Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

La masia es troba situada a la part baixa del terme, al costat d'una riera on hi ha un petit bosquet i una font. És un edifici format per planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües. La façana presenta una torratxa lateral amb coberta de pavelló i galeria. Les obertures presenten emmarcaments característics d'estil modernista. Hi ha utilització de maó vist i de ceràmica vidriada i decorada amb motius florals. La teulada és amb ràfec sobre mènsules. La masia de Can Raspall dels Horts té el seu origen en el segle XVII (1605). La reforma modernista és obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez i es va realitzar l'any 1909.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Edifici modernista de planta rectangular amb planta baixa, pis principals, segon pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. A l'esquerra, l'edifici principal hi té adossada una torratxa de quatre pisos, sobresortit, així, el darrer pis, amb coberta de pavelló i teulada de majòlica a quatre vessants i una galeria amb tres finestres a cada costat. Pel que fa a la façana principal, aquesta presenta una disposició simètrica de totes les obertures, cinc per cada nivell, les quals estan decorades amb aplics de rajoles, o bé estan coronades amb arcs de diverses formes geomètriques, tal i com és propi del llenguatge estètic del modernisme, i que contrasten així amb el color blanc de la superfície de la façana. La porta d'entrada a l'immoble, d'arc escarser, és al centre de la planta baixa, flanquejada per dues finestres a cada costat. Al pis principal destaquen les tres portes de fusta a doble batent que donen pas a un balcó allargassat amb barana de ferro forjat. El pis superior presenta una galeria de cinc finestres, a sobre de les quals hi ha el ràfec, sostingut per mènsules, que dona pas a la teulada, la part frontal de la qual està coberta amb teules de majòlica. L'interior de l'immoble està perfectament conservat, destacant els embigats de fusta de pi melis al sostre de la planta baixa, la decoració de guix emmotllurat als sostres del pis principal, els terres de rajola hidràulica, així com dues piques d'aigua enrajolades a la planta baixa. Al lateral dret de l'edifici principal hi ha un annex on es conserven els antics cups, l'espai dels quals ara s'ha reconvertit en zona de descans. A la façana d'aquest annex hi ha un rellotge de sol i un escut heràldic de la família, moderns. Els antics cups estan oberts al jardí que hi ha davant de la casa, on hi ha un pou circular de pedra de 77 cm d'alçada i amb un diàmetre interior de 1,10 m, així com una gran roda de pedra de molí d'oli, amb un diàmetre de 1,40 m. A uns 30 metres al nord-est de l'edifici, dins de la mateixa finca, hi ha la masoveria. Els orígens de la pairalia de Can Raspall dels Horts són medievals. Al segle XIV n'era aloer Ramon dels Horts; després passà a la família Vendrell, també esmentats al segle XIV com a aloers. Al segle XVI, la propietat fou adquirida pels avantpassats de l'actual propietari, del llinatge dels Raspall, que segons sembla provenien de can Raspall de Renardes, del terme de Lavit, tal i com queda reflectit en el fogatge de 1497. Als fogatges de 1515 i 1553, els Raspall ja són esmentats com a habitants de Terrassola. L'edifici patí grans reformes a principis del segle XVII (cap al 1605), que van continuar als segles següents, fins que al 1909 va ser enderrocada en la seva pràctica totalitat per a edificar-se al seu lloc l'actual edifici modernista, obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez. Joan Respall i Roig (1859-1938), avi de l'actual propietari, fou el promotor de l'actual edifici modernista. Fou un gran lector, molt afeccionat a l'astronomia i amb moltes inquietuds sociològiques, fet que el portà a publicar, l'any 1889, el llibre "El comunismo o sistema del porvenir según la ciencia y la naturaleza" imprès a Barcelona, que va dedicar a Emilio Castelar, President del Govern de la Primera República Espanyola (1873-1874). Tant la casa pairal de Can Raspall dels Horts com la dels masovers, van ser un dels escenaris de la sèrie de TV3 "Nissaga de Poder".

Font: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació