Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Xavier Martí Galí

  • Xavier Martí Galí

Memoria

S’incorpora com a arquitecte associat a l’Estudi de Carlos Ferrater l’any 2003. El 2006 constitueix amb Carlos Ferrater, Lucía Ferrater i Borja Ferrater la societat Office of Architecture in Barcelona (OAB) juntament amb Núria Ayala com a directora de projectes. Coautor amb Carlos Ferrater del passeig Marítim a la platja de Ponent, la torre d’oficines Mediapro al districte 22@, la torre WTC de Cornellà, la torre Aquileia a Jesolo, Venècia, la casa AA a Sant Cugat del Vallès i diversos edificis d’oficines a Barcelona, Madrid i Bilbao. Actualment està treballant en projectes tant a escala nacional com internacional, a països com França, Marroc, Mèxic i Equador. Ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona del 2008 com a coautor de l’edifici torre Mediapro a Barcelona. Com a coautor del passeig Marítim de la platja de Ponent de Benidorm, ha rebut el Premi Nacional d’Arquitectura Espanyola 2011 de Disseny Urbà, 1r premi CEMEX 2011 a la categoria Infraestructura i Urbanisme, el 2n en Sostenibilitat Internacional i el 3r en Accessibilitat Internacional, premi WAN 2011 Disseny Urbà, Insígnia d’or 2010 atorgada per HOSBEC, premi d’arquitectura COACV 2007-2009 a la categoria d’Urbanisme i Paisatge, premi FAD d’Arquitectura 2010 en la categoria Ciutat i Paisatge, Chicago Athenaeum International Architecture Award "best new global design" 2010, premi Saloni d’Arquitectura 2010, Premi Fopa 2009 a l’obra de millor integració a l’entorn i respecte mediambiental, premi Aplus 2010 a l’Arquitectura d’Espais Públics i Infraestructures, premi Europeu de l’Espai Públic Urbà "Public Space" de 2010 amb menció especial, VIII Premis de Ceràmica ASCER 2009, premi Saló Immobiliari Madrid 2006, premi ASPRIMA 2006 pel millor desenvolupament del turisme i un lloc finalista al Premi Europeu del Paisatge "Rosa Barba" 2010 i a la XI Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme 2011, amb reconeixement exprés. El 2012 va rebre el primer premi dels Premis Porcelanosa, com a coautor de Casa BF a Castelló. Ha publicat juntament amb Carlos Ferrater el llibre Benidorm. West Beach Promenade, editat per Actar i el llibre La Casa AA/Origami House, editat per aMag. Ha fet conferències a Espanya, França, Xina, Mèxic, Itàlia i Estònia. Ha estat president del tribunal de projectes de final de carrera a l’Escola d’Arquitectura de la Salle 2012 i president del tribunal del Màster Habilitant de l’Escola d’Arquitectura de la Salle 2010, així com jurat a diversos premis d’arquitectura nacionals i internacionals. El 2010 va ser professor convidat del Màster de Projectes XXI de la UPC. Des de juny de 2012 diverses maquetes i dibuixos originals del passeig Marítim de Benidorm han passat a formar part de la col•lecció permanent del Centre Nacional d’Art i de Cultura Georges Pompidou.

Autor: Office of Architecture in Barcelona (OAB)

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Edificio de Viviendas Plaza Lesseps

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri, Xavier Martí Galí

    Edificio de Viviendas Plaza Lesseps

    La volumetria edificatòria s’emmarca dins d’un dels nous plans metropolitans de la ciutat de Barcelona juntament amb l’obertura d’un nou carrer i l’ampliació d’un altre. La proposta volumètrica d’aquest edifici es resol d’una manera orgànica dividint l’edifici en dues parts separades per un espai lliure entre els blocs. Aquesta decisió permet optimitzar la crugia amb unes llums de vuit metres de fons en la seva façana corresponent I ventilant totes les estances a l’exterior. L’encaix de l’edifici a l’espai lliure entre blocs en sentit longitudinal permet fer un gir al xamfrà que recull la doble façana de l’edifici, emfatitzant la fractura volumètrica, i així alleugerant la frontalitat de l’edifici. D’aquesta manera s’aconsegueix de nou la verticalitat amb una imatge orgànica d’un edifici bicèfal. A la planta baixa l’accés als locals es produeix també des de l’espai entre ambdos blocs i també des dels carrers. L’aparcament es distribueix en tres plantes soterrani ocupant el 100% del gàlib i que s’hi accedeix a través d’una rampa situada junt a la paret mitgera amb accés pel carrer Riera de Vallcarca que és el punt més baix del solar. Els accessos als habitatges es fan a través de quatre porteries situades dos a dos en les façanes nord i sud respectivament. Les façanes ofereixen un joc de persianes fixes i corredisses metàl·liques que obren i tanquen les terrasses i permeten una millor integració dels espais interior i exterior que graduen la llum natural. Les persianes estan compostes per muntants d’acer inoxidable i travessers de secció tubular lacats gris perla i queden emmarcades per fins passamans d’acer formant una retícula on les verticals pauten un ritme i les horitzontals afinen els cantells del forjat. Aquests plans de façana amb gelosies juntament amb el pla interior de vidre, es trenen en tot el seu perímetre creant espais intersticials, llocs de transició entre ciutat i espai interior habitat, herència de l’arquitectura mediterrània de l’arquitecte Coderch. L’edifici, juntament amb la biblioteca Joan Fuster s’erigeix com una icona de la nova Plaça Lesseps.
  2. Edificio Mediapro

