Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

En Imágenes

Memoria

El conjunt constitueix un auster teixit de construccions industrials on Puig i Cadafalch es proposa demostrar la vigència dels procediments constructius del passat per a les necessitats i els programes moderns. El celler gran empra arcs de mig punt fets amb sis filades de maó que sostenen unes voltes rebaixades que arriben fins a la façana, combinades amb uns arcs lleugerament apuntats. El pavelló d’expedicions opta per emprar una gran catenària invertida feta exclusivament de maó, subjectada amb travessers també de maó i amb un tancament de pedra. Puig i Cadafalch utilitza les formes donades pels elements de suport per compondre les façanes, tant frontals com laterals, de manera que expressin aquest suport, si bé introduint d’altres elements estrictament ornamentals, com ara els perfils escalonats de les obertures, les gelosies de maó, les sèries de contraforts o els pinacles de pedra.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El conjunt del mas i les caves Codorniu fou totalment renovat a principis d'aquest segle per Josep Puig i Cadafalch dins l'estètica modernista. Puig construí el porxo de premses, el celler gran i el pavelló d'expedicions (1904), i reféu la masia o Torre de Can Codorniu (1906).

La casa Codorniu és un casal aïllat, bastit sobre l'antiga masia, i voltat de jardins que el separen de les construccions industrials. És de caire neo-medievalista, amb una clara voluntat de conferir una imatge de prestigi. Consta de soterrani, planta baixa, pis i golfa, amb una torre circular en un angle, amb coberta cònica d'escates vidriades. Té també adossades dues petites torrelles de característiques similars. A les golfes s'obre una galeria d'arcs de mig punt. Hi ha un pati interior, amb columnes i arcs, cobert amb una volta de canó rebaixat, de vidre imprès. Guarda un ric mobiliari.

El porxo de premses és una construcció de planta rectangular, format per successives voltes de full de rajol sobre arcs diafragma de mig punt. La façana té arcs apuntats i el coronament esglaonat. En destaca, com a la resta d'edificis, la utilització del maó vist, la pedra i el trencadís verd.

Al seu costat hi ha el celler gran, ampliat modernament amb noves construccions de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí. És de planta rectangular, coberta amb volta de full de rajol, sostinguda per bigues de gelosia o per tres arcs de mig punt sobre pilars, que suporten els arcs torals de rajol de les voltes. Els finestrals són de gelosia.

El pavelló d'expedicions és situat prop de l'entrada principal de les caves. És una gran nau de planta rectangular, coberta amb volta de full de rajol sobre arcs torals parabòlics amb llunetes. Les obertures són també d'arc parabòlic, i hi ha pinacles entre les llunetes.

El conjunt es completa amb edificacions més recents, que no desdiuen de les anteriors, i unes enormes caves subterrànies.

Can Codorniu és una antiga masia situada a la dreta de l'Anoia, que des del darrer quart del segle passat constitueix l'empresa més antiga i una de les més importants de la producció xampanyera del país. La masia, tradicionalment dedicada a la producció vinícola, és documentada des del 1551, i pertanyia a la família Codorniu. A mitjan segle XVII una pubilla del mas es casà amb Miquel Raventós, també d'una família vinyatera de la comarca. El 1872 Josep Raventós i Fatjó inicià l'elaboració de vins escumosos, a l'estil del xampany francès, i el 1885 el seu fill Manuel Raventós i Domènech fundà l'empresa actual, les instal·lacions de la qual foren renovades completament a principis d'aquest segle per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación