Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

  • Edificio Mediapro

Memoria

L’edifici és la primera peça d’una seqüència que acaba a la torre Agbar. En aquest context gira la seva testera i es col·loca de cara a la Diagonal de manera que converteix el factor casual de l’escorç en una façana respectuosa alineada amb la gran avinguda. En les quatre primeres plantes l’edifici es perfora per permetre al carrer Bolívia arribar fins al final i focalitzar la perspectiva urbana. En les plantes superiors busca en diagonal l’aresta superior de la torre per generar una interacció entre les dues alineacions que produeix un joc dinàmic d’ombres. El cos baix o sòcol penetra sota la torre i, amb la seva façana transparent, produeix un nou espai públic, una plaça triangular. La torre d’oficines ofereix una gran flexibilitat d’ús gràcies a unes plantes diàfanes que es deriven de la inexistència de pilars o estructures intermèdies. Una única i repetida finestra, desenvolupada en continuïtat a totes les façanes, ofereix una bona il·luminació i vistes, així com una gran versatilitat de distribució interior. La producció i docència audiovisual en el cos baix i la gestió empresarial a la torre constitueixen una unitat programàtica. L’esquelet estructural es converteix en la forma final de l’edifici perquè s’aconsegueix la coincidència entre l’estructura portant i la façana. La fusió d’una membrana o diafragma estructural amb les lloses posttesades permet grans llums a més de donar rigidesa al conjunt. La retícula de pilars i les lloses permeten considerar el conjunt pilar–forjat com si es tractés de grans bigues vierendel.

Autor: Jaume Prat

Fuente: APP BCN Arquitectura

L’edifici és una primera peça d’una seqüència que finalitza a la Torre Agbar que gira el cap i es col·loca frontalment a l'Av.Diagonal. L’edifici es perfora a les quatre primeres plantes per donar un final al carrer Bolívia i focalitzar la perspectiva urbana. La torre amb el desplaçament en voladís, construeix una aresta que l’atorga tensió i caràcter. A les plantes superiors, l’edifici busca en diagonal l’aresta superior de la torre, atorgant amb la seva geometria un final escultòric. L’estructura es converteix en la forma final de l’edifici al coincidir l’estructura de sustentació y la façana. La producció i la docència audiovisual situades al cos baix i la gestió empresarial situada a la torre, constitueixen una unitat programàtica. Al carrer lateral, el cos baix que s’alinea amb l’antiga fàbrica, es tanca amb panells metàl·lics amb diferents graus de perforació i amb una acabat en tons mes daurats, que contrasten amb la contundència formal de la verticalitat de la torre.

Fuente: Mostres d'arquitectura

Edifici d'Oficines Mediapro LA CIUTAT (Relació amb l’entorn) L’edifici és una primera peça d’una seqüència que finalitza a la Torre Agbar. L’edifici gira la seva façana davantera i es col·loca frontalment cap a la Diagonal i converteix una eventual auto rotació en una façana respectable alineada amb la gran avinguda. L’edifici es perfora en les seves quatre primeres plantes per donar final al carrer Bolívia i focalitzar la perspectiva urbana. La torre amb el seu primer desplaçament en volada construeix una aresta que li atorga tensió i caràcter. A un nivell inferior i coincidint amb el sòcol de l’edifici contigu, la torre desvia la seva alineació, genera un nou pla, construeix façana frontal amb l’Avinguda Diagonal i permet obrir les visuals de l’edifici limítrof. A les seves plantes superiors l’edifici busca en diagonal l’aresta superior de la torre i atorga, amb la seva geometria, un final escultòric i la interacció de les dues alineacions genera un joc dinàmic d’ombres. El cos baix o sòcol penetra sota la torre i amb la seva façana transparent genera un nou espai públic, una plaça triangular. En torn d’aquesta l’edifici es converteix en una escultura respectuosa i curosa a les sol·licitacions urbanes. L’EDIFICI I LA SEVA FUNCIONALITAT La torre d’oficines ofereix una gran flexibilitat d’ús, gràcies a la inexistència de pilars o estructures intermèdies que permeten unes plantes diàfanes. Una única i repetida finestra desenvolupada en continuïtat en totes les façanes ofereix una bona il·luminació i vistes des de qualsevol punt de la torre i una gran versatilitat de distribució interior. Els vidres a l’interior de la retícula eviten l’enlluernament i queden protegits de la insolació directa, del aigua i la brutícia. La diferent configuració de les diferents plantes permet una certa especialització funcional dels programes. La producció i docència audiovisual en el cos de la base i la gestió empresarial a la torre constitueixen una unitat programàtica. L’ESTRUCTURA L’esquelet estructural es converteix en la forma final de l’edifici en aconseguir la coincidència entre l’estructura sostenidora i la façana. Només des de fa una mica més d’una dècada ha estat possible el seu càlcul per elements finits. La fusió d’una membrana o diafragma estructural amb les lloses pretesades permet la creació de grans llums a més de donar rigidesa al conjunt. Les zones amb menys càrrega de la façana col·laboren solidàriament a suportar els majors esforços de les parts de la retícula amb més tensió: “democràcia estructural”. Un mateix element, un pilar de 0,70 cm x 0,30 cm, varia la seva secció d’acer interior segons l’estat de càrregues al mateix temps que el seu farciment de formigó li atorga una major inèrcia enfront el foc. La major altura d’aquests pilars en les plantes baixes i en la última destinada a instal·lacions atorga a l’edifici una configuració clàssica. La retícula de pilars i lloses permeten considerar al conjunt pilar-forjat com si fossin unes gran bigues vierendeel. MATERIALITAT L’estructura pintada en un color bronze acerat al igual que les fines tanques metàl·lics de les finestres, que tanquen els buits de l’estructura, matisa les diferents llums adquirint així la torre un aspecte sensitiu i potent. El parament frontal del sòcol amb un desplegament de grans vidres conforma una façana urbana i deixa entreveure, gràcies a la seva transparència, la vida de l’edifici i les circulacions del públic. Al carrer lateral, en el cos de la base que s’alinea amb l’antiga fàbrica, es tanca amb plafons metàl·lics amb diferents graus de perforació, que amb un acabat de tons més daurats, ofereix a la ciutat un caràcter amable amb el tractament horitzontal de les seves pells que contrasten amb la contundència formal de l’estructura vertical de la torre.

Autor: Carlos Ferrater i Lambarri

Autores

Sobre el Mapa