Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2025 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2025 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
En pocs anys, Sagnier va saber fer evolucionar la seva arquitectura des del gràcil modernisme de reminiscències rococó o amb algun detall medievalitzant cap a un classicisme sobri, però sense moure's de l'àmbit de la influència francesa, en què sembla que l'arquitecte se sentia tan còmode. Aquest edifici és un exemple d'aquesta nova tendència, on abunda la utilització de les mansardes cobertes de pissarra, les cúpules marcant els angles més destacats, l'ornament escultòric reduït al mínim i localitzat només al voltant de les obertures, etc. Els recursos compositius es fan aleshores més patents, com la voluntat de trencar la monotonia de les superfícies mitjançant bandes verticals que marquen un ritme més atractiu en un conjunt que no disposa del punt datenció que en altres blocs dhabitatges representa el pis principal singularitzat.La casa (que va ser ampliada lateralment en una data indeterminada) va ser nominada al concurs municipal d'arquitectura no només pel seu sumptuós aspecte exterior (més aviat aparent, ja que, en comptes de ser de pedra natural, les façanes són de maó arrebossat) , sinó també per haver incorporat els sistemes de confort més avançats, com a ascensor, calefacció central i aigua corrent. En aquesta categoria d'edificis, Sagnier va utilitzar assíduament els paviments de rajoles de mosaic hidràulic que ell mateix i molts altres arquitectes i decoradors modernistes van projectar per a les manufactures més destacades del moment.
Autores
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Casa Lluís Pellerin
En pocs anys, Sagnier va saber fer evolucionar la seva arquitectura des del gràcil modernisme de reminiscències rococó o amb algun detall medievalitzant cap a un classicisme sobri, però sense moure's de l'àmbit de la influència francesa, en què sembla que l'arquitecte se sentia tan còmode. Aquest edifici és un exemple d'aquesta nova tendència, on abunda la utilització de les mansardes cobertes de pissarra, les cúpules marcant els angles més destacats, l'ornament escultòric reduït al mínim i localitzat només al voltant de les obertures, etc. Els recursos compositius es fan aleshores més patents, com la voluntat de trencar la monotonia de les superfícies mitjançant bandes verticals que marquen un ritme més atractiu en un conjunt que no disposa del punt datenció que en altres blocs dhabitatges representa el pis principal singularitzat.La casa (que va ser ampliada lateralment en una data indeterminada) va ser nominada al concurs municipal d'arquitectura no només pel seu sumptuós aspecte exterior (més aviat aparent, ja que, en comptes de ser de pedra natural, les façanes són de maó arrebossat) , sinó també per haver incorporat els sistemes de confort més avançats, com a ascensor, calefacció central i aigua corrent. En aquesta categoria d'edificis, Sagnier va utilitzar assíduament els paviments de rajoles de mosaic hidràulic que ell mateix i molts altres arquitectes i decoradors modernistes van projectar per a les manufactures més destacades del moment. -
Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans
Menció Honorífica. Categoría: Arquitectura - Millor Edifici ConstruïtCasa Lluís Pellerin
