Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Neix a Eivissa el 1944 Títol d’Arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) el 1968 Estudi professional amb José Antonio Martínez Lapeña des de 1968 (Martínez Lapeña-Torres Arquitectos) Arquitecte Diocesà d’Eivissa de 1973 a 1977 Doctor per l’ETSAB el 1993 Professor de Projectes, Dibuix i Arquitectura del Paisatge per l’ETSAB de 1969 a 2014 Professor visitant a la University of California-Los Angeles. 1977, 1981, 1984 Professor visitant a la GSD, Harvard University: 1998 i 2002 / Kenzo Tange Visiting Professor 1995 Resident a l’Acadèmia Espanyola de Roma. Primavera 1990 Thomas Jefferson Foundation Visiting Profesor, University of Virginia. Primavera 2008 Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears, 2008 Medalla d’Or del Consell Insular d’Eivissa, 2011 Autor dels llibres: Guía de Arquitectura de Eivissa y Formentera. Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, 1980 Luz Cenital; Zenital Light, Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, 2005 Hubiera preferido invitarles a cenar… Editorial Pretextos, 2005 Dibujos de Enric Miralles y Elías Torres en la India. 1992, Editorial Associació d’Idees. Massilia, 2011 Arquitectura e Infraestructuras, Fundación Esteyco, 2011 5 llibres d’exercicis per l’ETSAB des de 2009 a 2014. Ed. UPC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Casa Garcia

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Casa Garcia

    ...els tigres i els lleons amuntegats al costat dels pingüins i les foques de qualsevol zoològic i, com un més, aquesta tableta de xocolata que espera ser penetrada amb el seu continu badall. La meva habitació és la tercera unça de l'esquerra; no sé si menjar-me-la o deixar-me empassar pel tub que perfora la tauleta i m'estira des de que surto de l'automòbil fins que em veig llançat al seu interior per la «kentia» que, com sempre, em dirà: ¡alt! M'agrada aquest vegetal esquemàtic de dits punxeguts que recorda l’os de pollastre amb què Hansel i Gretel enganyaven a la bruixa. Però, què diran els veïns? ... Els veïns no diran res; continuaran saludant-se de finestra en finestra creuant les mirades per sobre de la tauleta, i qualsevol matí instal·laran sobre ella una taula de ping-pong per a jugar una partida.
  2. Torre Andrade

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Torre Andrade

    El solar que ocupa la torre mesura 30x12m. Les ordenances especials del Pla Parcial permeten construir setze plantes i es poden obrir buits en les quatre façanes, sense dret a vol en les de l'interior de la illa. L'edifici alberga 80 habitatges dels quals quatre són iguals i ocupen els vèrtexs de la planta i altres dues en dúplexs se situen en el centre del costat major. El terrat de l'edifici és una terrassa-jardí on una piscina és el dipòsit per a emergència d'incendis. La Torre Velasca a Milà, de l'estudi d'arquitectura BBPR, va quedar, desitjant-ho, llunyanament reflectida en la façana sud de la torre, amb aquests voladissos que creixen cap a fora a partir de la meitat d'alçada de la torre. Les baranes protectores de les terrasses també creixen a partir d'aquesta meitat.
  3. Edificio de Viviendas SUER

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Edificio de Viviendas SUER

    Els murs cecs de les mitgeres emmarquen el gran pati obert - amb l'escala, l'ascensor, les galeries i els ponts d'accés als habitatges - i es veuen amb major dignitat malgrat la seva absurda presència pel canvi brusc d'alçades en una mateixa illa que permeten les obligades normes urbanístiques.
  4. Oficinas y Showroom Balay

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Oficinas y Showroom Balay

    La necessària identificació d'aquestes oficines en el caòtic entorn on es situen es resol revestint tota la superfície de la façana amb planxa metàl·lica pintada de vermell brillant, el color de la firma. A l'interior oficines marró acollidor i electrodomèstics al vermell sexy.
  5. Tienda de Muebles Pilma

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Tienda de Muebles Pilma

    La coberta de lames de mercat antic protegeix el continu aparador de la planta baixa. Acompanyant a la porta d'entrada centrada, els elements singulars: muntacàrregues envidriat, escala a la coberta i el rètol.
  6. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Oficinas y Showroom Balay

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  7. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Tienda de Muebles Pilma

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  8. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Torre Andrade

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  9. Edificio Traci

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Edificio Traci

    L’edifici està situat en una zona industrial de construccions entre mitgeres i amb una orientació N-S en el seu eix major. Les quatre primeres plantes estan ocupades per una indústria de perfumeria amb accés per la planta baixa mitjançant una rampa entre els molls de descàrrega. Les cinc plantes restants, són plantes lliures per a lloguer i disposen d’accessos independents. Per a obtenir una major llibertat d’ús, tots els serveis i comunicacions verticals s’han situat al llarg d’una de les parets laterals i aprop del carrer. Les dues fileres de pilars en el centre de l’edifici permeten situar un corredor que desemboca en l’escala general d’incendis, en un extrem, i en una porta d’entrada de mercaderies pesades, en l’altre. El vestíbul de la fàbrica de perfumeria rep llum zenital per mitjà d’un pati, a la vegada que allotja les escales i l’ascensor privat, il·lumina totes les plantes a través de finestres de glas-block.
  10. Casas Gemelas Valeri

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Casas Gemelas Valeri

    Bessones: juntes o separades. Veure's simètricament reflectit en el veí. Pati comú amb barbacoa entre ambdues; el jardí, el bosc conservat. Cada casa és una nau-sala de doble alçada, de fusta i maó acollidors; les altres dependències s'adossen a banda i banda de la sala.
  11. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Edificio Traci

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  12. Conjunto de Viviendas Sociales en Canovelles

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Miguel Usandizaga Calparsoro

