Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

En Imágenes

Memoria

La masia es troba situada a la part baixa del terme, al costat d'una riera on hi ha un petit bosquet i una font.

És un edifici format per planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües. La façana presenta una torratxa lateral amb coberta de pavelló i galeria.

Les obertures presenten emmarcaments característics d'estil modernista. Hi ha utilització de maó vist i de ceràmica vidriada i decorada amb motius florals.

La teulada és amb ràfec sobre mènsules.

La masia de Can Raspall dels Horts té el seu origen en el segle XVII (1605). La reforma modernista és obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez i es va realitzar l'any 1909.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Edifici modernista de planta rectangular amb planta baixa, pis principals, segon pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. A l'esquerra, l'edifici principal hi té adossada una torratxa de quatre pisos, sobresortit, així, el darrer pis, amb coberta de pavelló i teulada de majòlica a quatre vessants i una galeria amb tres finestres a cada costat.
Pel que fa a la façana principal, aquesta presenta una disposició simètrica de totes les obertures, cinc per cada nivell, les quals estan decorades amb aplics de rajoles, o bé estan coronades amb arcs de diverses formes geomètriques, tal i com és propi del llenguatge estètic del modernisme, i que contrasten així amb el color blanc de la superfície de la façana. La porta d'entrada a l'immoble, d'arc escarser, és al centre de la planta baixa, flanquejada per dues finestres a cada costat. Al pis principal destaquen les tres portes de fusta a doble batent que donen pas a un balcó allargassat amb barana de ferro forjat. El pis superior presenta una galeria de cinc finestres, a sobre de les quals hi ha el ràfec, sostingut per mènsules, que dona pas a la teulada, la part frontal de la qual està coberta amb teules de majòlica.
L'interior de l'immoble està perfectament conservat, destacant els embigats de fusta de pi melis al sostre de la planta baixa, la decoració de guix emmotllurat als sostres del pis principal, els terres de rajola hidràulica, així com dues piques d'aigua enrajolades a la planta baixa.
Al lateral dret de l'edifici principal hi ha un annex on es conserven els antics cups, l'espai dels quals ara s'ha reconvertit en zona de descans. A la façana d'aquest annex hi ha un rellotge de sol i un escut heràldic de la família, moderns. Els antics cups estan oberts al jardí que hi ha davant de la casa, on hi ha un pou circular de pedra de 77 cm d'alçada i amb un diàmetre interior de 1,10 m, així com una gran roda de pedra de molí d'oli, amb un diàmetre de 1,40 m.
A uns 30 metres al nord-est de l'edifici, dins de la mateixa finca, hi ha la masoveria.

Els orígens de la pairalia de Can Raspall dels Horts són medievals. Al segle XIV n'era aloer Ramon dels Horts; després passà a la família Vendrell, també esmentats al segle XIV com a aloers. Al segle XVI, la propietat fou adquirida pels avantpassats de l'actual propietari, del llinatge dels Raspall, que segons sembla provenien de can Raspall de Renardes, del terme de Lavit, tal i com queda reflectit en el fogatge de 1497. Als fogatges de 1515 i 1553, els Raspall ja són esmentats com a habitants de Terrassola. L'edifici patí grans reformes a principis del segle XVII (cap al 1605), que van continuar als segles següents, fins que al 1909 va ser enderrocada en la seva pràctica totalitat per a edificar-se al seu lloc l'actual edifici modernista, obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez. Joan Respall i Roig (1859-1938), avi de l'actual propietari, fou el promotor de l'actual edifici modernista. Fou un gran lector, molt afeccionat a l'astronomia i amb moltes inquietuds sociològiques, fet que el portà a publicar, l'any 1889, el llibre "El comunismo o sistema del porvenir según la ciencia y la naturaleza" imprès a Barcelona, que va dedicar a Emilio Castelar, President del Govern de la Primera República Espanyola (1873-1874). Tant la casa pairal de Can Raspall dels Horts com la dels masovers, van ser un dels escenaris de la sèrie de TV3 "Nissaga de Poder".

Fuente: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación