Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

En Imágenes

  • Enric Sagnier i Villavecchia

  • Enric Sagnier i Villavecchia

Memoria

Arquitecte. Titulat el 1882. Autor molt prolífic, ha estat un dels l'arquitecte amb major nombre de construccions a Barcelona ciutat, on s’edificà gran part de la seva obra. Realitzà entre d’altres, la Casa Roger Vidal (1890) , Casa Juncadella (1891), el Col·legi de Jesús Maria (1897), la casa Garriga Nogués (1901), ), la Duana del port juntament amb Garcia Faria (1902) la torre Arnús al Tibidabo (1904), o el Palau de Justícia amb Domènech i Estapà (1911)

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Mas Ram

    Enric Sagnier i Villavecchia

  2. Palacio de Justicia de Cataluña

    Josep Domènech Estapà, Enric Sagnier i Villavecchia

    Palacio de Justicia de Cataluña

  3. Casa Rodolf Juncadella

    Enric Sagnier i Villavecchia

  4. Casa Antoni Roger

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Casa Antoni Roger

  5. Palacio Pascual i Pons

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Palacio Pascual i Pons

  6. Torre de Santa Margarida

    Enric Sagnier i Villavecchia

  7. Torre Can Vila

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Torre Can Vila

    L'estat actual de l'edifici no té res a veure amb l'inicial, ja que tenia un jardí amb porta reixada de gran vàlua al costat esquerre de la casa, donant bona part al carrer. Can Vila era una de les cases d'estiueig més reeixides del carrer Major. Malgrat tot, ha conservat a la façana l'empremta modernista. D'aquesta part encara conservada, i en la façana fotografiada des del carrer Major, hi ha dos cossos, el sobresortit com a torre mirador amb un altre cos de més baix. La distribució de plantes corresponia en aquest cas un segon pis, un tercer pis i la galeria, això si comptem des de la... Casa construïda l'any 1891. És probable que hi intervingués Enric Sagnier i Villavechia, de la mateixa manera que ho va fer en el projecte per a la reixa de la tanca.
  8. Colegio de Jesús y María

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Colegio de Jesús y María

  9. Frontó Barcelonés

    Enric Sagnier i Villavecchia

  10. Casa Josep Fabra

    Enric Sagnier i Villavecchia

  11. Edificio de la Aduana Nueva

    Pere García Faria i Monteys, Enric Sagnier i Villavecchia

    Edificio de la Aduana Nueva

  12. Farinera Costa

    Enric Sagnier i Villavecchia

  13. Casa Garriga Nogués

    Enric Sagnier i Villavecchia

  14. Casa Emili Juncadella

    Enric Sagnier i Villavecchia

  15. Via Crucis de Montserrat

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Conjunt de grups escultòrics aïllats que des del més pur estil Neoclàssic fins a les últimes tendències escultòriques de l'abstracció representen cadascun dels temes del "Via Crucis" en les 14 estacions. Les peces originals foren destruïdes durant els primers anys de la guerra civil i posteriorment foren substituïdes per les actuals, obres de Margarida de Sant Jordi, Francesc Juventeny i les ja més modernes i estilitzades de Domènec Fita. Al final del camí del "Via Crucis" (vint minuts a peu) es troba la capella de la Verge de la Soledat. Entre els anys 1904 i 1919 fou dissenyat i esculpit el conjunt de les 14 estacions del "Via Crucis" del Monestir. Aquestes primeres escultures foren destruïdes en els primers moments de la Guerra Civil i més posteriorment foren construïdes de nou. Al final del "Via Crucis" hi ha la Capella de la Verge de la Soledat.
  16. Casa Fargas

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Casa Fargas

    La casa Fargas és un bon exemple de casa de pisos burgesa del Modernisme tardà a l’Eixample de Barcelona i, alhora, de l’obra primerenca d’Enric Sagnier, arquitecte de trajectòria molt dilatada. Les cases de pisos de l’Eixample s’estratifiquen en alçada des del principal (sobre la planta baixa), l’habitatge del propietari, amb pisos que es van reduint en renda i superfície per a famílies amb ingressos més baixos. La casa Fargas, de tres crugies d’amplada (tres finestres per planta al carrer) presenta una particularitat: de la planta baixa a la quarta (la casa té cinc alçades sobre un semisoterrani aixecat gairebé una planta respecte del carrer), els pisos tenen exactament la mateixa façana. El principal està marcat, només, per la unió dels balcons laterals amb la tribuna central. A la resta de plantes els balcons s’individualitzen i reben unes baranes de forja treballada. La tribuna, al centre de la casa, presenta dues característiques curioses: la principal és que queda formada per la façana de la casa, plegada sobre si mateixa i foradada per una única finestra bombada, de perímetre irregular, orgànic, amb unes fusteries de disseny vertical molt elegant. La segona característica és que queda desalineada respecte a la porta d’accés, situada contra el costat dret de la façana, gairebé a la mitgera, per deixar espai per al desenvolupament de la planta baixa i el semisoterrani. El coronament és singular, a base d’un ràfec projectat sobre els dos laterals de la façana. L’ornamentació, tractada amb subtilitat i mestria, consisteix en petits tocs de decoració sobre les finestres, a la porta d’entrada i a la tribuna. La façana ha estat restaurada recentment i presenta un bon nivell de conservació. L’interior és privat i no visitable.
  17. Casa Arnús

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Casa Arnús

  18. Casa Camil Mulleres

    Enric Sagnier i Villavecchia

  19. Auto-Garatge Central Abadal

    Enric Sagnier i Villavecchia

  20. Reforma i Ampliació de la Casa Planàs

    Enric Sagnier i Villavecchia

  21. Cal Jepus

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Cal Jepus

    Edifici modernista construït amb pedra, on el més remarcable és la decoració que en relleus de pedra de temàtica floral, s'insereix pels diferents racons de la façana creant un ritme compositiu força dinàmic animat per les balconades de ferro forjat que juguen seguint una línia sinuosa. Destaquen també les dues làmpades que pengen de la primera planta i que són originals de l'època de la construcció de l'edifici. Promotor de l'obra: Josep Sabaté Tarafa, rellotger.
  22. Iglesia de Pompeya

    Enric Sagnier i Villavecchia

  23. Casa Rupert Garriga Miranda

    Enric Sagnier i Villavecchia

  24. Habitatges a la Plaça de les Olles 2

    Enric Sagnier i Villavecchia

  25. Edificio Genové

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Edificio Genové

  26. Església de Santa Maria del Castell

    Enric Sagnier i Villavecchia

  27. Reial Club Marítim de Barcelona

    Enric Sagnier i Villavecchia

  28. Palacio del Marqués de Alella

    Enric Sagnier i Villavecchia

  29. Escola de les Dames Negres

    Enric Sagnier i Villavecchia

  30. Panteó d'Iu Bosch

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Panteó d'Iu Bosch

  31. Hotel Colón

    Enric Sagnier i Villavecchia

  32. Casa Sans

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Casa Sans

    Edifici aïllat de planta baixa i pis, amb un porxo a la planta baixa i un jardí que l'envolta. Cobertes amb forta pendent i teules vidriades. Té una torre al centre de la casa que sobresurt un pis més i està coberta a quatre vents. Ràfec petit en tot el perímetre. Rajoles de ceràmica a la façana, decorant la planta baixa i les finestres.
  33. Banca Arnús

    Enric Sagnier i Villavecchia

  34. Mas Solers

    Enric Sagnier i Villavecchia

  35. El Conventet de Pedralbes

    Enric Sagnier i Villavecchia

  36. Casa de Cultura de la Caixa de Pensions

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Casa de Cultura de la Caixa de Pensions

    Aquesta construcció es troba situada en un lloc privilegiat, un xamfrà del centre urbà, la qual cosa li dóna un gran relleu. És de planta quasi quadrada i consta d'un cos central, que culmina amb una cúpula a quatre vessants de pissarra, i les façanes laterals simètriques. En els extrems d'aquestes s'alcen dues torres no massa altes, coronades amb merlets i arcuacions de mig punt. El tractament de la façana presenta un eclecticisme sense estridències: les obertures de la planta baixa són de mig punt, mentre que les dels altres pisos són allindades; la construcció és amb pedra i obra vista i l'ornamentació, bàsicament emplaçada en les obertures, és amb pedra i ferro forjat, amb escultures treballades en la pedra d'inspiració gòtica. Fou construïda per l'arquitecte Enric Sagnier i Villavechia entre el 1920-1924.
  37. Caixa de Pensions a Igualada

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Situat al límit nord del nucli antic, sobre l'antic cercle de muralles. En aquest edifici, Sagnier adopta ja els postulats de l'arquitectura noucentista, si bé encara és deutor del modernisme i de l'historicisme, en una actitud eclèctica. L'edifici de la Caixa ocupa una parcel·la gairebé triangular. De planta baixa i dos pisos, fa cantonada, solucionada amb un cos cilíndric en forma de torre, on hi ha el portal principal, en arc de mig punt adovellat, una balconada de balustres amb el balcó decorat amb garlanda en relleu, una teoria de cinc finestres en arc rodó, i un acabat amb barbacana p... Al 1909 s'inaugurà l'agència de la Caixa de Pensions a l'edifici nº9 de la Rambla General Vives. Al 1922 s'inaugura el nou edifici. Va ser la primera sucursal d'aquesta entitat d'estalvis després que el mateix arquitecte construís la seu central a Barcelona.
  38. Edifici de la Caixa de Pensions

    Enric Sagnier i Villavecchia

  39. Orfenat Ribas

    Enric Sagnier i Villavecchia

  40. Casa Tomàs Roger

    Enric Sagnier i Villavecchia

Archivo

  • Cartell promocional de la construcció de l'edifici de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.

    Dibujo

    Cartell promocional de la construcció de l'edifici de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografía