Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Casa del Gremi dels Calderers: Segona Ubicació

    autoria desconeguda

  2. Casa del Gremi dels Calderers: Tercera Ubicació

    autoria desconeguda

    Ubicada al districte de Ciutat Vella, la Casa del Gremi dels Calderers, afronta amb la plaça de Sant Felip Neri en la seva única façana. Es tracta d'un edifici entre mitgeres format de planta baixa, principal i una planta superior. La seva planta és irregular, ja que es va construir de nou omplint els buits d'una parcel·la ocupada per un edifici i part d'altres destruïts pels estralls de la Guerra Civil. La façana és un bon exemple de solucions híbrides combinant elements clàssics i barrocs en les obertures però conservant una composició de façana pròpia del renaixement català. Presenta una composició simètrica amb un sol eix vertical d'obertures. En la planta baixa trobem un portal monumental petri d'estil neoclàssic amb columnes adossades corínties i entaulament molt ric en decoracions. Aquest té un medalló en el centre amb dues figures que aguanten un escut amb simbolisme suposadament del gremi. L'entaulament està coronat per elements decoratius i inclou dues mènsules que inicien la composició clàssica que acull la finestra del primer pis. Aquesta composició repeteix l'esquema de sota en una escala més reduïda, però amb l'afegit d'una gran arquivolta de pedra que aporta reminiscències gòtiques. En aquest nivell també es troba un medalló de grans dimensions entre l'entaulament i l'arquivolta. Finalment, el segon pis presenta una obertura rectangular emmarcada per pilastres corínties i entaulament classicista. La seva coberta és plana amb un ampit de pedra format per la mateixa façana i coronat per una cornisa clàssica amb motllures de gola i dentell de perles en la part inferior. Per desaiguar la coberta just a sota de la cornisa hi ha tres gàrgoles de pedra formalitzades en tres figures de mamífers alats o ocells fantàstics d'inspiració mitològica. La totalitat de la façana és d'obra de fàbrica de carreus de pedra que es converteix en un magnífic llenç des del qual ressalta aquest eix d'obertures, protagonista contundent de la façana, només complementat per una petita finestra en planta baixa de línies molt austeres. La tipologia arquitectònica al qual pertany l'edifici es podria identificar com renaixentista atenent a la simplicitat i rigor de la composició de la façana. Tanmateix, presenta profusió de complexos detalls clàssics en les obertures principals de la façana. L'edifici com a tal és de mitjan segle passat, ja que la parcel·la estava buida després de la destrucció de l'edifici existent per les bombes franquistes durant la Guerra Civil. La façana traslladada tenia el seu emplaçament original al carrer de la Bòria donant a la plaça dels Àngels amb una arcada que passava per sobre un petit carreró, el carrer Fileteres. En aquest emplaçament havia aguantat el bombardeig de 1714, però aquest sector es va veure afectat per l'obertura de la Via Laietana de 1911. Amb tot, la façana va ser salvada i traslladada inicialment a la plaça Lesseps, un lloc on es trobava realment fora de context. El 1959 es va traslladar de nou, aquest cop a la plaça de Sant Felip Neri, que havia sofert els estralls bèl·lics abans esmentats. L'arcada que no es va utilitzar en aquest nou edifici es va utilitzar en l'edifici veí també per donar pas a un carreró, Montjuïc del Bisbe, per permetre un dels dos accessos a la plaça. Deguda probablement a la família dels Mora, aquesta construcció, coneguda habitualment com a Casa del Gremi de Calderers, l'aixecava al carrer de la Bòria, sobre el portal de Filateres, a tocar de la plaça de l'Àngel. En reestructurar-se el carrer a causa de l'obertura de la Via Laietana, la façana de l'edifici fou traslladada el 1911 a la plaça Lesseps on fou reconstruïda. Novament traslladada als anys cinquanta, anà a parar a l'actual emplaçament de la plaça de Sant Felip Neri.

Obras Relacionadas

Conjunto Casa del Gremi dels Calderers: Tercera Ubicació

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.