Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

En Imágenes

  • Casa Ximenis

  • Casa Ximenis

  • Casa Ximenis

  • Casa Ximenis

  • Casa Ximenis

  • Casa Ximenis

  • Casa Ximenis

  • Casa Ximenis

Memoria

La casa Ximenis forma part d’una filera d’edificacions que perllonguen un tram enderrocat de la vella muralla romana, oposada a un gran parc urbà. Jujol assaja un cop més els efectes del treball de forja sobre les superfícies llises i senzilles. Les obertures segueixen un ordre horitzontal irregular i els emmarcaments estan arrodonits i només decorats amb esgrafiats d’inspiració barroca. A sobre, destaquen les baranes negres que exhibeixen els enllaços entre els barrots; formen fins i tot uns petits seients als extrems, en configuren els respatllers i projecten unes ombres seques i nítides sobre el pla de façana.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Casa Ximenis

    Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Ximenis

    La casa Ximenis forma part d’una filera d’edificacions que perllonguen un tram enderrocat de la vella muralla romana, oposada a un gran parc urbà. Jujol assaja un cop més els efectes del treball de forja sobre les superfícies llises i senzilles. Les obertures segueixen un ordre horitzontal irregular i els emmarcaments estan arrodonits i només decorats amb esgrafiats d’inspiració barroca. A sobre, destaquen les baranes negres que exhibeixen els enllaços entre els barrots; formen fins i tot uns petits seients als extrems, en configuren els respatllers i projecten unes ombres seques i nítides sobre el pla de façana.
  2. Restauración de la Fachada y Rehabilitación del Ático de la Casa Ximenis

    Armand Fernández i Prat, Cinto Hom i Santolaya

    Restauración de la Fachada y Rehabilitación del Ático de la Casa Ximenis

    Afrontar l’encàrrec d’una restauració suposa d’entrada tenir davant un element existent, un objecte que s’ha de redefinir en la seva pròpia naturalesa. L’operació es pot dur a terme de vàries formes. Així doncs podes simplement reparar, o bé netejar: podem enderrocar quelcom que està malmès, o bé refer, o simplement inventar, afegir. Els treballs que es van dur a terme a la casa Ximenis van estar motivades per la restauració de la façana al passeig Via de l’Imperi que és la intervenció de J.M. Jujol en aquesta casa juntament amb el nou vestíbul i inici de l’escala. Aquest encàrrec ens va obligar a conèixer l’estat en què es trobava la casa en aquell moment. Tret de l’envelliment natural que podem trobar pel pas dels anys en tots el elements, vam adonar-nos d’un fet del qual no podíem fer-ne cas omís. Es tractava de l’àtic a la planta coberta, afegit sense cap mena de criteri, mal solucionat en general i causant de tota una sèrie de patologies a la resta de la casa. L’estat d’aquell àtic obligava a prendre una decisió. Només hi havia dues possibilitats raonables: o desapareixia com a element de la casa, retornant a l’estat original de l’obra de Jujol o bé es reconstruïa de nou. Vam optar per aquesta darrera solució tenint en compte que es tractava d’un espai habitable consolidat, però també obligats a inventar un volum i superfícies que no comissionessin amb la façana- tenint en compte que Jujol va acabar la nova façana sense cap volum adossat, creant una espadanya. El fet d’haver de respectar volum i superfícies existents ens va obligar a pensar en una estructura capaç de recolzar la nova construcció amb la de la casa. ja que es disposava d’espai suficient, en quant a l’alçaria, es va proposar la construcció d’un nou forjat que distribuís adequadament els nous esforços de l’àtic a l’estructura de la casa. El nou forjat, de perfils de ferro, queda per damunt de l’antic, de bigues de fusta, sense substituir-lo. També en el cas de la façana ens trobarem amb el dilema d’optar per dos camins, es podia restaurar el revestiment existent o bé es refeia de nou. La decisió de respectar l’estuc original venia motivada per una sèrie de raons, Quan ens miràvem la façana sempre descobríem coses noves com, per exemple, que no és un pla sinó superfície guerxada mol suau que des del carrer no es percep, El gruix del revestiment no era constant en tota la superfície i això ens feia pensar en una intenció per part de Jujol de suavitzar, de fer etèria aquella pell. Teníem la sensació de que era més una roba que cobria la superfície que no pas un revestiment constructiu. Els dibuixos, sense relleu i poc contrastats, semblen voler diluir-se en el fons d’aquesta roba i accentuar-ne la seva lleugeresa i amabilitat. Octubre 2019

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.