Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Casas M&M

  • Casas M&M

  • Casas M&M

  • Casas M&M

  • Casas M&M

  • Casas M&M

  • Casas M&M

  • Casas M&M

  • Casas M&M

  • Casas M&M

  • Casas M&M

  • Casas M&M

  • Casas M&M

  • Casas M&M

  • Casas M&M

Memoria

El projecte ve suggerit per la naturalesa peculiar de l’encàrrec, dos habitatges amb programes diferents que comparteixen un mateix solar, boscós i en pendent. Totes dues cases segueixen unes mateixes pautes generals, independents de la particularitat de cada programa. S’emfasitza la cota zero, que determina clarament els usos de sota i els de sobre: a sota, els aparcaments, els tallers, els dipòsits d’aigua, amb accessos des dels extrems del solar. A sobre, cada programa desenvolupat amb independència en dos nivells. Com a element comú, la franja de bosc central, compartida per totes dues cases a través de dos porxos enfrontats. La casa M1 és per a una parella amb el seu fill petit. La casa M2 és per a un professor que passa llargues temporades fora de Barcelona i lloga una part de la casa a d’altres professors. Els materials i la disposició de les finestres evoquen deliberadament la iconografia arquetípica del món domèstic.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Estava aquella escultura de Joel Shapiro de 1974 (untitle). Un perfil de bronze fosc simulant un terreny artificial en forma de L, cargolat per un dels extrems a la paret de la sala d’exposicions. Una peça de petites dimensions que explica la fascinació per les bases. Sobre aquell balcó volat, Shapiro situa una petita peça de ferro negre molt densa i pesada en relació a les seves dimensions que descriu la icona d’una casa amb les seves dues cobertes. Un balcó suspès d’una paret, una primera construcció que explica com les taules serveixen per disposar coses sobre o sota d’elles. Idees de la mateixa força expressiva les havíem trobat a la sèrie Salto al vacío de Ángeles Marcos (Puente, 1986). Les cases m&m es van construir amb aquest mateix principi. El projecte de les cases m & m, com les anomenem al despatx, es remunta a 1999 . Uns amics ens posen en contacte amb tres arqueòlegs, professors tots ells del Prehistòria de la Universitat de Bellaterra, que volien fer-se una casa. Portaven diversos anys vivint junts. Des dels laboratoris de la Universitat on tenen els seus despatxos, veien la riera de Malena, un espai natural protegit, i, una mica més enllà, entre els pins, alguns habitatges d’una urbanització. m&m ens demanaren que anéssim amb ells a visitar la zona. El projecte va començar amb l’elecció del solar. Des d’aquesta primera visita, i durant tot un any, el bosc es va anar convertint en el nostre refugi. Teníem un encàrrec per a una gran casa però finalment vam decidir fer una casa en dos: una casa per què comparteixen un corredor vegetal de 10 m d’ample que es situa entre les dues i al qual miren els respectius balcons, un espai on el bosc de la riera, gairebé tant salvatge com ens el vam trobar el primer dia que visitarem el lloc, penetra en el solar. Un espai que s’ha convertit en la millor habitació. Les dues cases es troben situades sobre sengles plataformes a manera de “taules” amb sostre. Aquestes plataformes proporcionen una cota zero que soluciona el fort pendent del solar. Sota les taules es troben els aparcaments, els tallers, els dipòsits d’aigua de pluja i un parell de sales parcialment enfonsades en el terreny. Aquestes sales, amb unes finestres baixes allargades, el proper hivern tindran les parets cobertes amb els matolls del sotabosc que puja des de la riera. Des de cada una d’aquestes finestres a ran de terra es podrà veure el bosc en una vista rasant i inusualment submergida en el terreny. Sobre les plataformes es troben les cases. Ambdues tenen dues plantes d’alçada i un balcó que funciona com ho fan els corredors exteriors d’un vaixell, mirant-se l’un a l’altre. Els tancaments són extremadament econòmics: maó vermell i fusteria d’alumini amb grans marcs de 12 centímetres que es mostren a l’exterior. Cada casa té desenvolupaments diferents en programa i superfície. En m1 viurà una parella i el seu fill petit. Posteriorment s’ha afegit un gos. Les peces principals són una sala al voltant de la cuina que és el cor de la casa, mirant cap el porxo d’entrada. La sala té un petit pavelló que funciona com un espai de lectura. La segona peça principal de la casa és l’estudi què es situa en la façana posterior mirant cap a la densitat de la riera. L’estudi està parcialment a doble alçada. Té una finestra allargada de 5 metres d’alt amb una porta que dona a un petit balcó. La finestra té la mateixa proporció que els pins. Les branques mortes dels arbres que no hem sanejat poden tocar-se des del balcó. m2 són diverses petites cases juntes. El propietari viu llargues temporades fora del país, de manera que llogarà algunes parts de forma eventual a d’altres professors de la Universitat. Cada una de les peces ha de ser independent. Els espais comuns són una cuina i una sala petita que dona al porxo d’entrada, i una sala més àmplia situada en el soterrani, entre els matolls del terreny. Els materials són molt austers: maó de format 10x30x15, bloc de formigó envernissat, bancs correguts de formigó... El terra és d’un terratzo groc intens que vam preparar especialment per la casa. El color contrasta amb la humitat del bosc exterior. Una paret de cada casa, situada en els passadissos i que conté els armaris, està coberta de fusta. El cost d’ambdues cases, tal com vam explicar al començar la feina, és equivalent al preu de qualsevol de les cases que existeixen pels voltants.

Autor: Roldán+Berengué Arquitectes

Autores

Sobre el Mapa