Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

El Cementiri de Roques Blanques està emplaçat a la Serra de Collserola a Barcelona, al peu del Pico Madrona, on el macís muntanyós es dona amb el traçat natural de la torrentera de Rubí. La topografia, molt irregular, amb pendents entre 15% y 30% i caràcter boscós de la zona, amb pins van determinar amb molta força la imatge del lloc. La primera de las decisions de projecte ha sigut dissenyar els nínxols com murs de contenció, per permetre la creació de terrasses que a la manera de franges agrícoles es van adaptant a les pendents de les muntanyes que tanquen la vall. Aquestes terrasses s’agrupen en número de dos o tres, formant conjunts tancats, amb un paviment d’àrid fi i amb una plantació d’arbres originaris del lloc, combinat amb arbres més propis de jardí (palmeres, plàtans,...) i amb arbustos retallats segons formes geomètriques, prenent el aspecte d’un jardí abandonat anellat en el paisatge. Davant dels murs, una estilitzada pèrgola amb heures, llessamins i glicines possibilita la creació d’un àmbit més íntim al temps que ajuda a crear una escala més global del lloc. Reduïm així la forma de assentament agrícola típica del mediterrani així com la dels jardins situats en enclous de semblant topografia. Aquest conjunt d’agrupacions es recorre mitjançant una carretera de circumval·lació d’una sola direcció, assentada sobre uns camins existents dels que pengen les diferents agrupacions amb sortides i entrades autònomes. La unidireccionalitat de la carretera, al temps que impossibilita el perdre’s, per que seguint-la en la direcció indicada es surt al lloc de partida oferint tots els punt de vista possibles sobre el paisatge i per tant un intens coneixement geogràfic del lloc que es visita. L’antiga masia que es reconverteix en seu del serveis d’administració, és el lloc d’inici i final d’aquest recorregut. Uns cossos de nova construcció substitueixen les antigues construccions adossades, al temps que alliberen dos patis al voltant del volum principal que ho tanquen respecte a l’exterior. La totalitat del cementiri, tant edificis com murs, es construeixen amb blocs de formigó prefabricat, ritmat per una peça de pedra artificial, al que al temps li dona un aspecte d’actuació dispersa al espai, i es relaciona a les construccions agrícoles que es troben escampades per tota la zona.

Autor: Batlle i Roig Arquitectura

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Cementerio les Roques Blanques

    Batlle i Roig Arquitectura, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran

    Cementerio les Roques Blanques

    El Cementiri de Roques Blanques està emplaçat a la Serra de Collserola a Barcelona, al peu del Pico Madrona, on el macís muntanyós es dona amb el traçat natural de la torrentera de Rubí. La topografia, molt irregular, amb pendents entre 15% y 30% i caràcter boscós de la zona, amb pins van determinar amb molta força la imatge del lloc. La primera de las decisions de projecte ha sigut dissenyar els nínxols com murs de contenció, per permetre la creació de terrasses que a la manera de franges agrícoles es van adaptant a les pendents de les muntanyes que tanquen la vall. Aquestes terrasses s’agrupen en número de dos o tres, formant conjunts tancats, amb un paviment d’àrid fi i amb una plantació d’arbres originaris del lloc, combinat amb arbres més propis de jardí (palmeres, plàtans,...) i amb arbustos retallats segons formes geomètriques, prenent el aspecte d’un jardí abandonat anellat en el paisatge. Davant dels murs, una estilitzada pèrgola amb heures, llessamins i glicines possibilita la creació d’un àmbit més íntim al temps que ajuda a crear una escala més global del lloc. Reduïm així la forma de assentament agrícola típica del mediterrani així com la dels jardins situats en enclous de semblant topografia. Aquest conjunt d’agrupacions es recorre mitjançant una carretera de circumval·lació d’una sola direcció, assentada sobre uns camins existents dels que pengen les diferents agrupacions amb sortides i entrades autònomes. La unidireccionalitat de la carretera, al temps que impossibilita el perdre’s, per que seguint-la en la direcció indicada es surt al lloc de partida oferint tots els punt de vista possibles sobre el paisatge i per tant un intens coneixement geogràfic del lloc que es visita. L’antiga masia que es reconverteix en seu del serveis d’administració, és el lloc d’inici i final d’aquest recorregut. Uns cossos de nova construcció substitueixen les antigues construccions adossades, al temps que alliberen dos patis al voltant del volum principal que ho tanquen respecte a l’exterior. La totalitat del cementiri, tant edificis com murs, es construeixen amb blocs de formigó prefabricat, ritmat per una peça de pedra artificial, al que al temps li dona un aspecte d’actuació dispersa al espai, i es relaciona a les construccions agrícoles que es troben escampades per tota la zona.
  2. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Espacios Exteriores

    Premio FAD

    Cementerio les Roques Blanques

    Batlle i Roig Arquitectura, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran