La masia es troba situada a la part baixa del terme, al costat d'una riera on hi ha un petit bosquet i una font.

És un edifici format per planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües. La façana presenta una torratxa lateral amb coberta de pavelló i galeria.

Les obertures presenten emmarcaments característics d'estil modernista. Hi ha utilització de maó vist i de ceràmica vidriada i decorada amb motius florals.

La teulada és amb ràfec sobre mènsules.

La masia de Can Raspall dels Horts té el seu origen en el segle XVII (1605). La reforma modernista és obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez i es va realitzar l'any 1909.

Edifici modernista de planta rectangular amb planta baixa, pis principals, segon pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. A l'esquerra, l'edifici principal hi té adossada una torratxa de quatre pisos, sobresortit, així, el darrer pis, amb coberta de pavelló i teulada de majòlica a quatre vessants i una galeria amb tres finestres a cada costat.
Pel que fa a la façana principal, aquesta presenta una disposició simètrica de totes les obertures, cinc per cada nivell, les quals estan decorades amb aplics de rajoles, o bé estan coronades amb arcs de diverses formes geomètriques, tal i com és propi del llenguatge estètic del modernisme, i que contrasten així amb el color blanc de la superfície de la façana. La porta d'entrada a l'immoble, d'arc escarser, és al centre de la planta baixa, flanquejada per dues finestres a cada costat. Al pis principal destaquen les tres portes de fusta a doble batent que donen pas a un balcó allargassat amb barana de ferro forjat. El pis superior presenta una galeria de cinc finestres, a sobre de les quals hi ha el ràfec, sostingut per mènsules, que dona pas a la teulada, la part frontal de la qual està coberta amb teules de majòlica.
L'interior de l'immoble està perfectament conservat, destacant els embigats de fusta de pi melis al sostre de la planta baixa, la decoració de guix emmotllurat als sostres del pis principal, els terres de rajola hidràulica, així com dues piques d'aigua enrajolades a la planta baixa.
Al lateral dret de l'edifici principal hi ha un annex on es conserven els antics cups, l'espai dels quals ara s'ha reconvertit en zona de descans. A la façana d'aquest annex hi ha un rellotge de sol i un escut heràldic de la família, moderns. Els antics cups estan oberts al jardí que hi ha davant de la casa, on hi ha un pou circular de pedra de 77 cm d'alçada i amb un diàmetre interior de 1,10 m, així com una gran roda de pedra de molí d'oli, amb un diàmetre de 1,40 m.
A uns 30 metres al nord-est de l'edifici, dins de la mateixa finca, hi ha la masoveria.

Els orígens de la pairalia de Can Raspall dels Horts són medievals. Al segle XIV n'era aloer Ramon dels Horts; després passà a la família Vendrell, també esmentats al segle XIV com a aloers. Al segle XVI, la propietat fou adquirida pels avantpassats de l'actual propietari, del llinatge dels Raspall, que segons sembla provenien de can Raspall de Renardes, del terme de Lavit, tal i com queda reflectit en el fogatge de 1497. Als fogatges de 1515 i 1553, els Raspall ja són esmentats com a habitants de Terrassola. L'edifici patí grans reformes a principis del segle XVII (cap al 1605), que van continuar als segles següents, fins que al 1909 va ser enderrocada en la seva pràctica totalitat per a edificar-se al seu lloc l'actual edifici modernista, obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez. Joan Respall i Roig (1859-1938), avi de l'actual propietari, fou el promotor de l'actual edifici modernista. Fou un gran lector, molt afeccionat a l'astronomia i amb moltes inquietuds sociològiques, fet que el portà a publicar, l'any 1889, el llibre "El comunismo o sistema del porvenir según la ciencia y la naturaleza" imprès a Barcelona, que va dedicar a Emilio Castelar, President del Govern de la Primera República Espanyola (1873-1874). Tant la casa pairal de Can Raspall dels Horts com la dels masovers, van ser un dels escenaris de la sèrie de TV3 "Nissaga de Poder".