Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Arquitecte i dissenyador. Titulat el 1906. caracteritzat per l’ interès pel detall artesanal i us de materials de rebuig. Col·laboradors de Gaudí. Professor a l’Escola d’Arquitectura i arquitecte municipal auxiliar de Sant Joan Despí on desenvolupà alguns dels seus projecte com la Torre de la Creu (1916) o Can Negre (1930), a Barcelona trobem, entre d’altres, la casa Planells (1924), o la Font de Pl. Espanya (1929)

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras (23)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (23)

  1. Teatro Metropol

    Josep Maria Jujol Gibert

    Teatro Metropol

    El Patronat Obrer de Tarragona era propietari de dos edificis al carrer d’Armanyà, fins que va decidir comprar l’edifici de la Rambla Nova núm. 46 per tal de disposar d’un teatre amb accés al carrer principal de la ciutat. Jujol havia de salvar el desnivell del nou accés per la Rambla, que es trobava a 2,50 metres per sobre del jardí, i havia d’inserir-hi un espai especialment petit, el nou teatre, de 17 x 20 metres. Per resoldre el primer problema decideix situar l’entrada al teatre al primer pis. I per resoldre el segon, decideix utilitzar com a escenari l’edifici construït per Salas al carrer d’Armanyà. Jujol no es va proposar construir un teatre a la italiana, sinó que el teatre Metropol és concebut com un espai obert capaç d’acollir les diverses activitats d’un ateneu. Opta per emprar el ferro per aconseguir una sensació de lleugeresa. La sala és coberta amb tres jàsseres de 13 metres de llum, separades 4 metres entre elles, que se sostenen sobre tres esvelts pilars de 8 metres d’alçària i 26 centímetres de secció. Això afavoreix la continuïtat espacial des de l’entrada fins al jardí posterior. També el passadís adossat a la mitgera és construït amb una fina estructura metàl·lica que suporta set petites voltes ogivals.
  2. Finca Sansalvador

    Josep Maria Jujol Gibert

    Ubicada en el distrito de Gràcia, esta casa se encuentra en una parcela que afronta en la calle Mare de Déu del Coll con la fachada sur y en la calle Pineda con la norte. La Casa Sansalvador no es realmente una casa sino un conjunto de construcciones proyectadas por Josep Maria Jujol, pero nunca se acabó completamente. De la vivienda principal sólo se realizó la cimentación y los inicios de muros que todavía son visibles. Las partes finalizadas son la casa del portero, las caballerizas, el jardín y las dos vallas a calle. La finca tiene el acceso actual desde la calle Mare de Déu del Coll, en la parte baja de la finca, desde donde se accede a las instalaciones. El acceso norte da a la casa inacabada y está inutilizado. El elemento que organiza todas estas construcciones es una escalera que se inicia en el acceso inferior y realiza un recorrido ascendente por toda la finca, pasando por las cubiertas de las caballerizas, el jardín y los restos de la vivienda hasta llegar al acceso superior. Esta escalera, formada por diferentes tramos independientes, se va adaptando a la topografía cambiante de dirección y tipos constructivos según la zona que atraviesa. El tramo más elaborado es el inferior, que comienza en el portal de la calle y sube entre dos muros de contención de fábrica de ladrillo visto revestidos de piezas de cerámica y debajo de una pérgola metálica. La fachada es asimétrica, sigue la pendiente de la calle y ubica los dos portales como aperturas libres provocadas en el muro liso sin ninguna modulación compositiva. El portal de entrada a las caballerizas tiene un dintel poligonal irregular y unas jambas de ladrillo visto también irregulares. El portal de la escalera a base de un arco triangular dentado de ladrillo visto está ricamente ornamentado con elementos de cerámica y protegido de la lluvia con un alero acabado con dos niveles alternados de baldosas giradas. En la planta superior del volumen de la derecha, hay dos ventanas rodeadas por una cinta de ladrillo visto de formas geométricas y contraventanas de madera. El conjunto de elementos de la fachada respira una cierta inspiración arábiga. Los tejados son planos con azoteas transitables. El cuerpo de planta tiene una barandilla de celos de ladrillo con detalles cerámicos y el cuerpo a doble altura tiene una barandilla de tracería que probablemente sea de otro autor. En la pendiente del jardín y por encima de las edificaciones se encuentra el acceso a una antigua mina de agua mineral con supuestas propiedades radiológicas y medicinales que el doctor decidió comercializar con la marca Agua Radial. Este motivo provocó que Sansalvador decidiera construir unas grutas de acceso al pozo que llevaran el agua a la planta de embotellado y un jardín romántico que las integrara en un entorno natural. Este espacio destaca arquitectónicamente porque incluye una ventana ovalada y un portal con dos arcos parabólicos que contienen una bóveda de superficie paraboloide. Artísticamente cabe destacar el cuidadoso trabajo de los esgrafiados que se presentan puntualmente en torno a ciertos elementos arquitectónicos, combinando motivos florales y formas oníricas. También son notables las complejas rejas de hierro forjado de los portales y elementos complementarios. Esta construcción constituye un buen ejemplo tipológico. Tiene mayor interés paisajístico, es decir, el tratamiento de los espacios exteriores más que de los interiores. Constituye una rareza por ser de las pocas obras de madurez de Jujol en la ciudad condal, con la excepción de la casa Planells y la Escuela Jujol de la riera de Sant Miquel. Proyecto: 31 marzo 1909 Solicitud de licencia: 25 junio 1909 Concesión de licencia: 10 octubre 1909 (rectificado el 10 marzo 1910) La casa no fue terminada por completo ya que durante la construcción de un pozo el propietario descubrió las cualidades medicinales del agua por lo que decidió iniciar una explotación con el nombre el "Agua Radial". En 1932 abandonan las obras. Restauración: 2007. Arquitecto: Francesc Gruartmoner. En esta actuación se destapiaron unas grutas (donde seguramente se situaba el manantial que quería explotarse económicamente) que recorren el subsuelo de la finca mediante varios ramales. Aunque mayoritariamente aparece la piedra descubierta como producto de la excavación, Jujol diseñó varios arcos parabólicos de ladrillo visto con función estructural.
  3. Casa Ximenis

    Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Ximenis

    La casa Ximenis forma part d’una filera d’edificacions que perllonguen un tram enderrocat de la vella muralla romana, oposada a un gran parc urbà. Jujol assaja un cop més els efectes del treball de forja sobre les superfícies llises i senzilles. Les obertures segueixen un ordre horitzontal irregular i els emmarcaments estan arrodonits i només decorats amb esgrafiats d’inspiració barroca. A sobre, destaquen les baranes negres que exhibeixen els enllaços entre els barrots; formen fins i tot uns petits seients als extrems, en configuren els respatllers i projecten unes ombres seques i nítides sobre el pla de façana.
  4. Torre Gibert

    Josep Maria Jujol Gibert

    Torre Gibert

    El proyecto responde al encargo de dos viviendas emparejadas por parte de una tía del arquitecto. Jujol crea un organismo formado por cinco cuerpos cilíndricos. Los tres cuerpos mayores quedan coronados al mismo nivel, mientras que los dos cuerpos más pequeños sobresalen a alturas desiguales y contienen las escaleras de ambas viviendas. En la azotea sobresalen otros dos cilindros, que contienen las escaleras que llevan a los áticos y a los miradores. Cada cilindro queda cubierto por una cúpula recubierta de trozos de vidrio, procedentes de la fábrica de vidrio de Cornellà, situada a poca distancia. En la fachada principal, otro pequeño cilindro hace de porche y se abre a través de dos arcos parabólicos. Jujol crea un organismo unitario que sólo se debe dividir con un separador rectilíneo para formar ambas viviendas. Los elementos de hierro señalan algunos puntos singulares: el inicio de la escalera, las tribunas del comedor o los miradores de la azotea.
  5. Torre Queralt

    Josep Maria Jujol Gibert

    Torre Queralt

    En 1913 Jujol recibió el encargo de construir una segunda vivienda unifamiliar en los terrenos de la torre Sansalvador, que recibió el nombre de torre Queralt en homenaje al patrón de Berga, ciudad natal de la familia. El interior es muy sencillo y sólo hay algunos detalles menores que tienen la configuración exterior, como las ventanas hexagonales, los trabajos de forja, sencillos y elegantes, y, sobre todo, la ventana achaflanada de la esquina sur, formada por una tribuna en la primera planta y un balcón triangular en la planta superior. El muro de cierre que separa la finca de la calle es de piedra pómez y contrasta con las líneas sencillas de la valla de hierro del jardín. Jujol saca partido de la diferencia de cota del terreno para crear una imagen aerodinámica en la que prima la visión desde la calle. El trabajo con las vallas y la vegetación que rodea a la casa complementan la austeridad en el tratamiento de las fachadas laterales.
  6. Talleres Manyach

    Josep Maria Jujol Gibert

    Talleres Manyach

    Jujol aborda la cubrición de una gran nave con procedimientos propios de la arquitectura moderna, pero sin la base del análisis y el cálculo, por lo que acaba resolviendo la estabilidad de la estructura por medios empíricos e intuitivos. El edificio está formado por una retícula de pilares extraordinariamente esbeltos, sobre los que se apoyan unas jácenas de celos perpendiculares a la calle. Estas jácenas se desdoblan en dos niveles para recoger unas vueltas atirantadas, dispuestas en dientes de sierra, formadas por tres grosores de ladrillo. La primera vuelta que se colocó, una vez retirada la cimbra, se desplomó, lo que llevó a Jujol a incrementar la curva de la bóveda y reforzar el sistema de tirantes. Para garantizar la estabilidad global de la obra, Jujol opta por utilizar unos importantes pináculos de ladrillo claramente visibles en la cubierta. De esta forma, la estructura tolera la esbeltez de los pilares y el escaso margen de seguridad en los cimientos.
  7. Torre Serra-Xaus

    Josep Maria Jujol Gibert

    Torre Serra-Xaus

    Casa de planta baja y distintos niveles de pisos. Planta irregular. Hace medianera con la casa contigua. El resto queda libre y rodeado por jardín. Casa formada por dos viviendas, en la primera con entrada por la planta baja bajo la tribuna y la otra mediante una escalera. Destaca el cubo soportado por dos columnas y que hace de vértice entre ambas calles. Destacan los esgrafiados azules sobre temas florales haciendo cenefa por un lado y unos patos (haciendo pareja y mirándose de frente), por otro. Promotor de la obra, Pere Xaus. Petición de la licencia municipal de obras 17-06-1921, concesión el 13-07-1921.
  8. Iglesia del Sagrat Cor de Vistabella

    Josep Maria Jujol Gibert

    Iglesia del  Sagrat Cor de Vistabella

    Originàriament, Vistabella era un conjunt de tres cases que va anar creixent gràcies a l’activitat vitícola i ramadera. Al començament del segle XX ja disposava d’escola, i a l’hora de construir l’església es va decidir encarregar-la a Josep Maria Jujol. Aquest es referirà a l’arquitectura cristiana bizantina per explicar el seu projecte. L’església forma un quadrat suportat per quatre pilars, d’on arrenquen tots els arcs que carreguen unes voltes esglaonades a mesura que pugen. Les projeccions dels arcs formen figures quadrades i triangulars i les voltes eviten les arestes, la qual cosa afavoreix les pintures murals. L’estructura és feta de pedra del lloc, calcària, peces senceres que no son el resultat de cap fragmentació rocosa. Hi predominen dues dimensions i, per tant, es poden disposar de manera anàloga al maó. La coberta és doble: la interior és un compost de voltes, mentre que l’exterior és feta de gruixos de rajola.
  9. Casa Planells

    Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Planells

    El edificio es el resultado de una sucesión de varios programas, todos ellos propuestos por el contratista Evelí Planells. La primera propuesta consistía en una vivienda unifamiliar, y Jujol recrea las formas de la Pedrera para convertir el edificio en el zócalo de una gran estatua de la Virgen. El segundo encargo es también para una vivienda unifamiliar, en este caso para un médico, pero finalmente el contratista decide venderse una parte del solar y construir un edificio de viviendas al resto. Se utiliza el sistema dúplex para contrarrestar la escasa superficie del solar e incrementar las viviendas en una tercera parte. El proyecto de Jujol incorporaba un ático destinado a un hermano de Planells, con una banda de tribunas en la fachada que sostenían una cúpula con el anagrama mariano. El edificio realmente ejecutado, hasta el segundo piso, enlaza más con la retórica del racionalismo emergente que con las formas heredadas del modernismo.
  10. Casa Cebrià Camprubí Nadal

    Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Cebrià Camprubí Nadal

    La torre es compon de tres volums prismàtics interconnectats que esglaonen el conjunt, destacant-se una alta torre mirador que té adossat un cos cilíndric cobert amb un casquet piramidal de rajoles en trencadís, mentre que la resta de cobertes són amb teula vermella plana disposades a quatre vessants que donen lloc a una barbacana molt pronunciada. També hi figura una terrassa amb balustres, en un dels costats. El joc de volums es complementa amb la disposició en dues de les cantonades de finestres a manera de petites tribunes triangulars. Les obertures mantenen la verticalitat i tan sols mostren certa alteració de la regularitat per l'emmarcat sobreposat dels esgrafiats que denoten més llibertat compositiva, com també ho acusa la distribució asimètrica de les mateixes. La regularitat i la geometria marcada pels volums denota el pas de Jujol vers el noucentisme, que ja es va començar a fer patent en la Casa Serra-Xaus (1921), i que mantingué en la Casa Passani ( 1932), ambdues a Sant Joan Despí. Tot el parament és en estucat rosa suau, sobre el qual figuren disseminades flors, garlandes i ocells; la inscripció de la data de la seva construcció "1928"; la reproducció de dues figures que representen sant Isidre i santa Maria Magdalena, i la d'un treballador portant una regadora, fet que acusa la sensibilitat de Jujol per referenciar en la construcció l'entorn on s'inscriu. L'edifici es manté aïllat envoltat de zona enjardinada i forma part del Pla Parcial Fatjó de l'Ajuntament de Cornellà per protegir l'edifici i el seu entorn. L'any 1928 Jujol rep l'encàrrec de construir una casa per a Cebrià Camprubí, en el límit de Cornellà i Sant Joan Despí. Camprubí era un prestigiós cultivador de roses i Jujol dissenya un edifici que evoca l'ocupació del seu propietari.
  11. Can Negre

    Josep Maria Jujol Gibert

    Can Negre

    Jujol aborda la reforma de una masía barroca con la intención de cambiar sus parámetros estéticos, tan importantes para una cultura modernista que se adentra hasta principios del siglo XX. Las intervenciones más importantes en el interior se reducen a la capilla y la escalera. Jujol mantiene todo el sistema de los muros existentes, así como la disposición de las aperturas. Pone todo el énfasis en la transfiguración de la fachada principal, que queda explicada en un único dibujo de proyecto que refleja bastante bien su intención. Se añaden más hiladas de teja plana, todas distintas, a la cornisa ondulada. Las dos ventanas laterales de la planta primera se convierten en dos tribunas simétricas, que flanquean una nueva tribuna central que evoca la forma de una carroza, hecha con trabajo de hierro delicado y con un sistema de aperturas vidriadas inédito. El plano de fachada queda repartido por manchas policromas tendentes a unificar la disimetría resultante.
  12. Santuario de la Mare de Déu de Montserrat

    Josep Maria Jujol Gibert

    Santuario de la Mare de Déu de Montserrat

    El projecte dóna resposta a la voluntat de construir un santuari a la Mare de Déu de Montserrat amb pocs mitjans econòmics, tècnics i humans. Jujol decideix emprar la pedra del lloc, ciment pòrtland i sorra per fer in situ uns elements prefabricats que han de servir tant per a l’estructura com per als finestrals. Als arcs, les parets i les voltes s’utilitzen sempre peces de 10 x 15 x 30 centímetres, a més de les pedres de reble. Els finestrals són fets amb peces prefabricades, realitzades sobre el terreny i dissenyades pel mateix Jujol, de manera que, juxtaposades, formen figures hexagonals. L’estructura general és un conjunt d’arcs parabòlics que arrenquen d’uns pilars de secció mínima. El sistema general es basa en una planta triangulada que forma un perímetre trencat de 24 segments, tots ells desiguals. En total formen 42 pilars i, a sobre, 33 voltes recorden les formes de la muntanya de Montserrat.
  13. Torre Jujol

    Josep Maria Jujol Gibert

    Torre Jujol

    Casa-torre de singular proyección. La edificación tiene forma de "T" y en el cruce sobresale un cuerpo más alto. Proyectada para formar dos casas. Cada una de ellas ubicadas en la misma línea horizontal y compartirían la vertical. Combina la línea recta con la curva. Todas las ventanas están decoradas con bandas azules, alternando también la línea recta y curva en un mismo elemento. Forma dos jardines en el hueco de los brazos de la citada "T". La reja de la entrada es de fuste de base de listones planos y en posición de diagonal. Promovida por el propio arquitecto a fin de instalar su casa. La casa fue construida en unos terrenos de la familia Negre. Petición de la licencia municipal de obras 3-11-1932.
  14. Casa Bofarull

    Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Bofarull

    Amb els treballs fets al mas Bofarull, Jujol inicia una sèrie d’obres de reforma al petit poble dels Pallaresos, de les quals destaca la casa Fortuny (o ca l’Andreu), feta entre 1920 i 1944. L’encàrrec de les germanes Bofarull demanava una intervenció en l’antiga masia amb vista a ennoblir-ne l’aspecte, és a dir, una demanda pròpia de l’època en què molts arquitectes modernistes havien abordat tasques semblants. Les principals intervencions estructurals de Jujol són dues: d’una banda, la prolongació de l’escala principal fins a arribar a la torre piramidal, presidida per un àngel que fa la funció de penell, i el rostre del qual va ser extret de la màscara d’un rostre real. D’altra banda, Jujol afegeix una crugia a la part del davant, creant una galeria d’arcs ogivals sostinguda per un gran arc rebaixat a la planta baixa. Els nombrosos elements de detall tendeixen a prolongar indefinidament la intervenció sense posar-hi mai un punt final.

Archivo (98)

  • Esbós del vitrall de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Esbós del vitrall de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Bofarull.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Bofarull.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'alçat de la façana de la Torre Gibert.

    Dibujo

    Esbós de l'alçat de la façana de la Torre Gibert.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la reixa d'accés de la Torre Gibert.

    Dibujo

    Esbós de la reixa d'accés de la Torre Gibert.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la façana i emplaçament de Torre Serra-Xaus.

    Dibujo

    Esbós de la façana i emplaçament de Torre Serra-Xaus.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'interior i de l'accés de la Torre Serra-Xaus.

    Dibujo

    Esbós de l'interior i de l'accés de la Torre Serra-Xaus.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Torre Serra-Xaus.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de la Torre Serra-Xaus.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'escultura de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Dibujo

    Esbós de l'escultura de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Dibujo

    Esbós de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    © Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos de detalls de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Dibujo

    Esbossos de detalls de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós mobiliari parterre de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Dibujo

    Esbós mobiliari parterre de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'escultura de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Dibujo

    Esbós de l'escultura de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbòs secció Torre Sansalvador

    Dibujo

    Esbòs secció Torre Sansalvador

    © Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbòs façana Torre Sansalvador

    Dibujo

    Esbòs façana Torre Sansalvador

    © Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbòs alçát tancament Finca Sansalvador

    Dibujo

    Esbòs alçát tancament Finca Sansalvador

    © Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós perspectiva coberta de la Torre Sansalvador.

    Dibujo

    Esbós perspectiva coberta de la Torre Sansalvador.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del jardí de la Torre Sansalvador. Segon Projecte.

    Dibujo

    Esbós del jardí de la Torre Sansalvador. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Dibujo

    Esbós de la façana de la Torre Sansalvador.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos diversos de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Esbossos diversos de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos dels detalls de la cúpula central del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbossos dels detalls de la cúpula central del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos diversos del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbossos diversos del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos de la cúpula central del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbossos de la cúpula central del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós planta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall de coronació de la cúpula central del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós detall de coronació de la cúpula central del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de detalls diversos d'ornamentació del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós de detalls diversos d'ornamentació del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Dibujo

    Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós volumetria del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós volumetria del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós planta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós planta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva porta del pis de baix de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Perspectiva porta del pis de baix de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de mobiliari de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Esbós de mobiliari de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de planta de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Esbós de planta de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de l'espai central del Palau del Treball

    Dibujo

    Perspectiva interior de l'espai central del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós columnes del portic del pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Esbós columnes del portic del pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta planta del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós proposta planta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior proposta del Palau del Treball

    Dibujo

    Perspectiva exterior proposta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Dibujo

    Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Planta i alçat d'escala interior de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Planta i alçat d'escala interior de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat porta del pis de baix de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Alçat porta del pis de baix de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de planta segona de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Esbós de planta segona de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior. Esbós dels arcs del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Perspectiva interior. Esbós dels arcs del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de planta baixa de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Esbós de planta baixa de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'escala de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Esbós de l'escala de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva i detalls arcs pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Perspectiva i detalls arcs pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat i detalls arc de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Alçat i detalls arc de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Dibujo

    Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós planta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós perspectiva exterior del Palau del Treball

    Dibujo

    Esbós perspectiva exterior del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del  Palau del Treball

    Dibujo

    Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat arcs pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibujo

    Alçat arcs pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós alçat façana principal de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós alçat façana principal de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall porta interior de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós detall porta interior de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall proposta mur exterior de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós detall proposta mur exterior de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall finestra de l'oratori de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós detall finestra de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'alçat lateral de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós de l'alçat lateral de Can Negre.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos diversos de Can Negre.

    Dibujo

    Esbossos diversos de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Façana estat previ Can Negre.

    Dibujo

    Façana estat previ Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta jardí de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós proposta jardí de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta mur i porta exterior d'accés de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós proposta mur i porta exterior d'accés de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Planta estat previ Can Negre.

    Dibujo

    Planta estat previ Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la tribuna de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós de la tribuna de Can Negre.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós alçat façana principal de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós alçat façana principal de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta font de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós proposta font de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta marquesina de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós proposta marquesina de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Façana Can Negre.

    Dibujo

    Façana Can Negre.

    © Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós altar de l'oratori de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós altar de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall serralleria finestra de l'oratori de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós detall serralleria finestra de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós tarima fusta de l'altar de l'oratori de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós tarima fusta de l'altar de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Dibujo

    Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'alçat de la Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibujo

    Esbós de l'alçat de la Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta baixa Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta baixa Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta estructura sostre planta tipus Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta estructura sostre planta tipus Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós perspectiva exterior Casa Planells. Primer Projecte.

    Dibujo

    Esbós perspectiva exterior Casa Planells. Primer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta entresol Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta entresol Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta segona Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta segona Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta principal Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta principal Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta estructura Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta estructura Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta baixa Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta baixa Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta estructura sostre planta baixa Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta estructura sostre planta baixa Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós perspectiva hall Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibujo

    Esbós perspectiva hall Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta principal Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta principal Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta primera Casa Planells. Primer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta primera Casa Planells. Primer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta baixa Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta baixa Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta baixa Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta baixa Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta tipus Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta tipus Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta estructura Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta estructura Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta baixa Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta baixa Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall cantell forjat Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós detall cantell forjat Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós tribuna cantonada entresol Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós tribuna cantonada entresol Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta principal Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta principal Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta baixa Casa Planells. Primer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta baixa Casa Planells. Primer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta segona Casa Planells. Primer Projecte.

    Dibujo

    Esbós planta segona Casa Planells. Primer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

Bibliografía (132)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.