Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Josep Maria Jujol Gibert

  • Josep Maria Jujol Gibert

  • Josep Maria Jujol Gibert

Memoria

Arquitecte i dissenyador. Titulat el 1906. caracteritzat per l’ interès pel detall artesanal i us de materials de rebuig. Col·laboradors de Gaudí. Professor a l’Escola d’Arquitectura i arquitecte municipal auxiliar de Sant Joan Despí on desenvolupà alguns dels seus projecte com la Torre de la Creu (1916) o Can Negre (1930), a Barcelona trobem, entre d’altres, la casa Planells (1924), o la Font de Pl. Espanya (1929)

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Ateneo Barcelonés

    Josep Font i Gumà, Josep Maria Jujol Gibert

    Ateneo Barcelonés

  2. Teatro Metropol

    Josep Maria Jujol Gibert

    Teatro Metropol

    El Patronat Obrer de Tarragona era propietari de dos edificis al carrer d’Armanyà, fins que va decidir comprar l’edifici de la Rambla Nova núm. 46 per tal de disposar d’un teatre amb accés al carrer principal de la ciutat. Jujol havia de salvar el desnivell del nou accés per la Rambla, que es trobava a 2,50 metres per sobre del jardí, i havia d’inserir-hi un espai especialment petit, el nou teatre, de 17 x 20 metres. Per resoldre el primer problema decideix situar l’entrada al teatre al primer pis. I per resoldre el segon, decideix utilitzar com a escenari l’edifici construït per Salas al carrer d’Armanyà. Jujol no es va proposar construir un teatre a la italiana, sinó que el teatre Metropol és concebut com un espai obert capaç d’acollir les diverses activitats d’un ateneu. Opta per emprar el ferro per aconseguir una sensació de lleugeresa. La sala és coberta amb tres jàsseres de 13 metres de llum, separades 4 metres entre elles, que se sostenen sobre tres esvelts pilars de 8 metres d’alçària i 26 centímetres de secció. Això afavoreix la continuïtat espacial des de l’entrada fins al jardí posterior. També el passadís adossat a la mitgera és construït amb una fina estructura metàl·lica que suporta set petites voltes ogivals.
  3. Cases Heras i Llobet

    Josep Maria Jujol Gibert, Manuel Joaquim Raspall i Mayol

  4. Torre Sant Salvador

    Josep Maria Jujol Gibert

    Torre Sant Salvador

  5. Casa Rovira

    Josep Graner i Prat, Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Rovira

  6. Torre Gibert

    Josep Maria Jujol Gibert

    Torre Gibert

    El projecte respon a l’encàrrec de dos habitatges aparellats per part d’una tia de l’arquitecte. Jujol crea un organisme format per cinc cossos cilíndrics. Els tres cossos més grans queden coronats al mateix nivell, mentre que el dos cossos més petits sobresurten a alçàries desiguals i contenen les escales dels dos habitatges. Al terrat sobresurten dos cilindres més, que contenen les escales que porten als àtics i als miradors. Cada cilindre queda cobert per una cúpula recoberta de trossos de vidre, procedents de la fàbrica de vidre de Cornellà, situada a poca distància. A la façana principal, un altre petit cilindre fa de porxo i s’obre a través de dos arcs parabòlics. Jujol crea un organisme unitari que només ha de dividir amb un separador rectilini per formar els dos habitatges. Els elements de ferro assenyalen alguns punts singulars: l’inici de l’escala, les tribunes del menjador o els miradors del terrat.
  7. Casa Bofarull

    Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Bofarull

    Amb els treballs fets al mas Bofarull, Jujol inicia una sèrie d’obres de reforma al petit poble dels Pallaresos, de les quals destaca la casa Fortuny (o ca l’Andreu), feta entre 1920 i 1944. L’encàrrec de les germanes Bofarull demanava una intervenció en l’antiga masia amb vista a ennoblir-ne l’aspecte, és a dir, una demanda pròpia de l’època en què molts arquitectes modernistes havien abordat tasques semblants. Les principals intervencions estructurals de Jujol són dues: d’una banda, la prolongació de l’escala principal fins a arribar a la torre piramidal, presidida per un àngel que fa la funció de penell, i el rostre del qual va ser extret de la màscara d’un rostre real. D’altra banda, Jujol afegeix una crugia a la part del davant, creant una galeria d’arcs ogivals sostinguda per un gran arc rebaixat a la planta baixa. Els nombrosos elements de detall tendeixen a prolongar indefinidament la intervenció sense posar-hi mai un punt final.
  8. Casa Ximenis

    Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Ximenis

    La casa Ximenis forma part d’una filera d’edificacions que perllonguen un tram enderrocat de la vella muralla romana, oposada a un gran parc urbà. Jujol assaja un cop més els efectes del treball de forja sobre les superfícies llises i senzilles. Les obertures segueixen un ordre horitzontal irregular i els emmarcaments estan arrodonits i només decorats amb esgrafiats d’inspiració barroca. A sobre, destaquen les baranes negres que exhibeixen els enllaços entre els barrots; formen fins i tot uns petits seients als extrems, en configuren els respatllers i projecten unes ombres seques i nítides sobre el pla de façana.
  9. Can Negre

    Josep Maria Jujol Gibert

    Can Negre

    Jujol aborda la reforma d’una masia barroca amb la intenció de canviar-ne els paràmetres estètics, tan importants per a una cultura modernista que s’endinsa fins al començament del segle XX. Les intervencions més importants a l’interior es redueixen a la capella i l’escala. Jujol manté tot el sistema murari existent, com també la disposició de les obertures. Posa tot l’èmfasi en la transfiguració de la façana principal, que queda explicada en un únic dibuix de projecte que en reflecteix prou bé la intenció. S’hi afegeixen més filades de teula plana, totes diferents, a la cornisa ondulada. Les dues finestres laterals de la planta primera esdevenen dues tribunes simètriques, que flanquegen una nova tribuna central que evoca la forma d’una carrossa, feta amb treball de ferro delicat i amb un sistema d’obertures vidrades inèdit. El pla de façana queda repartit per taques policromes tendents a unificar la dissimetria resultant.
  10. Talleres Manyach

    Josep Maria Jujol Gibert

    Talleres Manyach

    Jujol aborda el cobriment d’una gran nau amb procediments propis de l’arquitectura moderna, però sense la base de l’anàlisi i el càlcul, de manera que acaba resolent l’estabilitat de l’estructura per mitjans empírics i intuïtius. L’edifici és format per una retícula de pilars extraordinàriament esvelts, sobre els quals es recolzen unes jàsseres de gelosia perpendiculars al carrer. Aquestes jàsseres es desdoblen en dos nivells per recollir unes voltes atirantades, disposades en dents de serra, formades per tres gruixos de rajola. La primera volta que es va col·locar, un cop retirada la cintra, es va desplomar, la qual cosa portà Jujol a incrementar la corba de la volta i reforçar el sistema de tirants. Per tal de garantir l’estabilitat global de l’obra, Jujol opta per emprar uns importants pinacles de maó clarament visibles a la coberta. D’aquesta manera, l’estructura tolera l’esveltesa dels pilars i l’escàs marge de seguretat en els fonaments.
  11. Torre Queralt

    Josep Maria Jujol Gibert

    Torre Queralt

    L’any 1913 Jujol va rebre l’encàrrec de construir un segon habitatge unifamiliar als terrenys de la torre Sansalvador, que va rebre el nom de torre Queralt en homenatge al patró de Berga, ciutat natal de la família. L’interior és molt senzill i només hi ha alguns detalls menors que tesen la configuració exterior, com ara les finestres hexagonals, els treballs de forja, senzills i elegants, i, sobretot, la finestra aixamfranada de la cantonada sud, formada per una tribuna a la primera planta i un balcó triangular a la planta superior. El mur de tancament que separa la finca del carrer és de pedra tosca i contrasta amb les línies senzilles de la tanca de ferro del jardí. Jujol treu partit de la diferència de cota del terreny per crear una imatge aerodinàmica en què preval la visió des del carrer. El treball amb les tanques i la vegetació que envolta la casa complementen l’austeritat en el tractament de les façanes laterals.
  12. Iglesia del Sagrat Cor de Vistabella

    Josep Maria Jujol Gibert

    Iglesia del  Sagrat Cor de Vistabella

    Originàriament, Vistabella era un conjunt de tres cases que va anar creixent gràcies a l’activitat vitícola i ramadera. Al començament del segle XX ja disposava d’escola, i a l’hora de construir l’església es va decidir encarregar-la a Josep Maria Jujol. Aquest es referirà a l’arquitectura cristiana bizantina per explicar el seu projecte. L’església forma un quadrat suportat per quatre pilars, d’on arrenquen tots els arcs que carreguen unes voltes esglaonades a mesura que pugen. Les projeccions dels arcs formen figures quadrades i triangulars i les voltes eviten les arestes, la qual cosa afavoreix les pintures murals. L’estructura és feta de pedra del lloc, calcària, peces senceres que no son el resultat de cap fragmentació rocosa. Hi predominen dues dimensions i, per tant, es poden disposar de manera anàloga al maó. La coberta és doble: la interior és un compost de voltes, mentre que l’exterior és feta de gruixos de rajola.
  13. Cambril de la Mare de Déu del Carme

    Josep Maria Jujol Gibert

  14. Torre Serra-Xaus

    Josep Maria Jujol Gibert

    Torre Serra-Xaus

  15. Casa Planells

    Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Planells

    L’edifici és el resultat d’una successió de diversos programes, tots proposats pel contractista Eveli Planells. La primera proposta consistia en un habitatge unifamiliar, i Jujol recrea les formes de la Pedrera per convertir l’edifici en el sòcol d’una gran estàtua de la Mare de Déu. El segon encàrrec també és per a un habitatge unifamiliar, en aquest cas per a un metge, però finalment el contractista decideix vendre’s una part del solar i construir un edifici d’habitatges a la resta. S’utilitza el sistema dúplex per contrarestar l’escassa superfície del solar i incrementar els habitatges en una tercera part. El projecte de Jujol incorporava un àtic destinat a un germà de Planells, amb una banda de tribunes a la façana que sostenien una cúpula amb l’anagrama marià. L’edifici realment executat, fins al segon pis, enllaça més amb la retòrica del racionalisme emergent que no pas amb les formes heretades del modernisme.
  16. Santuario de la Mare de Déu de Montserrat

    Josep Maria Jujol Gibert

    Santuario de la Mare de Déu de Montserrat

    El projecte dóna resposta a la voluntat de construir un santuari a la Mare de Déu de Montserrat amb pocs mitjans econòmics, tècnics i humans. Jujol decideix emprar la pedra del lloc, ciment pòrtland i sorra per fer in situ uns elements prefabricats que han de servir tant per a l’estructura com per als finestrals. Als arcs, les parets i les voltes s’utilitzen sempre peces de 10 x 15 x 30 centímetres, a més de les pedres de reble. Els finestrals són fets amb peces prefabricades, realitzades sobre el terreny i dissenyades pel mateix Jujol, de manera que, juxtaposades, formen figures hexagonals. L’estructura general és un conjunt d’arcs parabòlics que arrenquen d’uns pilars de secció mínima. El sistema general es basa en una planta triangulada que forma un perímetre trencat de 24 segments, tots ells desiguals. En total formen 42 pilars i, a sobre, 33 voltes recorden les formes de la muntanya de Montserrat.
  17. Palacio del Trabajo

    Andrés Calzada Echevarría, Josep Maria Jujol Gibert

    Palacio del Trabajo

  18. Casa Cebrià Camprubí Nadal

    Josep Maria Jujol Gibert

  19. Torre Jujol

    Josep Maria Jujol Gibert

    Torre Jujol

Archivo

  • Decoració de la Casa Milà

    Dibujo

    Decoració de la Casa Milà

  • Esbós de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Dibujo

    Esbós de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  •  Façana Can Negre.

    Dibujo

    Façana Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'alçat de la Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibujo

    Esbós de l'alçat de la Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'alçat de la Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós de l'alçat de la Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la tribuna de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós de la tribuna de Can Negre.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la reixa d'accés de la Torre Gibert.

    Dibujo

    Esbós de la reixa d'accés de la Torre Gibert.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de detalls diversos d'ornamentació del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós de detalls diversos d'ornamentació del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de l'espai central del Palau del Treball

    Dibujo

    Perspectiva interior de l'espai central del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall de coronació de la cúpula central del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós detall de coronació de la cúpula central del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos dels detalls de la cúpula central del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbossos dels detalls de la cúpula central del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos diversos del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbossos diversos del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos de la cúpula central del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbossos de la cúpula central del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós volumetria del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós volumetria del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós planta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós planta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós planta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta planta del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós proposta planta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós planta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Dibujo

    Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Dibujo

    Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Dibujo

    Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior proposta del Palau del Treball

    Dibujo

    Perspectiva exterior proposta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós perspectiva exterior del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós perspectiva exterior del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del  Palau del Treball

    Dibujo

    Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'escultura de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Dibujo

    Esbós de l'escultura de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'escultura de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Dibujo

    Esbós de l'escultura de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós mobiliari parterre de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Dibujo

    Esbós mobiliari parterre de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos de detalls de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Dibujo

    Esbossos de detalls de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós perspectiva coberta de la Torre Sant Salvador.

    Dibujo

    Esbós perspectiva coberta de la Torre Sant Salvador.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós façana de la Torre Sant Salvador.

    Dibujo

    Esbós façana de la Torre Sant Salvador.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós secció de la Torre Sant Salvador.

    Dibujo

    Esbós secció de la Torre Sant Salvador.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del jardí de la Torre Sant Salvador. Segon Projecte.

    Dibujo

    Esbós del jardí de la Torre Sant Salvador. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  •  Esbós de la façana de la Torre Sant Salvador.

    Dibujo

    Esbós de la façana de la Torre Sant Salvador.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall cantell forjat Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós detall cantell forjat Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós tribuna cantonada entresol Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós tribuna cantonada entresol Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta estructura sostre planta tipus Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta estructura sostre planta tipus Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta estructura sostre planta baixa Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta estructura sostre planta baixa Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta segona Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta segona Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta principal Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta principal Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta tipus Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta tipus Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta principal Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta principal Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta baixa Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta baixa Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta entresol Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta entresol Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós perspectiva hall Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibujo

    Esbós perspectiva hall Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta estructura Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta estructura Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

Bibliografía