Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Biblioteca Universitaria de la URV

  • Biblioteca Universitaria de la URV

  • Biblioteca Universitaria de la URV

  • Biblioteca Universitaria de la URV

  • Biblioteca Universitaria de la URV

  • Biblioteca Universitaria de la URV

  • Biblioteca Universitaria de la URV

  • Biblioteca Universitaria de la URV

  • Biblioteca Universitaria de la URV

  • Biblioteca Universitaria de la URV

  • Biblioteca Universitaria de la URV

  • Biblioteca Universitaria de la URV

Memoria

La biblioteca s'ha construït en el gran pati d'un altre edifici universitari amb forma d'U. Al vestíbul a la planta baixa, situada a nivell de la part alta del terreny, s'arriba per una passarel·la i per una escala des del pati enjardinat, on queda assentada la planta semisoterrani. Escala i rampa identifiquen, en el conjunt d'edificis, al prismàtic volum de la biblioteca. Les sales d'estudi i informàtica estan localitzades en la planta d'accés i en la planta inferior. La biblioteca està en part a la planta baixa i a la planta superior. L'edifici s'ha construït amb murs de formigó vist en l'exterior i en la façana sud unes grans lames també de formigó actuen com a persiana, alhora que sobre els seus plans inclinats havien d'instal·lar-se panells fotovoltaics. Al jardí exterior la il·luminació és el reflex sobre plaques inclinades de formigó blanc de la llum de projectors encastats en el paviment.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

Es projecta una plaça com espai públic, de relació entre la biblioteca i el futur edifici de serveis, com a punt de referència per a fluxes d’estudiants, que hi accediran des de diverses direccions. La Biblioteca s’inserta en l`àmbit de la parcel·la de major dimensió com un edifici compacte, d’escàs volum per tal que la seva presència deixi en bones condicions l’edifici que es projecta en la mateixa parcel·la. A la Biblioteca s’hi accedeix des de dues cotes diferenciades, per mitjà d’un element que trencant amb la geometria rígida de l’edifici, genera la rampa-escala-porxo d’accés. La disposició de les àrees del programa funcional obeeixen als requeriments sol·licitats en les bases. Les sales d’estudi i informàtica es disposen en la planta d’accés i en la inferior. La Biblioteca, alhora, està dividida entre la planta baixa i la superior. La presència de llum natural ha estat un dels objectius del projecte, així com la disposició de les plantes amb una geometria que possibiliti la màxima flexibilitat en l’organització de les diferents àrees. Els tancaments de l’edifici responen al control solar , sense renunciar a la il·luminació de l’interior. Només la façana nord-est manca de protecció solar. La sala principal de la Biblioteca s’organitza com una planta lliure amb finestrals en tres de les façanes per tal d’obtenir una bona relació amb l’exterior i amb un gran lluernari que garanteix la il·luminació natural del centre de la planta.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

L’edifici completa una illa del campus Sescelades ja consolidada per la presència d’algunes facultats existents. Per tal de no crear una interferència formal en aquestes preexistències, adopta la forma d’un prisma de petites dimensions, al qual s’accedeix des d’un nivell intermedi. Aquesta planta salva el desnivell entre les diferents cotes de les cares del prisma, i s’hi arriba a través d’una escala i una rampa que són els únics elements situats fora del prisma. La rampa arrenca des del carrer i se sosté per mitjà d’unes peces de formigó en forma de L. L’escala queda protegida per una coberta de formigó i sorgeix del prisma amb una clara vocació escultòrica i representativa. Les aules d’estudi i informàtica ocupen el nivell del vestíbul i el nivell inferior, mentre que la sala de lectura, de doble alçària, es troba a la planta superior. L’estructura portant permet una gran flexibilitat a l’hora de repartir els usos.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autores

Sobre el Mapa