Edifici d'una sola nau amb creuer i absis pentagonal. La coberta és composta: el tros de la nau i el creuer és a doble vessant, una en sentit longitudinal i l'altre transversal, i l'absis té cinc vessants que concorren en un sol punt. La façana està emmarcada per una mena de pilastres que acaben en arquets cecs. En el centre hi ha un gran arc apuntat i en el seu interior la porta allindada i tres finestres d'arc apuntat. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc rodó. El capcer és un gran arc parabòlic rematat per una creu de pedra. A la dreta, damunt el creuer, hi ha el campanar d'espadanya amb tres obertures d'arc de mig punt. En el creuer i en el centre de l'absis s'obren grans finestres d'arc apuntat.

L'ermita forma part d'un veïnat de masies cap al vessant meridional del turó del pi novell. Es té constància de l'existència d'una ermita en aquest lloc des de l'any 1226, possiblement fundada pels senyors del castell de Cànoves.

L'edifici actual es va aixecar de nou l'any 1930 sota la direcció de l'arquitecte Josep M. Pericas. Està dintre d'un estil neogòtic amb alguns elements del romànic.

Aquesta ermita que domina Cànoves des de l'alçada de la muntanya, és una edificació d'una sola nau amb creuer, configurant una planta en forma de creu grega. La coberta és complexa i presenta una forma composada per un sostre de doble vessant al segment de la nau i al creuer. A la part posterior del temple es pot observar un absis pentagonal, congigurant aquesta forma de cinc costats el consegüent sostre a cinc vessants. La façana està emmarcada per dues pilastres coronades amb arcs cecs, i presenta a la part superior una mena d'acroteri de forma parabòlica, rematat amb una creu. I seguint amb la forma allargada de la façana trobem tres finestres d'arc apuntat al bell mig de la façana.També és ressenyable un campanar de cadireta amb tres obertures d'arc de mig punt, desplaçat a un lateral.

Tot i que el temple és inequívocament de nova construcció, en el mateix indret hi havia hagut una altra ermita, que tenim testimoniada documentalment (any 1226), així com amb les restes que d'aquesta ermita es poden observar davant de l'actual.
L'any 1930 s'enderrocà l'antiga capella, i sota les ordres de l'arquitecte Josep Pericas s'erigí aquest nou temple, d'un indubtable gust neogòtic que cal emmarcar en un corrent historicista.
L'any 1930, amb la construcció del nou temple, aparegueren en aquest indret un conjunt de tombes de tegulae.
Les obres, que començaren l'any 1930, s'estengueren fins l'any 1934 quan s'inaugurà definitivament el temple.
Encara s'hi celebra anualment el seu aplec, el dia 6 d'agost.

L'Arxiu Gavín compta amb una fotografia de l'interior del temple de l'any 1921, pocs anys abans que s'enderroqués per construir el nou edifici.