    Conjunto de Viviendas Sociales en Canovelles

    Conjunt d'habitatges de promoció privada amb normativa d'habitatge social de subvenció estatal, amb una ordenació en blocs aïllats de tres plantes. Cada habitatge el componen tres mòduls d'encofrat túnel, amb un grup de mòduls en un sol nivell i un altre grup amb tres mòduls superposats - tríplex. El primer grup s'organitza a partir d'un pas públic descobert que dona accés a les escales. A l'ambient de carrer interior arbrat contribueixen els jardins dels habitatges a la planta baixa i la reduïda alçada dels blocs. L’exterior del conjunt és de maó. Els murs de formigó dels túnels prefabricats tan sols apareixen a les escales, on no cal l'aïllament tèrmic. La disposició dels blocs que organitzen el grup de tríplex dona lloc a passos per als vianants que queden a nivell diferent dels carrers d'aparcament i circulació, i que donen accés independentment a les entrades de les cases i als seus jardins. El conjunt el completa un edifici comercial i unes botigues als baixos d'un dels blocs.
  13. Rehabilitación del Monasterio de Sant Pere de Rodes

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Rehabilitación del Monasterio de Sant Pere de Rodes

    Es va proposar convertir el conjunt del monestir en un museu de les seves ruïnes, mitjançant la protecció i conservació de les seves restes. S'han cobert amb làmines de coure les cobertes de la nau de l'església, de la galilea, els merlets i les rematades dels murs. S'ha construït una escala damunt de les restes d'una altra antiga; s'ha col·locat una passarel·la sobre les excavacions de la galilea a l'entrada de la nau de l'església; s'han instal·lat serveis de recepció i s'ha adaptat l'antic refectori per a un petit museu. S'ha construït a la casa de l'abat un centre de reunions i una petita residència per a albergar activitats que potenciïn la visita i l'ús del conjunt. La nostra primera visita al monestir va coincidir amb un dia que els núvols volaven baixos i creuaven la torre del campanar a través de les finestres. Potser era aquella visió enigmàtica i fantasmagòrica el que desitjàvem conservar.
  14. Edificio para la UdG

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Edificio para la UdG

    L’edifici principal es projectà com un cos allargassat servit per un vestíbul-passadís orientat en direcció nord-sud. Al costat de ponent es situen totes les dependències de tamany petit i de difícil integració. Les dependències més grans es disposaran en les plantes inferiors. Les de menor acollida en les superiors, esglaonant l’edifici des de l’exterior. La façana de llevant mostra aquest esglaonat en planta i secció. La façana de ponent és una superfície plana tallada només per les finestres contínues que accentuen la horitzontalitat predominant de la composició. Des de lluny, la silueta de l’edifici, de totxo blanc silici-calcari, es retalla en els camps que rodegen Girona. Les petites finestres quadrades de la planta semi-soterrada, afegida a última hora al projecte, reforcen la imatge de vaixell enmig d’un mar verd de blat.
  15. Facultad de Matemáticas y Estadística de la UPC

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Facultad de Matemáticas y Estadística de la UPC

    Antiga Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicacions. Es projecta un edifici capaç d’albergar unes instal·lacions docents universitàries sense espais qualificats per a usos específics. L’edifici té forma d’U per així donar una imatge d’edifici acabat als carrers que l’envolten i està preparat per a ser ampliat amb tres braços més, que més endavant complementaràn la seva volumetria final. Es projecten uns accessos i comunicacions verticals, clars i estratègicament col·locats, una estructura simple i modulada capaç de ser distribuïda en les superfícies adequades als programes de necessitats. Té dues plantes d’altura excepte en l’ala est, que, degut al desnivell del terreny, en té tres i, malgrat estigui denominada com a planta soterrani, té accés directe des del carrer situat al sud de l’edifici. Es situen en planta soterrani, a doble altura, el laboratori d’estructures de l’Escola de Camins amb els seus despatxos corresponents, transformador, bar, magatzem i el laboratori de Servotècnia. En planta baixa està situada la secretaria i la direcció, aules, ordinadors i laboratoris. En la planta primera es situa la biblioteca, aules i despatxos de professors; i en un altell que es produeix entre aquesta última planta i la coberta, hi ha les àrees d’instal·lacions.
  16. Jardines de la Vil·la Cecília

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Jardines de la Vil·la Cecília

    Los jardines son escenografías de la naturaleza. Gaudí y Jujol con sus verjas y rejas, in memoriam. Para extender Vil·la Cecília como parque público: unos trazados geométricos similares y el mismo tipo de vegetación (cipreses, palmeras canarias, plátanos, laureles, naranjos y adelfas) del jardín que rodea a la casa, ahora centro cultural del barrio. El trazado de la geometría se remarca con bordillos de piedra caliza blanca que enmarcan las vallas de ciprés y organizan el sistema de caminos. Los recorridos, que se ocultan uno al otro, dan la impresión de un jardín mayor del que es, tiene algo de suave laberinto. Al otro lado de la pared que cierra Vil·la Cecília, la calle Santa Amèlia se ha diseñado como una vía de coches en el interior de un parque, ya que el Parque de la Cinquena Amèlia al otro lado de la calle se cierra con una barrera alta de cipreses en zigzag. Fragmentos de esta valla aparentemente flotan sobre las aceras de la calle. Alineaciones de árboles desde el jardín de Vil·la Cecília cruzan sobre las aceras de asfalto rosado hacia los jardines de Vil·la Amèlia, estableciendo una continuidad visual entre ambos. Compañías para la vegetación natural del jardín: - Falsos murales de cerámica griega para aumentar el valor de unas paredes abandonadas. - Una puerta a cada lado de la calle con el nombre del jardín y el parque. - Tres puertas con hojas vegetales gigantes. - Bancos de cápsulas medicinales-skateboards. - Farolas “lampelunas”. - Alfombra a secar pintada sobre el muro de entrada con el llano del jardín. - Hojas gigantes de ginko para la pérgola que desciende sobre el canal-estaño. - Pelos o raíces de cobre para acompañar a la Ofelia de bronce del escultor Francisco López. - Alcorques con huecos de hojas de naranjo. - Todos los cipreses los tenía que cortar y peinar un peluquero, pero los podaron los jardineros. - Y más...
  17. CAP Gandesa

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Miguel Usandizaga Calparsoro

    CAP Gandesa

    Edifici aïllat revestit de maó blanc, amb una entrada a cada façana per a pacients, ambulàncies, personal intern i sortida d'escombraries. L'espai principal alberga dues rampes que connecten el hall amb els altres dos nivells i s'il·lumina a través del pati contigu i amb una línia de finestres altes pintades de blau El revestiment de maó es transforma en una gelosia ceràmica en passar per davant de les finestres per a mantenir fresc l'interior en els calorosos dies de l'estiu tarragoní.
  18. Plaza de la Constitució

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Juli Esteban i Noguera, Antoni Font Arellano, José Antonio Martínez Lapeña, Jon Montero Madariaga, Elías Torres Tur

    Plaza de la Constitució

    Un jardí escenifica amb lleis pròpies fragments de la naturalesa. Els tests són jardins a les cases. La Plaça de la Constitució és un test a la ciutat. A la plaça es recrea una arbreda semblant a unes altres que són familiars als gironins en els paisatges dels camps de cultius de plàtans i pollancres. L'arbreda creix sobre un pla horitzontal de grava i sorra suau per als passejos, emmarcada per llargs volums de formigó polièdric. Aquesta envolupant tectònica la separa i protegeix dels carrers, i defineix l'àmbit d'aquest test a escala urbana. En els projectes de jardins sempre han estat una constant les cites i les picades d'ullet, que accentuen el seu caràcter lúdic i surrealista. D'aquí la presència davant del Banc d'Espanya de gegants monedes antigues encunyades a Girona; de caps de carpa del riu Onyar, escopidors de pluja; de mosques narcisistes (Sant Narcís és el patró de Girona) en els escocells dels arbres; de bancs amb crestes, o de megàfon amb potes; i de font de lletres traspuant en els quatre rius de la ciutat (quan de la font no brolla aigua, almenys es pot llegir el nom de la plaça). La nena que simbolitza la Constitució va néixer a Girona el dia de la seva promulgació. Cada dècada que commemorés aquesta data, Francisco López anava a modelar una nova figura de la mateixa nena que s'anava a col·locar al costat de l'anterior. La plaça s'estén sobre la coberta d'un aparcament amb un paviment de formigó de rombes verds i grisos. Elevacions en forma de graderies són al seu torn xemeneies de ventilació.
  19. Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

    Les recomanacions del programa funcional i les característiques dels terrenys han donat lloc a un edifici extens i de poca alçada, que s'integra en el paisatge agrícola de l'altiplà sobre el riu Ebre i a les restes de muralla que coronen la vila de Móra. Les unitats d'hospitalització se situen orientades al sud o llevant, al voltant de patis enjardinats als quals els malalts poden accedir amb rampes suaus i gaudir de la seva presència des de les habitacions. Els serveis de bugaderia, cuina, calderes, etc. se situen en la façana nord, al voltant d'un pati de serveis tancat i al marge de la circulació general de l'hospital. La resta de serveis hospitalaris ocupa un bloc compacte amb façana a ponent i cap a uns patis interiors amb cobertes elevades i inclinades sobre puntals. Aquest cos longitudinal de tres plantes i revestit de maó pintat de blanc, és la façana urbana del conjunt. En les unitats d'hospitalització es manté el color marró del maó, semblant al dels camps de cultiu contigus.
  20. Casa Estévez

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Casa Estévez

    L'edifici es situa al fons del solar, en el límit nord per a permètrer bones condicions d'assolellament al jardí. La vivenda es disposa en dues plantes. En planta baixa es projecten: garatge, cuina, despensa, entrada principal, menjador, estar, estudi i dormitori principal. En planta pis es projecten tres dormitoris, una sala de jocs de nens i una terrassa. Gairebé totes les dependències s'orienten a sud, adoptant la casa una forma lleugerament rectangular de poca profunditat i molta llargària. S'aprofita una antiga bassa de rec per a utilitzar com a piscina.
  21. Intervenciones en el Park Güell

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Intervenciones en el Park Güell

    Restauración de la Sala Hipóstila, la plaza y el banco perimetral. El Park Güell fue una operación inmobiliaria de 60 casas para la burguesía barcelonesa que fracasó y que en el año 1922 el ayuntamiento compró y lo convirtió en parque público. El parque nunca ha visto cambiar su arquitectura. Apenas, desde los años veinte, algunas reparaciones y retoques puntuales. La vegetación sí ha cambiado y crecido y ya no se ofrece a la vista aquella imagen rala y pedregosa de pendientes y barrancos; vegetación inmóvil y permanente, podada en piedra. Un jardín arquitectónico y abstracto; naturaleza rocosa, montaña pelada esculpida, cantera de vegetación pétrea. La Sala Hipóstila es un templo a la griega de capiteles dóricos exagerados con un techo abollado de cupulitas y que soporta una plaza de tierra con un ribete-banco ondulado; una cenefa de acroteras de crestas de olas con crustáceos incrustados que aproximan el mar del horizonte a la montaña pelada. Obras de restauración de la Sala Hipóstila y de la plaza. Reparación de los elementos estructurales en mal estado; impermeabilización de la cubierta, y construcción de un sistema de desagüe eficaz; reconstrucción de revestimientos de piedra artificial de fustes de columnas, capiteles y arquitrabe; sustitución de azulejos de dinteles, cúpulas y banco perimetral.
  22. Facultad de Geología de la UPC

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Josep Llinàs Carmona, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Facultad de Geología de la UPC

    Alineats a la façana sud es troben els seminaris i els despatxos de professors. L'entrada principal, en el centre d'aquesta façana i en un petit volum adossat. En la cara nord, els laboratoris i les aules de pràctiques - ampliacions del bloc lineal de la cara sud - organitzats en quatre volums que s'escalonen en planta. Per la façana oest s'entra al bar i al magatzem; per la de l'est, i a través d'un pati amb rampa, a l'aparcament, a la litoteca, als magatzems i a les instal·lacions.
  23. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Casa Estévez

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  24. Nuevas Fachadas para El Corte Inglés

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, José Antonio Martínez Lapeña, Josep Maria Martorell i Codina, Elías Torres Tur

    Nuevas Fachadas para El Corte Inglés

    Los grandes almacenes crecen y la ciudad solicita una nueva fachada. Pasamos varios meses intentando encontrar una fachada palaciega civil, con torre o campanario, como las de los otros edificios de la Plaza Catalunya; incorporando recuerdos de edificios de Nueva York (Wollworth, Rockefeller Center)..., de la Rinascente de Roma, o de alguno de F. Gehry en Boston, u otros más tranquilos… La fachada construida es de granito de color beige salmón, como las letras con el logo en la coronación de la esquina. El zócalo que cubre la planta baja y el alero continuo que lo protege son de latón. En la misma esquina el alero se levanta como el ala de un sombrero. La esquina sur de la ampliación es proyecto del estudio de arquitectura MBM, con anillos horizontales en las tres últimas plantas. Y, en cambio, en un par de horas de trabajo apareció con facilidad la fachada del interior de la manzana. Es la fachada que recubre las escaleras de evacuación y los conductos de instalaciones y está revestida de planchas de aluminio troqueladas como la persiana del radiador del automóvil Seat 600. Algo similar se da en las fachadas de los patios del ensanche barcelonés: elementales y útiles, tan poco necesitadas de representación y alarde como les ocurre en las fachadas de las calles. Las planchas y el granito de las fachadas de las calles tienen la misma medida para encajar unas con otras cuando se encuentran.
  25. Sede de Barcelona Activa

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Sede de Barcelona Activa

    L’edifici a rehabilitar, unes antigues instal·lacions de l’empresa Hispano Olivetti, està situat en una zona de la ciutat de Barcelona que està tenint una ràpida transformació. El tradicional aïllament que sofria aquesta part de la ciutat es resoldrà amb l’obertura de vials que uniran d’una forma definitiva la resta de la ciutat. Aquestes circumstàncies expliquen l’adquisició i reconversió d’un edifici com el que ens ocupa, malgrat el seu aïllament actual. L’edifici es construí als voltants dels anys 50 i consta de soterranis, baixos i tres plantes. La seva estructura és de formigó armat i es composa d’uns grans pilars aparellats amb tornapuntes que ajuden a salvar les grans llums del forjat i és en certa manera una rèplica de l’edifici contigu, les Indústries Olivetti, i que pel seu interès en l’expressivitat estructural, mereix ser conservat. El projecte havia de transformar la planta lliure actual en una altra compartimentada en petits tallers de superfície variable entre 30 i 100m2, que fos capaç d’albergar les activitats diverses d’un centre de creació d’empreses. En l’organització de la nova planta es mantenen els nuclis d’accés vertical, escala, ascensor i muntacàrregues i s’afegeix una nova escala d’incendis exterior, d’acord amb la normativa d’incendis vigent. La distribució dels tallers es realitza amb parets de bloc de formigó pintat fins a 2,40m d’alçada, amb la intenció de mantenir un sostre unitari que permeti una millor percepció de l’espai i que alhora faciliti la il·luminació natural de la planta, així com un traçat de les instal·lacions més pràctic i racional. La privacitat de cada taller queda assegurada per la col·locació d’unes malles de tela metàl·lica penjades dels sostre, que aïllen cada taller, tant del contigu com dels accessos generals. Davant de l’edifici existent es col·loca una petita construcció que alberga les oficines del centre; la seva posició qualifica els accessos al centre, un peatonal i l’altre rodat, per les mercaderies que des del soterrani arriben a les plantes. Es construeix també una gran marquesina translúcida que protegeix l’entrada als edificis i el moll de càrrega del soterrani.
  26. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura - Espacios Públicos

    Premio FAD

    Jardines de la Vil·la Cecília

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  27. Piscinas de los Banys de Sant Sebastià

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Piscinas de los Banys de Sant Sebastià

    Todas las aguas de las pequeñas piscinas de los clubs que ocupaban la playa de la Barceloneta se han agrupado en un nuevo edificio y repartido en tres piscinas, una de ellas cubierta y con gradería. El conjunto construido en tres etapas ocupa los terrenos de los antiguos Baños de Sant Sebastià, demolidos por ruinosos. Bañarse en las nuevas piscinas a 4m de altura sobre la playa establece una relación visual casi continua del agua dulce enmarcada y el agua del mar libre. En la planta baja, la entrada al conjunto da acceso a vestuarios, gimnasios y almacenes. En el semisótano, un aparcamiento. En el nivel de la superficie de aguas y en la cara opuesta a la playa otros vestuarios, saunas, vapores, jacuzzis, salón social para el club y bar restaurante. En la cubierta, un frontón con graderías. Todo en hormigón visto, tratado para exteriores junto al mar, para que forme parte de la familia de edificios portuarios aislados e industriales de la zona (cada vez más engalanados, más señoriales).
  28. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura - Reformas y Rehabilitaciones

    Premio FAD

    Sede de Barcelona Activa

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  29. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Edificios de nueva planta de uso público

    Premio FAD

    Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  30. Central Telefónica

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Central Telefónica

    La planta del edificio tiene la forma del solar, una hoja de cuchillo. Un espacio residual en el barrio industrial de la Zona Franca. Un zócalo de plancha de core-ten envuelve la planta baja. El resto de plantas se han revestido con paneles de aluminio Formawail de Robertson. Una valla de piezas de hormigón prefabricadas -tipo Como Terragni- define los límites de la propiedad.
  31. Casa Almirall

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Casa Almirall

    L'habitatge s'obre al paisatge agrícola dominat per la vinya. Té alguna cosa de suma de tres volums rurals adossats per a imposar-se menys en el paisatge.
  32. Rampas de Acceso al Castell de Castelldefels

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Miguel Usandizaga Calparsoro

    Rampas de Acceso al Castell de Castelldefels

    Un quilòmetre de rampes per a vianants ascendeix en corbes ziga-zaga per a conquistar el Castell des del centre de la ciutat. Els encofrats dels murs de contenció són planxes d'acer corten plegades que formen les baranes en sobresortir del paviment. Perquè les plaques d'acer encaixessin entre si, va caldre inclinar els plecs respecte dels costats un angle relativament petit que variava en funció del radi de curvatura de la rampa. Això era impossible de dibuixar amb els mitjans de l'època, així que vàrem utilitzar per primera vegada els ordinadors per al projecte, amb un full de càlcul que definia les dimensions de cada peça.
  33. Conjunto de Viviendas Tirant Lo Blanc

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Conjunto de Viviendas Tirant Lo Blanc

    El proyecto surge del Plan de Ordenación de la Villa Olímpica. El conjunto se ajusta a la volumetría del plano, aunque establece cambios en las alineaciones. El edificio en arco rompe su rigidez dando un coletazo a un segmento de curva para que las viviendas del este vean mejor el mar. La fachada trasera del arco aparece como una gran pantalla perforada por las ventanas iguales de los dormitorios y las escaleras. En la fachada hacia el mar, la curva del arco posterior se transforma en planos que se van plegando para recibir las persianas correderas de los grandes ventanales de las salas de estar, que a su vez señalan y protegen la entrada a cada escalera. Se ha modificado la planta cuadrada de la torre, que se preveía, por otra en forma de almendra, una proa hacia el mar. Todas las fachadas se ven invadidas desordenadamente por las persianas que se deslizan sobre las paredes y las ventanas. El centro de la plaza es un jardín de palmeras de diferentes especies y tamaños, restos de las que quedaron de otras instalaciones olímpicas. Los clientes de los bares estarán sentados en la terraza elevada un metro que rodea el jardín, a la que se accede por rampas y escaleras. La cubierta de teja en dos aguas era obligada en todos los edificios de la Villa Olímpica. En la torre, para evitar una imagen de birrete, se invirtió la cubierta hacia el interior.
  34. CAP Sant Sadurní d'Anoia

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    CAP Sant Sadurní d'Anoia

    Per a la realització del projecte del CAP s'han utilitzat les directrius de diseny i programa funcional del Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya. L'edifici es desenvolupa en una sola planta, per evitar barreres arquitectòniques, sense recórrer a elements mecànics d’elevació. S’accedeix des del Carrer de Gelida (única via urbanitzada des d’una petita plaça comú al CAP i al grup escolar contigu). Mitjançant una lleugera rampa que salva un desnivell de 50cm, s'arriba a la porta principal, en façana sud. L'entrada de personal i mercaderies es situa en la façana oposada, on també es preveu un petit aparcament per al personal. L'edifici es projecta de manera que les dependències d'ús públic disposin de la millor orientació. Així, les àrees assistencials estan situades a sud-est, reservant la zona nord per als serveis. S'ha pretès que la llum natural arribi a totes les parts de l'edifici, de manera que la utilització de l'energia elèctrica sigui mínima durant el dia. El terreny en què està construït el CAP és rectangular i el seu costat major és perpendicular al carrer que dóna accés. És una construcció introvertida que es desenvolupa al voltant de dos patis interiors que el fan certament independent de l'entorn indiferent que l'envolta. El pati més proper a l'entrada del públic és un rectangle allargassat, al voltant del qual es situa el vestíbul amb la recepció i l'entrada a l'aula sanitària, les sales d'espera, els corredors de consultes mèdiques i de consultes socials. El seu paviment és de totxo col·locat a sardinell, amb juntes en les que creix la gespa i on s'hi ha plantat un cirerer. El segon pati il·lumina les àrees del personal sanitari, del metge de guàrdia, els menjadors i les instal·lacions. El paviment d'aquest pati és de fusta flotant sobre el qual es recolzen testos amb begònies. Els sistemes constructius són tradicionals i amb materials senzills, d'escassa complicació tècnica, adequant el material a la funció que ha d'assolir. Ha estat important, a l'hora d’escollir els materials, la bona acceptació d'aquests al pas del temps, per evitar grans pèrdues de manteniment en el futur. El totxo és el material de revestiment exterior amb el que es construeixen, també, les gelosies de seguretat, que il·luminen totes les dependències que es desenvolupen en façana. El paviment interior de l'edifici és de terratzo. En les zones públiques s’ha col·locat un sòcol d’1.3m amb laminat plàstic. La fusteria exterior és d'alumini lacat. S'ha projectat una instal·lació d’aire acondicionat de fred i calor, situada en la coberta de l'edifici. Des del centre productor energètic es distribueix l’aire mitjançant conductes que van pel cel ras a les diferents àrees de l’edifici.
  35. Casa Bon Ton

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Casa Bon Ton

    Ampliació i transformació d’una casa de 1970 amb coberta de teula en una altra amb cobertes i terrasses horitzontals. La seva situació privilegiada, aixecada respecte la ciutat, des d’on es divisa Barcelona, ha permès obrir finestres als quatre vents, la posició de les quals, en planta, ha canviat durant la construcció per a anar a buscar les vistes més estratègiques. La parcel·la és petita i les terrasses exteriors s’han tractat com prolongacions de l’interior per evitar que els espais que havien romàs, en separar la casa dels seus límits, es percebéssin com a residuals. S’ha construït murs amb gelosies que fragmenten i fan aquest exterior més variat i comfortable. Les jàsseres de l’interior es prolonguen en la terrassa per a ser suports d’una pèrgola vegetal.
  36. Oficinas para el Banco Simeon

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Oficinas para el Banco Simeon

    La façana al carrer il·lumina les àrees que estan sota l'edifici d'habitatges; noves claraboies, l'espai que ocupa el pati de l’illa. Revestiments acústics en els paraments verticals, panells de fusta en les divisions, paviment de moqueta i columnes de formigó colat en obra protegeixen les de ferro colat.
  37. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura - Reformas y Rehabilitaciones

    Premio FAD

    Rehabilitación del Monasterio de Sant Pere de Rodes

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  38. Instituto Bosc de la Coma

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Instituto Bosc de la Coma

    L'institut se situa en el límit de la trama urbana per a que, amb la seva gran dimensió i les seves dues plantes, ajudi a ordenar l'entorn d'edificacions aïllades i de camps de cultiu al seu voltant. En la planta superior l'aulari, l'àrea de professors, la biblioteca, la sala d'actes i el gimnàs. En la planta inferior l'accés general, els menjadors i els tallers en contacte amb la pista poliesportiva. Des de l'entrada, amb una rampa i dues escales s'accedeix al nivell superior.
  39. Escuela Baldiri i Reixac

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Escuela Baldiri i Reixac

    El projecte s’ha plantejat amb la intenció de millorar i mantenir l’imatge de l’edifici actual, d’una dignitat considerable. La proposta tendeix, més que a una transfiguració de l’edifici, a un millor aprofitament de la superfície. El projecte de reforma té dues intencions: Per una part, disposar les diferents peces del programa per a obtenir una màxima rentabilitat de l’espai, resoldre les comunicacions verticals de l’edifici adequant-les a la normativa contra incendis i, per altra part, resoldre els problemes volumètrics de l’edifici, conseqüència dels últims afegits. Així, es suprimeixen parts d’edifici, millorant la seva relació amb l’entorn immediat de la Sala Hipòstila, provocant una sortida a nivell de la sala de les columnes, tangent al mur de contenció, enriquint d’aquesta manera els recorreguts pel parc. L’operació fonamental del projecte consisteix en el trasllat de la porta d’entrada actual, quedant enfrontada així a la nova escala i ascensor. Això fa possible que disposem de tota la planta lliure de l’ala orientada a sud i ponent. Les golfes d’una ala de l’edifici és convertida en una sala polivalent en suprimir la coberta i convertir-la en un terrat. En planta baixa es situen el menjador i cuines amb els seus serveix corresponents, els vestuaris de pati i consergeria. En planta entresòl es situen les tres aules de parvulari, que tenen una escala independent de la general i que al mateix temps condueix al gimnàs. Aquest està situat a l’antic hivernacle. En aquesta planta es situen les dependències administratives en l’ala de ponent. En planta primera es situen tres aules i la biblioteca en l’ala orientada a sud i una aula taller, dues tutories i un departament en l’ala de ponent. Als extrems de les plantes estan situats el lavabos. En planta segona es situen tres aules en l’ala sud i dues aules en l’ala de ponent. En la tercera planta es situa una sala d’ús polivalent en l’ala de ponent. Sobre ella està situada, en un nivell superior, la sala de calderes i l’espai per la maquinària de l’ascensor. S’ha tractat de controlar els forats i finestres de l’edifici repetint en algunes ocasions els ja existents i introduïnt un nou tipus de finestres, que en forma de gran gelosia, va donant llum i ventilació a les noves dependències, fonamentalment a les de serveis.
  40. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Edificios de nueva planta de uso privado

    Premio FAD

    Conjunto de Viviendas Tirant Lo Blanc

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  41. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Casa Bon Ton

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  42. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Espacios Exteriores

    Premio FAD

    Rampas de Acceso al Castell de Castelldefels

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Miguel Usandizaga Calparsoro

  43. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Nuevas Fachadas para El Corte Inglés

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, José Antonio Martínez Lapeña, Josep Maria Martorell i Codina, Elías Torres Tur

  44. Casa Mas

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Casa Mas

    Casa catalogada a la cantonada de dos carrers estrets a l'interior del recinte romà de Barcelona. És probable que fos la quarta part d'un habitatge més gran de l'antic barri jueu. Les façanes als carrers havien estat restaurades en els anys seixanta i no podien ser modificades. Les seves quatre plantes sobre el nivell del carrer han estat remodelades, reutilitzades i afegides des del segle XIV al XIX, i han suportat algun terratrèmol. La idea bàsica de la renovació és recuperar la presència de part del pati original, amb la demolició de forjats afegits que ho ocultaven i consolidar l'estructura interior. Un ascensor al costat d'una escala serveixen a les dependències d'una nova organització funcional. Les noves divisions dels interiors se situen en diagonal respecte als murs de pedra, com si de mobles es tractessin. Les finestres gòtiques geminades han quedat separades de l'interior i exhibides com si fossin objectes dins d'una vitrina gegant alhora que les dependències a les quals il·luminen es distancien de l'edifici de davant situat a dos metres. Una escala d'acer que uneix la planta baixa amb la primera, tracta de recordar les escalinates de palaus medievals i rescata una imaginària presència de l'escala original de la casa. En estar separada de les parets l'escala sembla surar al pati encara que està lligada amb barres d'acer al paviment i als murs verticals. Sobre una cantonada de la coberta s'eleva l'estudi de planta triangular, de la mateixa família que les construccions de les altres teulades veïnes i des del qual es veuen els campanars gòtics del barri.
  45. Biblioteca Universitaria de la URV

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Biblioteca Universitaria de la URV

    La biblioteca s'ha construït en el gran pati d'un altre edifici universitari amb forma d'U. Al vestíbul a la planta baixa, situada a nivell de la part alta del terreny, s'arriba per una passarel·la i per una escala des del pati enjardinat, on queda assentada la planta semisoterrani. Escala i rampa identifiquen, en el conjunt d'edificis, al prismàtic volum de la biblioteca. Les sales d'estudi i informàtica estan localitzades en la planta d'accés i en la planta inferior. La biblioteca està en part a la planta baixa i a la planta superior. L'edifici s'ha construït amb murs de formigó vist en l'exterior i en la façana sud unes grans lames també de formigó actuen com a persiana, alhora que sobre els seus plans inclinats havien d'instal·lar-se panells fotovoltaics. Al jardí exterior la il·luminació és el reflex sobre plaques inclinades de formigó blanc de la llum de projectors encastats en el paviment.
  46. Adecuación de la Ronda del Guinardó y del Acceso al Túnel de la Rovira (Boca Sur)

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Adecuación de la Ronda del Guinardó y del Acceso al Túnel de la Rovira (Boca Sur)

    La superfície sobre la qual s'ha actuat és de 5 hectàrees. El viaducte que flotava sobre l'espai públic s'ha demolit i el trànsit de vehicles s'ha reorganitzat. Els espais de passeig i joc per als ciutadans són ara protagonistes. Ascensors, escales mecàniques i rampes permeten moure's amb comoditat malgrat haver de salvar grans desnivells topogràfics. En el tram de major desnivell de la Ronda, les dues direccions de circulació estaven separades per cinc metres d'alçada. El fet de derrocar el voladís que suportava la circulació superior i traslladar els vehicles al nivell inferior, ha permès que aquesta àrea superior es converteixi en una gran vorera de passeig, amb circulació restringida als serveis i l'accés als garatges dels edificis. El mur en el qual es recolzava el voladís, suport d'aquest nou passeig i al costat del qual ara es circula en dues direccions, s'ha revestit de maons fono-absorbents esmaltats en dos tons de verd. Una jardinera longitudinal recorre la part alta del mur, amb plantes que pengen i ajuden a fer més amable la seva inevitable presència. Tots els murs de l'àrea renovada estan revestits amb els mateixos maons esmaltats i estan coronats per blocs de granit. Un paviment continu d'asfalt modificat, color salmó, ocupa totes les àrees per als vianants. Els fanals són convencionals, en forma de branca corbada. S'han plantat 470 arbres de diferents espècies, amb la tipuana com a espècie majoritària per a aconseguir una imatge més unitària en tot el conjunt. El resultat final ha estat assimilat sense esforç pels ciutadans, com si els anteriors elements discordants sobre aquest espai mai haguessin existit.
  47. Viviendas Mestre Olivella

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Viviendas Mestre Olivella

    Dos grups d'habitatges entre mitgeres i en carrers oposats gaudeixen d'un pati jardí comunitari, construït sobre la coberta de l'aparcament. El jardí el configuren els passos per a comunicar les quatre escales dels habitatges i els parterres són espesses plantacions d'alts llorers. Les mitgeres del pati comunitari s'han incorporat al conjunt de les façanes dels habitatges amb el mateix revestiment de pedra calcària d'Andalusia. Els àtics i cobertes estan protegits per planxes de zinc.
  48. Rehabilitación del Vapor Sampere y Nuevas Viviendas

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, José Rafael Moneo Vallés, Elías Torres Tur

    Rehabilitación del Vapor Sampere y Nuevas Viviendas

    Els dos edificis d'habitatges s'aixequen al costat del Vapor Sampere, un significatiu exemple de les arquitectures industrials de Sabadell, construïdes al començament del segle XX per a subministrar energia a telers que poblaven la ciutat. El projecte pretén millorar la qualitat de l'espai interior d’illa així com la relació volumètrica entre les noves edificacions i el conjunt fabril. L'edificació s'escalona des de la seva màxima altura en el xamfrà Tres Creus/Sallarès i Pla, amb set plantes, fins a aconseguir quatre plantes en entrar en contacte amb el Vapor Sampere al carrer Turull. Cap a l'interior, bolcat cap al sud i gaudint de les millors vistes, els edificis s'obren com una poligonal trencada, convertint l'espai entre els edificis i el vapor en un ampli recinte semipúblic, amb vistes cap al vapor. Les evidents diferències en les condicions de l'entorn a les quals ha de respondre la proposta generen una clara diferenciació entre el seu exterior, bolcat a Tres Creus i el seu interior, on es fa present la vocació de privacitat i calma. Les façanes exteriors, de clar caràcter massiu, es construeixen en maó tractat de manera diferent a mesura que s'ascendeix en alçada, retallant-se en elles uns buits disposats amb la intenció d'evitar monotonia. Cap al sud, façanes més lleugeres, resoltes amb persianes extensibles de fusta que evoquen els tancaments dels patis interiors, propis de l'eixample Cerdà de Barcelona i que protegeixen del sol a unes galeries exteriors. És aquesta dualitat entre envolupants la que explica la planta dels habitatges: cap a l'exterior se situen els dormitoris i banys en rigorosa disposició, mentre que cap a l'interior, orientat al sud i a les vistes, es bolquen els espais més habitables: estar, menjador i cuina, amb una disposició molt més lliure, vinculada a la poligonal que defineix la façana.
  49. Teatro del CCCB

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Luís Valiente

    Teatro del CCCB

    El antiguo teatro del arquitecto Josep Goday, de 1912, se ha remodelado. El resto de las dependencias se ha ordenado y limpiado de estructuras innecesarias, reorganizándose las comunicaciones verticales. La fachada a la plaza Joan Coromines, opuesta al Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (MACBA), es el conjunto de arcos que se conserva de uno de los claustros del antiguo hospital, la Casa de la Caritat. El paso abierto entre el edificio de teatro y la antigua iglesia del hospital, que comunica la calle Valldonzella con la plaza Coromines, se ensancha hacia la plaza en la planta baja para organizar un atrio exterior cubierto que protege la nueva puerta de entrada del edificio remodelado. Los dos arcos vacíos de la fachada del claustro ayudan a señalar ese acceso. En el espacio trapezoidal interior, entre la fachada de arcos y el volumen de teatro, se han organizado los vestíbulos que, mediante escaleras mecánicas, permiten comunicar los niveles expositivos y culturales. Estos vestíbulos, además, conectan con el nuevo paso bajo la plaza, que sirve de zona de exposición y cordón umbilical con el edificio principal de Centro de Cultura Contemporánea (CCCB). La nueva cubierta de este espacio engloba la fachada sur del teatro y ayuda a fusionarla con la del claustro. Dentro de la geometría de los arcos de la fachada protegida se han incorporado nuevas aberturas, en las que se medio leen las letras CCCB, que permiten vistas a la plaza desde el interior a través de cortes inesperados.
  50. Ampliación del Instituto Bosc de la Coma

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Ampliación del Instituto Bosc de la Coma

  51. Explanada Fórum 2004

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Explanada Fórum 2004

    El plan Cerdà de 1859 no preveía la llegada de la Avenida Diagonal al mar. La construcción de una nueva explanada sobre la depuradora y junto a la incineradora y la central térmica, con el motivo de organizar el Fórum Barcelona 2004, ha permitido a la Diagonal llegar finalmente al mar. Como prueba veraz del principio de sostenibilidad que promovía el Fórum, ahora se hacen convivir nuevas viviendas, hoteles y equipamientos públicos, un nuevo down-town, con estas instalaciones, antes marginales y mal vistas. La explanada del Fórum, soporte del Edificio Fórum y del Centro de Convenciones, es una extensión de la Diagonal en forma de mano con los dedos abiertos -un delta hacia el mar- que cubre la mayor parte de la depuradora ahora ampliada. Su superficie es de 14 Ha. La Diagonal asciende para superar la Ronda del Litoral desde 4,5 m, en su último punto con circulación rodada, hasta 17 m y comienza entonces a descender suavemente en dirección al mar. Esta cubierta puede verse como una toalla unitaria de asfalto, un gigantesco patchwork de cinco colores. Sobre esta explanada emergen chimeneas y servicios de la depuradora. Una de ellas se ha convertido en una central meteorológica y de orientación. Sobre la explanada se han construido pérgolas plegadas para hacer sombra, así como dos grandes salas hipóstilas, que coinciden con la estructura de los tanques de la depuradora y soportan una estructura metálica en dientes de sierra, cuyas caras norte se cubren con cristal y las sur con paneles de células fotovoltaicas (6.500 m2). Ambas salas sin cierres laterales, son dos techos casi fabriles que protegen 13.000 m2. Los dedos de la explanada ascienden por lo que sus finales se convierten en acantilados sobre las áreas del puerto deportivo, sus intersticios alojan escalinatas y rampas. Un ha-ha con escalinata en todo el perímetro de los dedos garantiza un horizonte no interrumpido por la presencia de barandillas. El último dedo soporta con cuatro patas torcidas una gran pérgola fotovoltaica de 4.500 m2 que se verá como una más de las instalaciones industriales de esta zona. La pérgola recibe sol, produce energía y sombra como si fuera de carrizo. Es un plano de sesgo de 112x50m, inclinado 35 grados y orientado al sur. El último mirador-beldevere de la ciudad en el agua, a la que se llega descendiendo por una escalinata bajo palio.
  52. Premio Década

    Galardonado / Premiado

    Premio Década

    Intervenciones en el Park Güell

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  53. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Espacios Exteriores

    Premio FAD

    Explanada Fórum 2004

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  54. Salón Dorado del Palau de la Generalitat

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Luís Valiente

    Salón Dorado del Palau de la Generalitat

    La remodelació d'aquesta sala de cassetonat daurat permet que, mentre es realitzin obres de reestructuració d'altres ales del Palau de la Generalitat de Catalunya, el seu govern pugui temporalment reunir-se en aquest espai. El mural d'Antoni Tàpies, que presidia l'anterior sala de reunions, s'ha traslladat i ara flota sobre un sòcol de mirall convertit en el teló de fons de les reunions. El cassetonat, els llums de llàgrimes de cristall i els nous focus per a diferents ambientacions, s'han embolcallat en una tela daurada semitransparent que fa més acollidor el treball a la taula circular. L'antiga taula de reunions es recolza sobre una catifa circular amb un dibuix que reprodueix a grandària set vegades major un fragment del paviment sobre el qual es posa. Tot el mobiliari i la decoració que omplia el Saló s'ha dipositat en el Museu Nacional de Catalunya.
  55. Reforma de Portería Balmes 431

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  56. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Salón Dorado del Palau de la Generalitat

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Luís Valiente

  57. Centro Cultural el Carme

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Centro Cultural el Carme

    El Centre substitueix l'antiga clínica del Carme a la cantonada entre els carrers Sant Francesc d'Assís i Francesc Layret. La diferent geometria de les plantes dóna lloc a la superposició de volums diferents que caracteritzen l'aspecte de l'edifici. Les terrasses són, en cada planta, conseqüència dels desplaçaments entre volums. Els volums de les tres últimes plantes s'alliberen dels edificis mitgers i s'abalancen cap a la cantonada amb vols que sobresurten a Layret; s'evita així la presència visual als carrers de nous murs mitgers que sobresurtin de les edificacions veïnes. A la tercera planta, el volum recula sobre l'edifici veí del carrer Assís per obtenir una terrassa orientada cap al mar, i que serveix a un petit bar interior. L'edifici és un mur cortina velat per persianes d'alumini de 24 cm, excepte a la cara nord-est. Les grans làmines de persiana són fixes, però modifiquen la seva inclinació per mirar entre elles a l'altura de la vista.
  58. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Teatro del CCCB

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Luís Valiente

  59. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Ciudad y Paisaje

    Premio FAD

    Adecuación de la Ronda del Guinardó y del Acceso al Túnel de la Rovira (Boca Sur)

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  60. Rehabilitación y Reforma de la Casa Vicens para Casa Museo

    DAW Office, Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, David García Martínez, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Rehabilitación y Reforma de la Casa Vicens para Casa Museo

    133.La rehabilitación de la Casa Vicens ha permitido resucitar los elementos arquitectónicos existentes y restituir los desaparecidos, que se han podido reproducir a través de fotografías antiguas. La aproximación a la Casa Vicens se ha realizado con respeto y con una sana distancia e independencia. Trabajando como un cirujano, se han sustituido las partes que le faltaban en la obra de la destacada personalidad de Gaudí con nuevas incorporaciones. En este proceso ha sido importante actuar con la máxima precisión y sin miedo. Diseñar una nueva escala para adaptarse a las normativas actuales y al mismo tiempo reemplazar al fantasma de la escalera original de Gaudí ha sido un reto. Este singular elemento vertical, acompañado de un ascensor, ocupa el corazón central del edificio y relaciona la casa de veraneo de tres plantas, que Gaudí construyó en 1885 para la familia Vicens, con el volumen agregado en 1925 del arquitecto Serra de Martínez para alojar a tres familias en tres plantas diferentes. Los rellanos de la escalera conducen a las dependencias de la casa original, y el nuevo volumen se expande con una figura poligonal en la ampliación del siglo XX. La escalera emerge en la cubierta como un nuevo volumen de geometría complementaria al estilo morisco de la casa. Casa Vicens ha pasado de albergar vidas privadas a tener ahora un uso público, al convertirse en casa museo.
  61. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado. Categoría: Edificis amb Ús No Residencial. Inclou Edificis de Nova Planta de Promoció Pública

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Centro Cultural el Carme

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  62. Premio Nacional de Arquitectura

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

  63. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Rehabilitación y Reforma de la Casa Vicens para Casa Museo

    DAW Office, Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, David García Martínez, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

Archivo

  • Estudi de la façana d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya.

    Dibujo

    Estudi de la façana d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya.

    Arxiu Històric del COAC

  • Estudi de la façana d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya.

    Dibujo

    Estudi de la façana d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya.

    Arxiu Històric del COAC

  • Estudi de la façana d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya.

    Dibujo

    Estudi de la façana d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya.

    Arxiu Històric del COAC

  • Estudi de la façana d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya.

    Dibujo

    Estudi de la façana d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografía

Sociedades