Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Biblioteca Universitària de la URV

  • Biblioteca Universitària de la URV

  • Biblioteca Universitària de la URV

  • Biblioteca Universitària de la URV

  • Biblioteca Universitària de la URV

  • Biblioteca Universitària de la URV

  • Biblioteca Universitària de la URV

  • Biblioteca Universitària de la URV

  • Biblioteca Universitària de la URV

  • Biblioteca Universitària de la URV

  • Biblioteca Universitària de la URV

  • Biblioteca Universitària de la URV

Memòria

La biblioteca s'ha construït en el gran pati d'un altre edifici universitari amb forma d'U. Al vestíbul a la planta baixa, situada a nivell de la part alta del terreny, s'arriba per una passarel·la i per una escala des del pati enjardinat, on queda assentada la planta semisoterrani. Escala i rampa identifiquen, en el conjunt d'edificis, al prismàtic volum de la biblioteca. Les sales d'estudi i informàtica estan localitzades en la planta d'accés i en la planta inferior. La biblioteca està en part a la planta baixa i a la planta superior. L'edifici s'ha construït amb murs de formigó vist en l'exterior i en la façana sud unes grans lames també de formigó actuen com a persiana, alhora que sobre els seus plans inclinats havien d'instal·lar-se panells fotovoltaics. Al jardí exterior la il·luminació és el reflex sobre plaques inclinades de formigó blanc de la llum de projectors encastats en el paviment.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

Es projecta una plaça com espai públic, de relació entre la biblioteca i el futur edifici de serveis, com a punt de referència per a fluxes d’estudiants, que hi accediran des de diverses direccions. La Biblioteca s’inserta en l`àmbit de la parcel·la de major dimensió com un edifici compacte, d’escàs volum per tal que la seva presència deixi en bones condicions l’edifici que es projecta en la mateixa parcel·la. A la Biblioteca s’hi accedeix des de dues cotes diferenciades, per mitjà d’un element que trencant amb la geometria rígida de l’edifici, genera la rampa-escala-porxo d’accés. La disposició de les àrees del programa funcional obeeixen als requeriments sol·licitats en les bases. Les sales d’estudi i informàtica es disposen en la planta d’accés i en la inferior. La Biblioteca, alhora, està dividida entre la planta baixa i la superior. La presència de llum natural ha estat un dels objectius del projecte, així com la disposició de les plantes amb una geometria que possibiliti la màxima flexibilitat en l’organització de les diferents àrees. Els tancaments de l’edifici responen al control solar , sense renunciar a la il·luminació de l’interior. Només la façana nord-est manca de protecció solar. La sala principal de la Biblioteca s’organitza com una planta lliure amb finestrals en tres de les façanes per tal d’obtenir una bona relació amb l’exterior i amb un gran lluernari que garanteix la il·luminació natural del centre de la planta.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

L’edifici completa una illa del campus Sescelades ja consolidada per la presència d’algunes facultats existents. Per tal de no crear una interferència formal en aquestes preexistències, adopta la forma d’un prisma de petites dimensions, al qual s’accedeix des d’un nivell intermedi. Aquesta planta salva el desnivell entre les diferents cotes de les cares del prisma, i s’hi arriba a través d’una escala i una rampa que són els únics elements situats fora del prisma. La rampa arrenca des del carrer i se sosté per mitjà d’unes peces de formigó en forma de L. L’escala queda protegida per una coberta de formigó i sorgeix del prisma amb una clara vocació escultòrica i representativa. Les aules d’estudi i informàtica ocupen el nivell del vestíbul i el nivell inferior, mentre que la sala de lectura, de doble alçària, es troba a la planta superior. L’estructura portant permet una gran flexibilitat a l’hora de repartir els usos.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autors

Sobre el mapa