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Patrick Genard & Asociados, Carlos Ferrater i Lambarri, Patrick Genard, Xavier Martí Galí

    Edificio Mediapro

    L’edifici és la primera peça d’una seqüència que acaba a la torre Agbar. En aquest context gira la seva testera i es col·loca de cara a la Diagonal de manera que converteix el factor casual de l’escorç en una façana respectuosa alineada amb la gran avinguda. En les quatre primeres plantes l’edifici es perfora per permetre al carrer Bolívia arribar fins al final i focalitzar la perspectiva urbana. En les plantes superiors busca en diagonal l’aresta superior de la torre per generar una interacció entre les dues alineacions que produeix un joc dinàmic d’ombres. El cos baix o sòcol penetra sota la torre i, amb la seva façana transparent, produeix un nou espai públic, una plaça triangular. La torre d’oficines ofereix una gran flexibilitat d’ús gràcies a unes plantes diàfanes que es deriven de la inexistència de pilars o estructures intermèdies. Una única i repetida finestra, desenvolupada en continuïtat a totes les façanes, ofereix una bona il·luminació i vistes, així com una gran versatilitat de distribució interior. La producció i docència audiovisual en el cos baix i la gestió empresarial a la torre constitueixen una unitat programàtica. L’esquelet estructural es converteix en la forma final de l’edifici perquè s’aconsegueix la coincidència entre l’estructura portant i la façana. La fusió d’una membrana o diafragma estructural amb les lloses posttesades permet grans llums a més de donar rigidesa al conjunt. La retícula de pilars i les lloses permeten considerar el conjunt pilar–forjat com si es tractés de grans bigues vierendel.
  3. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Edificio Mediapro

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Patrick Genard & Asociados, Carlos Ferrater i Lambarri, Patrick Genard, Xavier Martí Galí

  4. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Edificio de Viviendas Plaza Lesseps

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri, Xavier Martí Galí

  5. Casa Davant del Mar

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Xavier Martí Galí

    Casa Davant del Mar

    Situada la badia de Port de la Selva, a la costa nord del Parc Natural del Cap de Creus, davant del mar i la tramuntana. La casa, una construcció entre mitgeres, recull l'herència cultural del lloc i pren com a referència les cases Villavecchia de F. Corretja i A. Milá i la casa Senillosa de J.A. Coderch, ambdues ubicades a la població veïna de Cadaqués, i són exemple del respecte per allò tradicional, tot incorporant-hi comoditats i elements moderns. Construïda en una parcel·la profunda i estreta entre dos carrers: el passeig de la Platja i el carrer Selva de Mar, i té edificis molt propers i de major altura. La secció resol els condicionants de la normativa del casc antic per mitjà d'un escalonament de la secció a mesura que s'aproxima al carrer posterior, millora les condicions d'assolellament i ventilació i adequa les alçades, com les façanes tradicionals dels patis protegits. Atesa la proporció allargada de la parcel·la, l'orientació solar al nord, els difícils condicionants meteorològics i la falta de privadesa, la casa planteja un pati aïllat i protegit en un lloc central obert a la casa, que es converteix en un espai de relació i estar, que participa del dia i la nit, i que es protegeix de la calor, el fred, la pluja i el vent. Aquest és el lloc de relació entre els habitants i el seu espai íntim imaginat per a una vida no amenaçada. L'interior de la casa es distribueix en tres nivells. A la planta baixa, hi ha un accés pels dos carrers; hi ha un accés posterior al garatge i un accés per als vianants a la part del davant, per la qual s'accedeix directament a l'espai de cuina-menjador-pati, mantenint així la tipologia de casa de pescadors. A la primera planta hi ha els dormitoris, als quals s'accedeix per dues escales; una interior i una altra exterior. En aquest nivell el pati és un atri de distribució a través d'una galeria penjada que genera un contínuum centre de la vida domèstica. Finalment, al segon nivell hi ha la biblioteca, l'estar i una terrassa protegida que mira cap al mar. Constructivament, la casa es resol economitzant mitjans i reconeixent la lògica estructural interna dels seus materials, que, gràcies a la incidència de la llum, manifesten els aspectes més sensitius del seu interior. El rigor, l'austeritat i la materialitat defineixen els espais que connecten l'escala domèstica de la casa amb el pati o domini figurat, que, en transcendir allò domèstic, construeix una escala major en la qual l'imaginari enriqueix la forma d'habitar.

Bibliografía

Sociedades