hi ha diversos tipus de trencaaigües: garlandes, cornises amb antefixes, etc. Totes les casetes presenten un reixat idèntic que dóna més homogeneïtat al conjunt.